“Tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no tenéis el Derecho Natural, el derecho fundamental que se basa en el respeto de todo ser humano, y lo que hacéis es detentar un poder; dejad que la mujer se manifieste y veréis cómo ese poder no podéis seguir detentándolo …” Aquesta frase, pronunciada per la diputada del Partit Radical Clara Campoamor (Madrid, 1888-Lausana, 1972) l’1 d’octubre de 1931 en el Congrés dels Diputats, encapçala el web de l’Asociación Clara Campoamor, entitat fundada el 1985 amb el propòsit de defensar els drets de la dona. Aquell dia de 1931, les dones van adquirir el dret del vot per 161 vots a favor i 121 en contra.

Als tretze anys va haver de deixar els estudis i incorporar-se al món laboral. Als trenta-tres va decidir tornar a estudiar i dos anys més tard va obtenir el títol de batxillerat, fet que li va permetre matricular-se a la universitat i llicenciar-se en Dret. En aquest període va participar en la fundació de la Societat Espanyola d’Abolicionisme i el 1925, un any després que Primo de Rivera hagués establert el vot femení (amb l’excepció de prostitutes i dones casades), va obrir el seu primer despatx professional. El 1928 es nomenada acadèmica-professora de l’Acadèmia de Jurisprudència. Un any més tard es va afiliar al partit Acció Republicana.

Clara Campoamor va ser escollida diputada per Madrid a les eleccions de 1931, ara al Partit Radical de Lerroux, i la seva defensa del sufragi femení va ser crucial per aconseguir la seva aprovació en el Congrés. La Cambra dels Comuns anglesa ja l’havia aprovat, amb restriccions, el 1908. Defensora del divorci i de la fiscalització de les fundacions privades, va perdre l’escó en les eleccions de 1933.

El 1936, l’any que va esclatar la guerra civil, va publicar El voto femenino y yo : mi pecado mortal, obra en la qual recollia les seves intervencions a les Corts en defensa del dret de vot per a les dones, on s’havia trobat, per cert, amb l’oposició de les socialistes Victoria Kent i Margarita Nelken. El mes de setembre va fugir de Madrid rumb a Lausana, on va escriure el famós La révolution espagnole vue par une républicane, abans d’establir-se definitivament a Buenos Aires, ciutat en la qual va treballar com a escriptora, traductora i advocada. El 1955 va tornar a Suïssa, on va morir el 30 d’abril de 1972.

Si voleu aprofundir en el tema, consulteu els llibres del CRAI de la UB: