You are currently browsing the monthly archive for Juny 2009.
Malgrat que amb una mica de retard, tornem amb els escacs, un tema sobre el qual ja vam escriure el post Escacs i propietat intel.lectual el mes d’octubre. I és que l’equip d’escacs de la Universitat de Barcelona va aconseguir la medalla de bronze en l’últim Campionat d’Espanya Universitari d’Escacs, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i disputat a l’Hotel La Hacienda de La Pineda, a Vila-seca (Tarragona), entre els dies 12 i 14 de maig. Dos dels cinc escaquistes de l’equip que per primer cop va fer pujar la UB al pòdium estudien a la nostra facultat.
La prova, en la qual van participar cent cinquanta escaquistes dels quals disset eren titulats internacionals, va ser dominada per la Universidad de Granada. Per la UB van competir els mestres internacionals Robert Alomà (jugador de la U.E. Montcada i estudiant d’Investigació privada) i Xavi Vila (jugador de la Unió Gracienca d’Escacs campió d’Europa sub-18 i estudiant d’Economia), els mestres catalans Adrià Pérez (jugador de l’Ateneu Colón i estudiant de Dret) i Mariano Mayans (jugador del Barceloneta E.C. i estudiant d’Administració i direcció d’empreses) i Carla Marín (jugadora del C.E. Peona i Peó i estudianta de Física). Robert Alomà també va aconseguir el bronze individual, per darrera dels mestres internacionals José Carlos Ibarra (Universidad de Granada), que es va proclamar campió, i Joaquín Antolí (UNED).
Enhorabona a tots els membres de l’equip per l’èxit obtingut.
Demà a la tarda, a les 18 hores, tindrà lloc a l’Aula Magna una sessió informativa sobre l’oferta de màsters oficials i doctorat de la Facultat de Dret. A l’acte, que està adreçat a tots els estudiants i llicenciats interessats en els estudis de postgrau per al proper curs 2009-2010, hi intervindran la Directora de l’Escola de Postgrau de la Facultat de Dret i els coordinadors dels tres màsters oficials que ofereix la Facultat.
Trobareu més informació a la pàgina de màsters, postgraus i doctorat del web de la Facultat.
Los catedráticos de Derecho Constitucional Marc Carrillo, Eliseo Aja e Isidre Molas […] participaron ayer en la presentación del libro Estudios sobre la Constitución Española de 1978, una obra realizada en homenaje al profesor y político Jordi Solé Tura, aquejado de Alzheimer. La publicación ha sido editada por las Cortes Generales. El acto tuvo lugar en la Facultad de Derecho de la Universitat de Barcelona y fue presidido por su decano, Enoch Albertí. Entre los asistentes se encontraba la consellera de Justicia, Montserrat Tura […], sobrina del homenajeado. El libro consta de dos volúmenes y en su redacción han participado 108 profesores de toda España.
Font: El Periódico de Catalunya, 27/06/2009, pàg. 24.
A la pàgina 24 de l’edició d’ahir de La Vanguardia vam llegir un text breu d’un lector que demostra que escriure aguacate en català pot donar lloc a imatges tan divertides com la de la fotografia:
Joan Josep Vallvé tomó esta fotografía el pasado día 17 de junio en la calle Nàpols de Barcelona. El lector recuerda que un refrán catalán reza: “Advocats i procuradors al ‘supermercat’ de dos en dos. O quizá – escribe – no era así…”. En cualquier caso, comenta que “2 peças (sic) d’advocats per 1 euro” resultan muy económicas. Es lo que va de escribir una d en lugar de una l.
Fa dues setmanes es va presentar l’espot Antes de colgar tu imagen en la web, piénsalo dins la campanya En la web tu imagen es de todos, promogut pel Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid amb la col.laboració de l’Obra Social Caja Madrid, Telefónica i Telemadrid, amb l’objectiu de fomentar la responsabilitat dels nens i dels adolescents en el bon ús de les noves tecnologies i, concretament, d’Internet i de les xarxes socials. L’anunci s’està emetent a Telemadrid cinc cops al dia i s’ha ofert de manera gratuïta a la resta de cadenes.
Una adolescent comprova impotent com els companys de l’institut tenen una foto seva als mòbils i com diferents desconeguts la reconeixen i la incomoden després d’haver penjat imatges seves a Internet. Sospitàvem que l’anunci, inspirat en un altre realitzat als Estats Units, podria generar certa polèmica als mitjans de comunicació, com de tant en tant passa amb les campanyes governamentals antidroga, les que pretenen reduir el nombre d’accidents de trànsit o les que incentiven l’ús del preservatiu entre els adolescents, però no ha estat així. En aquesta ocasió, ha passat bastant desapercebut. Ni la gravetat del tema, ni el debat sobre la protecció de dades que es reobre de tant en tant ni el discutible estereotip dels homes de quaranta anys de l’anunci han trobat ressò a la premsa o a les tertúlies radiofòniques.
La major part de les obres sobre protecció de dades les trobareu a la tercera planta de la biblioteca, a l’apartat NAb5 (Drets individuals i de l’àmbit privat, dins el més general de Drets i llibertats). En aquest enllaç teniu una selecció de llibres que parlen de la protecció de dades a Internet.
La majoria de vosaltres ja esteu acabant els exàmens i aviat sabreu que no cal que trepitgeu la biblioteca durant l’estiu, però com que sempre hi ha qui ha d’aprofitar la convocatòria de setembre, us avancem els horaris d’estiu de la Biblioteca de Dret :
Juliol: obert de dilluns a divendres de 08:30 a 19:30.
1 – 16 d’agost: tancat.
17 – 30 d’agost: obert de dilluns a divendres de 08:30 a 19:30.
A més, a partir del 22 d’agost i fins al 6 de setembre els caps de setmana i festius la biblioteca romandrà oberta de 10:00 a 21:00 amb motiu dels exàmens de setembre.
Si voleu conèixer els horaris d’altres biblioteques de la UB consulteu la pàgina d’horaris d’estiu 2009 i d’horaris especials.
Bona revetlla!
Llegim a l’Enciclopedia jurídica española (B60/9) que la torneria és “una institución del Valle de Arán, equivalente al retracto gentilicio, no incluído entre los del Código civil, pero vigente en ciertas regiones forales […]. Hay en la torneria […], un derecho de tanteo y otro de retracto, siendo, en lo substancial, muy semejante al retracto gentilicio que en Aragón y Navarra subsisten aún después del Código Civil.”
Segons el dret de torneria, l’aranès que vulgui vendre cases, terres o qualsevol propietat ha de requerir primer els seus germans o els membres més propers de la família, de manera que les propietats continuen essent dels habitants de la vall. Si cap familiar les compra, aleshores es poden vendre a qualsevol persona aliena a la torneria. El dret es va establir mitjançant el Privilegi de la Querimònia, atorgat per Jaume II el 1313. El Privilegi ha romàs vigent fins l’1 de juliol de 2006, quan va entrar en vigor el Llibre V del Codi civil de Catalunya. Des de 1960, estava recollit a la Compilació del Dret civil de Catalunya, però l’article 329 es limitava a remetre’s a la regulació de la Querimònia. L’article 568-23 estableix que només existeix la torneria quan el que s’aliena és una finca rústica, per la qual cosa no haureu de patir per aquest dret d’adquisició preferent quan decidiu comprar un apartament a la Vall d’Aran.
L’advocat José María Pocino Moga és l’autor del millor i gairebé únic estudi publicat sobre el dret de torneria:
- POCINO MOGA, J.M. “El dret de torneria de la Val d’Aran”, dins Lo Canyeret : revista del Colegio de Abogados de Lleida, núm. 49, 2006, pàgs. 6-12. També disponible en línia mitjançant la base de dades vLex en el següent enllaç.
Més difícil d’aconseguir és un segon treball de vuitanta-cinc pàgines que hem trobat, ja que no hi és a cap de les biblioteques del CCUC:
- MEZQUITA DEL CACHO, J.L. ; SIMÓ SEVILLA, V. Era mieja guadanheria, era torneria : trebalhs presentats eth 17 juriòl de 2001 en Seminari de Dret Civil Aranés laguens des Actes der Eurocongrés 2000 des Espacis Occitans e Catalans enes IVau. [S.l.] : Conselh Generau d’Aran, [2001?].
També us pot ser útil la consulta de l’obra:
- BERTRÁN I MUSITU, J. El derecho especial del Valle de Arán. Barcelona : José Espasa, 1901. (Jd7/147)
Desventures de l’ànima (B/N/SOL) és el títol d’un petit poemari d’inspiració mallorquina que trobareu a la secció de narrativa de la biblioteca, a la primera planta. Quina cosa el fa especial? Què fa a la nostra biblioteca? Doncs que el seu autor, Raül Soldevila Garcia, és company vostre i està estudiant el darrer curs de Dret. Ens ha semblat bona idea dedicar-li el post d’avui al poeta de la mateixa manera que al seu dia vam parlar del vessant artístic i literari de Pedro Moreno Meyerhoff (El professor que pintava toreros) i Antonio Viader Vives (El professor que escrivia novel.les), antics professors de la facultat. Heus aquí un dels poemes de Raül Soldevila:
RECORD
Avui et trobo a faltar,
dolç estel del record.
I és l’angoixa serp de dos caps
que se’m menja la carn i l’ànima.Avui necessito sentir els teus quatre vents;
empassar-me la brisa del mar,
i sofrir la teva densa claredat
com a joia al meu esperit;
a cada racó,
dels teus infinits indrets.Illa de la pau hagueres d’anomenar-te,
perquè és aquesta i no cap altra
l’essència que destil.la el teu aire.
“La confección del traje del emperador es un contrato de obra en el que los supuestos tejedores ponen solamente su trabajo, que es imaginario y el emperador suministra el material. La recepción de la obra se hace por totalidad, no por unidades de medida. Lo importante es la recepción de la obra que está viciada por la dolosa amenaza de que quien confesase que no veía la tela era indigno del cargo o gran estúpido […]. Es un total incumplimiento del contrato de obra, realizado dolosamente y que constituye un delito de estafa”.
El catedràtic de Dret civil de la Universitat Complutense de Madrid Rafael Álvarez Vigaray arriba a aquesta conclusió quan estudia el ben conegut conte d’El vestit nou de l’emperador en el seu article El derecho civil en los cuentos de Andersen. En aquest curiós treball que ens hem trobat tot catalogant els diferents estudis que integren el segon volum del Libro-homenaje al profesor Manuel Amorós Guardiola (R80/71, pàgines 3043-3053), l’autor analitza temes com ara la multipropietat sobre béns semovents o l’incompliment dolós del contracte d’arrendament d’obra presents en L’aneguet lleig, La venedora de llumins, La princesa i el pèsol i en altres contes clàssics de l’escriptor danès Hans Christian Andersen (1805-1875).
Una lectura diferent que demostra que el dret i les arts, en aquest cas la literatura, poden combinar-se amb èxit. Fa uns anys, Rafael Álvarez Vigaray ja ho havia fet en el llibre El derecho civil en las obras de Cervantes, publicat per Comares el 1987.
Dins el marc d’una iniciativa que ha denominat L’any del gàngster, l’Oficina Federal d’Investigacions nord-americana (FBI) va publicar el mes de maig en el seu web gairebé un miler de documents inèdits de material d’investigació i retalls de premsa i desenes de fotografies de Bonnie & Clyde, en el 75è aniversari de l’emboscada que va acabar amb la vida de la famosa parella de criminals en un camp de Louisiana el 23 de maig de 1934. L’FBI va dedicar l’anterior monogràfic a John Dillinger.
Els dos pistolers havien començat la seva carrera delictiva amb poc més de vint anys el 1932. Malgrat el que pugui dir la llegenda de la jove parella, engrandida pel film homònim de 1967 dirigit per Arthur Penn i protagonitzat per Warren Beatty i Faye Dunaway, sembla ser que Bonnie & Clyde van ser uns delinqüents bastant ineptes a l’hora de robar bancs i van haver de conformar-se amb els assalts a petites botigues i gasolineres en diferents estats. Van matar tretze persones, inclosos alguns agents de policia. La utilització de vehicles robats per creuar les línies estatals va permetre la intervenció de l’FBI en la seva captura el 1933.
Al petit poble de Gibsland, localitat situada a uns quinze quilòmetres del lloc on el seu Ford va ser tirotejat, es celebra un festival anual en honor a la parella i hi ha dos museus dedicats a Bonnie & Clyde. Com assenyalen els seus biògrafs, Bonnie Parker i Clyde Barrow van ser les primeres icones modernes mediàtiques dels Estats Units, els primers criminals del segle XX de fama nacional. Determinada premsa els va descriure com els nous Robin Hoods, enfrontats als bancs i a un Govern despreocupat dels ciutadans durant la Gran Depressió. El cinema, com diem, va fer la resta i els va donar un glamour que els nostres delinqüents no van poder gaudir de la mateixa manera. I és que no és el mateix veure a Warren Beatty a la gran pantalla que a Ángel Fernández Franco, El Torete, un dels protagonistes de l’exposició del CCCB Quinquis dels 80 : cinema, premsa i carrer de la qual us vam parlar fa dues setmanes.
blocdedret.wordpress.com 
Darrers comentaris