Amb motiu del cinquantè aniversari de l’edifici central, la Facultat va decidir batejar l’aula 4 amb el nom del jurista i historiador del dret català Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 1915).

Font i Rius, deixeble de Luis García de Valdeavellano i de Ramon d’Abadal, va ser professor (amb fama de dur segons reconeix ells mateix en una entrevista publicada al número 235 del mes de març de la revista Món Jurídic) de la Universitat de Barcelona, on s’havia llicenciat el 1935, durant trenta anys, fins al 1985, després d’uns anys de docència a les universitats de La Laguna, Múrcia i València. Entre els anys 1958 i 1965 va ser degà de la Facultat de Dret de la UB. Al marge de la docència, Font i Rius ha estat un autor prolífic. Els seus treballs han tractat, principalment, sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i els orígens dels municipis catalans. Orígenes del régimen municipal de Cataluña (Jd7/259), Cartas de población y franquicia de Cataluña (Jd7/156) o Jaume I i la municipalitat de Barcelona : discurs inaugural de l’any acadèmic 1977-78 (Jf7/95) en són només uns pocs exemples de la seva extensíssima obra.

Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des de 1960 i acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, la tasca investigadora del professor Font i Rius ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com ara el Premio Nacional de Historia el 1984, la Creu de Sant Jordi el 1987o els doctorats honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus, entre d’altres reconeixements.