http://movebr.wikidot.com/local--files/maio-68:grafites:textos-eng/mai_1968.jpgDe moment, quaranta anys després tothom en parla. I és que, malgrat alguns voldrien girar pàgina, l’aura del Maig del 68 hi és present, no per les petites conquestes que van assolir els estudiants i obrers francesos sinó pel punt d’inflexió que va generar en el conjunt de la societat.

Ara bé, la revolta dels estudiants pels carrers de París durant el Maig del 68 és la punta de l’iceberg d’un gran moviment global però compartimentat que va afectar diversos països del primer món i que va superar la divisió de blocs de la guerra freda. Praga va ser un dels epicentres del moviment. De fet, per bé que la revolta parisenca ha estat la més difosa i publicitada, no va ser pas aquesta la més violenta ni la més radical de totes elles: un honor que bé es podrien repartir les revoltes de Mèxic, els ghettos negres d’Estats Units, Itàlia o el Japó. Per no parlar, és clar, de que 1968 va ser un dels anys de major virulència de la guerra dels Estats Units contra la resistència del poble vietnamita.

I, en conjunt, forma part d’una dècada rupturista, la dels seixanta, dominada per les lluites d’alliberament nacional i de justícia social, on personatges com Fidel Castro, Ho Chi Minh, Ernesto Che Guevara, Malcolm X o Patrice Lumumba simbolitzen la llibertat.

És en aquest context que cal analitzar el Maig del 68 i adonar-nos que d’encà aquella dècada es van assolir espais de llibertat que es van centrar en l’emancipació de la dona, la sensibilitat pel medi ambient, la superació de la rigidesa en els costums, en tots els àmbits de la cultura i els anhels d’alliberament en el camp social.

Psicològicament va ser molt important el canvi operat en les relacions entre pares i fills, professors i alumnes, funcionaris i contribuents i, fonamentalment, entre empresaris i obrers, que va suposar una ruptura amb l’antic motlle autoritari francès. Va crear una atmosfera nova que afavoria les iniciatives de diàleg i implicava un més gran respecte per les persones.

Però la veritat és que “el que queda del Maig del 68 és el que encara està per fer”, segons explica Amador Fernández-Savater, un dels comissaris d’Amb i contra el cinema, Cicle de cinema a l’entorn del Maig del 68, activitat més destacada de les que tenen lloc a Barcelona coincidint amb els 40 anys dels fets del Maig del 68 francès. Per la seva banda, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i la Universidad Nómada organitzen demà, dimarts 20, a les 12 hores la taula rodona Universitat i societat: 40 anys després del Maig del 68, en la qual intervindran Pere Vilanova, Antoni Domènech, Joan Tugores, Maite Montagut i José Manuel Bermudo a la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB.