Category Archive

Ciceró, Titus Livi o Pomponi van afirmar que el dret de la ciutat de Roma va començar a rajar de la Llei de les XII Taules. Es tracta del document legislatiu més antic del dret romà, un conjunt de disposicions que van ser redactades per dues comissions de decemvirs presidides pel cònsul Api Claudi Cras els anys 451 i 450 a.C. i que van tenir una vigència de gairebé deu segles. Van ser originalment gravades en dotze taules de fusta, primer, i bronze, després, que van ser fixades al fòrum romà després de rebre l’aprovació dels comicis centuriats.

El fet de fixar la normativa responia a una reclamació dels plebeus, que mantenien que els seus deures eren menystinguts en els judicis, que es sustentaven en una tradició oral que només conservaven uns pocs patricis. Les XII Taules foren destruïdes pels gals en el saqueig de Roma de l’any 390 però les normes, que abordaven temes de dret processal (taules I, II i III), dret de família i de successions (taules IV i V), drets reals i obligacions (taules VI i VII), dret penal (taules VIII i IX) o dret sacre (taula X) i explicitaven els càstigs per a algunes infraccions, han arribat fins als nostres dies parcialment gràcies a les cites de la literatura llatina posterior, com els comentaris de Gai del segle II (consulteu els fragments seleccionats i traduïts per Guillermo Fatás al web del Departament d’Història Antiga de la Universitat de Navarra).

Alguns títols a la nostra biblioteca: De los delitos y las sanciones en la ley de las XII tablas, d’Antonio Ortega Carrillo de Albornoz (Kc5/158), Ley de las XII Tablas, estudi i traducció de César Rascón García i José María García González (Kc10/95), La desuetudine delle XII tavole nell’età arcaica, de Lorenzo Franchini (Kc/5) i Les XII tables : au pont de vue de la chronologie de Rome et de son calendrier, de Vasilii Sinaiski (Kc5/65).

Avui és Dijous Sant: la Setmana Santa ja és aquí. Per a uns, dies de festa ideals per afrontar amb millor disposició els propers compromisos a la facultat o a la feina; per a altres, dies de revisió de clàssics del cinema religiós o de romans a la televisió i; per a uns altres, dies de reflexió i celebració de la mort i resurrecció de Jesucrist. Per als qui vulguin aprofundir sobre els fets que, segons les Escriptures, van tenir lloc fa més de dos mil anys, us proposem una sèrie de lectures sobre els processos jueu i romà a Jesús molt adients per a aquestes dates.

A la biblioteca trobareu uns quants llibres que tracten el tema des de diferents punts de vista. Els més recents El proceso a Jesús de Nazaret, de José María Ribas-Alba (Ke/188) i El proceso contra Jesús, compilació de diversos treballs a càrrec de Francesco Amarelli i Francesco Lucrezi (Ke/180) els teniu a la segona planta, a la secció de Dret processal romà. Obres més clàssiques com El proceso de Jesús : el proceso judío y romano contra Jesucristo, expuesto y juzgado según los más antiguos testimonios, de Josef Blinzler ((Jf29/9), Le procés de Jésus, de Jean Imbert (Jf29/27) i Jurídicas reflexiones en torno al proceso de Cristo, de Raimundo Vidal Pazos i Paulino Pedret Casado (Jf29/61) es troben classificats dintre de l’apartat de Dret processal d’història del dret i, finalment, The trial of Jesus : a study in the Gospels and Jewish historiography from 1770 to the present day, de David R. Catchpole (LAm6/108), igualment a la segona planta, que tracta el procés des de la Teologia dogmàtica.

Si meravelles com les Dames d’Elx i de Baza o el tresor de Guarrazar no us semblen prou al.licient per visitar el Museu arqueològic nacional de Madrid, trobareu l’excusa ideal per fer-ho a la seva sala 22 (Civitas, el espacio de la ciudad), dedicada a Roma.

Allí teniu els bronzes de l’antiga Urso (Osuna, Sevilla), un dels testimonis epigràfics més importants del dret romà, les taules del segle I a.C. que recullen l’ordenament cívic de la colònia. Defensada per un dels fills de Pompeu, Urso va caure a mans de Cèsar, que li va donar l’estatut jurídic de ciutat lliure immune.

També trobareu a la sala 22 les taules de bronze de la Lex Salpensana, la carta municipal promulgada per Domicià entre els anys 81 i 84 i de la qual se’n conserven només nou articles, dedicats en gran mesura als magistrats de Salpensa (a l’actual terme municipal d’Utrera, Sevilla).

A la biblioteca tenim dos estudis clàssics sobre aquests bronzes: l’obra de Manuel Rodríguez de Berlanga titulada Los nuevos bronces de Osuna (Jd3/39) i Die Stadtrechte von Urso, Salpensa, Malaca in Urtext und Beischrift aufgelöst d’Otto Gradenwitz (Jd3/28).

Potser el teu llatí està rovellat o potser mai el vas estudiar però si fas dret arribarà un moment en què trobaràs expressions en la llengua de Ciceró. Pot passar, per exemple, que llegint una sentència trobis alguna expressió llatina: ”[...] Y así es, ya que debe resaltarse que la “ratio decidendi“ de la sentencia recurrida descansa en negar que las demandantes sean dueñas de los bienes objeto de tercería.” (STS núm. 456/2007, de 26 d’abril). També és possible que puguis deduir el significat d’una expressió senzilla com ratio decidendi, però si no és així pots consultar el Diccionario de frases y aforismos latinos : una compilación sencilla de términos jurídicos, de Germán Cisneros Farias, on defineix: RATIO DECIDENDI. Razón para decidir, razón suficiente, motivación principal de la sentencia.

Ara bé, si trobem un aforisme com Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto, serà inevitable la consulta d’una obra de referència.  En aquest cas us recomanem l’obra de Rafael Domingo Principios de Derecho Global : aforismos jurídicos comentados, de la qual podeu trobar una versió resumida al web d’Aranzadi:  Expresiones y Aforismos.  Allà llegim:

Magis punitur, et crimen augetur si perseveraverit in delicto (AZÓN, Brocardica, rúbrica 78, fol. 161). Castíguese más, y aumente el delito, si se perseverare en él. Cfr. art. 22.8 CP que regula la reicidencia como circunstancia agravante. En esta regla radica el fundamento de imposición de penas mayores a la delincuencia organizada o al terrorismo internacional, que fomentan y estimulan la perseverancia delictual. Sobre la inadmisibilidad de la reincidencia ante la falta de datos fácticos necesarios para justificar su concurrencia, vid. STS 6 marzo 1998 (RJ 1998, 2808). Vid. reglas 753 y 851.

Properament s’iniciarà la digitalització d’una part del fons de reserva de la Biblioteca de la Facultat de Dret, integrat per prop de 1600 llibres impresos entre el segle XVI i l’any 1820. Les obres que es troben a la reserva de la Universitat provenen principalment de les biblioteques conventuals de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores de 1835.

La iniciativa s’emmarca dins del Pla estratègic de la Facultat i facilitarà la difusió d’aquest fons i permetrà fer-lo més accessible. Es començarà per la digitalització d’obres relacionades amb el Dret Català. El projecte està finançat per la Facultat de Dret i el CRAI, amb la col.laboració de les àrees de coneixement de Dret Civil, Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat.

Actualment ja es poden consultar digitalitzades les obres Canones Paenitentiales, Svmma de Fveros y observancias del Reyno de Aragon y de las determinaciones y prácticas… i De Legibvs et Senatvs consvltis liber de la reserva de Dret.

Trobareu més informació sobre els manuscrits, els incunables, els impresos, els gravats i els pergamins del fons antic de la Universitat de Barcelona al web de la Biblioteca de Reserva.

Tots coneixem aquesta dona impassible, d’ulls embenats i aire sever, que sosté unes balances a la mà esquerra i una espasa a la dreta. De vegades, fins i tot, la podem veure alçada sobre un lleó. Tothom sap que és la representació de la Justícia que trobem esculpida a les façanes dels tribunals, però… qui és realment aquesta jove?

La imatge prové de Iustitia, la personificació romana de la Justícia, una figura originalment equipada amb les balances (Equitat) i una cornucòpia (Prosperitat) que combinava l’abstracció civil del pensament romà amb la pròpia mitologia clàssica. I és que, malgrat el que és habitual, Iustitia no té un exacte paral.lel grec i no equival a Temis, la deessa de la Llei. Té més punts en comú amb qui va difondre entre els homes els sentiments de Justícia i Virtut, Astrea. Filla de Zeus i Temis i germana del Pudor (Puditicia), Astrea va haver de refugiar-se al Cel quan els crims de la Humanitat la van fer abandonar la terra i es va convertir en la constel.lació de Verge.

El Digest (Digesta o Pandectae) és la compilació de la jurisprudència romana clàssica, publicada el 533 per ordre de l’emperador bizantí Justinià (527-565). Fou encomanada a una comissió presidida per Tribonià, que va estudiar i ordenar durant tres anys més de 1600 llibres que recollien la jurisprudència romana des de finals de la República. Justinià va donar força de llei al Digest per a tot l’Imperi i va passar a formar part del Corpus Iuris Civilis, compilació que ha permès que el sistema jurídic romà hagi arribat als nostres dies. Malgrat algunes redundàncies i contradiccions que els investigadors han pogut detectar en el treball de la comissió, està considerat el monument jurídic més gran de tots els temps, així com la base de la legislació moderna, especialment en l’ordre civil. Aproximadament dos terços dels textos recollits al Digest provenen de les obres d’Ulpià, Paulo, Papinià i Gai.

Justinià va dividir els 50 llibres del Digest en set parts, malgrat que no totes les edicions respecten aquesta estructura. Cada llibre es composa de títols i fragments (i paràgrafs si és el cas), cadascun d’ells amb la inscriptio que indica el nom del jurisconsult, el número del llibre i el títol de l’obra original. Per exemple, quan un autor cita D. 3, 2, 9 està parlant del fragment 9 del títol II del llibre III del Digest   

“Los maridos no están obligados a guardar luto por sus mujeres. (1) No hay deber de guardar luto entre los que contrajeron esponsales. (Paul. 5 ed.)”

que correspon al llibre 5 ad edictum de Paulo.

Podeu demanar el Digest en el taulell de préstec per a la consulta a la biblioteca. A més, dins de l’apartat Kc10, a la segona planta, disposeu de diferents edicions de la compilació, inclosa l’original llatina.