http://www.encontrandodulcinea.com/docroot/dulcinea/ed_images/articulos/2009/Junio/Corte-Suprema-requiere-que-la-policia-advierta-a-Miranda/features/0/image.jpgUs heu fixat que, a les pel.lícules i sèries nord-americanes, tan bon punt la policia emmanilla un detingut, li llegeix els seus drets, entre els quals hi ha el de no autoinculpar-se i el de no declarar sense la presència d’un advocat? Ara que es parla tant de la llei d’estrangeria que ha aprovat l’estat d’Arizona, heu de saber que el que fa el sheriff és aplicar la doctrina constitucional establerta en un cas que va guanyar un detingut d’origen hispà a l’estat: el cas Miranda versus Arizona, 384 U.S. 436 (1966).

La policia d’Arizona havia detingut Ernesto Arturo Miranda (foto) com a sospitós d’una violació. Miranda va confessar la seva culpabilitat sense haver estat informat prèviament dels seus drets constitucionals a no inculpar-se i a ser interrogat en presència d’un advocat. El Tribunal Suprem d’Estats Units va establir (per cinc vots a favor contra quatre en contra) que s’havien violat els drets constitucionals de Miranda i es va haver de repetir el judici sense tenir en compte la confessió. Des de llavors es parla de la Miranda warning i dels Miranda rights, que han esdevingut un dels pilars del sistema legal nord-americà. Fins al punt que en els Estats Units el verb mirandize és sinònim de “llegir els drets”.

De tant en tant, però, l’aplicació de la doctrina, aparentment elemental, presenta matisos i dóna lloc a diferents lectures. L’1 de juny el Tribunal Suprem, en una altra sentència de cinc vots contra quatre, interpretava la doctrina Miranda de manera restrictiva en la sentència Berghuis vs Thompkins. El ponent de l’opinió majoritària fou el Justice Kennedy; el vot disident fou de la Justice Sotomayor, i el subscriuen els Justices Stevens, Ginsburg i Breyer.

En aquest cas, una vegada fet el Miranda warning, Van Chester Thompkins, detingut per assassinat, es va negar a signar el formulari on constaven els seus drets. El sospitós no va requerir la presència de cap advocat i durant tres hores va romandre en silenci. Finalment, va contestar algunes de les preguntes formulades amb el cap i fent servir monosíl.labs. Quan va admetre que creia en Déu li van preguntar si havia resat perquè el perdonés per haver matat un nen i llavors va respondre que sí. Les seves paraules van servir per condemnar-lo però Thompkins va al.legar la vulneració de la doctrina Miranda davant del Tribunal d’Apel.lacions del Sisè Circuit (la instància supraestatal dins de la jurisdicció federal nord-americana), el qual va acabar donant-li la raó. En canvi, el Tribunal Suprem va establir, fa uns dies, que si el detingut a qui s’ha fet el Miranda warning vol invocar aquesta doctrina constitucional, ho haurà de manifestar expressament. Altrament, els moviments de cap o els monosíl.labs podran ser emprats, com en el cas del judici de Thompkins.

Trobareu els manuals de Dret processal nord-americà a la tercera planta (llibres amb la signatura PB/M(USA)), on també estan les obres sobre el sistema polític dels Estats Units (NBc(USA)).