You are currently browsing the category archive for the 'Notícies i novetats' category.
El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Pere Vilanova publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article Eliminar les bombes de dispersió.
Podeu llegir les reflexions del Dr. Vilanova sobre la iniciativa governamental per acabar amb un armament que, com les mines antipersones, té un efecte indiscriminat i il.liminat en el temps en l’edició digital o a la pàgina 7 del diari en paper.
Ahir es va inaugurar el nou catàleg de les biblioteques del CRAI. Si bé el catàleg conté la mateixa informació que abans, ara el nou programa que el gestiona (Millennium integrated library system) permet extreure molt més profit de les dades. Visiteu la notícia publicada al web del CRAI, titulada Inauguració de Millennium, per conèixer les noves característiques.
Després de consultar el nou catàleg creiem que els usuaris de la Biblioteca de Dret, on els manuals amb diferents edicions són una de les cerques més habituals, tindreu ara més fàcil trobar els textos bàsics d’una assignatura. I ho creiem, en primer lloc, per la possibilitat d’ordenar els resultats d’una cerca per data, de manera que aparegui primer el document publicat més recentment (veure un exemple) i, en segon lloc, perquè teniu la possibilitat de marcar la casella Limitar als exemplars disponibles, de manera que si només voleu documents que es puguin treure en préstec no perdeu temps mirant altres edicions no disponibles.
Una altra novetat destacada és que podeu guardar informació personalitzada mitjançant l’opció El meu compte on, un cop identificats, podreu renovar els vostres llibres en préstec, canviar les vostres dades personals, guardar les cerques que feu i veure el vostre historial de lectura.
Consulteu-lo i, si ho creieu oportú, feu-nos arribar els vostres comentaris mitjançant el formulari de preguntes i suggeriments o bé mitjançant el propi bloc a blocdedret@ub.edu.
En l’edició d’avui El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt Tornem-hi amb el Poder Judicial, resposta a la proposta de refundació del Consell General del Poder Judicial del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, publicada al mateix diari la setmana passada.
Podeu llegir la reflexió de Joan J. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 12 del diari en paper.
Fruit de les gestions fetes per un grup de professores de la Facultat de dret, l’editorial Marcial Pons ha donat a la biblioteca més de dos-cents manuals.
Com ja us vam informar, la propera implementació de Millennium, un nou sistema de gestió a les biblioteques del CRAI de la UB (ja el podeu veure en funcionament al catàleg de l’UAB, per exemple), condicionarà el nostre treball intern durant uns dies. Per raons tècniques, doncs, aquests nous manuals no es posaran encara a les prestatgeries de la primera planta però sí els podreu consultar a la biblioteca. Si necessiteu algun d’aquests manuals, demaneu-los al taulell de préstec i us els deixarem per a la seva consulta.
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.
La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.
Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261) i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.
Francesc de Carreras, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona publica avui a La Vanguardia un article d’opinió molt crític amb l’anomenat Pla de Bolonya i que qüestiona les conclusions de la XIII Conferència de degans de facultats de dret d’universitats espanyoles de l’any passat. Llegim:
“[...] No cabe duda de que la música suena bien: pensamiento crítico, técnicas de investigación, argumentación. Ahora bien, ¿seguro que son capaces los estudiantes que cursarán Derecho entre los 18 y 22 años de proezas tan exquisitas cuando lo que necesitan, tras una deficiente secundaria, es aprender cosas concretas y sólo después de aprendidas –y digeridas y reflexionadas- pueden estar en condiciones de criticar, investigar y argumentar?”
Podeu llegir l’article Plastilina en la universidad a la pàgina 23 de l’edició en paper de La Vanguardia o al següent enllaç.
Fa uns mesos el filòleg Màrius Serra escrivia a La Vanguardia un parell d’articles (Queda abolido el artículo 33 i Por el artículo 29 al 33) sobre l’expressió “hacer una cosa por el artículo 33”. Quan els vam llegir ens va sorprendre que Serra la sentís per primera vegada en un espot televisiu recent de gust dubtós però també, i molt, l’origen possible de la locució fruit de les seves perquisicions i de les aportacions dels lectors del diari.
Quan algú fa quelcom “por el artículo 33″ l’està fent per nassos. L’autor proposa l’article 33 del Fuero de los españoles, de 17 de juliol de 1945, que anteposa la unitat d’Espanya a l’exercici dels altres drets, com a referent etimològic de l’expressió: “El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España”.
Igualment, però, assenyala que també s’utilitza “hacer una cosa por el artículo 29”, que ve a significar el mateix. En aquest cas situa l’origen en la llei electoral de 1907. L’article 29 establia que si només es presentava un candidat en un determinat districte electoral, aquest seria nomenat diputat sense passar per les urnes. Així doncs, els cacics que intimidaven els seus oponents es convertien en diputats per renúncia dels rivals en virtut de l’article 29.
L’equivalent català seria l’article 26. Pel que es veu, el setmanari satíric El Be Negre va publicar als anys trenta un poema que deia: “Diu l´article vint-i-sis / que, en cas de compromís / el govern té atribucions / per passarse pels faldons / totes les lleis del país”. Posteriorment, el grup La Trinca la va adaptar per a la seva cançó El Califa, vetlladament dedicada al general Franco.
La Biblioteca us ofereix múltiples possibilitats per evitar haver de trepitjar una llibreria. Tanmateix, hi ha situacions en que és inevitable o simplement desitjable fer-ho. Llibres nous immaculats us esperen a diferents ubicacions de Barcelona, on especialistes del llibre jurídic saben de què parleu quan demaneu un Albaladejo.
Fa 60 anys el Sr. Marcial Pons obria a Madrid la seva primera llibreria especialitzada en matèria jurídica. El 1998 ho feia a Barcelona, avalat per una llarga tradició i amb un fons de més de 30.000 llibres de dret. La presència de personal especialitzat i la seva filial a Internet al domini marcialpons.es complementen una de les millors ofertes de la ciutat. [ Marcial Pons: Provença, 249. Tel. 934873999 ].
El 1889 Agustín Bosch va fundar la Llibreria Bosch on hi havia un taller d’enquadernació i compravenda de llibres d’ocasió. Avui dia la tercera i quarta generació dels Bosch gestionen una llibreria especialitzada en dret que recentment va estrenar ubicació a la Diagonal. Nou espai per a una llarga tradició llibretera i editorial que, per descomptat, també compta amb botiga electrònica a bosch.es. [ Bosch: Diagonal, 382. Tel. 933175308 ].
Atelier és un altre dels establiments que probablement visitareu. Situat a la Via Laietana, treballa amb el llibre jurídic des del 1970. Compta amb un fons bibliogràfic que recull la totalitat de les publicacions jurídiques editades a l’estat, així com bibliografia publicada a la resta d’Europa i a Amèrica. Per comprar sense moure’s de casa: atelierlibros.es. [ Atelier: Via Laietana, 12. Tel. 932954560 ].
Si aquestes tres llibreries són el lloc de pas obligat de l’estudiós del dret, n’hi ha dues més que coneixen bé els opositors, aquelles on es poden comprar publicacions oficials. La Llibreria de la Generalitat de Catalunya a Barcelona comercialitza les publicacions dels departaments i organismes que en depenen. També s’hi poden adquirir publicacions d’altres administracions (BOE, diputacions, consells comarcals, ajuntaments, universitats, etc.); d’organismes internacionals (Unió Europea, Consell d’Europa, Nacions Unides, UNESCO, OCDE, etc.); i d’altres editors institucionals o privats. [ Llibreria de la Generalitat: Rambla dels Estudis, 118. Tel. 933026462 ]
La Llibreria de la Diputació és un servei de l’Oficina de Gestió de Publicacions obert al públic en general. S’hi venen publicacions editades per la Diputació de Barcelona, així com també de les administracions estatal, autonòmica, local i d’organismes que es consideren d’interès públic. Així mateix, també podeu accedir a la consulta electrònica de butlletins oficials mitjançant el Cercador d’Informació de Diaris Oficials. [ Llibreria de la Diputació: Diagonal, 393. Tel. 934022500 ].
La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.
Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.
Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)
De moment, quaranta anys després tothom en parla. I és que, malgrat alguns voldrien girar pàgina, l’aura del Maig del 68 hi és present, no per les petites conquestes que van assolir els estudiants i obrers francesos sinó pel punt d’inflexió que va generar en el conjunt de la societat.
Ara bé, la revolta dels estudiants pels carrers de París durant el Maig del 68 és la punta de l’iceberg d’un gran moviment global però compartimentat que va afectar diversos països del primer món i que va superar la divisió de blocs de la guerra freda. Praga va ser un dels epicentres del moviment. De fet, per bé que la revolta parisenca ha estat la més difosa i publicitada, no va ser pas aquesta la més violenta ni la més radical de totes elles: un honor que bé es podrien repartir les revoltes de Mèxic, els ghettos negres d’Estats Units, Itàlia o el Japó. Per no parlar, és clar, de que 1968 va ser un dels anys de major virulència de la guerra dels Estats Units contra la resistència del poble vietnamita.
I, en conjunt, forma part d’una dècada rupturista, la dels seixanta, dominada per les lluites d’alliberament nacional i de justícia social, on personatges com Fidel Castro, Ho Chi Minh, Ernesto Che Guevara, Malcolm X o Patrice Lumumba simbolitzen la llibertat.
És en aquest context que cal analitzar el Maig del 68 i adonar-nos que d’encà aquella dècada es van assolir espais de llibertat que es van centrar en l’emancipació de la dona, la sensibilitat pel medi ambient, la superació de la rigidesa en els costums, en tots els àmbits de la cultura i els anhels d’alliberament en el camp social.
Psicològicament va ser molt important el canvi operat en les relacions entre pares i fills, professors i alumnes, funcionaris i contribuents i, fonamentalment, entre empresaris i obrers, que va suposar una ruptura amb l’antic motlle autoritari francès. Va crear una atmosfera nova que afavoria les iniciatives de diàleg i implicava un més gran respecte per les persones.
Però la veritat és que “el que queda del Maig del 68 és el que encara està per fer”, segons explica Amador Fernández-Savater, un dels comissaris d’Amb i contra el cinema, Cicle de cinema a l’entorn del Maig del 68, activitat més destacada de les que tenen lloc a Barcelona coincidint amb els 40 anys dels fets del Maig del 68 francès. Per la seva banda, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i la Universidad Nómada organitzen demà, dimarts 20, a les 12 hores la taula rodona Universitat i societat: 40 anys després del Maig del 68, en la qual intervindran Pere Vilanova, Antoni Domènech, Joan Tugores, Maite Montagut i José Manuel Bermudo a la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB.
En la seva edició del dissabte El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Santiago Mir Puig Un jutge pot prohibir informar?, que tracta de l’aparició a la premsa d’informació obtinguda al marge del sumari declarat secret de l’assassinat del carrer Camprodon de Barcelona.
Podeu llegir la seva reflexió sobre la limitació del dret a la informació en l’edició digital o a la pàgina 8 del diari en paper.
Podíem llegir ahir en diferents diaris que el Tribunal Constitucional avalava la llei contra la violència masclista i que les penes per agressions sexistes siguin més elevades per als homes que per a les dones, tal com estableix la modificació de l’article 153.1 del Codi Penal. La sentència desbloca així els més de cents judicis suspesos pels dubtes que sobre la legalitat de la Ley Integral de Violencia de Género tenien els magistrats que estaven al càrrec. La llei preveu una pena mínima que anirà dels sis als dotze mesos pel maltractament sense lesions.
Malauradament, les notícies relacionades amb homes que agredeixen les seves parelles encara són massa freqüents. Un bon recull del que es va publicant el teniu a Ver, oir y callar, el bloc de l’advocat de Saragossa Antonio José Muñoz. Un títol força eloqüent, per cert, per a un web que va néixer el 2005. En la seva pàgina trobareu, sobretot, notícies aparegudes en la premsa (principalment a El País i El Mundo) i també reflexions del propi Muñoz, a més d’enllaços sobre la violència de gènere, sobre el dret i els tribunals.
En el nostre catàleg trobareu llibres sota les següents matèries: Violència de gènere, Violència familiar, Violència conjugal o Dones maltractades.
Una manera de simplificar la comunicació amb els usuaris que visiten la Biblioteca és donar un únic punt de referència on es centralitzin les informacions. Amb aquesta finalitat s’ha instal·lat una pantalla que trobareu al vestíbul d’entrada, al costat del taulell d’informació i préstec. Hi apareixeran les informacions puntuals que us puguin afectar (avaries, ampliació d’horaris en períodes d’exàmens, etc.) combinades amb informacions generals (sessions de formació, ubicació del fons a les plantes, etc.).
Com sempre, disposeu de l’adreça blocdedret@ub.edu per enviar els suggeriments que us semblin oportuns per millorar la comunicació amb vosaltres, tal com ja intentem fer mitjançant el Bloc de Dret.
“Hàmlet: Una altra. ¿Qui et diu que no és la calavera d’un advocat? ¿On són les seves subtileses, on les murrieries, les argúcies, tots els trucs i els altres mil tripijocs que devia gastar quan era viu? ¿Per què ha de sofrir que aquest brètol li pugui aixafar la closca amb una pala bruta, sense que ningún no li demani comptes pels cops i les ferides?… Hmmm! Aquest compare podia haver estat, al seu temps, un gran comprador de terres amb les seves actes legals, les seves adjudicacions, lletres de canvi, inscripcions i transcripcions; i totes les seves actes van a raure a aquest darrer acte, i tots els seus pagarés obtenen aquest únic pagament. ¿Que potser totes les seves garanties, ni que estiguin perfectament garantitzades, li donen un pam més de terra que el que cabria al llarg i l’ample d’un document? Els títols de propietat de les seves terres, a penes cabrien en aquesta caixa; i val a dir que el mateix propietari no deu tenir gaire més espai, veritat?
Horaci: Ni un bocí més, missenyor
Hàmlet: Que no és fet de pell de moltó, el pergamí?
Horaci: O de vedell, missenyor.
Hàmlet: Dons són ben moltons, i a més vedells, els qui cerquen llur seguretat en això. “
Shakespeare, W. La tràgica història de Hàmlet, príncep de Dinamarca. Barcelona : Aymà, 1980. p. 206
Dimecres passat el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, que regula les associacions i fundacions (consulteu el text tramitat). El llibre conté l’estatut bàsic de la persona jurídica en dret català, actualitza el seu règim jurídic i refon les lleis 7/1997 i 5/2001.
Amb el nou text, associacions i fundacions augmenten la seva independència respecte a l’Administració i estan sotmeses a un major control per part dels seus membres. On s’observen els canvis més significatius és en el Títol III, relatiu a les fundacions. Les modificacions pretenen garantir la viabilitat de les futures fundacions i que la seva finalitat obeeixi a un interès general.
L’elaboració del Llibre III s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat per la llei 29/2002, que va aprovar la Primera llei del Codi Civil, i seguit per l’aprovació del Llibre V del Codi Civil el 10 de maig de 2006.
Podeu llegir la notícia al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Llegíem a El futuro del libro, el bloc de José Antonio Millán sobre l’edició i el món del llibre, un interessant post sobre el judici que enfronta a J.K. Rowling, la creadora del popular mag Potter, de nom Harry, i la Warner Bros. contra RDR Books. Aquesta modesta editorial pretenia publicar el contingut del web The Harry Potter Lexicon, creat per Steve Vander Ark, un fan de la sèrie de novel.les de la Rowling, sense el consentiment de l’autora.
Llegiu amb atenció l’article de José Antonio Millán. Es fa un seguit de preguntes sobre el que pot amagar-se darrere la demanda de l’autora. Segurament no hi ha tanta diferència entre el web i la futura enciclopèdia en paper ja que els continguts són els mateixos i en ambdós casos existeix una voluntat de guanyar diners amb l’obra. Si web i enciclopèdia en paper vulneren la propietat intel.lectual i els drets d’autor de J.K. Rowling, potser també la planificació d’una nova i acurada obra de consulta implica per sí mateix un treball de creació que va més enllà del plagi. Potser els futurs advocats de la universitat tenen alguna cosa a dir al respecte.
La politització dels jocs olímpics ve de lluny: la utilització propagandista de Hitler dels jocs de 1936 (us recomanem vivament el documental de la cineasta Leni Riefenstahl d’aquests jocs) i la Olimpíada Popular que havia de tenir lloc a Barcelona, organitzada en protesta pels jocs de Berlín i suspesa a causa de la guerra civil espanyola; l’atac dels terroristes palestins a la vila olímpica de Munic el 1972; el boicot decretat per Carter i seguit per més d’una cinquantena de països als jocs de Moscou després de la invasió soviètica d’Afganistan i; la resposta de la URSS i els seus més estrets aliats que no van acudir a les Olimpíades de Los Angeles quatre anys més tard no són sinó exemples més que evidents de què política i esport caminen de la mà des de fa molt de temps. Els grecs confiaven a celebrar el centenari dels moderns jocs olímpics a Atenes el 1996, organització que va recaure finalment en la nord-americana Atlanta en una polèmica decisió amb un evident transfons polític i econòmic. La solució (política) va ser donar a Grècia els jocs de 2004.
Pequín 2008 no és una excepció. Els diaris estan dedicant aquests dies pàgines i pàgines a les manifestacions en defensa dels drets humans al país asiàtic i en suport de la causa tibetana convocades per grups que propugnen el boicot a la cita olímpica d’aquest estiu. Al web BarcelonaRadical.net teniu informació i enllaços de diferents campanyes contra la celebració dels jocs a Pequín que denuncien la manca de llibertat de premsa al país, la pena de mort o la violació dels drets humans a la Xina i al Tibet.
La nostra corresponsal a Varsòvia ens ha fet arribar aquest text, que volem compartir amb tots vosaltres:
Fa uns mesos que la Polònia heroica es troba commocionada. La immaculada imatge de país compromès en la lluita contra l’antisemitisme, una imatge construïda sobre el patiment i l´única admesa fins ara per la memòria històrica, clarament situada en el context martirològic de les fumeres dels camps de concentració i la desesperada però tenaç lluita contra la monstruositat nazi, està a debat.
I tot, probablement no podria ser d’altra manera, per la sorprenent força de la paraula escrita. La tapa de la caixa de Pandora ha estat aixecada pel llibre Strach. Antysemityzm w Polsce tuż po wojnie. Historia moralnej zapaści (Warszawa : Znak, 2008) (La por. L’antisemitisme a Polònia després de la guerra. Història d’una davallada moral, editada en anglès).
Seguint un corrent que ja desgraciadament a vegades sembla anacrònic, Jan Tomasz Gross, sociòleg polonès i professor d’història a la Universitat de Princeton, pren la posició de l’intel.lectual socialment incòmode que qüestiona l’ordre establert, i les seves interrogacions ens treuen el son, tot demostrant que seguim vius.
El seu llibre, l’últim d’una sèrie de títols igual d’inquietants, interpreta uns fets que no són desconeguts per a la societat polonesa: pogroms antisemites que es van produir durant la postguerra; el silenci d’Herodes dels representants de l’esglèsia davant les matances de ciutadans polonesos de minoria jueva, i el seu paper actiu en la difusió de l’antisemitisme des dels ambons entre les masses quasi illetrades, tan fàcilment influenciables, les fortunes grans i petites construïdes sobre el patiment de jueus morts i deportats. Però sembla que ningú com Gross s’havia atrevit fins ara a posar el mirall davant aquesta comunitat satisfeta de la seva actuació durant els terribles anys de la guerra i la postguerra. No només ha desenterrat fantasmes, la polèmica es deu a que la seva valenta interpretació dels crims comesos per molts polonesos exigeix fer examen de consciència per poder escriure una història sense autocomplaents visions parcials.
No obstant, els malsons que volem oblidar tot sovint entren en un procés de negació, i aquesta és la reacció de bona part de la societat polonesa, fins el punt que l’autor ha estat investigat sota l’acusació de cometre el crim “d’insult a la nació polonesa”. Acabarà el seu llibre entre les flames? És clar que tan sols és una expressió metafòrica, però encara que vulguem tancar ulls i orelles, hi ressona l’eco de les terribles ficcions i realitats de fogueres de llibres, el Quixot, o… el Berlín dels anys 40.
Podeu llegir una ressenya d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986) al Washington Post.
L’advocat, polític, editor i historiador Josep Benet i Morell va morir a Sant Cugat del Vallès a l’edat de 87 anys. Format en l’Escolania de Montserrat on va ingressar als set anys, des de jove va participar en els moviments nacionalistes catalans. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i llicenciat en dret l’any 1945 per la Universitat de Barcelona.
Com a advocat, Josep Benet es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes. Durant els primers anys de la dictadura franquista, Benet es va destacar com un dels màxims exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme fundant el 1944 el Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat, sent un dels promotors de la revista Serra d’Or i participant també en diversos actes de la resistència antifranquista, com l’acte de fundació de l’Assamblea de Catalunya el 1971.
Benet va ser elegit senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions de la transició amb el nombre més elevat de vots a tot l’estat, més d’un milió tres-cents mil vots. També va ser diputat del Parlament de Catalunya, encapçalant les llistes del PSUC l’any 1980 i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l’Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1996.
D’entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). Precisament, el proper dijous havia de presentar el que havia de ser el primer volum de les seves memòries, que sota el títol De l’esperança a la desfeta (1920-1939) relata la seva infància fins al final de la Guerra Civil.
Les propostes de Rodríguez Zapatero, Rajoy i els caps de llista dels partits amb representació parlamentària han monopolitzat l’espai dels diferents mitjans de comunicació (i de les nostres bústies) durant les darreres setmanes. I és que, com ja sabeu, aquest diumenge es celebren les eleccions generals i molts de vosaltres possiblement ja tindreu decidit el vostre vot. Si no és així, us facilitem l’enllaç del web Elecciones a Cortes Generales 2008 del Ministeri de l’Interior dedicat a les candidatures presentades, que podeu consultar agrupades per circumscripcions. En trobareu de ben curioses: propostes dels descontents, dels més idealistes, algunes provocadores, minoritàries…
Alternativa Motor y Deportes (AMD que, per exemple, defensa la supressió dels guarda-rails) es presenta per Barcelona, així com Por un Mundo Más Justo (PUM+J, igualment d’àmbit estatal) i el Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA). A Madrid trobem el Partido Hache (PHache, encapçala la llista Eva María Hernández Villegas, altrament coneguda com Eva Hache, presentadora de Noche Hache a Cuatro) o el Partido de los No-Fumadores (PNF). Galícia té la seva Asamblea de Votación Electrónica (AVE) i la Representación Cannábica Navarra (RCN-NOK) també es presenta per València i Alacant. Amb un regust evident a èpoques passades tenim la Iniciativa Merindades de Castilla (IMC) de Burgos…
A la biblioteca podeu consultar les monografies sobre partits polítics a la tercera planta (NBf5). Dins d’aquest epígraf trobareu les obres agrupades per països. Val a dir que serà difícil trobar res, a hores d’ara, sobre els partits dels que us hem parlat avui al bloc!
El passat gener es van publicar les anomenades bases per a la Llei d’educació de Catalunya, presentades dos mesos abans pel conseller d’Educació Ernest Maragall. Aquesta proposta de llei pretén assolir els objectius del Pacte Nacional d’Educació de Catalunya, aprovat per diferents sindicats l’any 2006.
Ara, la Biblioteca del Campus de Mundet ens ofereix una interessant guia dedicada a aquest tema que, donada la proximitat de les eleccions, ha pres una notorietat especial.
La polèmica iniciativa contra la qual es va manifestar el professorat en la vaga del 14 de febrer és tan recent que encara no s’ha publicat gaire sobre el tema, tret dels articles i les opinions que es puguin llegir en diaris, fòrums i blocs i que els companys de Mundet han recollit, entre altres recursos, a la seva guia. Fins i tot alguns partits polítics ni tan sols li han dedicat encara un apartat en els seus webs durant la campanya.
Ja hem parlat abans de la representació clàssica de la justícia, però n’hi ha d’altres més recents. És la justícia elevada com el vol d’un ocell o lenta com una tortuga? Podem dir que la lentitud associada sovint a l’administració de justícia ve de lluny, i si no mireu quin animaló figura a la peça modernista que avui comentem.
La fotografia correspon a la bústia que es troba a l’edifici de la Casa de l’Ardiaca, situat ben a prop de la Catedral de Barcelona, al carrer de Santa Llúcia, número 1. L’edifici comença la seva llarga història el segle XII però la seva relació amb la justícia s’inicia el 1835 quan es converteix en Palau de Justícia. Més tard, el 1895, quan el Col·legi d’Advocats de Barcelona adquireix l’edifici per ubicar-hi la seva seu, encarrega a l’arquitecte Domènech i Montaner les reformes, entre les que es troba la bústia.
A l’article La bústia de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, aparegut a la revista Món jurídic (desembre 2004 /gener 2005) hi trobareu dues pàgines d’informació detallada sobre aquesta joia modernista, on s’explica una anècdota sobre la seva simbologia:
“Quan el Degà del Col·legi preguntà a l’arquitecte el significat d’aquest estrany relleu, aquest li contestà que simbolitzava la Justícia que vola molt alt, però que els procediments administratius o entrebancs burocràtics, simbolitzats per l’heura, que s’han de seguir, la fan tan lenta com el pas d’una tortuga. L’explicació no va satisfer al Degà i li proposà de canviar-ho per una inscripció al·lusiva a l’advocacia. A la qual cosa, l’arquitecte li recordà una dita popular que s’adeia per l’ocasió: Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos. El disseny en discòrdia fou aprovat d’immediat. “
Actualment la Casa de l’Ardiaca és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat i és parada obligada als recorreguts turístics pel barri gòtic. Hi ha qui explica que la bústia representa en el vol dels ocells la rapidesa amb que voldríem que arribés el correu i en la tortuga la lentitud del servei real, hi ha fins i tot qui pensa que tocar la tortuga porta sort…
Avui el Bloc de Dret fa un any. Des del febrer del 2007 hem escrit 215 posts, que han tingut 77 comentaris, sobre temes relacionats amb el dret, les ciències polítiques i els esdeveniments a la Facultat de Dret.
Estem contents d’haver crescut tant, d’haver fet un cicle de 365 dies en actiu i encara tenir coses a dir. Tots els que llegiu el bloc hi col·laboreu d’alguna manera i us ho volem agrair. Fem un esment especial d’aquelles persones que ens han proposat temes, dels que han aparegut mencionats, dels que troben una falta d’ortografia i ens avisen… i, molt especialment, dels que heu fet comentaris. Gràcies!
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) va celebrar el passat 25 de gener la XIX Cerimònia de lliurament dels Guardons CIEMEN, un acte públic de reconeixement a persones i entitats que han destacat pel seu compromís en la defensa dels drets col.lectius dels pobles. Enguany els premiats han estat dos juristes: August Gil Matamala amb el Guardó Nacional i Verena Graf amb el Guardó Internacional.
August Gil Matamala, advocat en exercici des de 1960, especialitzat en el camp penal i laboral, ha intervingut en diversos processos en defensa de catalans i persones d’altres nacions sense estat, jutjades per les seves reivindicacions a favor dels drets d’aquests pobles, així com en procediments davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, havent obtingut la primera sentència condemnatòria contra l’Estat espanyol per vulneració de drets fonamentals. Membre fundador de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, que va presidir des de la seva fundació el 1985, fins al 2001. És president de la Fundació Catalunya i també de l’associació Advocats Europeus Demòcrates. L’any 2007, coincidint amb la seva jubilació, va rebre la Creu de Sant Jordi per una vida dedicada a la defensa dels drets dels pobles i dels ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista, respectuós amb els drets de tots els seus pobles.
Verena Graf, de nacionalitat suïssa, és secretària general de la Lliga Internacional per a la Defensa i l’Alliberament dels Pobles, organització no governamental amb seu a Ginebra (Suïssa) que fou creada el juny de 1976 a Alger, com a continuació del Tribunal Russell II. Ha merescut el sobrenom de “la veu dels sense veu” atesa la seva labor en la defensa dels drets dels pobles marginats al Consell Econòmic i Social de l’ONU, on la Lliga hi té estatus consultiu. Precisament aquesta defensa dels pobles sense veu l’ha dut a estar criminalitzada en països com Etiòpia, per parlar en defensa d’Eritrea, o el Marroc, per fer-ho a favor del Sàhara Occidental. Ha participat i participa especialment en nombroses iniciatives de resolució de conflictes a la llum del respecte als drets dels pobles, en especial del respecte al dret d’autodeterminació. És membre observadora d’una de les meses per la pau al País Basc.
A instàncies d’un dels nostres lectors més fidels (i melòmans), llegíem fa uns dies a El Periódico que la vídua del legendari Buddy Holly ha anunciat que emprendrà accions legals contra Peggy Sue Gerron si aquesta continua endavant amb l’edició d’unes memòries que afectaran negativament la reputació del músic. Segons Gerron, no només hauria estat la musa que va inspirar la cançó Peggy Sue (i Peggy Sue got married després) sinó que entre el pioner del rock and roll i ella hauria existit “una gran amistat” (molt probablement un eufemisme que explicaria l’enuig de María Elena Holly, una dona acostumada a defensar als tribunals el nom del seu marit, mort el 1959 en un tràgic accident aeri als 22 anys).
Una qüestió espinosa, la del dret a l’honor i el dret a la intimitat, que no té un apartat específic a la nostra classificació. Majoritàriament, trobareu els llibres sobre aquests temes a la tercera planta, dintre de la secció NAb5 (Drets individuals i de l’àmbit privat) de dret constitucional. Podeu buscar títols concrets de la nostra biblioteca al catàleg fent una cerca combinada amb els termes Honor al camp Paraula Clau de Matèria i loc=0020 al camp Paraula Clau General o cercant per Dret a la intimitat al camp Matèria.
Una bona pensada la del nostre lector, ja que els grans mites del rock and roll van haver de trepitjar diversos tribunals en moltíssimes ocasions i es podrien convertir en una excel.lent excusa per indicar-vos en el futur com trobar informació sobre determinats temes: i és que, malauradament, noms com els de Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Elvis Presley, Eddie Cochran o Johnny Cash es relacionaren amb massa facilitat amb el tràfic de menors, l’evasió fiscal, els maltractaments o la possessió d’armes i altres substàncies…
Aquests dies a la Facultat de Dret no només es fan exàmens de dret, ciències polítiques o criminologia, sorprenentment també se’n fan de dibuix. Passejant pels passadissos o els jardins veureu a grups d’estudiants asseguts amb paper i llapis fixant la mirada en un punt amb atenció.
Es tracta d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona que han de fer un dibuix en planta d’una zona de l’edifici per superar l’examen de l’assignatura Dibuix I. Ja fa molts anys que aquest examen es fa a la Facultat de Dret, d’una banda perquè es tracta d’un edifici emblemàtic que va obtenir el premi FAD 1958 i de l’altra perquè hi ha espai suficient per encabir a un gran nombre d’estudiants alhora.
Fins al 31 de gener sou a temps de demanar una de les 125 beques que la Fundación Caja Madrid atorga per a la realització d’estudis de postgrau (màster, doctorat o recerca) a universitats i centres superiors d’investigació d’Europa (excepte Espanya), Estats Units i Canadà per al curs 2008-2009. La beca inclou el bitllet d’avió, la matrícula i una assignació mensual entre 1200 i 1500 euros, depenent del país de destí. Consulteu les bases de la convocatòria 2008.
Ens ha semblat oportú dedicar el post de l’últim dia de l’any a recordar el que han estat els darrers dotze mesos. Alguns dels principals diaris ofereixen en les seves versions digitals resums anuals amb les principals notícies que ens ha deixat el 2007. Nosaltres us recomanem els resums dels diaris El Mundo i El País. Per la seva banda, La Vanguardia i l’ABC i el Diario vasco (els dos darrers comparteixen anuari) han preferit elaborar un resum fotogràfic de l’any que acaba avui, l’any de la fi de la treva d’ETA, del govern d’unitat a l’Ulster, del terratrèmol del Perú, de la mort de Pavarotti i Fernán Gómez, de la triomfal arribada de l’AVE a Màlaga i Valladolid, l’any de la Madeleine i, és clar, del naixement del Bloc de Dret.
Ens retrobarem d’aquí a una setmana, el dilluns 7 de gener. Us desitgem una bona entrada d’any i que diumenge els Reis d’Orient siguin prou generosos amb tots vosaltres…
Creieu que hi ha desigualtats entre dones i homes en la vida universitària? Hi tenen la mateixa presència ambdós sexes en els diferents camps de recerca? La pàgina de la Comissió per a la Igualtat de Gènere de la UB us pot donar algunes respostes. La seva presidenta és la Dra. Elena Lauroba, professora del Departament de Dret Civil, que al lloc web de la Comissió que presideix explica:
“La Comissió per a la Igualtat de Gènere de la Universitat de Barcelona es va constituir el 8 de març de 2007 amb l’encàrrec d’elaborar un pla per a la igualtat entre les dones i els homes de la UB abans del 31 de desembre, en compliment de l’acord adoptat pels rectors de totes les universitats catalanes. Ben aviat vam ser conscients que l’encàrrec, per complir-se eficaçment, havia de donar lloc a una sèrie de mesures que la comunitat universitària percebés com a properes. Era important que les propostes no se situessin allunyades de les necessitats de les dones que integren la Universitat, fet que redundaria també en benefici dels homes“.
Les línies de treball obertes per la Comissió inclouen publicar xifres que analitzin la situació de la UB en termes de gènere, difondre les activitats que en matèria de gènere es duen a terme a la UB, facilitar l’accés a materials rellevants sobre el tema, difondre el coneixement del llenguatge no sexista i erigir-se com a punt de reflexió sobre les problemàtiques de gènere.
Amnistia Internacional (AI) va denunciar, abans d’ahir a Madrid, que els casos de tortura i maltractaments per part de les forces policials a l’Estat espanyol no són fets aïllats i va criticar que els successius governs espanyols no han adoptat mesures per atallar aquestes pràctiques en la presentació de l’informe Sal a la ferida: la impunitat efectiva d’agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments.
El director d’AI, Esteban Beltrán, va destacar que els casos de tortures i maltractaments s’estenen per tot el territori de l’Estat espanyol i són comesos per membres tant de la Policia Nacional com de Guàrdia Civil, Policia Local, Mossos d’Esquadra i Ertzaintza.
També va denunciar que existeix una estructura deficient que afecta tots els aspectes de la prevenció, la investigació i el càstig de la tortura i els maltractaments, i va advertir que la manca de mesures dels successius governs espanyols per tractar el problema està afavorint un clima d’impunitat que fomenta l’aparició de nous casos de maltractament. AI creu que existeix una falta de voluntat política per part dels executius per prevenir, investigar i sancionar aquestes pràctiques, i insta les autoritats espanyoles perquè deixin de negar l’existència de tortura i altres maltractaments a mans d’agents de policia. La falta de voluntat política per abordar el problema ha donat lloc a noves violacions de drets humans, segons Rachel Taylor, investigadora de l’organització per a l’Estat espanyol. Taylor va destacar que una de les causes més greus que propicien aquests actes és la falta de sistemes audiovisuals d’enregistrament en totes les comissaries i en totes les zones on pugui estar present el detingut.
Entre altres factors que contribueixen a mantenir a Espanya la impunitat efectiva dels maltractaments a mans de funcionaris responsables de fer complir la llei va citar la falta d’investigacions independents, immediates i imparcials o l’absència absoluta d’investigació; informes mèdics incomplets o inexactes; intimidacions de la Policia als denunciants; així com la falta de mesures per imposar sancions o l’absolució dels agents responsables per no haver-se identificat.
Per força tant analistes com blocaires polítics estan d’enhorabona: el clima de gresca permanent entre el govern estatal i el principal partit de l’oposició els nodreix gairebé a diari de material per comentar i analitzar. Tant hi fa la inoportunitat o la gravetat dels temes: quan no és la sentència sobre un atemptat terrorista, és el canvi climàtic i, si no, les infraestructures ferroviàries o el rescat d’unes hostesses espanyoles al Txad per part de monsieur Sarkozy, un assumpte que fins i tot ha fet ressorgir de les seves cendres a l’expresident Aznar. Qualsevol excusa és bona per desqualificar el rival. I, a mesura que s’apropin les eleccions, la cosa anirà a més.
Nosaltres, malauradament, no podem utilitzar aquest mitjà per fer pública la nostra opinió, que no interessaria a gaire gent. Quan llegim alguna d’aquestes notícies, de tanta actualitat, procurem distanciar-nos-en una mica (una mica només) i intentem relacionar-la d’una manera o d’una altra amb la biblioteca i els recursos que us podem oferir. Això ens ha passat amb la notícia del presumpte tràfic de nens del Txad comès per l’ONG francesa Arca de Zoé i qui sap qui més, que ens ha semblat una bona manera de donar-vos a conèixer el fons que tenim sobre l’adopció internacional.
Si busqueu al catàleg la matèria Adopció internacional trobareu gairebé quaranta títols a la UB relacionats amb el tema. La majoria dels que ha adquirit la Biblioteca de dret els teniu al tercer pis, dintre de l’apartat dedicat a la filiació i adopció en el dret civil internacional (MBg31). També en trobareu algun classificat amb els llibres de dret penal, com el recent Delito de trata o tráfico de niños, tristament d’actualitat, de Zulita Fellini.
Hem llegit a Vilaweb-Catalunya Nord la següent notícia, que es fa ressò d’una informació publicada per France Bleu Roussillon:
Un estudiant de la Universitat de Perpinyà, que havia publicat en internet els cursos de dret de segon i tercer any, ha estat obligat a tancar la seva pàgina web. Els seus professors creuen que aquesta publicació atempta contra la propietat intel.lectual i acusen l’alumne de robatori.
L’estudiant ha declarat que només volia fer un servei als alumnes, però ha estat cridat a l’ordre, a causa de les queixes dels professors que han impartit aquests cursos i que pensen que això els perjudica, ja que no només pensen que atempta contra la propietat intel.lectual, sinó que també a la comercial, ja que molts d’aquests cursos s’han publicat i són venuts. L’estudiant ha accedit a tancar la pàgina web, i tot ha quedat en un no res, però s’havia arriscat a ser denunciat davant la justícia.
A partir d’aquest mes d’octubre difondre i publicar la producció científica és més fàcil pels membres de la UB gràcies a l’ Oficina de Difusió del Coneixement (ODC), integrada al CRAI de la UB. L’ODC s’ha creat amb l’objectiu d’assessorar i informar als membres de la UB en tot el que fa referència a la difusió del coneixement científic, així com en la utilització de materials aliens, posant èmfasi especial en les alternatives de divulgació lliure.
Des de l’ODC es donaran a conèixer i s’intentaran resoldre qüestions legals sobre aspectes dels drets d’autor, s’informarà de les possibilitats de difondre la pròpia obra i de les condicions d’ús de l’obra aliena, i es farà assessorament sobre l’ús de les llicències Creative Commons.
Visiteu el seu web per posar-vos en contacte o bé feu ús de la possibilitat de fer consultes en línia sobre els temes que tracta l’ODC mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari.
Al Bloc de Dret us parlem sovint de la relació entre cinema i dret perquè ens agrada i perquè hi ha una assignatura optativa que tracta el tema a l’ensenyament de Dret. Però no som els únics, la 52a Setmana internacional de cinema de Valladolid (Seminci), que comença demà, inclou una secció denominada Cine a juicio. El programa de la Seminci la defineix així:
“Uno de los ‘subgéneros’ más importantes -o que más placer nos han causado en el cine- es el de ‘juicios’. Los famosos ‘dramas de corte’ que han subyugado desde siempre, y en muchos países, a los espectadores con sus intrigas, sus dramas y sus comedias. Este es un tributo a horas y horas de tribulaciones de abogados incorruptibles y otros corruptos, de fiscales despiadados, de acusados inocentes y de otros que pretendían serlo. Silencio en la sala, comienza la sesión.”
El llistat de pel.lícules que es projectaran inclouen clàssics com Doce hombres sin piedad, que ja tenim en DVD a la Biblioteca, i d’altres que es troben entre la trentena de pel.lícules que estan en procés d’adquisició i que properament podreu endur-vos en préstec.
A l’espera de saber quins suports hauran de pagar taxes en el marc del nou cànon digital que els gravarà en concepte de drets d’autor, El País publicava la setmana passada la notícia El canon digital gravará también los lápices de memoria. I, com cada vegada que es parla del cànon, l’SGAE torna a baixar un esglaó de popularitat entre els internautes.
L’advocat David Bravo és un dels protagonistes meditàtics de la lluita contra el cànon digital i, com tants d’altres, utilitza l’humor per explicar els seus arguments contra la imposició de la taxa. Per exemple, aquí teniu un test que us permetrà determinar la gravetat d’un delicte:
El malestar popular per la imposició de la taxa ha resultat molt creatiu. Vegeu només uns exemples de tots els vídeos que circulen per la xarxa:
A partir d’aquesta setmana podreu evitar cues en el moment de fer el préstec de documents fent servir la màquina d’autopréstec que trobareu davant del taulell d’informació, a la planta baixa. El procediment és molt senzill i es realitza a partir de la lectura dels codis de barres del carnet de l’usuari i del document. Per tant, primer haureu de col.locar el vostre carnet en la posició que us indica la pantalla. La següent pantalla us demanarà que situeu el llibre amb el codi de barres sota el lector. Per finalitzar, premeu el botó Imprimir comprovant i la màquina us facilitarà un comprovant amb la data de retorn del document.
L’acte de presentació de l’Associació d’Estudiants Progressistes a la Facultat de Dret, tindrà lloc demà dijous a les 14 hores, a l’aula 35. Una de les línies d’actuació de l’AEP és la defensa dels serveis públics davant la privatització i per això han triat la projecció del documental SiCKO, de Michael Moore (veure el tràiler), per a obrir l’agenda d’actes del present curs. Tal i com Moore ja va fer a Bowling for Columbine i a Fahrenheit 9/11, SiCKO mostra els peus de fang del gegant nord-americà, aquest cop centrant-se en el sistema de salut dels Estats Units.
Mentre el ple de l’ajuntament malagueny d’Humilladero aprovava una moció reclamant la proclamació de la III República, a Catalunya es portaven a terme diferents actes contra la figura de Joan Carles I. Els antimonàrquics, capitanejats per Jaume Roura, han escollit com a mitjà d’expressió del seu rebuig als Borbons