Category Archive

El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Pere Vilanova publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article Eliminar les bombes de dispersió.

Podeu llegir les reflexions del Dr. Vilanova sobre la iniciativa governamental per acabar amb un armament que, com les mines antipersones, té un efecte indiscriminat i il.liminat en el temps en l’edició digital o a la pàgina 7 del diari en paper.

Avui tenim el plaer de presentar-vos Victoria Abellán Honrubia (Alcázar de San Juan, 1940), la nostra primera jurista de manual. Doctora per la Universitat de Barcelona, és catedràtica de dret internacional de la mateixa institució (de la qual va ser vicerectora entre 1979 i 1982, a més de presidenta de la Divisió II i directora del Departament de dret i economia internacionals) i titular de la Càtedra Jean Monnet sobre institucions de dret comunitari europeu. Ha dirigit algunes de les obres més sol.licitades pels estudiants de la universitat: Prácticas de derecho internacional público, Lecciones de derecho comunitario europeo o Prácticas de derecho comunitario europeo. També ha publicat nombrosos treballs sobre dret internacional públic i privat i dret comunitari europeu i sobre la seva especialitat, les Nacions Unides. Destaquen els seus estudis sobre els principis de les Nacions Unides, el manteniment de la pau i seguretat internacional, la Carta de les Nacions Unides, la cooperació internacional per al desenvolupament o el dret internacional dels drets humans.

Victoria Abellán també va fer classes de dret internacional privat a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha impartit docència com a professora convidada en diferents universitats espanyoles i estrangeres. Va formar part del Consell de cooperació del Ministeri d’afers exteriors i de diverses organitzacions com ara l’Asociación española de profesores de derecho internacional y de relaciones internacionales, l’Asociación española para el estudio del derecho europeo o l’Instituto hispano-luso-americano de derecho internacional.

Va ser membre fundador i presidenta de l’Institut de drets humans de Catalunya i també membre del consell de la Fondazione Internazionale Lelio Basso per il diritto e la liberazione del popoli i del consell de redacció de la Revista española de derecho internacional, de la Revista de instituciones europeas, de la Revista de derecho comunitario europeo i de l’Spanish Yearbook of Internacional Law.

La biblioteca no sempre té en el seu fons les obres que responen amb exactitud les preguntes de tots els usuaris. Per això, de vegades ha de recórrer a fonts externes i a altres centres per proporcionar a cada lector la informació que està demanant o per redirigir-lo fins a aquesta.

No fa gaire una usuària es va adreçar a la biblioteca, mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari (Pab 24×7), per demanar les resolucions que es van prendre durant la Conferència Internacional de París de juliol de 1938 relatives al bombardeig de ciutats obertes.

Les resolucions no hi eren a la nostra biblioteca ni, malgrat haver-se celebrat en el marc de la Societat de Nacions, a la Biblioteca de les Nacions Unides, el primer lloc on ens vam haver d’adreçar. El següent pas va ser consultar la base de dades del web de l’International Institute of Social History. El resultat de la cerca plantejada va ser que la informació demanada es conservava a l’Archivo del Comité Nacional de la CNT: inventariats sota la referència 62E es trobaven diferents documents concernents a la Conferència Universal per la Pau i contra el Bombardeig de Ciutats Obertes de París. 

Malauradament, la documentació no es podia consultar en línia, però sí vam poder posar en contacte la nostra usuària amb l’arxiu perquè pogués estudiar la documentació personalment.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.

La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.

Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261)  i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.

Els dies 29 i 30 de maig es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, C. Montalegre, núm. 5) el cicle de conferències Control de les migracions a Europa (Desafiaments per als drets humans i l’estat de dret) organitzat, entre altres institucions, per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona.

En les sessions temàtiques, que comptaran amb la presència d’especialistes del món acadèmic, polítics i membres de diferents organismes, es parlarà de la prevalència de la seguretat en les polítiques migratòries de la UE (amb taules rodones sobre les fronteres europees i les polítiques migratòries i els drets humans), les ciutadanies negades (taules sobre l’alteritat i la ciutadania negada i els canvis en els patrons de les migracions) i l’internament de migrants. Podeu accedir al programa detallat del cicle de conferències des d’aquest enllaç o demanar més informació mitjançant el correu electrònic spps@ub.edu.

L’entrada és lliure.

La nostra corresponsal a Varsòvia ens ha fet arribar aquest text, que volem compartir amb tots vosaltres:

Fa uns mesos que la Polònia heroica es troba commocionada. La immaculada imatge de país compromès en la lluita contra l’antisemitisme, una imatge construïda sobre el  patiment i l´única admesa fins ara per la memòria històrica, clarament situada en el context martirològic de les fumeres dels camps de concentració i la desesperada però tenaç lluita contra la monstruositat nazi, està a debat.

I tot, probablement no podria ser d’altra manera, per la sorprenent força de la paraula escrita. La tapa de la caixa de Pandora ha estat aixecada pel llibre Strach. Antysemityzm w Polsce tuż po wojnie. Historia moralnej zapaści (Warszawa : Znak, 2008) (La por. L’antisemitisme a Polònia després de la guerra. Història d’una davallada moral, editada en anglès).

Seguint un corrent que ja desgraciadament a vegades sembla anacrònic, Jan Tomasz Gross, sociòleg polonès i professor d’història a la Universitat de Princeton, pren la posició de l’intel.lectual socialment incòmode que qüestiona l’ordre establert, i les seves interrogacions ens treuen el son, tot demostrant que seguim vius.

El seu llibre, l’últim d’una sèrie de títols igual d’inquietants, interpreta uns fets que no són desconeguts per a la societat polonesa: pogroms antisemites que es van produir durant la postguerra; el silenci d’Herodes dels representants de l’esglèsia davant les matances de ciutadans polonesos de minoria jueva, i el seu paper actiu en la difusió de l’antisemitisme des dels ambons entre les masses quasi illetrades, tan fàcilment influenciables, les fortunes grans i petites construïdes sobre el patiment de jueus morts i deportats. Però sembla que ningú com Gross s’havia atrevit fins ara a posar el mirall davant aquesta comunitat satisfeta de la seva actuació durant els terribles anys de la guerra i la postguerra. No només ha desenterrat fantasmes, la polèmica es deu a que la seva valenta interpretació dels crims comesos per molts polonesos exigeix fer examen de consciència per poder escriure una història sense autocomplaents visions parcials.

No obstant, els malsons que volem oblidar tot sovint entren en un procés de negació, i aquesta és la reacció de bona part de la societat polonesa, fins el punt que l’autor ha estat investigat sota l’acusació de cometre el crim “d’insult a la nació polonesa”. Acabarà el seu llibre entre les flames? És clar que tan sols és una expressió metafòrica, però encara que vulguem tancar ulls i orelles, hi ressona l’eco de les terribles ficcions i realitats de fogueres de llibres, el Quixot, o… el Berlín dels anys 40.

Podeu llegir una ressenya d’Elie Wiesel (Nobel de la Pau, 1986) al Washington Post.

D’ençà que el passat 17 de febrer es va signar a Pristina la Declaració d’independència de Kosovo les reaccions internacionals són el punt calent del tema, com es pot apreciar a la llista de països que reconeixen oficialment el nou país europeu. 

El professor de dret internacional públic David Bondia i el catedràtic de ciència política Miquel Caminal parlaran de les repercussions de la declaració d’independència del país balcànic a la conferència organitzada per l’AEP titulada Kosovo: precedent? Els temes a tractar inclouen la complexitat del procés d’independència d’aquest país, la seva homologació a la legalitat internacional i el seu valor com a referent per a altres regions. Els podreu escoltar a l’Aula 6 de la Facultat de Dret, demà dijous 26 a les 12:30.

I si el tema us interessa, ja podeu omplir el formulari per confirmar l’assistència a la conferència que organitza la Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%) amb la col·laboració de Juristes sense Fronteres i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Titulada Drets humans a Kosovo, comptarà amb la presència com a ponent d’Aida Guillén, exoficial de Drets Humans de l’OSCE. L’acte tindrà lloc el 26 d’abril, a les 19:30, a la seu de l’ICAB. 

A més de les conferències, trobareu un bon grapat d’enllaços interessants sobre Kosovo al portal Political Resources on the Net, així com bibliografia al catàleg de la Biblioteca, que encara no ha reconegut la independència del país, sota la matèria Kosovo (Sèrbia).  

Els dos homes que corren a la fotografia de l’esquerra són els germans Amestoy, en una instantània presa en algun lloc de l’Argentina el 1975. L’any 2006 el fotògraf Gustavo Germano va tornar a fer la mateixa fotografia. En la comparació de totes dues podem veure reflectida l’absència, el buit deixat en les vides dels familiars dels desapareguts. L’exposició que mostra aquest treball es diu Ausencias i es pot veure a diferents ciutats de Catalunya.

El 24 de març de 1976 els comandants generals Videla, Massera i Agosti van signar la proclama per la qual les forces armades argentines assumien la conducció de l’Estat. El pla d’extermini dels seus detractors va ser tan pervers i continuat com ho expliquen els testimonis que figuren a Nunca más : informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Per a una cronologia dels fets i enllaços a altres recursos, el govern argentí ha elaborat el lloc web del Día nacional de la memoria por la verdad y la justicia. Altres recursos interessants són Documentos desclasificados, una base de dades on es poden consultar els documents desclassificats pel Departament d’Estat dels Estats Units, que també compta amb material multimèdia, i la pàgina de l’Estudio Jurídico López de Belva, on trobareu un recull de sentències rellevants en l’àmbit dels drets humans a l’Argentina. Com sempre a Youtube trobareu documents de l’època i altres vídeos dels que hem seleccionat el titulat Juicio a las juntas militares i Argentina 1976-1983.

Amb motiu de l’aniversari del cop d’Estat militar a l’Argentina la Casa Amèrica Catalunya acull aquesta setmana dos actes: 

• Dijous, 27 de març, 19:30 h. El documental del mes està dedicat a Madres (veure el tràiler), una mirada intimista del realitzador argentí Eduardo Félix Walger sobre les Madres de la Plaza de Mayo, que relata la història de 17 mares i la seva lluita pels drets humans, la justícia i la igualtat.
• Divendres, 28 de març, 19:30 h. Taula rodona que comptarà amb la participació de Graciela Daleo, exdetinguda desapareguda de l’Escuela Mecánica de la Armada, Montserrat Armengou, realitzadora i documentalista, Raúl Castro, president de la Plataforma Argentina contra la Impunidad, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.

El proper dilluns 31 de març començarà una nova edició del Curs Drets Humans organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Al llarg de tres setmanes i fins al 18 d’abril (de dilluns a dijous a partir de les 18 hores), diferents especialistes de l’àmbit acadèmic, polític i professional analitzaran la problemàtica dels drets humans des de diverses perspectives a la seu de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (C. Mallorca, núm. 283). En el programa trobareu detallades les sessions i els ponents, entre els quals hi figuren alguns professors de la Universitat de Barcelona, com ara Jaume Saura, David Bondia, Josep Maria Castellà o Dolors Bramon i també informació sobre beques i les visites voluntàries que inclou el curs.

El curs està reconegut amb 4 crèdits per la UB. Per obtenir-los haureu d’assistir al 80% de les sessions i presentar un treball d’investigació sobre un dels temes tractats. Podeu realitzar la preinscripció omplint el formulari que trobareu al web de l’IDHC. El preu de matriculació és de 150 euros (100 euros per als estudiants, col.legiats, socis de l’IDHC, jubilats i aturats).

El proper dijous 13 de març tindrà lloc a l’aula 30 de l’edifici Tomás y Valiente la I Jornada de Vida Independent i Drets Humans a Catalunya, organitzada conjuntament pel Projecte dret al Dret, el Fòrum de Vida Independent de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Sota el títol Vida Independent, una qüestió de Drets Humans, la jornada, que es celebrarà entre les 9 i les 18 hores, s’estructura en tres blocs: el marc legislatiu de la diversitat funcional; les experiències emancipatòries i l’aprenentatge servei cap a una vida independent i; els plantejaments socials, polítics i econòmics per a la vida independent.

En la sessió matinal, on intervindran Jaume Saura, de l’IDHC, i Antonio Centeno (foto), del Fòrum de Vida Independent de Catalunya, s’analitzarà la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i es valorarà fins a quin punt el nou marc legislatiu estatal i autonòmic garanteix la protecció dels drets humans i com avançar en aquest sentit amb el desenvolupament de la nova legislació.

Cal adreçar-se al Projecte dret al Dret (dretaldret@ub.edu o 934024445 o 934024585) o al Fòrum de Vida Independent de Catalunya (ovibcn@gmail.com o 628904425) per confirmar l’assistència. Els estudiants que desitgeu un crèdit de lliure elecció per l’activitat, consulteu les condicions al tríptic de la jornada.

Segons el web de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (a partir d’ara, OSPDH), aquest centre de recerca, estudi i treball neix l’any 2001 amb una doble finalitat, la “recerca del tipus de tractament que el Sistema Penal i llurs agències d’aplicació (Policia, Magistratura i Presó) ofereixen a tot un conjunt de problemes socials que, a l’actualitat, es pateixen a les societats europees; i [la contribució] en la promoció de la cultura del drets humans, cada vegada més amenaçada en els darrers temps per processos i polítiques d’exclusió i discriminació i per les polítiques d’alarma social construïdes i patides per les societats modernes”.

L’Observatori està dirigit pel Dr. Iñaki Rivera Beiras i entre els seus membres compta amb personal docent i investigador de la UB i d’altres institucions. El Comitè Científic Internacional està presidit, per la seva banda, pel Dr. Roberto Bergalli. Des del seu web podeu accedir a les diferents àrees de treball del centre (Anàlisi feminista del sistema penal, Cultura política i valors democràtics, Migracions, sistemes de control i dret, Privació de llibertat i drets humans, Resolució de conflictes i control social informal i Sistema penal i menors), a la seva activitat docent i a la informació sobre les seves publicacions, a un apartat reservat als Enllaços (que us aproparà als webs d’associacions relacionades), a la informació i la documentació relatives als projectes de recerca, etc. Feu una ullada a aquest apartat de Recerca i a Articles, on trobareu material en línia que pot ser del vostre interès. També podeu recuperar les publicacions en paper de l’OSPDH al catàleg cercant al camp Autor Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans.

Si voleu més informació, dirigiu-vos a l’OSPDH (Aula 23, Desp. 1 de la Facultat de dret) trucant al 93 403 96 72 o escrivint a l’adreça de correu electrònic observsp@ub.edu.

Demà dijous 17 de gener, a les 19 hores, la Casa Àsia us ofereix l’oportunitat de donar llum a un tema controvertit com és el dret islàmic en relació als drets humans. La ponent de la xerrada serà Shirin Ebadi, que parlarà sobre Islam, drets humans i gènere.

Llicenciada en Dret per la Universitat de Teheran, Ebadi va exercir entre 1975 i 1979 com a presidenta de la Cort de Teheran i va ser una de les primeres jutgesses a l’Iran, tot i que després de la revolució de 1979 va ser obligada a dimitir. Actualment treballa com a advocada.

Ebadi representa l’islamisme reformat i defensa una nova interpretació de la llei islàmica en harmonia amb drets fonamentals com la democràcia, la igualtat davant la llei, la lliberat religiosa i la llibertat d’expressió. A més, és autora de nombroses obres acadèmiques i articles sobre drets humans. Ha contribuit a l’esclariment dels atacs contra els estudiants de la Universitat de Teheran al 1999, fet que l’ha portat a la presó en diferents ocasions. El 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Avui dimarts, a partir de les 19 hores, teniu l’ocasió de veure a l’Auditori del Pati Manning (C. Montealegre, núm. 7) October’s Cry, de la directora Julie Gal. El documental, subtitulat en català i de 60 minuts de durada, mostra l’experiència, filmada al llarg de cinc anys, d’una mestra i d’una jove advocada dedicades a la causa dels drets civils i la pau entre àrabs i jueus després dels violents fets de la Intifada Al Aqsa.

La projecció hi assistiran Julie Gal, fundadora de Galex Productions, empresa que produeix pel.lícules sobre drets humans, i Quamar Shirgi-Assad, advocada de Rabins pels Drets Humans (Jerusalem).

Aquesta activitat està organitzada per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).

El capità Misson i el seu lloctinent Caraccioli, un exfrare dominic, havien establert per a la seva tripulació un curiós reglament que combinava uns insòlits principis humanitaris amb la pretensió de mantenir la llibertat donada per Déu i la Natura i l’abordatge i el pillatge. Com que no es consideraven pirates, no navegaven sota pavelló negre, sinó sota una bandera blanca amb la representació de la Llibertat i la divisa A Deo a libertate (per Déu i per la llibertat).

Misson rebutjava l’esclavitud, de la qual va dir després d’abordar un vaixell holandès a la costa guineana que “(…) esos hombres se distinguían de los europeos por su color, sus costumbres o sus ritos religiosos; eran obra del mismo ser omnipotente y estaban dotados de igual razón”. Els esclaus van ser tractats com a homes lliures, van rebre roba i aliments i van passar a formar part de la tripulació del Victoire. Lord Byron va dir de Misson que mai cap altre home més gentil no havia enfonsat vaixell o tallat cap…

Segons el segon volum de la Historia general de los robos y asesinatos de los más famosos piratas, escrita el 1728 pel capità Charles Johnson, Diego Suárez va ser el lloc escollit per aquest grup de pirates idealistes per establir a finals del segle XVII la colònia de Libertàlia, una comunitat antiestatalista i autogestionària. Diego Suárez (Antsiranana en malgaix) és un meravellós port natural al nord de l’illa de Madagascar i una de les més grans badies del món. 

Misson fou escollit Conservador per tres anys, mentre que Caraccioli, l’ideòleg del grup, era el seu Secretari d’Estat i l’anglès Tew fou nomenat Almirall. Un consell integrat pels més capacitats va establir una sèrie de lleis saludables que promulgaven la igualtat entre europeus i nadius. Les lleis, que van ser impreses, abolien la propietat privada i l’esclavitud i establien que els diners, el bestiar i les terres eren béns comuns, així com el treball i la defensa. Paradoxalment, foren els mateixos habitants de l’illa els encarregats d’arruïnar el projecte, en saquejar aquesta colònia ideal sense que ens hagi arribat el motiu de l’atac.

Dels personatges principals que fundaren Libertàlia només va sobreviure Tew. Una república que es mou entre la història i la llegenda, ja que únicament es troba citada al llibre de Johnson, per a molts un pseudònim de Daniel Defoe, autor de Robinson Crusoe entre altres obres. 

Avui us parlarem de l’exposició 1977: ja som aquí! Memòria d’EFE, organitzada per la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració de l’agència de notícies i oberta al públic fins al 2 de desembre a la Sala 1 del Palau Robert (Passeig de Gràcia, núm. 107). La mostra, no gaire crítica, recorda les primeres eleccions, el retorn de Josep Tarradellas i de l’autogovern. A l’entrada del Palau s’exposen imatges de les figures més destacades de la transició i als jardins fotografies d’altres personatges d’actualitat l’any 1977, a més d’un audiovisual. En sortir us trobareu amb una agradable sorpresa: la mostra fotogràfica de la Sala 2, prorrogada fins al 9 de desembre, que recull el treball de Gervasio Sánchez en diferents zones de conflicte bèlic com ara Sierra Leone, Afganistan o l’antiga Iugoslàvia. Si teniu uns minuts, no deixeu de veure el vídeo comentat pel mateix fotògraf, no us deixarà indiferents. Ambdues exposicions són gratuïtes. L’horari és de dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenges i festius de 10 a 14.30 hores.

Una altra mostra ben interessant és Apartheid: el mirall sud-africà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, al carrer Montealegre, núm. 5) fins al 3 de febrer. En el web de l’exposició llegim que “el fil narratiu de l’exposició es planteja com un recorregut d’anada i tornada: des dels orígens europeus del racisme modern, passant per la seva extensió planetària durant l’època colonial, per acabar retornant a les regions del món més privilegiades en l’època postcolonial”. Un recorregut que es fonamenta, principalment, en fotografies, pintures i vídeos que ens apropen al sistema d’apartheid social, polític, econòmic, cultural i territorial vigent a Sud-àfrica de la segona meitat del segle XX. 

L’exposició obre al públic de dimarts a diumenge d’11 a 20 hores i els dijous d’11 a 22 hores. El preu reduït per als estudiants és de 3.30 euros. Recordeu que amb el carnet de les biblioteques de la Diputació podeu entrar gratis a les exposicions del CCCB d’11 a 14 hores.

I, ja que parlem d’exposicions, no podem deixar d’aconsellar-vos la mostra Caravana solidària a l’Àfrica occidental, organitzada per la Universitat de Barcelona, la Fundació Solidaritat UB i Barcelona Acció Solidària, al vestíbul de la Facultat fins al divendres.

Amnistia Internacional (AI) va denunciar, abans d’ahir a Madrid, que els casos de tortura i maltractaments per part de les forces policials a l’Estat espanyol no són fets aïllats i va criticar que els successius governs espanyols no han adoptat mesures per atallar aquestes pràctiques en la presentació de l’informe Sal a la ferida: la impunitat efectiva d’agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments.

El director d’AI, Esteban Beltrán, va destacar que els casos de tortures i maltractaments s’estenen per tot el territori de l’Estat espanyol i són comesos per membres tant de la Policia Nacional com de Guàrdia Civil, Policia Local, Mossos d’Esquadra i Ertzaintza.

També va denunciar que existeix una estructura deficient que afecta tots els aspectes de la prevenció, la investigació i el càstig de la tortura i els maltractaments, i va advertir que la manca de mesures dels successius governs espanyols per tractar el problema està afavorint un clima d’impunitat que fomenta l’aparició de nous casos de maltractament. AI creu que existeix una falta de voluntat política per part dels executius per prevenir, investigar i sancionar aquestes pràctiques, i insta les autoritats espanyoles perquè deixin de negar l’existència de tortura i altres maltractaments a mans d’agents de policia. La falta de voluntat política per abordar el problema ha donat lloc a noves violacions de drets humans, segons Rachel Taylor, investigadora de l’organització per a l’Estat espanyol. Taylor va destacar que una de les causes més greus que propicien aquests actes és la falta de sistemes audiovisuals d’enregistrament en totes les comissaries i en totes les zones on pugui estar present el detingut.

Entre altres factors que contribueixen a mantenir a Espanya la impunitat efectiva dels maltractaments a mans de funcionaris responsables de fer complir la llei va citar la falta d’investigacions independents, immediates i imparcials o l’absència absoluta d’investigació; informes mèdics incomplets o inexactes; intimidacions de la Policia als denunciants; així com la falta de mesures per imposar sancions o l’absolució dels agents responsables per no haver-se identificat.

L’estudi de les variables geopolítiques dels diferents països del món és més aclaridor si es pot comptar amb una representació gràfica. Una manera d’aconseguir-la és consultar el World Freedom Atlas. Es tracta d’una eina de geovisualització dissenyada per a oferir als especialistes una visió global sobre temes com la llibertat, la democràcia, els drets humans o les polítiques de govern. Hi podeu trobar dades des del 1990 al 2006, extretes de  les bases de dades d’organitzacions governamentals i no governamentals que treballen en aquest àmbit arreu del món.

L’Observatori DESC, el projecte dret al Dret de la UB i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Oficina de Drets Humans del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació organitzen la tercera edició del Curs de Drets Econòmics, Socials i Culturals, dedicat enguany a la Protecció dels drets econòmics, socials i culturals i casos de justiciabilitat.

Al programa podem llegir que “(…) la pretensió d’aquest curs és, per una banda, aportar reflexió al contingut i abast dels drets socials com a drets exigibles desfent els mites existents entorn als mateixos. I per l’altra, oferir eines per a la defensa i promoció d’aquests drets fent-los justiciables: això suposa fer exigibles els drets socials a través dels mecanismes judicials o quasi judicials establerts en els diferents àmbits – internacional, regional i local”.

El curs es dividirà en dos mòduls i les sessions seran els dilluns i els dimecres, de 18 a 20 hores. El primer mòdul tindrà lloc a l’aula 13 de la facultat des del dia 22 d’octubre fins al 7 de novembre i estarà dedicat als mecanismes de protecció i als mites dels drets socials. El segon, a la sala 75 de l’ICAB entre el 12 de novembre i el 13 de desembre, tractarà dels casos de justiciabilitat dels drets socials (no discriminació de les dones, drets a la terra, a l’habitatge i dels immigrants). Es tracta d’una activitat gratuïta reconeguda amb 4,5 crèdits de lliure elecció. També podeu assistir a sessions independents.

Més informació i inscripcions al web de l’Observatori o trucant al 93 302 68 82.

El 13 de setembre l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes (podeu llegir el text de l’avantprojecte a l’espera de la publicació del document oficial al web de l’ONU) amb 143 vots a favor, 11 abstencions i els vots en contra dels Estats Units, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia. Malgrat tractar-se d’un instrument no vinculant, el document suposa un important pas endavant en la protecció dels indígenes contra la marginació i la discriminació. Segons el Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, es tracta d’un “triomf per a totes les comunitats indígenes del món”.

En el seu articulat, la declaració estableix uns paràmetres mínims de respecte als drets de les comunitats indígenes, com ara l’accés als recursos naturals o la propietat, la utilització i el desenvolupament de la terra o la preservació de les tradicions i la lliure determinació dels pobles. També al.ludeix a la importància de l’educació bilingüe d’aquestes comunitats, sense oblidar el reconeixement dels drets individuals i col.lectius relatius a l’educació, la salut i el treball.   

Els llibres sobre les Nacions Unides són a la tercera planta de la biblioteca, sota els epígrafs MAr1, MAr5, MAr10 i MAr15. També trobareu obres relatives als pactes de les Nacions Unides a l’apartat MAl10, dintre de la secció dedicada als drets humans. Recordeu, a més, que a l’edifici principal de la facultat teniu la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides, un centre especialitzat on podreu consultar les publicacions generades per la pròpia institució. 

Avui aprofitarem per parlar-vos, encara amb les repetitives tornades dels aspirants a cançó de l’estiu castigant el nostre cervell, d’altre tipus de música, d’un seguit de cançons basades en casos judicials que, al seu dia, van commocionar l’opinió pública internacional.

El 1979 l’adolescent Brenda Ann Spencer va disparar amb un rifle des d’una finestra contra l’escola que es trobava davant de casa seva. Va matar dues persones i va ferir nou més. Quan la policia de San Diego li va preguntar per què havia disparat va respondre amb l’aclaridor I don’t like Mondays que va donar títol a la cançó que els Boomtown Rats de Bob Geldof van gravar sobre la matança (veure vídeo i veure lletra). Spencer va ser condemnada a 25 anys de presó.

Tres anys abans Bob Dylan composava Hurricane, un tema que denunciava l’empresonament del boxejador Rubin Hurricane Carter, acusat d’assassinar tres homes en Nova Jersey  (veure vídeo i veure lletra). Carter va quedar en llibertat el 1985, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va fallar que al procés dels anys seixanta s’havien produït greus violacions constitucionals. La pel.lícula Hurricane, dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Denzel Washington el 1999, reflecteix els dinou anys de presó i el procés judicial al boxejador.

La protesta a Derry contra l’empresonament sense judici de desenes d’irlandesos acusats de terrorisme va finalitzar amb catorze manifestants morts. El mateix 1972 John Lennon dedicava el seu Sunday, Bloody Sunday a aquests fets (veure lletra). Els irlandesos U2 ho van fer el 1983 en una cançó homònima (veure vídeo i veure lletra). The Pogues van musicar a Streets of sorrow/Birmingham Six el cas dels irlandesos condemnats a cadena perpètua sense proves pels atemptats contra dos pubs a aquesta ciutat anglesa el 1975 (escoltar i veure lletra). Els Sis de Birmingham van veure anul.lades les seves condemnes el 1991.

Només us hem apuntat alguns exemples. Hi ha molts més i segur que vosaltres coneixeu alguns títols que podrien completar el post: Biko de Peter Gabriel (veure vídeo), 41 shots de Bruce Springsteen (veure vídeo), Al alba de Luis Eduardo Aute…

Avui us presentem un breu recull de jocs que us ajudaran a superar el mono d’aquests mesos sense classes. No pretén, ni molt menys, ser exhaustiu: només és una mostra del que podeu trobar al mercat i a internet.

Un primer exemple és el videojoc Phoenix Wright, una aventura gràfica per a Nintendo DS amb una presentació similar a les sèries animades japoneses. El jugador ha de ficar-se en la pell del jove advocat Phoenix per tal de realitzar les tasques d’investigació que se li plantegen i així resoldre amb èxit els casos. Cada cas comença amb la visita a l’escenari d’un crim, on s’ha de recopilar informació i parlar amb diferents testimonis. A continuació Phoenix ha de plantejar el cas a la sala, presentar les proves i avaluar la veracitat dels testimonis cridats per la fiscal Francisca Von Karma davant el públic, el jurat i el jutge.

També podeu gaudir de jocs que trobareu gratis a la xarxa. És molt interessant provar la demo del joc de dret civil del projecte Juegos Jurídicos, que sorgeix de l’experiència didàctica de la Dra. María Teresa Bendito Cañizares, professora titular de Dret Civil de la UNED.  Un seguit de mots encreuats, trencaclosques, jocs de lògica, etc. que us permetran posar a prova els vostres coneixements. Si us interessa més el dret internacional, a internet hi ha un bon grapat de jocs educatius relacionats amb els drets humans, com ara el joc de la campanya Jústicia per a l’Àfrica! que du a terme l’entitat Justícia i pau o el Joc de l’oca dels drets humans.

Si per passar l’estona preferiu passatemps menys didàctis (i molt llunyanament relacionats amb la ciència política), en el web http://www.jocspolitics.cat/. I posats a jugar… acabarem el post amb un joc en línia d’investigació per mitjà de pistes, Bcn Connection, creat per tres advocats i que consisteix en identificar un lloc concret de Barcelona mitjançant un seguit de pistes que es faciliten als participants.

Qualsevol iniciativa que animi l’estiu barcelonès és benvinguda en els mesos en què la majoria de la població surt de la ciutat. Per això us destaquem una sèrie de concerts que tindran lloc cada divendres de juliol, agost i setembre a benefici d’Amnistia Internacional en el marc del Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest projecte s’emmarca en les activitats de suport d’artistes en la defensa dels Drets Humans que a Catalunya s’està consolidant amb diverses ofertes del món del teatre, la pintura, el cinema o la música i que té com a referent les campanyes d’Art For Amnesty a nivell internacional.

Orígens i estils musicals diversos ens acompanyaran al llarg de tot aquest estiu. Sons africans de Nino Galissa,  gitanos sufís de Dil Mastana, la barreja de cúmbia, bossa nova, swing, blues de La Família Rústika, el jazz de Gwen Perry, el tango de Rodrigo Flores i Gustavo Battaglia o l’amalgama alegre dels Moussakis, que tancarà el cicle el 28 de setembre, es trobaran al jardí de l’Ateneu.

Programa complet en PDF

Jardí Romàntic de l’Ateneu Barcelonès - C/Canuda, 6

Actuacions a les 22:00 hores - Servei de bar restaurant al jardí

Entrada benèfica per a AI: 10 €

El Dia Internacional de l’Orgull Gai i Lèsbic és una bona excusa per recordar que l’homosexualitat continua considerant-se delicte a més de 70 països, i a 8 d’ells pot comportar la pena de mort. Aquestes són les xifres que publica avui l’informe Los derechos humanos de las minorías sexuales en el mundo de la secció espanyola d’Amnistia Internacional.

En paral.lel a la denúncia, l’ONG ens convida a una actuació directa de condemna de la vulneració dels drets de les minories sexuals que es duu a terme sistemàticament a un país centreuropeu últimament força polèmic des d’aquest punt de vista. Probablement ja us imagineu que ens referim a Polònia. Si voleu participar a la campanya d’Amnistia teniu a la vostra disposició el formulari de protesta.

Malgrat els intents de repressió, la bandera multicolor també oneja a Polònia, tot i que ho fa un altre dia, el 20 de maig. A la pàgina de l’edició polonesa de la revista Newsweek  podeu veure un vídeo de la darrera Gay Parade, que va convocar uns 4.000 participants. No hi falten l’actuació policial i la intervenció dels contramanifestants. I si voleu conèixer les opinions dels polonesos que no tenen res contra el teletubbie Tinky-Winky, no deixeu de llegir l’article aparegut avui a El País: “¡Toda Europa se ríe de nosotros!”.

La Universitat d’Andorra ens ha fet arribar informació sobre la XXIV Universitat d’Estiu, que tindrà lloc del 27 al 31 d’agost al Principat. Aquesta edició porta per títol La igualtat té sexe? i en aquesta ocasió, els ponents reflexionaran sobre l’articulació entre gènere i societat: una exploració global i rigorosa del conjunt d’àmbits de la vida social, política, econòmica i jurídica, aplicant-ho tant a Occident com als països en vies de desenvolupament.

De l’oferta de continguts destaquem l’aportació de Hanna Beate Schoepp-Schilling, experta en drets humans i especialista en formes de discriminació contra les dones en l’àmbit internacional. El dia 30 d’agost a les 18:30 parlarà sobre Situacions de conflicte i gènere en un món globalitzat. Destaquem també que la inscripció és gratuïta i que el curs (20 hores) és susceptible de ser reconegut amb crèdits de lliure elecció per les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats.

Es pot accedir a part de la informació que genera Nacions Unides a través del seu web, però no oblideu que compteu amb un altre recurs a l’edifici principal de la Facultat de Dret: la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62.

L’ONU va concedir l’abril de 1963 la biblioteca a la Universitat de Barcelona. Aquest centre és independent de la Biblioteca de la Facultat i, com totes les altres biblioteques dipositàries, es regeix per les normes pròpies de l’ONU en relació a la conservació, catalogació i accés al públic dels documents.

Actualment existeixen 405 biblioteques dipositàries en 146 països. També són dipositàries la Biblioteca de la Facultat de ciències socials i jurídiques de la Universitat Carlos III de Madrid i la Biblioteca de ciències socials de la Universitat de València. Són dipositàries només de determinades col.leccions la Biblioteca del Departament de dret internacional públic i privat de la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca del Departament d’adquisicions de la Biblioteca Nacional d’Espanya i la Biblioteca de l’Escola Diplomàtica, també de Madrid.

Què podeu trobar a la biblioteca?

• documents oficials, resolucions i decisions dels òrgans principals de Nacions Unides
• documents dels òrgans subsidiaris de Nacions Unides
• material relatiu al sistema de Nacions Unides de protecció internacional dels Drets humans
• publicacions periòdiques, anuaris, monografies i revistes temàtiques de l’ONU

Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 hores
email: mtafalla@ub.edu
Telf. 93 402 44 60
URL: http://www.ub.edu/bibonu/

Segons explica Suetoni a la seva Vida de los doce césares, l’emperador Tiberi va respondre a un sentenciat que demanava que accelerés el seu suplici amb un lapidari “encara no ens hem reconciliat”. S’explica una història similar del dictador ugandès Idi Amin, que quan es sentia especialment benèvol accedia al desig dels qui havia ordenat torturar i els permetia una mort ràpida a mans d’altres presos. 

El general Idi Amin Dada (1925-2003) va encapçalar el cop d’estat que va deposar el president Obote l’any 1971. Des d’aleshores fins al 1979, any en què va ser enderrocat per l’oposició i l’exèrcit de Tanzània, va protagonitzar una de les dictadures més sagnants de l’Àfrica postcolonial. Es calcula que, durant el seu mandat, van ser assassinades unes 300.000 persones i que en cinc mesos es va desfer de la meitat de l’exèrcit que no li era afí. Després de fugir a Líbia, va instal.larse definitivament a l’Aràbia Saudita, on va morir el 2003.   

Encara hi sou a temps de veure El último rey de Escocia en versió original al cinema Yelmo Cineplex Icaria. La pel.lícula, basada en la novel.la de Giles Folden (que fa un petit paper interpretant a un periodista britànic) i dirigida per Kevin MacDonald, ofereix un interessant retrat del dictador ugandès Idi Amin utilitzant com a excusa la peripècia d’un metge escocès que al poc d’arribar al país acaba convertint-se en el metge personal del general. Els papers principals corren a càrrec de Forest Whitaker (Òscar al millor actor per la seva interpretació del dictador), James McAvory (el Dr. Nicholas Garrigan, testimoni directe de les maniobres d’Idi Amin) i Kerry Washington (Kay, una de les dones del general).

Quan intentem localitzar jurisprudència europea podem fer-ho a bases de dades generals com Aranzadi, vLex o Tirant, però no sempre el seu abast és exhaustiu, per això és bo conèixer els recursos que ofereixen els propis tribunals. Un de molt recomanable és HUDOC, base de dades gratuïta que dóna accés a la documentació generada pel Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH).

El TEDH, amb seu a Estrasburg i per això també citat com a Tribunal d’Estrasburg, tracta els assumptes relatius a la interpretació i aplicació de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i dels seus Protocols. A més de consignar una sèrie de drets i llibertats civils i polítics, la Convenció va establir un mecanisme per a portar a la pràctica les obligacions contretes pels estats; en aquest context es van crear tres institucions de control: la Comissió Europea dels Drets Humans, el TEDH i el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.  D’aquestes institucions a la base de dades HUDOC podeu trobar:

• TEDH: totes les sentències (1959 - actualitat), les decisions del Comitè de Selecció (1959-199 i les decisions sobre l’admissió a tràmit (1998 – actualitat)
• Comissió: algunes decisions d’admissió publicades (1955-1986), decisions d’admissió a tràmit (1986-1998)  i els informes públics (1986-1998).
• Comitè de Ministres: totes les resolucions.

El tribunal s’organitza en Seccions, Comitès, Sales i una Gran Sala i compta amb un nombre de jutges igual al nombre d’estats contractants,  els quals actuen a títol individual i no representen a cap estat. Les llengües oficials són l’anglès i el francès, per això HUDOC us ofereix la possibilitat de consultar i obtenir els resultats en tots dos idiomes. Per a conèixer el funcionament del tribunal podeu consultar el document que facilita el propi TEDH.

Mentre hi ha qui es planteja la necessitat de revisar el text de la Declaració Universal dels Drets Humans, la difusió dels seus continguts tal i com es van formular al 1948 continua amb tot tipus d’iniciatives. És el cas de Tothom pels Drets Humans: cartells per a la difusió de la Declaració Universal dels Drets Humans, exposició que organitzen l’Obra Social Caixa Sabadell i Amnistia Internacional amb l’objectiu de sensibilitzar els ciutadans envers la responsabilitat comuna en la defensa i la promoció dels drets humans i, al mateix temps, recaptar fons per dur-les a terme.

La mostra inclou 30 cartells de 30 dissenyadors espanyols reconeguts (Peret, Amèrica Sánchez, Pedro García Ramos, Xavier Mariscal, Enric Satué o Ivan Zulueta, entre d’altres), cadascun dels quals fa referència a un article de la Declaració.

Si voleu assistir-hi, la Biblioteca EPSEGV de la UPC (Rambla Exposició, núm. 37, Vilanova i la Geltrú) acull l’exposició del 19 de març al 27 d’abril de 2007, de dilluns a divendres de 9 a 21 hores. Per obtenir més informació sobre l’exposició, podeu trucar al telèfon d’informació 937259522 , enviar un correu electrònic a obrasocial@caixasabadell.es o bé accedir al web http://www.obrasocialcaixasabadell.org.

“(…) - ¿Qué espera esa multitud? - diría un extranjero que desconociese las costumbres -. ¿Es un rey el que va a pasar, ese ser coronado, que es todo un espectáculo para un pueblo? ¿Es un día solemne? ¿Es una pública festividad? ¿Qué hacen ociosos esos artesanos? ¿Qué curiosea esa nación? Nada de eso. Ese pueblo de hombres va a ver morir a un hombre”.

Aquestes paraules estan extretes de l’article Un reo de muerte, publicat per l’escriptor i periodista Mariano José de Larra (1809-1837) a la Revista Mensajero el 30 de març de 1835. El text forma part de la selecció de recursos literaris sobre la pena de mort elaborada per Amnistia Internacional Catalunya i que es pot consultar al seu web, on també s’han ressenyat escrits de Cervantes, Dickens, Voltaire, Pérez Galdós o Zweig, entre d’altres. L’autor madrileny no amaga la seva oposició a la pena de mort i en el mateix article podem llegir

“(…) No sé por qué al llegar siempre a la plazuela de la Cebada mis ideas toman una tintura singular de melancolía, de indignación y de desprecio. No quiero entrar en la cuestión tan debatida del derecho que puede tener la sociedad de mutilarse a sí propia; siempre resultaría ser el derecho de la fuerza, y mientras no haya otro mejor en el mundo, ¿qué loco se atrevería a rebatir ése? Pienso sólo en la sangre inocente que ha manchado la plazuela; en la que la manchará todavía. ¡Un ser que como el hombre no puede vivir sin matar tiene la osadía, la incomprensible vanidad de presumirse perfecto!””.

Pot sorprendre la cita d’un dels autors romàntics per excel.lència en aquest bloc dedicat al dret, però si llegim sense prejudicis al periodista satíric, al dramaturg i traductor, a l’escriptor costumbrista del primer terç del XIX, ens adonarem que la seva compromesa defensa de l’individu i de la vida en aquest radical manifest en favor dels drets de l’home, no s’allunyen gaire dels arguments contraris a la pena capital del nostre segle 

“(…) Sonreíame todavía de este pequeño recuerdo cuando las cabezas de todos, vueltas al lugar de la escena, me pusieron delante que había llegado el momento de la catástrofe; el que sólo había robado acaso a la sociedad, iba a ser muerto por ella; la sociedad también da ciento por uno; si había hecho mal matando a otro, la sociedad iba a hacer bien matándole a él. Un mal se iba a remediar con dos. El reo se sentó por fin. ¡Horrible asiento! Miré el reloj: las doce y diez minutos: el hombre vivía aún… De allí a un momento una lúgubre campana de San Millán, semejante al estruendo de las puertas de la eternidad que se abrían, resonó por la plazuela; el hombre no existía ya: todavía no eran las doce y once minutos. “La sociedad – exclamé - estará ya satisfecha: ya ha muerto un hombre””.

Les idees contràries a la pena de mort de Larra s’exposen en aquest article i en Los barateros, o el desafío y la pena de muerte, que va aparèixer a El Español el 19 d’abril de l’any següent.

Aprofitem per recomanar-vos tota la seva obra. Actors, drapaires, polítics, sabaters i, és clar, jutges i advocats, entre d’altres, són objecte de les agudes i divertides reflexions del periodista. Trobareu l’obra de Larra digitalitzada al web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Podeu llegir l’article sencer al llibre Escritos políticos, recopilació de l’obra de Mariano José de Larra publicada per l’editorial Ciencia Nueva l’any 1967 i disponible a la Biblioteca de Dret.

Ja està obert el termini per inscriure’s a la tercera edició del curs La protecció dels Drets Humans en el sistema de les Nacions Unides, que serà impartit del 26 al 30 de març a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, c. Girona, núm. 20. La inauguració del curs tindrà lloc el divendres 23 i les sessions seran entre les 18 i les 21 hores.

El curs està reconegut amb 1′5 crèdits per la Universitat de Barcelona. Podeu consultar el programa complet al web de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. La matrícula té un cost de 30€ i hi ha 5 beques de matrícula. Les inscripcions s’han de formalitzar a:

Associació per a les Nacions Unides a Espanya
C/ Fontanella, núm. 14, 1r 1a. Barcelona
Tel. 93 3013990
e-mail: info@anue.org

El Grup d’Educació d’Amnistia Internacional Catalunya ha recopilat a la seva pàgina web humor gràfic relacionat amb els drets humans, hi podeu fer un cop d’ull a aquesta adreça: http://www.amnistiacatalunya.org/edu/humor/index.html

Sota el títol Els dilluns dels drets humans, Justícia i Pau organitza un seguit de conferencies sobre diferents temes directament relacionats amb els drets humans. Experts, professors i representants d’ONGs debatran sobre problemàtiques com ara el dret a l’habitatge, els refugiats o la vulneració dels drets humans en la lluita contra el terrorisme. Les conferències, que van començar el mes de gener, tindran lloc el primer dilluns de cada mes fins al maig a les 19 hores al local de Cristianisme i Justícia, al carrer Roger de Llúria, núm. 13. L’entrada és lliure. Mentre no arribi el dia en què regular els drets inalienables ja no sigui necessari, iniciatives com aquestes són sempre d’agrair.

Trobareu tota la informació i el programa complet del cicle de conferencies al web de Justícia i Pau.