El dia 25 de maig es va inaugurar en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, c. Montealegre, núm. 5) l’exposició Quinquis dels 80 : cinema, premsa i carrer, un repàs al cinema quinqui comissariat per Amanda i Mery Cuesta. Romandrà oberta de dimarts a diumenge fins al 6 de setembre.

L’exposició es centra en la relació de retroalimentació entre el cinema i la premsa sensacionalista de l’època (l’omnipresent El Caso il.lustra tota la mostra). És a dir, no busqueu massa aprofundiment en l’anàlisi social o econòmic dels anys que van afavorir l’aparició dels quinquis en una exposició que no va gaire més enllà del que anuncia el seu subtítol: cinema, premsa i carrer. Excepte tres petits documentals sobre barriades marginals de Madrid, Barcelona i Bilbao i quatre pinzellades sobre els reformatoris i els motins a les presons espanyoles de 1977 que van donar lloc a la creació de la COPEL (Coordinadora de Presos Españoles en Lucha), la mostra és, això sí, un interessantíssim recorregut pel món dels recreatius, de la farlopa, de les persecucions automobilístiques a través de títols tan gràfics i suggeridors com ara Perros callejeros (José Antonio de la Loma, 1977), Navajeros (Eloy de la Iglesia, 1980), Deprisa, deprisa (Carlos Saura, 1981), Colegas (Eloy de la Iglesia, 1982) o El pico (Eloy de la Iglesia, 1983), entre d’altres clàssics del cinema quinqui.

Una pega: malauradament la sonorització dels espais no és la millor i sovint les cançons de Los Chichos arriben a dificultar l’audició dels fragments de les pel.lícules projectades en els Recreativos Maravillas o les reflexions del jove delinqüent El Ratilla es confonen amb el que es diu a la roda de premsa d’El Vaquilla, portantveu del motí de La Modelo de 1984. Per cert, Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla, va estudiar dret a la presó.

Alguns llibres que podeu trobar a la UB: