Evidentment, no il.lustrem el post amb la futura seu del temple mormó de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, al barri barceloní de Sant Martí de Provençals, per la seva singularitat arquitectònica. Avui us parlarem de religió. De religió i de dret urbanístic. Recentment la Biblioteca ha rebut el llibre Ciutats, dret urbanístic i llibertat religiosa (LBh/16), editat per la Fundació Carles Pi i Sunyer i coordinat pel professor de Dret administratiu de la UB Juli Ponce. L’obra recull les ponències de la jornada Ciutats i llocs de culte religiós. Un nou repte per a les societats multiculturals, celebrat el 2006 al Parc Científic de Barcelona (PCB).

Diferents autors analitzen el marc jurídic per a l’establiment de llocs de culte a diferents països europeus (Espanya, Itàlia o França) i als Estats Units i la relació entre el dret urbanístic i el dret a la llibertat religiosa a l’hora de regular-lo. Tal com s’assenyala en el mateix llibre, per poder expressar la religiositat cal un espai físic inclòs en l’espai urbà.

El professor Ponce distingeix dues maneres de fer front a la qüestió. “La solució nord-americana es basa en la concepció dels espais de culte com a espais on es duen a terme activitats purament privades però que cal protegir de manera especialment intensa atès que són l’exercici d’un dret bàsic”, mentre que, en el cas europeu, “hi ha un factor clau d’unificació: l’article 9 del conveni europeu de drets fonamentals de 1950; fora d’aquest element d’unificació, els diferents països adopten diverses solucions en funció de la seva història, situació social i marc constitucional”. A Espanya, cada comunitat autònoma ha regulat l’establiment de llocs de culte de manera diferent. La llei catalana 16/2009 és la primera norma específica de l’estat sobre aquesta qüestió.

Agraïm el professor Ponce el donatiu.