http://www10.gencat.net/eapc_rld/imatges_portal/logo_home.gifLa Revista de Llengua i Dret de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat, en el número 53 de juny de 2010, un article de la nostra companya Montserrat Tafalla, responsable de la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62. Transcrivim el resum del seu treball, titulat El multilingüismo en la Organización de las Naciones Unidas:

“L’ONU estableix el principi del multilingüisme en reconèixer sis llengües com a oficials però la realitat de l’Organització reflecteix el monolingüisme anglòfon de les relacions internacionals. La qüestió de la preeminència de l’anglès va arribar a l’Assemblea General, que en les seves resolucions demana la paritat i el compliment de la normativa lingüística. El debat va posar de manifest que el multilingüisme amb sis llengües era considerat un privilegi de llengües colonitzadores i que a la pràctica perjudicava els no parlants ONU (és a dir, els que no tenen com a llengua oficial als seus països alguna de les sis llengües oficials reconegudes per l’ONU: anglès, francès, rus, xinès, àrab o espanyol). Aquest enfrontament sobre política lingüística es pot considerar encaminat a l’ONU quan es proclama el 2008 Any Internacional dels Idiomes i es demana la promoció de totes les llengües com a patrimoni de la humanitat. Quant a la política de llengües, a l’ONU es reforcen els programes per aconseguir la paritat i s’estableixen mecanismes d’avaluació. Tanmateix, les avaluacions assenyalen que no disminueix la preeminència de l’anglès. Això demostra que les polítiques lingüístiques han de ser més exigents per arribar al compliment de la normativa que en el seu moment es va aprovar com a reflex de la vocació universal de la tasca de les Nacions Unides.”

Llegiu l’article sencer en el següent enllaç.