El mesurament de l’impacte de les revistes científiques s’ha convertit en un instrument indispensable per determinar la seva difusió i, de retruc, per mesurar la qualitat de l’activitat investigadora. Aquestes dades es recullen principalment al Journal Citation Reports (JCR) i al Citation Index, recursos que han esdevingut estàndards en l’obtenció d’índexs bibliomètrics. Ara bé, aquestes bases de dades produïdes per Thomson Reuters estan més centrades en la ciència bàsica, és a dir, en disciplines com la física, les matemàtiques, etc., fet al qual hem de sumar el biaix a favor de la ciència produïda als països anglosaxons.

Sovint quan un investigador de la Facultat de Dret vol fer el seguiment de l’impacte de les seves publicacions troba que els seus treballs no hi consten als productes de Thomson Reuters. Bé, és el moment de consultar IN-RECJ: Índice de Impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Jurídicas. La base de dades IN-RECJ s’alimenta a partir de la indexació sistemàtica de les referències bibliogràfiques citades als articles publicats a 65 revistes espanyoles de les principals disciplines que conformen el domini de les ciències jurídiques. A partir d’aquest recompte ofereix informació estadística amb la finalitat de determinar la rellevància, la influència i l’impacte científic de les revistes espanyoles de ciències jurídiques, dels autors que publiquen a les revistes i de les institucions que els acullen.

Així, IN-RECJ ens permet saber quin és l’impacte científic d’una revista, saber quins són els articles més citats d’una especialitat, conèixer l’impacte científic dels autors que publiquen en les revistes espanyoles i establir la procedència de les cites que reben i saber quines són les institucions més citades en cada especialitat.