Més d’un cop us hem dit que els reporters del Bloc de Dret no descansen mai. En aquesta ocasió la inspiració va arribar en el transcurs d’una visita recent a la Casa de Juntes de Gernika. Durant segles els representants de les parròquies havien debatut al costat del cèlebre Arbre els problemes comuns. Aquestes reunions, convertides en les Juntes Generals de Biscaia, es perllongaren fins al 1876, quan van ser abolits els Furs, i no es recuperaren fins al 1979. Actualment es celebren a la Casa de Juntes, seu del màxim òrgan institucional de Biscaia, al costat del Roure de Gernika.

El gran vitrall que fa les funcions de coberta a l’anomenada, precisament, Sala del Vitrall de seguida va cridar l’atenció de la nostra enviada especial. I li va fer la foto que il.lustra el post d’avui. En l’obra, instal.lada el 1985, hi conviuen la tribuna i l’Arbre, el qual representa la trobada dels diferents municipis de Biscaia i, per extensió, fa referència a les assemblees primitives, amb diferents personatges que simbolitzen les activitats econòmiques del territori. La imatge central sosté un llibre en el qual es llegeix Lege Zarra, paraules que al.ludeixen a les velles lleis que el Senyor havia de jurar que respectaria. Una orla que simbolitza els monuments més emblemàtics de Biscaia encercla la representació descrita.

El lema és ben conegut. Jaun Goikua eta Lege zarra (o jaungoikoa eta lagi zarra), Deu i la vella llei (el fur), va ser encunyat per Luis i Sabino Arana quan establiren les bases del nacionalisme basc. Com a curiositat, el grup dels germans Muguruza, Kortatu, va fer seva la frase, amb la qual va titular una cançó en la dècada dels vuitanta.