Category Archive

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

Creieu que hi ha desigualtats entre dones i homes en la vida universitària? Hi tenen la mateixa presència ambdós sexes en els diferents camps de recerca? La pàgina de la Comissió per a la Igualtat de Gènere de la UB us pot donar algunes respostes. La seva presidenta és la Dra. Elena Lauroba, professora del Departament de Dret Civil, que al lloc web de la Comissió que presideix explica: 

“La Comissió per a la Igualtat de Gènere de la Universitat de Barcelona es va constituir el 8 de març de 2007 amb l’encàrrec d’elaborar un pla per a la igualtat entre les dones i els homes de la UB abans del 31 de desembre, en compliment de l’acord adoptat pels rectors de totes les universitats catalanes. Ben aviat vam ser conscients que l’encàrrec, per complir-se eficaçment, havia de donar lloc a una sèrie de mesures que la comunitat universitària percebés com a properes. Era important que les propostes no se situessin allunyades de les necessitats de les dones que integren la Universitat, fet que redundaria també en benefici dels homes“.

Les línies de treball obertes per la Comissió inclouen publicar xifres que analitzin la situació de la UB en termes de gènere, difondre les activitats que en matèria de gènere es duen a terme a la UB, facilitar l’accés a materials rellevants sobre el tema, difondre el coneixement del llenguatge no sexista i erigir-se com a punt de reflexió sobre les problemàtiques de gènere.

Les comarques d’Osona, la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, l’Urgell, la Segarra, el Gironès i el Bages encapçalen la llista de zones on més s’utilitza el català en els documents notarials, segons dades de la Comissió de Llengua del Consell de Col.legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), i que fan referència al període 1999-2005.

Tot i això, el percentatge global de documents redactats en català és mínim. Dels 138.534 documents notarials a Catalunya l’any 2005, un 10% va ser redactat en català, sent les comarques centrals i part de les de Ponent, les gironines i les de l’Alt Pirineu on els percentatges han estat més alts. Des del CICAC s’ha destacat que la tendència actual segueix més o menys igual, tot i que la Generalitat de Catalunya no disposa de dades més actualitzades.

Potser el teu llatí està rovellat o potser mai el vas estudiar però si fas dret arribarà un moment en què trobaràs expressions en la llengua de Ciceró. Pot passar, per exemple, que llegint una sentència trobis alguna expressió llatina: ”[...] Y así es, ya que debe resaltarse que la “ratio decidendi“ de la sentencia recurrida descansa en negar que las demandantes sean dueñas de los bienes objeto de tercería.” (STS núm. 456/2007, de 26 d’abril). També és possible que puguis deduir el significat d’una expressió senzilla com ratio decidendi, però si no és així pots consultar el Diccionario de frases y aforismos latinos : una compilación sencilla de términos jurídicos, de Germán Cisneros Farias, on defineix: RATIO DECIDENDI. Razón para decidir, razón suficiente, motivación principal de la sentencia.

Ara bé, si trobem un aforisme com Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto, serà inevitable la consulta d’una obra de referència.  En aquest cas us recomanem l’obra de Rafael Domingo Principios de Derecho Global : aforismos jurídicos comentados, de la qual podeu trobar una versió resumida al web d’Aranzadi:  Expresiones y Aforismos.  Allà llegim:

Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto (AZÓN, Brocardica, rúbrica 78, fol. 161). Castíguese más, y aumente el delito, si se perseverare en él. Cfr. art. 22.8 CP que regula la reicidencia como circunstancia agravante. En esta regla radica el fundamento de imposición de penas mayores a la delincuencia organizada o al terrorismo internacional, que fomentan y estimulan la perseverancia delictual. Sobre la inadmisibilidad de la reincidencia ante la falta de datos fácticos necesarios para justificar su concurrencia, vid. STS 6 marzo 1998 (RJ 1998, 2808). Vid. reglas 753 y 851.

En el web de la facultat podeu llegir un interessant article sobre les traduccions al català de les paraules fallo, providencia i auto recollides a la darrera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (consultable en línia a: http://dlc.iec.cat/). En aquest text, el professor Jordi Nieva analitza els termes acceptats i comenta les diferents alternatives a les traduccions aparegudes al diccionari. Les formes correctes són:

• dispositiva (la traducció de fallo, en lloc de decisió o part dispositiva, emprades fins ara)
• providència (traducció del castellà providencia, encara que se segueix acceptant el terme provisió)
• interlocutòria (per al castellà auto, juntament amb aute, que seria la forma acceptada per al dret processal andorrà).

Si se us presenta qualsevol dubte sobre vocabulari judicial català, recordeu que a la Biblioteca teniu el Diccionari de dret català, el Diccionari de dret civil i el Diccionari jurídic català. També podeu fer un cop d’ull a l’apartat sobre terminologia jurídica de la guia temàtica de la Biblioteca de Dret.