Category Archive

Si l’abril passat us parlàvem de l’aprovació de la llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya (publicada al DOGC núm. 5123), avui ho fem de la referida al Llibre IV. El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat el text legislatiu relatiu a les successions, que manté com a base els principis sucessoris del dret civil català però incorpora novetats per adaptar-lo a la societat actual.

La premsa ha fet especial esment de les disposicions que tenen a veure amb la violència domèstica (El País, La Vanguardia, El Periódico), en referència al concepte d’indignitat successòria (Article 412-3) on es tipifica com indigne de succeir, entre d’altres, a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant” i a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant“.

Altres reformes destacables són el reconeixement dels mateixos drets en cas de mort sense testament a tots els tipus de parella (matrimonis i unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals), la reducció dels tipus de testament al notarial i l’hològraf (suprimint la figura arcaica del testament davant rector) i la limitació dels qui presten serveis assistencials o residencials a una persona, a ser afavorits pel que fa als drets de successió quan aquesta persona mor.

Alejandra Morales, alumna de doctorat en dret internacional, ens ha fet arribar aquest article per al Bloc de Dret.

Els representants dels 27 Estats que conformen la Unió Europea encara no han aconseguit arribar a un acord sobre la Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a procediments i normes comunes en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al seu territori, que va presentar la Comissió l’1 de setembre de 2005. Coneguda com la “directiva de retorn”, sustenta la filosofia restrictiva de Berlusconi i Sarkozy sobre la immigració il·legal, pretén “harmonitzar” els procediments i normes comunes per al retorn d’immigrants il·legals i es negocia aquests dies a Brussel·les.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és preveure normes comunes en les diferents legislacions dels Estats Membres sobre el retorn, l’expulsió, el reingrés, l’ús de mesures coercitives i l’internament temporal. Recordem però, que la normativa derivada de la Unió Europea es caracteritza per contenir disposicions de mínims, de manera que cada Estat podria unilateralment establir regles més favorables (art.4).

En línies generals la citada proposta es caracteritza per:

• El seu àmbit d’aplicació es refereix exclusivament als nacionals de tercers països que es trobin  il·legalment al territori d’un Estat Membre (art.2). L’article 3, entre d’altres, defineix la noció d’estada il·legal.
• Les ordres d’internament temporal es dictaran tant per les autoritats judicials com per les autoritats administratives (art. 14.2); aquest internament temporal podrà ser ampliat per les autoritats judicials fins a un màxim de sis mesos i podrà arribar fins als 18 mesos (art. 14.4).
• Les ordres d’expulsió contindran una prohibició de reingrés d’un màxim de 5 anys (art.9).
• No s’inclouen els supòsits de terrorisme, ja que aquests estan regulats en clàusules d’ordre públic i seguretat d’altres disposicions comunitàries.

En definitiva, la polèmica està assegurada en la doctrina, ja que un ampli sector dels experts opina que aquestes mesures estarien violant la Declaració universal dels drets humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i altres acords internacionals sobre protecció de drets humans.

Trobareu més informació sobre la regulació de la immigració al web de la Comissió Europea, als articles apareguts a El país i a El Mundo i a la tercera planta de la biblioteca (per exemple, els llibres MAm10/47, MAm1/57 i MAm1/50). La Revista de derecho migratorio y extranjería (Secció VI-193) és un altre recurs recomanat per mantenir-se al dia sobre aquest tema.

El servidor del Senat allotja, entre d’altres, la base de dades CALEX : legislación y jurisprudencia del Tribunal Constitucional referida a las CCAA. L’usuari pot consultar-la mitjançant tres bases de dades independents: Legislación, Procesos i Sentencias.

CALEX conté la normativa estatal amb rang superior i altres disposicions de rang inferior d’interès per a les comunitats autònomes. També hi trobareu la normativa amb rang de llei generada per les comunitats i una selecció d’altres disposicions de desenvolupament i aplicació. En total s’hi citen gairebé 110.000 disposicions emeses des de 1979 fins a l’actualitat de les quals es donen, a més de les seves dades bàsiques, informació sobre eventuals correccions d’errors i impugnacions davant el Tribunal Constitucional.

La base de dades recull també la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre recursos i qüestions d’inconstitucionalitat, impugnacions, recursos d’empara i conflictes competencials relacionats amb les comunitats autònomes. A més de les dades més rellevants dels processos i les referides a la publicació en el BOE, CALEX facilita el text de les dispositives. Hi ha informació sobre més de 1.500 processos i més de 600 sentències.

El Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007 pels caps d’estat i de govern dels actuals vint-i-set estats membres de la Unió Europea, probablement posarà punt i final a una de les crisis més greus que ha afrontat el procés d’integració europea, després del rebuig de França (29 de maig de 2005) i els Països Baixos (1 de juny de 2005) al Tractat Constitucional.

El nou tractat reforma els actuals tractats constitutius però evita parlar de text únic i de refundació o derogació de la normativa vigent, com sí preveien els articles IV-437 i 438 del Tractat Constitucional, i, per descomptat, no fa esment d’una Constitució Europea en el títol. Tanmateix, recull el més substancial de pràcticament tot el que de novetat tenia el Tractat Constitucional.

Manté, per tant, instruments i mecanismes que milloren l’eficàcia i la democràcia de la Unió Europea. Elements com la presidència estable, la figura de l’alt representant com a vicepresident de la Comissió, la reducció del número de comissaris, el notable increment de pressupostos l’assignació dels quals es fa per majoria qualificada en comptes de per unanimitat, la generalització del procediment de codecisió com procediment legislatiu ordinari, la personalitat jurídica única, la iniciativa popular o una política exterior més eficaç, en són bons exemples. Introdueix també nous títols competencials en matèries com energia o canvi climàtic.

El Tractat de Lisboa preveu la seva entrada en vigor en l’article 6.2 per a l’1 de gener de 2009 o, en el seu defecte, el mes següent al del dipòsit de l’instrument de ratificació de l’últim Estat signatari que acompleixi aquesta formalitat.  Per curar-se en salut aquesta vegada la ratificació serà via parlamentària, no referendària, amb l’excepció d’Irlanda, que per imperatiu constitucional serà l’únic país que celebrarà un referèndum. Serà el 12 de juny i ve acompanyat de polèmica tal com podeu llegir a l’article Europa favorece a Irlanda para salvar el referéndum sobre el Tratado de Lisboa.

Al lloc web del BOE podeu consultar el text complet del Tractat en PDF. Hem seleccionat alguns articles sobre el tema, apareguts a revistes especialitzades, que podeu trobar a l’Hemeroteca:

• AYALA, J. “Carta de Europa. Un complicado año de transición: las tareas de la UE para 2008″, Política exterior, vol. 22, núm. 121, 2008, p. 11-20. Hemeroteca: VI-176.
• DELGADO, I. “Diez preguntas y respuestas sobre el Tratado de Lisboa”, El consultor de los ayuntamientos y de los juzgados, núm. 1, 2008, p. 22-25. Hemeroteca: Secció IV-82. 
• DOMINGUEZ, D. “Nuevo Tratado de Lisboa”, Derecho de los negocios, núm.207, 2007. Hemeroteca: Sección IV-82.
• MATIA, A.: “El Tratado de Lisboa en el proceso de construcción europea”, Boletín de información del Ministerio de Justicia, núm. 2058, any 62, p. 1023-1036. Hemeroteca: Secció III-39.
• SAENZ, A. “El tratado de Lisboa: comienza una nueva etapa para Europa” Diario La Ley, núm. 6851, 2007. Hemeroteca: Secció OR-20/22.

Altres revistes sobre la Unió Europea a l’Hemeroteca: 

• Revista de derecho comunitario europeo.  Secció VI-191
• Revista de derecho de la Unión Europea. Secció VI-192
• Revista española de derecho europeo.  Secció IV-70
• Noticias de la Unión Europea. Secció VI-168

Fa uns mesos el filòleg Màrius Serra escrivia a La Vanguardia un parell d’articles (Queda abolido el artículo 33 i Por el artículo 29 al 33) sobre l’expressió “hacer una cosa por el artículo 33”. Quan els vam llegir ens va sorprendre que Serra la sentís per primera vegada en un espot televisiu recent de gust dubtós però també, i molt, l’origen possible de la locució fruit de les seves perquisicions i de les aportacions dels lectors del diari.

Quan algú fa quelcom “por el artículo 33″ l’està fent per nassos. L’autor proposa l’article 33 del Fuero de los españoles, de 17 de juliol de 1945, que anteposa la unitat d’Espanya a l’exercici dels altres drets, com a referent etimològic de l’expressió: “El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España”.

Igualment, però, assenyala que també s’utilitza “hacer una cosa por el artículo 29”, que ve a significar el mateix. En aquest cas situa l’origen en la llei electoral de 1907. L’article 29 establia que si només es presentava un candidat en un determinat districte electoral, aquest seria nomenat diputat sense passar per les urnes. Així doncs, els cacics que intimidaven els seus oponents es convertien en diputats per renúncia dels rivals en virtut de l’article 29.   

L’equivalent català seria l’article 26. Pel que es veu, el setmanari satíric El Be Negre va publicar als anys trenta un poema que deia: “Diu l´article vint-i-sis / que, en cas de compromís / el govern té atribucions / per passarse pels faldons / totes les lleis del país”. Posteriorment, el grup La Trinca la va adaptar per a la seva cançó El Califa, vetlladament dedicada al general Franco.

El nom de l’editorial Hein no hauria de deixar indiferents a aquells interessats en l’estudi del dret anglosaxó ja que s’ha dedicat durant 80 anys a la microfilmació de materials legals impresos i a la distribució de publicacions periòdiques d’aquest àmbit. Quan internet va aparèixer en l’horitzó del món editorial, Hein va començar a digitalitzar imatges i l’any 2000 va llençar HeinOnline.

HeinOnline és, amb Westlaw International i LexisNexis, una de les grans bases de dades que donen accés a la documentació jurídica anglosaxona. La seva peculiaritat és l’exhaustivitat del seu fons històric, majoritàriament de revistes jurídiques tot i que també inclou textos legislatius, jurisprudència i llibres electrònics.   

Tots els continguts de HeinOnline es troben en format PDF i són accessibles des dels diferents índexs o bé mitjançant cercadors específics per a cadascuna de les seccions que ofereix. Aquestes es poden subscriure individualment i la Universitat de Barcelona té accés actualment a les col·leccions:

• Biblioteca de revistes de dret, més de 1000 revistes disponibles des del primer número.
• English Reports (1220-1865). Més de 100.000 sentències antigues que van establir les bases de la legislació aplicable a l’Imperi Britànic.

Un valor afegit d’aquesta base de dades és l’assistència a l’usuari que ofereix. Disposeu d’un bloc (Heinonline Weblog), d’una àmplia secció d’ajuda i d’un canal a Youtube on trobareu vídeos explicatius per millorar les vostres cerques. Això si, tot en anglès.

Com ja haureu observat, la base de dades Westlaw Aranzadi ha canviat el seu aspecte des de fa unes setmanes. Però no només és nova la seva presentació sinó que la plataforma de cerca Westlaw encuentra ofereix un seguit d’avantatges que abans no hi eren i que us facilitaran l’obtenció de la informació que busqueu.

Des de l’inici de la sessió trobareu, a la part superior de la pantalla del nou cercador universal, tres pestanyes que us adreçaran a Projectes de llei, Convenis col.lectius i Práctico, seccions difícilment identificables en l’antic Aranzadi. També teniu un accés directe a altres de les funcionalitats més destacades, com ara Codis bàsics i Actualitat, amb les novetats legals del dia més rellevants de cada àmbit temàtic. Igualment, cal remarcar altres esforços dels editors de la base de dades per fer-la més útil als usuaris: han millorat substancialment la interrelació entre els documents recuperats, les eines de cerca o les equivalències jurídiques, els paràmetres d’ordenació dels resultats segons l’encert jurídic o la rellevància, la seva classificació per tipus de document i el filtratge dels resultats amb nous paràmetres de cerca, la creació del nou thesaurus per a la cerca de legislació, etc.

Aquestes son només algunes de les noves característiques de la base de dades. L’ús us en farà descobrir d’altres. Aprofitem per recordar-vos que si el canvi de la plataforma us genera problemes d’ús i altres maldecaps a la part superior de la pantalla teniu un accés temporal a la versió anterior de Westlaw Aranzadi que ja coneixeu i que si continueu necessitant ajuda sempre podeu adreçar-vos als bibliotecaris o a la becària de l’Aula Aranzadi, a la segona planta de l’edifici.

El passat gener es van publicar les anomenades bases per a la Llei d’educació de Catalunya, presentades dos mesos abans pel conseller d’Educació Ernest Maragall. Aquesta proposta de llei pretén assolir els objectius del Pacte Nacional d’Educació de Catalunya, aprovat per diferents sindicats l’any 2006.

Ara, la Biblioteca del Campus de Mundet ens ofereix una interessant guia dedicada a aquest tema que, donada la proximitat de les eleccions, ha pres una notorietat especial.

La polèmica iniciativa contra la qual es va manifestar el professorat en la vaga del 14 de febrer és tan recent que encara no s’ha publicat gaire sobre el tema, tret dels articles i les opinions que es puguin llegir en diaris, fòrums i blocs i que els companys de Mundet han recollit, entre altres recursos, a la seva guia. Fins i tot alguns partits polítics ni tan sols li han dedicat encara un apartat en els seus webs durant la campanya.  

Fa uns dies us parlàvem de la possibilitat d’obtenir esquemes en la base de dades Tirant on line. Avui us presentem una altra prestació de Tirant on line que no trobem a altres productes similars, com Westlaw Aranzadi: una acurada selecció d’enllaços externs a diferents ordenaments jurídics estrangers.

Després d’accedir a la base de dades, només heu de fer click a la pestanya superior Legislación i anar a la part inferior esquerra, Legislación internacional. Un cop dintre d’aquest apartat, heu de seleccionar primer el continent i després el país i, a continuació, visualitzareu la legislació disponible de l’estat que us interessi: la constitució australiana, el codi penal de la Índia, el codi civil de Guatemala, el codi de dret laboral egipci o el codi de comerç lituà es troben al vostre abast mitjançant aquesta font d’informació subscrita per la nostra biblioteca.

Es tracta d’un projecte dirigit per César Belda i realitzat per Alberto Arrufat, que han coordinat la selecció dels webs oficials i privats que hem tractat en aquest post.

La foto que veieu a l’esquerra correspon a Cándido Conde-Pumpido, actual Fiscal General de l’Estat i, per tant, màxim responsable de la Fiscalia General de l’Estat. Es tracta, doncs, de la persona que pot impartir als fiscals les ordres i instruccions que convinguin per al desenvolupament del servei que han d’acomplir. Aquestes indicacions es comuniquen en forma de circulars, consultes o instruccions.

Una manera molt senzilla d’obtenir-les és accedir al lloc web de la Fiscalia a http://www.fiscal.es, on a l’apartat Documentos trobareu dos índexs, un cronològic i un altre per matèries.  També podeu trobar-les a les grans bases de dades de legislació i jurisprudència, per exemple:

• Aranzadi: al camp Rango triem circular, instrucción o consulta i al camp Órgano triem Fiscalía General Estado.
• VlEX: a la subsecció Jurisprudència buscar Circulares de la Fiscalía (publicació de l’editorial del BOE disponible en format electrònic a VlEX).
• Tirant on line: a l’apartat Texto legal despleguem el menú de Rango i trobem l’opció Circulares. Consultas. Instrucciones de la Fiscalía General del Estado.

En paper estan disponibles les corresponents a alguns anys concrets a les prestatgeries dedicades a legislació, a la primera planta, dins la signatura PB/L.  Consulteu el catàleg per l’autor Espanya. Fiscalía General del Estado per obtenir el llistat de les publicacions que tenim a la Biblioteca.

La Dirección General de los Registros y del Notariado (DGRN) és l’ens de la Secretaría de Estado de Justicia que s’encarrega, entre d’altres coses, de la resolució de recursos governatius, d’expedients de nacionalitat i d’expedients relacionats amb el reconeixement o denegació de situacions que afecten a l’estat civil dels ciutadans.

La biblioteca disposa d’un seguit de recursos en paper i en línia que compilen aquestes resolucions i que us ressenyem a continuació:

• L’Anuario de la Dirección General de los Registros y del Notariado és, potser, l’eina més recomanable, ja que conservem la col.lecció, pràcticament completa, des de l’any 1905 al 2005, a la secció II-23 de l’Hemeroteca. Els anys 2001-2004 també es poden consultar en suport CD-Rom (CD-Rom Hemeroteca, núms. 79-82).
• La base de dades Westlaw Aranzadi dóna accés a una selecció de resolucions de la DGRN a partir de 1992 en l’apartat Fondo Jurisprudencial. Heu d’indicar Resolucion dins l’opció Rango i Dirección General de los Registros y del Notariado en l’opció Órgano resolutorio. També disposeu d’aquesta selecció en el Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi, en paper, que trobareu a la secció OR-11 de l’Hemeroteca.
• Dins la base de dades Vlex  disposeu de totes les resolucions de la DGRN publicades des de l’any 1999 i d’una selecció de les resolucions anteriors més significatives.
• Si preferiu consultar una font oficial, les trobareu també publicades en la Sección III. Otras disposiciones en l’apartat corresponent al Ministerio de Justicia del Boletín Oficial del Estado (secció PO 5/6 de l’Hemeroteca). A la base de dades BOE-INDILEX trobareu les resolucions des del mes de gener de 1995 un cop plantegeu la cerca per Direccion General de los Registros y del Notariado dins el camp Título y Resolución al camp Rango.
• A la quarta planta, dintre de l’apartat de jurisprudència registral (Re54/J/), teniu diferents títols que recullen i comenten algunes de les resolucions de la DGRN.  

L’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola comença dient que “els advocats compareixeran davant els Tribunals vestint toga i, potestativament, birret, sense distintiu de cap mena, excepte el col.legial (…)”, de la mateixa manera que l’article 187 de la Llei Orgànica del Poder Judicial explica que “en audiència pública, reunions del tribunal i actes solemnes judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris, els advocats i els procuradors han de fer servir toga i, si s’escau, placa i medalla d’acord amb el seu rang”.

La toga és part del llegat que ens va deixar l’Imperi romà i portar-la esdevé un requisit legal, amb la qual cosa, no dur-ne pot ser motiu de sanció. Els col.legis d´advocats i els jutjats mantenen sales de togues per als seus col.legiats, que és el lloc on es dirigeixen els advocats per vestir-se i que serveix de punt de trobada, ja sigui entre ells o bé amb els clients, per enllestir els darrers preparatius de cara els judicis.

Les sales esdevenen una bona alternativa als preus desorbitats de les togues fetes a mida a les sastreries especialitzades. El més habitual és que siguin d’alpaca o tergal i poden valer, amb les punyetes i la placa de magistrat, uns 500 euros aproximadament.

Si voleu aprofundir en la concepció de la toga i de la visió de la professió des del punt de vista d’un advocat, us recomanem la lectura d’El alma de la toga, escrit per Ángel Ossorio als voltants de 1920 i que trobareu a la biblioteca del Pavelló de la República.

El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la llei del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que desterra la versió en paper i dóna validesa jurídica al format digital. Aquesta iniciativa convertirà el DOGC en un servei públic universal i d’accés gratuït. El text també obre la possibilitat d’integrar els butlletins oficials de les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona si la diputació provincial respectiva ho aprova. La iniciativa permetrà estalviar tones de paper i complirà amb l’obligació, establerta per l’Estatut, que els dispositius de l’administració s’adaptin als ciutadans.

Trobareu més informació a: http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070130/04.htm

Avui us presentem el web del Ministeri de Justícia que ofereix, entre d’altres serveis, algunes de les seves publicacions a text complet.

Un exemple és el Boletín de Información del Ministerio de Justicia. Aquest recurs recull estudis, disposicions generals, reials decrets referents a autoritats i personal, resolucions de la Dirección General de los Registros y del Notariado, acords de subhastes i concursos d’obres i serveis, publicats al butlletí des de 2005.

A més a més, trobareu altres publicacions interessants com Anales de la Abogacía del Estado, base de dades que conté bona part dels dictàmens i escrits judicials, a text complet des de 1997, elaborats pels advocats de l’estat. Permet la cerca pel títol, pel resum, pel text, per la data de publicació i també per l’assumpte que tracta l’informe o el dictàmen, mitjançant la llista de matèries que ofereix el sistema.

Les diferents publicacions del Ministeri, algunes a text complet i altres referenciades, les trobareu en l’apartat Publicaciones dins del web http://www.mjusticia.es.

El Repertorio cronológico de legislación d’Aranzadi i la base de dades de la mateixa editorial recullen tota la legislació espanyola a partir de l’any 1930, fet que ens facilita la cerca de normativa estatal, sigui quin sigui el tema que ens interessi. Però, a quines fonts hem de recórrer quan volem trobar normes promulgades abans d’aquesta data? Tenim vàries opcions en paper:

• A l’hemeroteca tenim el Diccionario de la administración española (Hem. PO-1), altrament dit l’Alcubilla, que engloba el període que va de l’any 1866 fins al 1974. A més del període de la guerra civil (1936-1938), ens falten només uns anys per tenir la col.lecció completa. Us recomanem que consulteu el catàleg per confirmar si tenim l’any que us interessa.
• A la segona planta, a la secció dedicada a la Història del Dret, conservem la Colección de decretos i la seva continuació, la Colección legislativa de España (amb la signatura Jd23/104), on trobareu les resolucions emeses pels diferents ministeris des de 1814 fins al 1890.
• Si el que voleu són les fonts oficials, haureu de consultar la Gaceta de Madrid, que va de 1697 fins a l’any 1936. Aquesta publicació es troba dispersa a diferents biblioteques de la Universitat i la col.lecció més completa es conserva a Lletres. A partir de 1936 comença a publicar-se el Boletín Oficial del Estado, obra que trobareu fins al 1971 a la Biblioteca del Pavelló de la República. També al Pavelló teniu l’oportunitat de consultar aquestes publicacions microfilmades, del període que va de 1722 a 1986.    

És possible, però, que si la vostra consulta és posterior a 1816 pugueu solucionar la vostra cerca sense tocar el paper, ja que la Gaceta està disponible mitjançant la base de dades gratuïta GAZETA : colección histórica (1816-1967). Es tracta dels textos digitalitzats de les publicacions que van precedir al BOE: Gaceta de Madrid, Gaceta de la República, Gaceta de la regencia de las Españas, Gazeta del gobierno i Gaceta española. Els registres s’han creat a partir del que era l’Índice cronológico por Departamentos. Un cop identificada la disposició que ens interessa podem enllaçar amb les imatges en format TIFF de les pàgines on es va publicar.

Noticias Jurídicas és un dels portals jurídics gratuïts més grans en llengua espanyola. El web, creat per Leggio el 1995, estructura la informació en diverses seccions, entre les que destaquem Actualidad (amb notícies que es renoven diàriament), Artículos (articles doctrinals escrits pels seus col.laboradors, entre els que hi podeu ser si envieu els vostres escrits a colaboraciones@leggio.biz) i Áreas temáticas (trànsit o màrqueting jurídic).

Un dels punts forts de Noticias Jurídicas és la seva completa base de dades de legislació espanyola i autonòmica, a l’apartat Legislación. La major part de les normes les trobareu també en altres llocs web, però hem cregut que val la pena recomanar-vos-la per com presenta els textos. Lluny del text pla d’altres portals jurídics, Noticias Jurídicas permet navegar entre els diferents articles de la disposició i encapçala el text recuperat amb l’orientatiu índex de la norma. A més, s’indiquen amb un globus vermell les redaccions donades a determinats articles amb posterioritat al text demanat.

El portal també té altres apartats, com ara el recull de diferents cursos i seminaris organitzats a Espanya, la selecció d’enllaços d’organismes públics, bitàcoles i noticiaris jurídics, col.legis i butlletins oficials, la guia judicial espanyola i la llibreria online. A més, la consulta d’aquest portal sempre us pot portar alguna sorpresa agradable, com la possibilitat de baixar-vos gratuïtament el llibre Impuesto de sociedades des del web de Gábilos Software.

La Biblioteca de Dret ha iniciat la subscripció a les bases de dades El Derecho, concretament a les seves bases monogràfiques de Contratación Inmobiliaria, Derecho de la Circulación y Seguro de Vehículos, Derecho de Familia i Propietat Horitzontal Catalunya. Totes elles, accessibles via internet, permeten consultar legislació, jurisprudència, comentaris, doctrina, formularis, esquemes i casos pràctics sobre aquests temes.

També s’hi poden trobar articles a text complet d’El Derecho, referències bibliogràfiques de treballs publicats per altres editors i notícies facilitades per Europa Press de cadascuna de les àrees jurídiques. A més, l’editorial facilita un telèfon i una adreça de correu electrònic per demanar la informació que no es trobi en el seu producte.

Cadascuna de les bases de dades monogràfiques pot ser consultada simultàniament per cinc usuaris i la seva actualització es diària. Temporalment també teniu accés a les bases Generales, Propiedad Horizontal i Urbanismo, en període d’avaluació fins al mes de maig.   

A l’hemeroteca de Dret trobareu els butlletins en paper més recents de l’editorial El Derecho corresponents a aquestes temàtiques: Boletín de contratación inmobiliaria CI,  Boletín de derecho de la circulación CS i Boletín de derecho de familia DF.

L’Aula Aranzadi és un espai creat per oferir un suport especialitzat i personalitzat als membres de la comunitat universitària amb l’objectiu de treure el màxim rendiment al fons documental de l’editorial Thomson Aranzadi, integrat tant per codis i monografies com per CDs, DVDs i productes en línia (llibres electrònics i bases de dades de legislació i jurisprudència).

 L’Aula Aranzadi actualment està ubicada a la segona planta de la Biblioteca de Dret (recordareu que abans estava al primer pis) i està atesa per dues becàries formades per l’editorial, una en horari de matí (dilluns, dijous i divendres de 10 a 13 hores; dimarts de 9 a 12 hores i; dimecres de 10 a 11 i de 12 a 14 hores) i una altra en horari de tarda (de dilluns a divendres de 16 a 19 hores).

Els serveis que us ofereix l’Aula Aranzadi són:

• Informació bibliogràfica i ajuda personalitzada en la utilització de les bases de dades Aranzadi per al tema en concret en què esteu treballant. Dins de l’horari d’atenció, les persones que atenen l’Aula us prestaran l’ajuda necessària.
• Sessions formatives teòrico-pràctiques sobre el funcionament de la base de dades Westlaw Aranzadi Online, adreçades a alumnes de 2n i 3r cicle, professors i investigadors, professionals de la pràctica jurídica i bibliotecaris/documentalistes.
 

El projecte Norma Civil és un veterà web mantingut per l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona, des de fa gairebé 10 anys, amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte, dirigit pel Dr. Martín Casals, proporciona accés gratuït al text complet de tota la legislació civil catalana i a una part molt important de l’estatal, així com a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a una selecció de recursos en línia on participen els membres de Norma Civil.

Pot accedir-hi un número il.limitat d’usuaris simultàniament. Perfecte per a l’època d’exàmens, quan els codis estan molt sol.licitats a la biblioteca.

Aquest i altres recursos sobre dret civil els trobareu a la Guia temàtica de Dret.