http://www.educar.org/comun/derechoshumanos/cilindroCiro.jpgNo és cap secret que, de tant en tant, ens agrada escriure una mica d’arqueologia. Els posts dedicats a Les lleis de Gortina, Els bronzes d’Osuna i la Lex Salpensana o El Codi d’Hammurabi (el nostre preferit per la quantitat de comentaris que ha generat) són una prova fefaent d’això. Quan vam llegir aquest cap de setmana que Iran trencava relacions amb el British Museum a causa del cilindre de Cir vam tenir clar que era un tema fet a mida per al bloc.

Pel que sembla, la institució havia declarat que el préstec del cilindre, conservat al British Museum, a Teheran es faria a la segona quinzena de juliol però les autoritats iranianes han considerat inacceptable la nova pròrroga proposada i pensen negar l’entrada al país als arqueòlegs britànics i presentar una queixa a la UNESCO. El museu afegeix un nou membre a la seva llista d’enemics, encapçalada per Grècia i Egipte, països que fa anys que reclamen, entre d’altres peces, els marbres de l’Acròpoli d’Atenes i la Pedra de Rosetta, respectivament. Fins i tot el govern d’Edimburg li reclama un famós joc medieval d’escacs fet de vori de morsa i balena.

La peça cilíndrica d’argila, descoberta al temple babilònic de Marduk el 1879 per Hormuz Rassam, es considera la declaració de drets humans més antiga del món. El cilindre, un codi de temàtica legal escrit amb caràcters cuneïformes, presenta una proclamació del rei persa Cir II (559-529 a.C.) escrita després de la conquesta de Babilònia el 539 a.C. La redacció, encomanada als sacerdots babilonis, legitimava la victòria del rei i esmentava mesures polítiques amb les quals Cir II pretenia guanyar-se el favor dels nous súbdits. El cilindre de Cir explica com el rei va garantir la pau, com va restablir el culte, com va permetre tornar a casa als pobles deportats en Babilònia i com es van reconstruir les muralles de la ciutat conquerida.

A la segona planta hi trobareu diferents treballs sobre el dret a Babilònia, com ara Neubabylonisches Pfandrecht (Jf23/236), d’Hernert Petschow; The Babylonian laws (Jd3/85), traduïdes i comentades per G.R. Driver i John C. Miles; El divorcio en el derecho del antiguo oriente : Asiria, Babilonia, Israel (LAh36/43), de Jesús Peláez del Rosal; Droit matrimonial assyro-babylonien (Jf3/34), d’A. van Praag; Études sur le droit babylonien : les lois assyriennes et les lois hitites (Jf3/31), d’Edouard Cuq; o Recueil de lois assyriennes (Jd3/29), de Pierre Cruveilhier.