Fa un parell de dies que hem arribat a Delhi i tot voltant pels seus carrers hem creuat converses amb persones que es declaren molt orgulloses de ser índies però que al mateix temps critiquen l’apatia del govern respecte els seus problemes. Ens ha fet pensar en la campanya que el diari The Times of India va iniciar el 2007, amb motiu del 60è aniversari de la independència del país, amb una declaració titulada India vs. India (podeu veure el vídeo amb l’atractiu Amitabh Bachchan recitant-la). El text destaca dues maneres de fer i clarament aposta per uns ciutadans que prenguin part activament en les decisions de la seva comunitat.

En el context d’aquesta campanya de màrqueting el grup The Times of India va auspiciar un concurs televisiu anomenat Lead India, destinat a triar un candidat idoni per a les eleccions generals de maig de 2009. Pretenien així que la major democràcia del món, tal com no es cansen de repetir els eslògans, aprengués les regles del joc democràtic i es sentís partícip d’allò que s’havia de decidir. La campanya va generar molt material de motivació, com aquest vídeo que encapçala el post amb una cançó de Shankar Mahadevan instant a donar el primer pas.

Us recomanem una visió més àcida al llibre d’Arundhati Roy El álgebra de la justicia infinita (NBc(IND)/9). Llegim a la pàgina 78 “Es triste decirlo, pero mientras tengamos fe, no tendremos esperanza. Para tener esperanza, debemos perder la fe. Debemos reñir guerras concretas de maneras concretas, y debemos reñirlas para ganarlas.”