Hem sabut que en el Museu del Policia de Mèxic DF s’exhibeix, fins al mes d’abril de 2012, Mujeres que matan, una exposició dedicada a deu de les assassines més cèlebres dels darrers quatre segles i a d’altres assassines mexicanes. Juntament als noms de Leonarda Cianciulli, la Sabonera de Correggio; de Martha Ann Johnson, la Mare assassina; o d’Alice Mitchel, la Monja malvada, trobem el d’Enriqueta Martí, la Vampira de Barcelona (o del carrer Ponent). Curiosament, l’assassina que, segons els organitzadors de la mostra, mereix un lloc d’honor dins l’esgarrifant top ten criminal, ni tan sols surt mencionada a l’Enciclopèdia Catalana.

Enriqueta Martí Ripollés (Sant Feliu de Llobregat, 1868 – Barcelona, 1913) portava una doble vida a la Barcelona d’inicis de segle XX. Se la podia veure pidolant pel matí, o prostituint-se, i també al Teatre del Liceu o al Casino de l’Arrabassada amb el millor de la societat barcelonina al vespre. Durant deu anys va segrestar un nombre indeterminat de criatures fins que va ser detinguda pel segrest de la nena de cinc anys Teresita Guitart. Feia mesos que es parlava de la desaparició de criatures a la ciutat, rumor que el governador civil Portela Valladares va negar amb rotunditat. Alguns dels nens van ser obligats a exercir la prostitució, altres van ser assassinats. En el moment de la detenció d’Enriqueta Martí, el 27 de febrer de 1912, es van trobar en el seu pis del número 29 del carrer Ponent (avui, Joaquín Costa) i en els altres pisos on va viure (als carrers Tallers, Picalqués i Jocs Florals de Barcelona i a la casa familiar de Sant Feliu) restes d’una dotzena d’infants menors de deu anys. Amb el greix, els cabells, la sang o els ossos elaborava pomades, cataplasmes i pocions per curar diverses malalties, com ara la tuberculosi, que venia als seus clients, entre els quals sembla que havia uns quants ciutadans honorables. La creença estava força estesa: el 1910 s’havia produït el crim de Gádor, en el qual un sanador havia assassinat un nen de set anys per aconseguir el remei contra la tisi per a un ric propietari local.

La Vampira de Barcelona va ingressar a la presó Reina Amàlia. Després d’un intent de suïcidi, va ser assassinada per les altres recluses abans del judici, un any i tres mesos després de la seva detenció.

La història ha inspirat diferents novel.les i obres de teatre. A la Biblioteca de Lletres teniu la novel.la de Marc Pastor La mala dona, basada en la història d’Enriqueta Martí. Per la seva banda, Ricard Reguant portarà al cinema la seva vida, amb guió de Miguel Ángel Parra i Iván Ledesma. L’estrena està prevista per al 2012.