Crånes ejemplaresAvui us proposem la lectura de Crímenes ejemplares de Max Aub, un llibre sorprenentment divertit publicat per primera vegada a Mèxic l’any 1957. Es tracta d’un recull de suposades confessions d’assassins que l’autor va anar recopilant durant anys a diferents presons de França, Espanya i Mèxic:

“Lo maté porque me dolía la cabeza. Y él venga hablar, sin parar, sin descanso, de cosas que me tenían completamente sin cuidado. La verdad, aunque me hubiesen importado. Antes miré mi reloj seis veces, descaradamente: no hizo caso. Creo que es una atenuante muy de tenerse en cuenta.”

Una obra no només recomanada per als estudiants de dret penal, criminologia i investigació privada, sinó també als entusiastes de l’humor negre i dels relats curts i, fins i tot, brevíssims:

“Lo maté porque era de Vinaroz.”

El polifacètic Max Aub (1903-1972), dramaturg, cuentista, novel.lista, poeta, assagista, crític literari i, fins i tot, pintor i guionista cinematogràfic, va néixer tal dia com demà a França, país al que va haver de tornar exiliat el 1939 a causa del seu servei a la República Espanyola com a director del diari Verdad o com a secretari del consell nacional de teatre. Després de ser denunciat per comunista a França, va marxar cap a Mèxic el 1942, on va residir fins a la seva mort. La major part de la seva obra va ser escrita a aquest país, del que va adoptar la nacionalitat, inclòs el llibre que comentem:    

 “- Un poquito más.
No podía decir que no, y no puedo sufrir el arroz.
– Si no repite otra vez, creeré que no le gusta.
Yo no tenía ninguna confianza en aquella casa. Y quería conseguir un favor. Ya casi lo tenía en la mano. Pero aquel arroz…
– Un poco más.
– Un poquitín más.
Estaba empachado. Sentí que iba a vomitar. Entonces no tuve más remedio que hacerlo. La pobre señora se quedó con los ojos abiertos, para siempre.”

Hi ha un exemplar de l’edició il.lustrada de Lumen de 1972 de Crímenes ejemplares a la Biblioteca de Lletres. També podeu llegir les acurades edicions disponibles a altres biblioteques catalanes, com ara la de Calambur de 1996, la de Media Vaca i Fundació Max Aub de 2001 o la de Thule de 2005, mitjançant el servei de préstec interbibliotecari.

Si voleu més informació sobre l’autor la trobareu al web de la Fundación Max Aub. A Internet podeu consultar diferents ponències de congressos i treballs acadèmics en l’espai dedicat a Max Aub del portal literari Entresiglos.