Category Archive

El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Pere Vilanova publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article Eliminar les bombes de dispersió.

Podeu llegir les reflexions del Dr. Vilanova sobre la iniciativa governamental per acabar amb un armament que, com les mines antipersones, té un efecte indiscriminat i il.liminat en el temps en l’edició digital o a la pàgina 7 del diari en paper.

En l’edició d’avui El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt Tornem-hi amb el Poder Judicial, resposta a la proposta de refundació del Consell General del Poder Judicial del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, publicada al mateix diari la setmana passada.

Podeu llegir la reflexió de Joan J. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 12 del diari en paper.

Francesc de Carreras, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona publica avui a La Vanguardia un article d’opinió molt crític amb l’anomenat Pla de Bolonya i que qüestiona les conclusions de la XIII Conferència de degans de facultats de dret d’universitats espanyoles de l’any passat. Llegim:

“[...] No cabe duda de que la música suena bien: pensamiento crítico, técnicas de investigación, argumentación. Ahora bien, ¿seguro que son capaces los estudiantes que cursarán Derecho entre los 18 y 22 años de proezas tan exquisitas cuando lo que necesitan, tras una deficiente secundaria, es aprender cosas concretas y sólo después de aprendidas –y digeridas y reflexionadas- pueden estar en condiciones de criticar, investigar y argumentar?”

Podeu llegir l’article Plastilina en la universidad a la pàgina 23 de l’edició en paper de La Vanguardia o al següent enllaç.

La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.

Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.

Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)

En la seva edició del dissabte El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Santiago Mir Puig Un jutge pot prohibir informar?, que tracta de l’aparició a la premsa d’informació obtinguda al marge del sumari declarat secret de l’assassinat del carrer Camprodon de Barcelona.

Podeu llegir la seva reflexió sobre la limitació del dret a la informació en l’edició digital o a la pàgina 8 del diari en paper.

La Universitat de Barcelona ha creat el seu propi espai a Youtube, a http://www.youtube.com/Ub. Allà trobareu els vídeos institucionals de la UB, entre els que es troba aquest de la Facultat de Dret. Pareu atenció perquè potser us reconeixeu…

Ens ha semblat oportú dedicar el post de l’últim dia de l’any a recordar el que han estat els darrers dotze mesos. Alguns dels principals diaris ofereixen en les seves versions digitals resums anuals amb les principals notícies que ens ha deixat el 2007. Nosaltres us recomanem els resums dels diaris El Mundo i El País. Per la seva banda, La Vanguardia i l’ABC i el Diario vasco (els dos darrers comparteixen anuari) han preferit elaborar un resum fotogràfic de l’any que acaba avui, l’any de la fi de la treva d’ETA, del govern d’unitat a l’Ulster, del terratrèmol del Perú, de la mort de Pavarotti i Fernán Gómez, de la triomfal arribada de l’AVE a Màlaga i Valladolid, l’any de la Madeleine i, és clar, del naixement del Bloc de Dret.

Ens retrobarem d’aquí a una setmana, el dilluns 7 de gener. Us desitgem una bona entrada d’any i que diumenge els Reis d’Orient siguin prou generosos amb tots vosaltres…  

Divendres passat el programa El matí de Catalunya Ràdio, dirigit per Antoni Bassas, va emetre Article 334 del Codi Civil. Bens immobles, un reportatge molt recomanable de Núria Coll sobre els opositors a notaries. Mitjançant un seguit d’entrevistes, aquest treball periodístic condensa en poc més de 12 minuts el dia a dia dels aspirants a notari (l’insomni i com combatre la son, haver d’estudiar en veu alta els 373 temes per preparar els dos exàmens orals i la defensa del dictamen de l’oposició, la deficient vida social de qui s’ha de dedicar exclusivament a l’estudi…) i les diferents casuístiques dels opositors (els que afronten el seu quart i cinquè intent, el que porta 10 anys a raó de 10 hores diàries d’estudi, etc.).

Podeu escoltar el reportatge Article 334 del Codi Civil. Bens immobles a la pàgina dedicada al Reportatge setmanal d’El matí de Catalunya Ràdio.

“La ficció en algunes ocasions no es correspon cent per cent amb la realitat”. Amb aquests termes Televisió de Catalunya ha contestat al Col.legi d’Advocats de Girona sobre la proposta d’un canvi al guió de la sèrie televisiva Ventdelplà, segons informava el Diari de Girona el 26 de setembre.

La Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Girona va remetre dues cartes a TV3 per  considerar que, a l’esmentada sèrie, el lletrat de ficció infringia el codi deontològic i això hauria donat peu a “una desinformació amb vista a l´audiència” i una actuació que “no s’ajustaria a la normativa prevista en el codi deontològic de l’advocacia”.

La reacció del Col.legi deriva del fet que David Estelrich - personatge interpretat per l’actor Ramon Madaula - va tenir una dualitat de funcions en el procés de divorci dels personatges Albert i Eugènia. Així les coses, Estelrich era, en un principi, advocat de la dona però quan va descobrir la seva afició per les drogues i la beguda va canviar-se de bàndol a fi i efecte de fer justícia moral i ajudar l’ex marit a quedar-se amb la custòdia de la filla que tenien.

El Col.legi assenyala que “l’advocat que defensa els interessos d’un client, de cap manera pot passar a defensar els interessos de la part contrària” i fa esment que això suposaria una sanció per al lletrat que així actués, ja que incorreria en una greu infracció del codi deontològic que marca les pautes dels professionals del món del Dret. En la carta que signa el degà del Col.legi, Salvador Capdevila - l’altra la signa el vicedegà Carles Mcgragh -, es fa referència a què “un dels pilars fonamentals de l’advocacia és precisament la confiança entre l’advocat i el client. Un dret fonamental imprescindible per poder exercir el dret de defensa, juntament amb l’altre pilar, no menys fonamental, del secret professional”.

El Col.legi ofereix els guionistes la possibilitat de reparar el greuge i proposa “un gir argumental que s’ajustaria més a la realitat”. Els membres de la Junta fins i tot donen algunes pautes sobre en què hauria de consistir aquest gir i detallen que l’Eugènia podria interposar “una denúncia per la infracció comesa pel senyor Estelrich davant el Col.legi d´Advocats, on es tramitaria el pertinent expedient sancionador”.

“Mi hermano Jule había vuelto del colegio. Aprovechando esta ocasión cogí la hoz, entré en casa de mi madre y cometí aquel crimen atroz, empezando por mi madre, luego mi hermana y al final mi hermanito, luego redoblé los golpes, Marie, suegra de Nativel, entró, qué estás haciendo, apártese, le dije, o le pasará lo mismo”.

Pierre Rivière, un jove francès de vint anys, va assassinar la seva mare i dos dels seus germans el 1835. Michel Foucault reconstrueix tot el cas en un recull amb un títol tan significatiu com explícit: Yo, Pierre Rivière, habiendo degollado a mi madre, a mi hermana y a mi hermano… El llibre reprodueix diferents declaracions i informes del sumari, consultes mèdico-legals, articles i cartes publicades a la premsa contemporània, a més de la memòria escrita pel propi Rivière, confessió clau per comprendre el cas. En aquest sobrecollidor testimoni, el jove explica com la seva mare feia la vida impossible al pare, la raó última del seu crim, i com el va planejar i finalment dur a terme el matí del 3 de juny.

El parricidi de Rivière va ser molt seguit al seu temps per l’opinió pública i la seva condemna debatuda pels lectors als diferents diaris i pels especialistes a les revistes científiques, donat que la coherència del seu escrit semblava entrar en contradicció amb l’aparent alienació de l’acusat. En un principi va ser condemnat a mort, pena finalment commutada per cadena perpètua mitjançant la gràcia del Rei. Un cas similar al de l’orensà Manuel Blanco Romasanta, el lobisome o home llop d’Allariz, que també va obrir a mitjans del segle XIX un debat mèdic, jurídic i social entorn a la salut mental de l’homicida. Com en el cas de Rivière, la pena de mort va passar a cadena perpètua per ordre d’Isabel II.    

A la Biblioteca de Dret trobareu l’edició de Tusquets de l’any 2001 amb la signatura Qf3/255. Al catàleg de la UB també localitzareu diferents edicions en castellà i en francès d’aquest títol. Com a curiositat, potser us pot interessar que la història de Rivière va ser portada a la gran pantalla pel cinema francès en dues ocasions, les pel.lícules són Moi, Pierre Rivière, ayant égorgé ma mère, ma soeur et mon frère…, de René Allio, i Je suis Pierre Rivière, de Christine Lipinska.

El passat mes de gener, els estudiants de l’assignatura Dret i Informació: Història Juridicosocial dels Mitjans de Comunicació van gravar tres programes de ràdio dins del marc del projecte dret al Dret. Podeu escoltar els programes al web d’E-UB Ràdio, l’emissora dels estudiants de la Universitat:

• La Barceloneta: ¿mejoras sociales o especulación?
• El problema de la vivienda
• Presentación del proyecto ‘dret al Dret’

El projecte dret al Dret, coordinat pel professor Antonio Madrid i compartit per organitzacions socials i entitats públiques, pretén afavorir la defensa de l’exercici dels seus drets per part dels socialment menys afavorits, a més de millorar la formació dels estudiants de Dret. Les activitats proposades són diverses i van des de donar suport i assessorament jurídic a diferents entitats o elaborar guies de recursos jurídicsocials per a col.lectius desafavorits, com ara immigrants, fins a participar en cicles de conferències, seminaris o assignatures sobre drets socials com, per exemple, el dret a l’habitatge.Els estudiants de l’assignatura de la professora Marta Bueno estan treballant en nous programes de cara a aquest segon quadrimestre.

La Biblioteca està alerta a les notícies que es publiquen en la premsa relacionades amb la nostra facultat. Un exemple és aquesta carta d’un alumne sobre el civisme a les aules de Dret, publicada el diumenge 25 de març per El Periódico de Catalunya, dins de la seva secció dedicada a l’opinió dels lectors:

Fum a les aules

A la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona es fuma. És constant el consum de tabac per part de determinats alumnes de primer curs del torn de tarda, que no fan cap cas dels cartells i els senyals, que per dotzenes, decoren les parets de la universitat. La seva funció és aquesta, decorar, ja que el seu compliment és nul. No importen gens les queixes o els requeriments verbals que es facin a l’infractor o al personal perquè es compleixi la normativa. ¿Per a què s’han fet les lleis? Per saltar-se-les alegrement. Això és la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Aquí es ve a aprendre normes de convivència i a fer aquest món una mica més just.

Què en penseu?

Si trobeu qualsevol altra notícia sobre la facultat o voleu suggerir futurs temes per al bloc, envieu-nos un correu a dosel.dret@ub.edu