Acabem de rebre, per donatiu de l’Institut d’Estudis Autonòmics, els dos primers títols d’una col·lecció, Clàssics del federalisme, que de ben segur figurarà completa a les prestatgeries de la Biblioteca de Dret. Es tracta d’una iniciativa del propi Institut que té com a objectiu traduir per primer cop al català les obres fonamentals en la història del federalisme. A més, aquestes van acompanyades d’estudis sobre l’obra i el seu autor a càrrec dels principals especialistes en la matèria.

Ja podeu consultar en paper a la Biblioteca les dues obres que citem a continuació. Tots els títols de la col·lecció també es troben disponibles en PDF al web de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació.

Govern federal (NBb20/207), de Kenneth C. Wheare. “La «multiplicitat en la unitat» és un lema adequat que descriu convenientment el que Wheare creia que implicava el federalisme, la federació i el govern federal. Quan es preguntava ell mateix si valia la pena preservar o no el govern federal, responia amb fermesa afirmativament. La «diversitat» que ell sentia intuïtivament que valia la pena preservar era una cosa que avui qualificaríem de bé públic” (Estudi introductori de Michael Burgess, p. 48).

El federalista (NAa5(USA)/52) amb textos de James Madison, Alexander Hamilton i John Jay. “El Federalista consta de 85 textos teòrics que propugnen la ratificació de l’aleshores proposada Constitució dels Estats Units el 1787 i el 1788. En aquell moment, els Estats Units es regien pels articles de la Confederació, que els tretze estats originaris havien ratificat el 1781. La Constitució l’havia proposada la Convenció Constitucional reunida a l’Independence Hall de Filadèlfia, Pennsilvània, entre el 25 de maig i el 17 de setembre de 1787. De seguida van aparèixer en diaris de tots els estats articles que elogiaven o denunciaven la proposta. Es va desfermar un debat intens arran del requisit que, perquè la Constitució entrés en vigor, calia que l’aprovessin les convencions de ratificació elegides de, com a mínim, nou estats” (Estudi introductori de John Kincaid, p. 12).