El Departament de Justícia i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) van presentar el passat 24 de maig el Diccionari jurídic català, una obra que recull la terminologia jurídica en llengua catalana i que està disponible en línia.  Aquesta obra ha estat elaborada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC.

A la introducció del diccionari trobem la definició de què conté i quina és la seva finalitat:

El Diccionari jurídic català és un diccionari enciclopèdic especialitzat que vol recollir els termes que formen part de les diverses disciplines del dret, com ara el dret públic, el dret civil, el dret penal, el dret processal, el dret canònic, el dret ambiental i el dret mercantil, entre altres. També inclou termes que pertanyen a la història del dret, ressenyes biogràfiques de juristes catalans insignes —ja difunts i que tenen una certa producció científica— i les expressions llatines més emprades en dret.

Val a dir que el diccionari també recull un gran nombre d’entrades fraseològiques del llenguatge juridicoadministratiu, que poden ajudar els usuaris d’aquest llenguatge especialitzat a emprar correctament verbs, locucions i concurrències.

Els articles es divideixen en dues parts ben diferenciades: en primer lloc, hi ha la definició lexicogràfica del terme (llevat del cas de les biografies), i, en segon lloc, l’ampliació enciclopèdica corresponent, que pot arribar a ser molt extensa i que comprèn informacions des del punt de vista de la doctrina, la legislació, la jurisprudència, i, pel que fa als termes històrics, l’explicació de les circumstàncies històriques i socials que han envoltat i permès el desenvolupament del dret català.

Altres informacions que contenen els articles i que poden ser útils són: les equivalències en espanyol, els termes relacionats amb l’entrada consultada —i que permeten fer-se una idea global de l’abast del terme— i els sinònims.

La finalitat del Diccionari jurídic català és recollir el lèxic jurídic, antic i modern, del dret català, i omplir així el buit lexicogràfic existent en aquesta disciplina. Aquesta tasca esdevé necessària i ha de servir per a orientar els estudiosos del dret català, sobretot en un moment com l’actual, en què el Parlament de Catalunya adequa i actualitza el dret català per tal d’adaptar-lo a la realitat social i cultural del país“.