“Estic de viatge… i de sobte em desperto enmig del silenci d’abans de l’alba en una habitació d’hotel estranya, en un país pobre on no es parla la meva llengua, i tremolo i em vénen calfreds… Per què? Hi ha alguna cosa… passa alguna cosa… molt lluny, en un altre país. Sí, ja me’n recordo. És l‘execució. L’article del diari deia que aquesta seria l’hora, que aquesta era la data.”

Si aneu al Teatre Lliure durant aquest cap de setmana a veure La febre, aquestes són les primeres paraules que l’actor Eduard Farelo pronunciarà ben a prop vostre, assegut al centre d’una sala sense escenografia, on vosaltres l’acompanyareu en un difícil viatge al món de les desigualtats. Estarà interpretant un text de Wallace Shawn sota la direcció de Carlota Subirós. La directora ens explica quin és el rerafons polític del text:

“Què hem de fer davant de la flagrant injustícia del món? Fins a quin punt podem tancar els ulls davant del patiment dels altres, mentre nosaltres gaudim a fons l’atzarosa fortuna de les nostres circumstàncies? Estem realment disposats a transformar les nostres vides per renunciar a tots els privilegis de què gaudim a expenses dels altres?

Moltes d’aquestes preguntes es troben formulades de manera més explícita que mai a La febre, un text que Shawn va escriure a finals dels anys 80, segurament com a conseqüència d’una profunda crisi vital, política i artística. Ell mateix admet que no va ser fins que va passar la ratlla dels quaranta que, arran d’una sèrie de viatges a països com l’Índia, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Polònia, Txecoslovàquia i, molt especialment, a la Nicaragua sandinista, que la seva visió del món va transformar-se radicalment i va descobrir la percepció que es tenia a l’exterior del paper d’Estats Units al món i què significa, en molts sentits, ser nord-americà.”

La febre es representa fins al 28 de març. El Teatre Lliure ofereix descomptes mitjançant el seu butlletí de novetats i al seu perfil a Facebook.