You are currently browsing the category archive for the 'Drets estrangers' category.
El darrer número de la revista digital Electronic Journal of Comparative Law (EJCL), volum 12.1, està dedicat a les jurisdiccions mixtes, és a dir, als ordenaments jurídics que no es basen exclusivament en els principis del dret anglosaxó (Common law) ni en els del dret continental europeu (Civil law). Aquest número especial d’EJCL conté els treballs presentats a la Second World Society of Mixed Jurisdiction Jurists Conference, que va tenir lloc del 27 al 30 de juny de l’any passat a Edimburg.
Un exemple de jurisdicció mixta és Puerto Rico, que es regeix pel dret públic anglosaxó i el dret civil continental europeu. Un país estretament vinculat a la nostra facultat des de ja fa quinze anys. I és que l’Escuela de Derecho de la Universidad de Puerto Rico va crear el 1994, conjuntament amb la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, un programa de doble titulació mitjançant un conveni que va haver de ser actualitzat el 2001. Els estudiants catalans han de cursar de 32 a 35 crèdits al país americà i els porto-riquenys un any a Barcelona per aconseguir la doble titulació de Juris Doctor de la Universidad de Puerto Rico i de Llicenciat en Dret de la UB.
El conveni entre ambdues institucions permet que 10 alumnes de la UB que hagin superat el penúltim curs de la llicenciatura puguin completar els seus estudis a Puerto Rico. Si hi esteu interessats, en trobareu més informació a les pàgines sobre els programes internacionals de la Universitat de Barcelona i de la Universidad de Puerto Rico.
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.
La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.
Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261) i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.
El nom de l’editorial Hein no hauria de deixar indiferents a aquells interessats en l’estudi del dret anglosaxó ja que s’ha dedicat durant 80 anys a la microfilmació de materials legals impresos i a la distribució de publicacions periòdiques d’aquest àmbit. Quan internet va aparèixer en l’horitzó del món editorial, Hein va començar a digitalitzar imatges i l’any 2000 va llençar HeinOnline.
HeinOnline és, amb Westlaw International i LexisNexis, una de les grans bases de dades que donen accés a la documentació jurídica anglosaxona. La seva peculiaritat és l’exhaustivitat del seu fons històric, majoritàriament de revistes jurídiques tot i que també inclou textos legislatius, jurisprudència i llibres electrònics.
Tots els continguts de HeinOnline es troben en format PDF i són accessibles des dels diferents índexs o bé mitjançant cercadors específics per a cadascuna de les seccions que ofereix. Aquestes es poden subscriure individualment i la Universitat de Barcelona té accés actualment a les col·leccions:
- Biblioteca de revistes de dret, més de 1000 revistes disponibles des del primer número.
- English Reports (1220-1865). Més de 100.000 sentències antigues que van establir les bases de la legislació aplicable a l’Imperi Britànic.
Un valor afegit d’aquesta base de dades és l’assistència a l’usuari que ofereix. Disposeu d’un bloc (Heinonline Weblog), d’una àmplia secció d’ajuda i d’un canal a Youtube on trobareu vídeos explicatius per millorar les vostres cerques. Això si, tot en anglès.
Fa uns dies us parlàvem de la possibilitat d’obtenir esquemes en la base de dades Tirant on line. Avui us presentem una altra prestació de Tirant on line que no trobem a altres productes similars, com Westlaw Aranzadi: una acurada selecció d’enllaços externs a diferents ordenaments jurídics estrangers.
Després d’accedir a la base de dades, només heu de fer click a la pestanya superior Legislación i anar a la part inferior esquerra, Legislación internacional. Un cop dintre d’aquest apartat, heu de seleccionar primer el continent i després el país i, a continuació, visualitzareu la legislació disponible de l’estat que us interessi: la constitució australiana, el codi penal de la Índia, el codi civil de Guatemala, el codi de dret laboral egipci o el codi de comerç lituà es troben al vostre abast mitjançant aquesta font d’informació subscrita per la nostra biblioteca.
Es tracta d’un projecte dirigit per César Belda i realitzat per Alberto Arrufat, que han coordinat la selecció dels webs oficials i privats que hem tractat en aquest post.
Demà dijous 17 de gener, a les 19 hores, la Casa Àsia us ofereix l’oportunitat de donar llum a un tema controvertit com és el dret islàmic en relació als drets humans. La ponent de la xerrada serà Shirin Ebadi, que parlarà sobre Islam, drets humans i gènere.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Teheran, Ebadi va exercir entre 1975 i 1979 com a presidenta de la Cort de Teheran i va ser una de les primeres jutgesses a l’Iran, tot i que després de la revolució de 1979 va ser obligada a dimitir. Actualment treballa com a advocada.
Ebadi representa l’islamisme reformat i defensa una nova interpretació de la llei islàmica en harmonia amb drets fonamentals com la democràcia, la igualtat davant la llei, la lliberat religiosa i la llibertat d’expressió. A més, és autora de nombroses obres acadèmiques i articles sobre drets humans. Ha contribuit a l’esclariment dels atacs contra els estudiants de la Universitat de Teheran al 1999, fet que l’ha portat a la presó en diferents ocasions. El 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Demà, 29 de novembre, tindrà lloc a la seu de l’ICAB a les 18 hores la conferència Índia : oportunitats de negoci i sistema legal, a càrrec de Jorge Navarro, president d’NQ Abogados i Jaideep Nanwani Lachma, advocat extern.
Les possibilitats de negoci d’un país que té el creixement anual més elevat del seu PIB, després de la Xina, i les condicions avantatjoses de producció al seu territori han obert una via en la protecció legal de les empreses amb negocis a l’Índia. Es tracta, per tant, d’un mercat de treball per als futurs llicenciats en dret que el Grup d’Advocats Joves de l’ICAB ha volgut difondre mitjançant aquesta xerrada.
Un altre aspecte de la globalització jurídica és la contractació d’advocats indis per part de bufets nord-americans que així abarateixen els costos considerablement. Sobre aquest tema podeu llegir la notícia ¿Buscas abogados baratos? punto.com estadounidense ofrece equipos jurídicos de bajo coste en la India, on s’explica el cas de l’empresa de serveis jurídics iDiligence. Les empreses hi arriben no només atretes pels baixos costos sinó també per l’elevada qualificació dels advocats. Com a curiositat, recordem que el mateix Mahatma Gandhi va estudiar dret i va exercir a Bombai abans de començar amb les protestes de desobediència passiva que el van convertir en un símbol de la pau.
Al pròleg del Diccionario de derecho islámico, el professor de Dret Islàmic de la Universitat de Salamanca, Felipe Maíllo Salgado, cita tres sistemes jurídics que en l’actualitat tenen dimensió universal: el dret romà o dret continental, el Common Law anglès i el dret islàmic, que defineix com:
“Expresión de la saria, la ley musulmana, fruto de la indagación del fiqh, de la jurisprudencia islámica, a partir de la palabra divina; se trata de un derecho nacido en el siglo VII, cuyas normas se extienden hoy día en mayor o menor medida, desde el Atlántico hasta el sur de Filipinas, y desde el este de China hasta el África subsahariana.”
L’abast de la seva influència en el panorama internacional fa recomanables uns mínims coneixements sobre aquest ordenament jurídic. El proper dijous 10 de maig a les 19 hores teniu l’oportunitat d’escoltar a Christie Warren, professora de Dret al William & Mary School of Law (Virgínia) i experta en dret islàmic i dret comparat. La conferència, que tindrà lloc al Pati de Columnes del Col.legi d’Advocats, porta per títol Introducció a la llei islàmica : anàlisi comparada d’ordenaments jurídics. Tot seguit hi haurà un debat sobre el tema.
Més informació:
ICAB - Departament Internacional
C/Mallorca 283, 2a planta
Telf. directe: 93 496 19 21
Fax: 93 487 19 38
E-mail: internacional@icab.cat
Darrers comentaris