Constitucions i altres drets de CatalunyaAl preàmbul de l’Estatut d’autonomia de Catalunya llegim: “El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya”.  De què parla quan menciona les Constitucions? A la Viquipèdia ens diuen que “originàriament les constitucions eren les lleis promulgades pels emperadors romans. A Catalunya va persistir el concepte romà i s’anomenaven constitucions de Catalunya a les normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes“.

L’antecedent més antic de compilació jurídica catalana, Els Usatges de Barcelona, feta el segle XII, no era un corpus de legislació codificat. Fou en les Corts Reials celebrades a Barcelona el 1413 que els diputats van proposar al rei Ferran I que la compilació de les Constitucions de Catalunya fos encarregada a juristes reconeguts. Va ser impresa en l’incunable del 1495. En les Corts celebrades a Montsó el 1585, regnant Felip II, s’acordà una nova compilació, impresa a Barcelona en tres volums el 1588-1589 sota el títol Constitucions i altres drets de Catalunya. La tercera i darrera recopilació del dret general de Catalunya s’imprimí a Barcelona el 1704, sota el regnat de Felip V.

A la Biblioteca les trobareu a la signatura Jd7/232 fol en l’edició facsímil que el Departament de Justícia va fer dins la col.lecció Textos jurídics catalans. Us transcrivim dos fragments de la introducció de Josep M. Pons i Guri de l’edició de 1995 per conèixer més detalls:

Les constitucions de Catalunya no arribaren mai a instituir un sistema legislatiu complet – ni es va pretendre en el període de llur promulgació -, ja que es disposava d’un sistema jurídic orgànic i perfecte amb el dret comú, al qual s’adaptaven les constitucions, limitades a assentar excepcions, aclariments o modificacions a la regla general del dret esmentat. Per tot això, quan es compilaren per primera vegada els usatges, constitucions i altres drets del Principat, la seva distribució en llibres i títols va seguir l’ordre del Codi de Justinià, puix que la base fonamental del dret vigent al territori no era altra que el romà justinianeu, moderat pel canònic“.

“[…] La coexistència de la normativa legal privativa de Catalunya amb el dret comú, portà a la necessitat d’establir un ordre de prelació o preferència de les fonts de dret, en les corts de Barcelona dels anys 1409 i 1599, perquè calia deixar ben clara la preeminència del dret creat per nosaltres damunt d’aquell altre“.

Actualment podeu veure dos exemples de les edicions originals a l’exposició organitzada amb motiu de la rehabilitació de la seu del Palau dels Virreis de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al carrer dels Comtes, núm. 2 (reproduïdes a  la pàgina d’exposicions virtuals de l’Arxiu).