“La confección del traje del emperador es un contrato de obra en el que los supuestos tejedores ponen solamente su trabajo, que es imaginario y el emperador suministra el material. La recepción de la obra se hace por totalidad, no por unidades de medida. Lo importante es la recepción de la obra que está viciada por la dolosa amenaza de que quien confesase que no veía la tela era indigno del cargo o gran estúpido […]. Es un total incumplimiento del contrato de obra, realizado dolosamente y que constituye un delito de estafa”.

http://farm1.static.flickr.com/50/148690585_f7cf6c3b1e.jpg?v=0El catedràtic de Dret civil de la Universitat Complutense de Madrid Rafael Álvarez Vigaray arriba a aquesta conclusió quan estudia el ben conegut conte d’El vestit nou de l’emperador en el seu article El derecho civil en los cuentos de Andersen. En aquest curiós treball que ens hem trobat tot catalogant els diferents estudis que integren el segon volum del Libro-homenaje al profesor Manuel Amorós Guardiola (R80/71, pàgines 3043-3053), l’autor analitza temes com ara la multipropietat sobre béns semovents o l’incompliment dolós del contracte d’arrendament d’obra presents en L’aneguet lleig, La venedora de llumins, La princesa i el pèsol i en altres contes clàssics de l’escriptor danès Hans Christian Andersen (1805-1875).

Una lectura diferent que demostra que el dret i les arts, en aquest cas la literatura, poden combinar-se amb èxit. Fa uns anys, Rafael Álvarez Vigaray ja ho havia fet en el llibre El derecho civil en las obras de Cervantes, publicat per Comares el 1987.