Category Archive

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.

La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.

Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261)  i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.

El servidor del Senat allotja, entre d’altres, la base de dades CALEX : legislación y jurisprudencia del Tribunal Constitucional referida a las CCAA. L’usuari pot consultar-la mitjançant tres bases de dades independents: Legislación, Procesos i Sentencias.

CALEX conté la normativa estatal amb rang superior i altres disposicions de rang inferior d’interès per a les comunitats autònomes. També hi trobareu la normativa amb rang de llei generada per les comunitats i una selecció d’altres disposicions de desenvolupament i aplicació. En total s’hi citen gairebé 110.000 disposicions emeses des de 1979 fins a l’actualitat de les quals es donen, a més de les seves dades bàsiques, informació sobre eventuals correccions d’errors i impugnacions davant el Tribunal Constitucional.

La base de dades recull també la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre recursos i qüestions d’inconstitucionalitat, impugnacions, recursos d’empara i conflictes competencials relacionats amb les comunitats autònomes. A més de les dades més rellevants dels processos i les referides a la publicació en el BOE, CALEX facilita el text de les dispositives. Hi ha informació sobre més de 1.500 processos i més de 600 sentències.

La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.

Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.

Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)

En el seu darrer partit europeu, l’Arsenal no va alinear a Anfield cap futbolista anglès en el partit de quarts de final de la Champions League. Al seu rival, el Liverpool FC de Rafa Benítez i Fernando Torres, hi ha qui l’anomena Iberpool per la quantitat d’espanyols que hi juguen a l’equip. En un dels millors clubs de la primera divisió espanyola conviuen un porter italià, un lateral grec, un central colombià, un extrem portuguès, un migcampista argentí i un altre brasiler amb un davanter centre uruguaià. Al bàsquet passa el mateix, jugadors de diferents nacionalitats integren els planters dels equips més forts de la lliga. Això no era possible fa uns anys, abans de la sentència Bosman (o cas Bosman, per a la premsa esportiva).   

El 15 de desembre de 1995 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre la demanda que el modest futbolista belga Jean-Marc Bosman va presentar contra el seu club, el Royal Football Club de Liège, contra la Federació Belga de Futbol i contra la Unió Europea de les Associacions de Futbol (UEFA)  perquè entenia que les seves normes impedien el seu traspàs a l’equip francès de l’USL Dunkerque. El tribunal va donar per bones les raons esgrimides per la defensa del jugador, basades en la interpretació dels articles 48 (lliure circulació dels treballadors), 85 i 86 (normes sobre la competència) del Tractat de Roma de 1957 i va declarar il.legals les indemnitzacions per traspassos de futbolistes (els anomenats transfers) i la restricció del nombre de jugadors dels estats membres de la Unió Europea en els equips europeus. Des d’aquest moment, doncs, els futbolistes europeus van deixar d’ocupar plaça d’estrangers en els seus equips.

Podeu llegir el text de la sentència d’aquest paradigmàtic cas del dret comunitari europeu i del dret esportiu en el següent enllaç.

El mateix tribunal va anar una mica més enllà i el 8 de maig de 2003 va dictaminar que els jugadors de països associats a la Unió Europea no havien de ser considerats estrangers en atendre una demanda de Maros Kolpak, el porter eslovac de l’equip alemany de handbol TSV Östringen. Llegiu la sentència.  

El nom de l’editorial Hein no hauria de deixar indiferents a aquells interessats en l’estudi del dret anglosaxó ja que s’ha dedicat durant 80 anys a la microfilmació de materials legals impresos i a la distribució de publicacions periòdiques d’aquest àmbit. Quan internet va aparèixer en l’horitzó del món editorial, Hein va començar a digitalitzar imatges i l’any 2000 va llençar HeinOnline.

HeinOnline és, amb Westlaw International i LexisNexis, una de les grans bases de dades que donen accés a la documentació jurídica anglosaxona. La seva peculiaritat és l’exhaustivitat del seu fons històric, majoritàriament de revistes jurídiques tot i que també inclou textos legislatius, jurisprudència i llibres electrònics.   

Tots els continguts de HeinOnline es troben en format PDF i són accessibles des dels diferents índexs o bé mitjançant cercadors específics per a cadascuna de les seccions que ofereix. Aquestes es poden subscriure individualment i la Universitat de Barcelona té accés actualment a les col·leccions:

• Biblioteca de revistes de dret, més de 1000 revistes disponibles des del primer número.
• English Reports (1220-1865). Més de 100.000 sentències antigues que van establir les bases de la legislació aplicable a l’Imperi Britànic.

Un valor afegit d’aquesta base de dades és l’assistència a l’usuari que ofereix. Disposeu d’un bloc (Heinonline Weblog), d’una àmplia secció d’ajuda i d’un canal a Youtube on trobareu vídeos explicatius per millorar les vostres cerques. Això si, tot en anglès.

Avui us presentem la Revista de Derecho del Mercado Financiero (RDMF), un recurs electrònic de lliure accés que va néixer a finals de l’any 2006 per iniciativa d’un grup de professors de dret i advocats especialistes en la regulació de la banca, la inversió i les assegurances.

En aquest web, dirigit pel Dr. Fernando Zunzunegui, assessor de la Comissió Europea i professor associat de la Universidad Carlos III de Madrid, hi trobareu articles doctrinals, comentaris de jurisprudència, notícies d’actualitat i working papers sobre diferents qüestions del seu àmbit d’estudi i para especial atenció en temes com les crisis financeres, els canvis en la distribució financera, el dret comunitari, la Directiva dels Mercats d’Instruments Financers (MiFID) i el projecte de Zona Única de Pagaments en Euros (SEPA).   

Una bona eina per mantenir-vos al dia pel que fa al dret del mercat financer i temes afins.

Com ja haureu observat, la base de dades Westlaw Aranzadi ha canviat el seu aspecte des de fa unes setmanes. Però no només és nova la seva presentació sinó que la plataforma de cerca Westlaw encuentra ofereix un seguit d’avantatges que abans no hi eren i que us facilitaran l’obtenció de la informació que busqueu.

Des de l’inici de la sessió trobareu, a la part superior de la pantalla del nou cercador universal, tres pestanyes que us adreçaran a Projectes de llei, Convenis col.lectius i Práctico, seccions difícilment identificables en l’antic Aranzadi. També teniu un accés directe a altres de les funcionalitats més destacades, com ara Codis bàsics i Actualitat, amb les novetats legals del dia més rellevants de cada àmbit temàtic. Igualment, cal remarcar altres esforços dels editors de la base de dades per fer-la més útil als usuaris: han millorat substancialment la interrelació entre els documents recuperats, les eines de cerca o les equivalències jurídiques, els paràmetres d’ordenació dels resultats segons l’encert jurídic o la rellevància, la seva classificació per tipus de document i el filtratge dels resultats amb nous paràmetres de cerca, la creació del nou thesaurus per a la cerca de legislació, etc.

Aquestes son només algunes de les noves característiques de la base de dades. L’ús us en farà descobrir d’altres. Aprofitem per recordar-vos que si el canvi de la plataforma us genera problemes d’ús i altres maldecaps a la part superior de la pantalla teniu un accés temporal a la versió anterior de Westlaw Aranzadi que ja coneixeu i que si continueu necessitant ajuda sempre podeu adreçar-vos als bibliotecaris o a la becària de l’Aula Aranzadi, a la segona planta de l’edifici.

Ramon, un lector del Bloc de Dret, ens va proposar fa uns dies via correu electrònic que parléssim del cas de Martina Klein. Diversos mitjans de comunicació van publicar a finals de novembre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava el recurs de la model i la condemnava a pagar els 216.178,92 euros de l’IVA no declarat a Hisenda el 1994. Us podeu imaginar l’ensurt que es deuria endur quan li van notificar la sentència… i més si teniu en compte que allò que ella recorria era una resolució del Tribunal Econòmico-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) que taxava el deute en només 16.178,92 euros!

La mala sort de Martina: que el 2 mecanografiat per error en la sentència aparegués al costat esquerre i no darrere la coma. La bona sort de Martina: si hagués estat un 9 en lloc d’un 2, la cosa hauria empitjorat! La mala sort de Martina: l’article 267 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu “Los tribunales no podrán variar las resoluciones que pronuncien después de firmadas (…)”. La bona sort de Martina: el mateix article continua dient “(…) pero sí aclarar algún concepto oscuro y rectificar cualquier error material de que adolezcan”.

Efectivament, l’error es va poder rectificar i tot va quedar en un ensurt. Suum cuique. En la interlocutòria de rectificació, el TSJC explica que “s’ha incidit en un error material involuntari al consignar, en el fonament jurídic primer de la sentència, la quantia de 216.178,92 euros, en lloc de recollir la que figura en la resolució del TEARC impugnada de 16.178,92 euros, fet que pot ser perfectament corregit”.

La foto que veieu a l’esquerra correspon a Cándido Conde-Pumpido, actual Fiscal General de l’Estat i, per tant, màxim responsable de la Fiscalia General de l’Estat. Es tracta, doncs, de la persona que pot impartir als fiscals les ordres i instruccions que convinguin per al desenvolupament del servei que han d’acomplir. Aquestes indicacions es comuniquen en forma de circulars, consultes o instruccions.

Una manera molt senzilla d’obtenir-les és accedir al lloc web de la Fiscalia a http://www.fiscal.es, on a l’apartat Documentos trobareu dos índexs, un cronològic i un altre per matèries.  També podeu trobar-les a les grans bases de dades de legislació i jurisprudència, per exemple:

• Aranzadi: al camp Rango triem circular, instrucción o consulta i al camp Órgano triem Fiscalía General Estado.
• VlEX: a la subsecció Jurisprudència buscar Circulares de la Fiscalía (publicació de l’editorial del BOE disponible en format electrònic a VlEX).
• Tirant on line: a l’apartat Texto legal despleguem el menú de Rango i trobem l’opció Circulares. Consultas. Instrucciones de la Fiscalía General del Estado.

En paper estan disponibles les corresponents a alguns anys concrets a les prestatgeries dedicades a legislació, a la primera planta, dins la signatura PB/L.  Consulteu el catàleg per l’autor Espanya. Fiscalía General del Estado per obtenir el llistat de les publicacions que tenim a la Biblioteca.

Avui us presentem el web del Ministeri de Justícia que ofereix, entre d’altres serveis, algunes de les seves publicacions a text complet.

Un exemple és el Boletín de Información del Ministerio de Justicia. Aquest recurs recull estudis, disposicions generals, reials decrets referents a autoritats i personal, resolucions de la Dirección General de los Registros y del Notariado, acords de subhastes i concursos d’obres i serveis, publicats al butlletí des de 2005.

A més a més, trobareu altres publicacions interessants com Anales de la Abogacía del Estado, base de dades que conté bona part dels dictàmens i escrits judicials, a text complet des de 1997, elaborats pels advocats de l’estat. Permet la cerca pel títol, pel resum, pel text, per la data de publicació i també per l’assumpte que tracta l’informe o el dictàmen, mitjançant la llista de matèries que ofereix el sistema.

Les diferents publicacions del Ministeri, algunes a text complet i altres referenciades, les trobareu en l’apartat Publicaciones dins del web http://www.mjusticia.es.

Quan intentem localitzar jurisprudència europea podem fer-ho a bases de dades generals com Aranzadi, vLex o Tirant, però no sempre el seu abast és exhaustiu, per això és bo conèixer els recursos que ofereixen els propis tribunals. Un de molt recomanable és HUDOC, base de dades gratuïta que dóna accés a la documentació generada pel Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH).

El TEDH, amb seu a Estrasburg i per això també citat com a Tribunal d’Estrasburg, tracta els assumptes relatius a la interpretació i aplicació de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i dels seus Protocols. A més de consignar una sèrie de drets i llibertats civils i polítics, la Convenció va establir un mecanisme per a portar a la pràctica les obligacions contretes pels estats; en aquest context es van crear tres institucions de control: la Comissió Europea dels Drets Humans, el TEDH i el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.  D’aquestes institucions a la base de dades HUDOC podeu trobar:

• TEDH: totes les sentències (1959 - actualitat), les decisions del Comitè de Selecció (1959-199 i les decisions sobre l’admissió a tràmit (1998 – actualitat)
• Comissió: algunes decisions d’admissió publicades (1955-1986), decisions d’admissió a tràmit (1986-1998)  i els informes públics (1986-1998).
• Comitè de Ministres: totes les resolucions.

El tribunal s’organitza en Seccions, Comitès, Sales i una Gran Sala i compta amb un nombre de jutges igual al nombre d’estats contractants,  els quals actuen a títol individual i no representen a cap estat. Les llengües oficials són l’anglès i el francès, per això HUDOC us ofereix la possibilitat de consultar i obtenir els resultats en tots dos idiomes. Per a conèixer el funcionament del tribunal podeu consultar el document que facilita el propi TEDH.

La Biblioteca de Dret ha iniciat la subscripció a les bases de dades El Derecho, concretament a les seves bases monogràfiques de Contratación Inmobiliaria, Derecho de la Circulación y Seguro de Vehículos, Derecho de Familia i Propietat Horitzontal Catalunya. Totes elles, accessibles via internet, permeten consultar legislació, jurisprudència, comentaris, doctrina, formularis, esquemes i casos pràctics sobre aquests temes.

També s’hi poden trobar articles a text complet d’El Derecho, referències bibliogràfiques de treballs publicats per altres editors i notícies facilitades per Europa Press de cadascuna de les àrees jurídiques. A més, l’editorial facilita un telèfon i una adreça de correu electrònic per demanar la informació que no es trobi en el seu producte.

Cadascuna de les bases de dades monogràfiques pot ser consultada simultàniament per cinc usuaris i la seva actualització es diària. Temporalment també teniu accés a les bases Generales, Propiedad Horizontal i Urbanismo, en període d’avaluació fins al mes de maig.   

A l’hemeroteca de Dret trobareu els butlletins en paper més recents de l’editorial El Derecho corresponents a aquestes temàtiques: Boletín de contratación inmobiliaria CI,  Boletín de derecho de la circulación CS i Boletín de derecho de familia DF.

L’Aula Aranzadi és un espai creat per oferir un suport especialitzat i personalitzat als membres de la comunitat universitària amb l’objectiu de treure el màxim rendiment al fons documental de l’editorial Thomson Aranzadi, integrat tant per codis i monografies com per CDs, DVDs i productes en línia (llibres electrònics i bases de dades de legislació i jurisprudència).

 L’Aula Aranzadi actualment està ubicada a la segona planta de la Biblioteca de Dret (recordareu que abans estava al primer pis) i està atesa per dues becàries formades per l’editorial, una en horari de matí (dilluns, dijous i divendres de 10 a 13 hores; dimarts de 9 a 12 hores i; dimecres de 10 a 11 i de 12 a 14 hores) i una altra en horari de tarda (de dilluns a divendres de 16 a 19 hores).

Els serveis que us ofereix l’Aula Aranzadi són:

• Informació bibliogràfica i ajuda personalitzada en la utilització de les bases de dades Aranzadi per al tema en concret en què esteu treballant. Dins de l’horari d’atenció, les persones que atenen l’Aula us prestaran l’ajuda necessària.
• Sessions formatives teòrico-pràctiques sobre el funcionament de la base de dades Westlaw Aranzadi Online, adreçades a alumnes de 2n i 3r cicle, professors i investigadors, professionals de la pràctica jurídica i bibliotecaris/documentalistes.
 

El projecte Norma Civil és un veterà web mantingut per l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona, des de fa gairebé 10 anys, amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte, dirigit pel Dr. Martín Casals, proporciona accés gratuït al text complet de tota la legislació civil catalana i a una part molt important de l’estatal, així com a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a una selecció de recursos en línia on participen els membres de Norma Civil.

Pot accedir-hi un número il.limitat d’usuaris simultàniament. Perfecte per a l’època d’exàmens, quan els codis estan molt sol.licitats a la biblioteca.

Aquest i altres recursos sobre dret civil els trobareu a la Guia temàtica de Dret.