http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/A073684.jpgEl polític i escriptor gadità Emilio Castelar (1832-1899), president del Poder Executiu de la 1a República Espanyola des del setembre de 1873 fins al gener de 1874, ha estat considerat l’orador per excel.lència del parlamentarisme espanyol del segle XIX. A la Biblioteca de Dret podeu consultar els seus discursos més brillants i imaginatius, com ara els dedicats a la llibertat de consciència i de l’abolició de l’esclavitud, en els llibres Discursos parlamentarios (NA78/1, publicat pel Congrés dels Diputats el 2003), Discursos parlamentarios (Ia42 CAS/2, d’editorial Narcea) i Discursos y ensayos (Ia42 CAS/1, d’editorial Aguilar). Comprovareu que l’argumentació i l’erudició que caracteritzen la notable oratòria de Castelar tenen ben poc a veure amb els dels polítics en actiu. A tall d’exemple, a continuació reproduïm el començament del seu discurs dedicat al “rei estranger” (Tomàs de Savoia, duc de Gènova) pronunciat l’11 de desembre de 1869 a la Cambra.

“La monarquía señores diputados, os lo dice un republicano, la monarquía ha tenido una gran razón de ser en la Historia.

No injuriemos a la sociedad, no injuriemos a la conciencia, creyendo que instituciones de tanta fuerza, de tanto poder, de tanto prestigio, de tantos siglos, no tienen alguna razón de ser. La monarquía ha hecho dos grandes obras; una territorial, otra social.

La obra territorial ha sido la nacionalidad; la obra social ha sido el darnos la suma de igualdad compatible con su existencia.

La monarquía ha peleado en Covadonga, en las Peñas de San Juan, en Las Navas de Tolosa, por la tierra que pisamos; la monarquía ha combatido en el Fuero Real, en las Partidas, en el Ordenamiento de Alcalá, en todas sus grandes leyes; ha combatido y encadenado el feudalismo. Lo que sucede es que, concluido su ministerio en el mundo, perece: le sucede lo que a los grandes cuerpos; de ella no queda más que un cadáver insepulto, que es corruptor, porque está corrompido […]”