Fa uns dies us vam parlar del derecho de abolorio, qüestió que se’ns va plantejar arrel d’una consulta al taulell d’informació. A continuació us farem cinc cèntims del que vam treure en clar de l’alou (l’alodio), sobre el qual un estudiant també havia de fer un treball de dret foral.
Segons la Nueva enciclopedia jurídica (B60/9), el terme alodial s’aplica “a los bienes y heredades libres de toda carga y derecho señorial. En Mallorca, alodial es sinónimo de enfitéutico, por lo que se denominan alodiales los censos de dicha clase. En los instrumentos públicos modernos apenas se emplean los términos alodio, alodial; pero son de mucho uso en documentos antiguos, así civiles como eclesiásticos, sobre todo en los extendidos en lengua latina durante la Edad Media”.
Un article interessant sobre el tema:
- DELGADO TRUYOLS, A. “Problemas prácticos que plantean la prescripción y la redención de censos y alodios en el Derecho foral mallorquín”, dins La Notaría (VI-167), núm. 5, mayo 2000. Disponible en línia mitjançant la base de dades vLex en el següent enllaç.
Altres títols recomanables a les biblioteques del CCUC:
- LALAGUNA DOMÍNGUEZ, E. La enfiteusis en el derecho civil de Baleares. Pamplona : [Ediciones Universidad de Navarra], 1968.
- LALAGUNA DOMÍNGUEZ, E. “La enfiteusis en Mallorca“, dins Revista de derecho agrario, separata del vol. 1965, pàgs. 92-158.
blocdedret.wordpress.com 
2 comentaris
Comments feed for this article
3 Juny 2009 a 15:55
Joan
Ignoro a quin “dret foral” es referia el treball sobre el qual us varen demanar informació en el taulell de la biblioteca. Però l’alodio és un terme que no és desconegut en la llengua i els drets de Catalunya. El terme és alou, i fins i tot té veu a la versió catalana de la vikipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Alou.
A l’Edat mitjana hi havia territoris que estaven subjectes a la jurisdicció del senyor del lloc i llocs que estaven subjectes a la jurisdicció del Rei, o del Comte de Barcelona, en el cas català. Aquests darrers eren els alous. Com assenyala l’autor de la veu a la vikipèdia, hi ha diferents topònims que prenen el nom de l’alou. A més de l’esmentat Salou, a la Costa Daurada, també hi ha el nucli de l’Alou, situat en el municipi de Sant Agustí de Lluçanès (http://stagusti.diba.es/).
Durant l’Edat mitjana, la fixació dels pagesos a la terra es feia de dues vies: en els territoris senyorials, mitjançant la relació personal entre el senyor i els servs de la gleva [origen d’altres topònims]; en els alodials, mitjançant l’establiment, que és el nom del contracte mitjançant el qual es constituia la emfitèusi.
Per al dret català, l’obra de referència sobre l’emfiteusi a Catalunya és la que va ser la tesi doctoral de l’avui catedràtic Antoni Mirambell i Abancó, Els Censos en el dret civil de Catalunya: la qüestió de l’emfiteusi : (a propòsit de la Llei especial 6/1990), Barcelona, 1997. A la part històrica de l’obra se senyalen les diferències de règim jurídic entre el territori alodial i el senyorial.
3 Juny 2009 a 17:21
blocdedret
Gràcies per les puntualitzacions, Joan. Ara ho tenim tot una mica més clar.