http://4.bp.blogspot.com/_N39_PKn9LWM/RvAaGNEt3PI/AAAAAAAAALc/W4KSYi9bUX8/s320/225px-52-aspetti_di_vita_quotidiana%252C_amore%252CTaccuino_Sanitatis%252C_Cas.jpgMolt s’ha escrit sobre el dret de cuixa (derecho de pernada en castellà, droit de seigneur en anglès, droit de cuissage en francès), el dret que suposadament s’arrogaven alguns senyors territorials a la Edat Mitjana sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament amb un altre serf. En cap llei medieval, però, es menciona el ius primae noctis malgrat que sí que el trobem en altres escrits de l’època. Per això, alguns investigadors sostenen que no es tractava d’un dret sinó d’un abús sense més, emparat en la tradició, o d’un ritual simbòlic de sotmetiment que comprendria una cerimònia (per exemple, introduir la cama en el llit d’una vassalla després del casament) i/o el pagament d’una quantitat al senyor.

Segons l’Enciclopedia jurídica española, alguns senyors es van atribuir aquest dret a Castella. De la mateixa manera, assenyala que, sobre l’abús, escassegen les notícies directes i documentals a Catalunya. A la sentència arbitral de Guadalupe de 1486, que va posar fi a la lluita entre remences i senyors, es llegeix «ni tampoco puedan [els senyors] la primera noche quel payés prende mujer dormir con ella o en señal de senyoria». El dret de cuixa va ser una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral a Catalunya.

El seu origen podria trobar-se en el costum germànic del Beilager, que atorgava al senyor de la sippe el dret (sembla que també simbòlic) d’enllitar-se amb la recent casada o a rebre una quantitat en metàl.lic com a compensació.

Si us interessa el tema, aquí teniu dos articles de dues revistes que trobareu a la UB:

A la xarxa també hi trobareu diferents articles sobre el dret de cuixa. Sense que serveixi de precedent, podeu consultar un documentadíssim article en castellà a la Wikipedia.