Category Archive

Avui fa tres anys que es va publicar al BOE la llei 13/2005, de modificació del Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni. Quedava així oberta la porta al matrimoni entre persones del mateix sexe. Vés per on, mai ho haguessin imaginat els legisladors franquistes que van elaborar la llei 16/1970, sobre perillositat i rehabilitació social, i que van establir com a perillosos al capítol primer, article segon, a “los que realicen actos de homosexualidad”. El precedent d’aquesta disposició era la llei relativa a vagos y maleantes de 1933. S’emmarcava així clarament l’homosexualitat en un context criminal.

La Fundació Internacional Olof Palme i el Grup d’Amics GLTB organitzen el curs Homosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica, sota la direcció de Carlos Villagrasa Alcaide (professor titular de dret civil de la UB) i José Benito Eres Rigueira (President del GAG). El curs, que està reconegut amb crèdits de lliure elecció per la UB, pretén conscienciar la població sobre la brutal repressió que va patir el col·lectiu homosexual i transsexual durant la dictadura franquista, així com reflexionar sobre les conseqüències actuals d’aquella persecució, en clau de memòria històrica.

El programa del curs, que inclou la presència de repressaliats i testimonis de l’època, es desenvoluparà entre els dies 7 i 10 de juliol a Santa Coloma de Gramenet. Destaquem la sessió dedicada a Persecució legal, social i judicial a la nostra ciutat, a càrrec de Carlos Villagrasa, Ricardo de la Rosa i Víctor Bedoya.

Informació i inscripcions, a la Fundació Internacional Olof Palme:
Sant Miquel, 36
08911 Badalona
Tel. 93 384 51 33
area.academica@fiop.net
http://www.fiop.net

En l’edició d’avui El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt Tornem-hi amb el Poder Judicial, resposta a la proposta de refundació del Consell General del Poder Judicial del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, publicada al mateix diari la setmana passada.

Podeu llegir la reflexió de Joan J. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 12 del diari en paper.

Fruit de la col.laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat neix la Universitat d’estiu de les Dones. En la seva primera edició ens proposa, per a la setmana del 14 al 18 de juliol, quatre cursos de 20 hores de durada que tindran lloc a les instal.lacions del Citilab de Cornellà (Pl. Can Suris, s/n) en horari de matí. Els recursos estan reconeguts amb 2 ó 3 crèdits per la UB.

Els cursos ofertats són: Les dones i les filosofies, La veu de les dones a les diferents religions, Les dones i la cultura: absències i distorsions i Polítiques de gènere, en el qual es parlarà de La dona i la política: el perquè de les dones a la política, La dona i el dret (I): el dret internacional i humanitari. Les dones enfront de les guerres. La tasca humanitària en favor de les dones, La dona i el dret (II): el codi penal. La violència masclista (a càrrec de la professora de Dret penal de la UB Ujala Joshi), La dona i el treball i El treball reproductiu.

Trobareu més informació sobre el programa, la matriculació i les activitats organitzades paral.lelament als cursos en el web de la Universitat d’estiu de les dones.

Per a la sol.licitud de beques podeu adreçar-vos al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de Cornellà de Llobregat trucant al telèfon 93 474 28 41.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.

La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.

Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261)  i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.

En la seva edició del dissabte El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Santiago Mir Puig Un jutge pot prohibir informar?, que tracta de l’aparició a la premsa d’informació obtinguda al marge del sumari declarat secret de l’assassinat del carrer Camprodon de Barcelona.

Podeu llegir la seva reflexió sobre la limitació del dret a la informació en l’edició digital o a la pàgina 8 del diari en paper.

Podíem llegir ahir en diferents diaris que el Tribunal Constitucional avalava la llei contra la violència masclista i que les penes per agressions sexistes siguin més elevades per als homes que per a les dones, tal com estableix la modificació de l’article 153.1 del Codi Penal. La sentència desbloca així els més de cents judicis suspesos pels dubtes que sobre la legalitat de la Ley Integral de Violencia de Género tenien els magistrats que estaven al càrrec. La llei preveu una pena mínima que anirà dels sis als dotze mesos pel maltractament sense lesions.

Malauradament, les notícies relacionades amb homes que agredeixen les seves parelles encara són massa freqüents. Un bon recull del que es va publicant el teniu a Ver, oir y callar, el bloc de l’advocat de Saragossa Antonio José Muñoz. Un títol força eloqüent, per cert, per a un web que va néixer el 2005. En la seva pàgina trobareu, sobretot, notícies aparegudes en la premsa (principalment a El País i El Mundo) i també reflexions del propi Muñoz, a més d’enllaços sobre la violència de gènere, sobre el dret i els tribunals.

En el nostre catàleg trobareu llibres sota les següents matèries: Violència de gènere, Violència familiar, Violència conjugal o Dones maltractades.

Fa setmanes una companya de Bloc de Lletres ens va suggerir per fer un post el web The crime in New York 1850-1950, un recurs creat per la biblioteca del John Jay College of Criminal Justice de Nova York, la Lloyd Sealy Library, que permet la consulta en línia de diversa documentació relacionada amb l’activitat criminal de la Ciutat que no dorm mai.

Per un costat, teniu la Trial transcripts collection, una col.lecció de cent cinquanta transcripcions consultables en pdf de diferents judicis que van tenir lloc entre 1883 i 1927 dels més de tres mil que es troben al fons de la Lloyd Sealy Library. Un material molt valuós per als estudiosos. Per l’altre, la Image collection, que recull fotografies extretes d’escenes dels crims, utilitzades com a proves, de mafiosos (com els cèlebres Lucky Luciano i Meyer Lansky en una reunió de negocis) o dels presos de la penitenciaria de Sing Sing i altres documents gràfics relacionats recollits per Lewis Lawes i Burton Turkus.

Per als interessats en aquest tipus de material gràfic, una altra amiga de Bloc de Dret ens recomana fer un cop d’ull al web Picture Australia, on trobareu comentades més de setanta fotografies preses entre 1912 i 1948 de lladres, prostitutes o traficants de drogues provinents dels arxius policials de la ciutat de Sydney. Trenta-tres d’aquests retrats es poden veure fins al 16 d’abril a l’exposició (tan interessant com, malauradament, llunyana) City of Shadows: Early 20th Century Police Photography. Sydney. Australia a la galeria Yours de Varsòvia.

Moltes gràcies a ambdues.

Entre els dies 26 i 28 de març tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat el XV Congrés d’Estudiants de Dret Penal, dedicat en aquesta ocasió a la Protecció del mercat i la salut dels consumidors. El congrés, celebrat ininterrompudament des de 1994, està organitzat per l’AINED (Asociación Interuniversitaria de Estudiantes de Derecho) i el Departament de Dret Penal i Ciències Penals de la Universitat de Barcelona i compta amb el suport del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya i l’Escuela Judicial. Entre els ponents destaca la presència de magistrats del Tribunal Suprem, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de l’Audiència Provincial de Barcelona i la de catedràtics i professors de diferents universitats espanyoles. La sessió del dijous a la tarda inclou la projecció d’Erin Brockovich i una taula rodona sobre la pel.lícula. 

El congrés està reconegut amb 3,5 crèdits de lliure elecció (assistència i aprofitament) o 2,5 crèdits (només assistència). Trobareu més informació sobre la inscripció i el programa detallat dels tres dies al tríptic editat pel Departament.

El dia 28 de març es lliurarà, a més, el cinquè premi d’estudis penals Francisco Tomás y Valiente.

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

“Hoy es uno de esos días en los que se nota una tensión extraña aquí dentro. Se nota que ha pasado algo, o que va a pasar. Normalmente, cuando se respira esa sensación, es porque nada bueno sucederá. En esos momentos, suelo pensar que me gustaría estar en otro lugar, porque aunque la cosa no vaya conmigo, puede ser que afecte a alguien cercano a mí. Entonces, quieras o no, ya tengo un problema. Esas situaciones se sabe cómo empiezan, pero no cómo acaban. Seguramente, terminas con más problemas de los que ya tenías” (Amigos tras las rejas)

Llegíem al web del professor de la Facultat de biblioteconomia i documentació Jorge Franganillo les possibilitats que ofereix la xarxa als reclusos com a eina per difondre aficions i inquietuds, el propi pensament, en definitiva, i intercanviar idees amb persones que no tenen res a veure amb el món penitenciari. Segons l’autor, alhora que els reclusos mantenen els seus blocs, “augmenten el seu interès en l’aprenentatge, obren camins efectius de participació, i proporcionen noves perspectives dins i fora de la presó”. I afegeix que “els reclusos tenen en Internet i en la biblioteca dos instruments vàlids per a la seva promoció cultural i el seu desenvolupament personal, perquè els poden millorar les condicions amb les quals afrontaran la normalització social”

És molt recomanable donar-li un cop d’ull als blocs que van néixer del taller de dinamització cultural sobre bitàcoles organitzat al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona pel punt Òmnia, la biblioteca del centre i la Facultat de biblioteconomia i documentació de la UB l’estiu de 2006 i que encara són actualitzats de manera regular: Amigos tras las rejas (creat per Michael i Álex), Consejos para JASP (Carlos), Dominicanízate (Yoskairo), Memorias cautivas (José Luis) i Mundo de Colores (Domingo). Des de Bloggers desde prisión podeu veure altres blocs creats durant l’experiència que han deixat d’actualitzar-se per un motiu o un altre.  

La iniciativa va rebre el Premi IGC Ciutat del Coneixement 2007 i el Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2007.

En El professor que pintava toreros abordàvem l’obra pictòrica del Dr. Pedro Moreno Meyerhoff, antic professor de la facultat. Avui us parlarem d’un altre docent, el Dr. Antonio Viader Vives, i de la seva prolífica producció literària. Deixeble del Dr. Octavio Pérez Vitoria, va ser un dels impulsors i conservador del Museu del delicte i professor de dret penal de la UB fins que es va jubilar la tardor de 2005. Tant Moreno Meyerhoff com Viader Vives són dos bons exemples d’una intensa activitat aliena al món universitari i a l’advocacia.

Les novel.les barates de butxaca han tingut des de sempre un públic que s’ha mantingut fidel durant anys. Encara les trobareu al Mercat de Sant Antoni els diumenges al matí o en qualsevol fira o llibreter de vell. Les més populars eren les de l’oest (Marcial Lafuente Estefanía n’és un clàssic) i les romàntiques (qui no ha sentit parlar de Corín Tellado?), però també existien les novel.les bèl.liques, les de ciència-ficció o les policíaques. Antonio Viader Vives va publicar més de mil novel.les populars des de finals dels anys cinquanta, històries de policies, detectius i criminals, d’agents secrets, etc. sota diferents pseudònims, una vintena, entre els que es trobarien Alexis Barclay (un dels destacats), Chris Stavens, Larry King, Ricky Dickinson o Billy Mustard. Entre elles una quinzena de la col.lecció B.A.N.G. Agente 000 de l’editorial Ferma i quinze títols més de la col.lecció B.A.N.G. (Bringer Advice Nomenclatura Gemini) d’Euredit o a la col.lecció Angustia de l’editorial Vértice. Com a Ricky Dickinson va escriure més d’una dotzena de westerns per a Cénit.  

També és l’autor d’Historias y leyendas de vampiros, publicat per Ferma el 1962 sota el pseudònim de Fritz Straffer. Un llibre escrit en forma de relat i estructurat al voltant d’una entrevista fictícia a la presó de Wandsworth entre el periodista Straffer i John Haigh, el vampir de Londres. Després van aparèixer Los vampiros y sus leyendas, Historia del castigo y la tortura o Aberraciones sexuales.  

Al catàleg de la UB no trobareu les seves obres de ficció, però sí part de la seva producció científica i alguns títols d’Straffer. Teniu la seva tesi doctoral Causas psicológicas y psicopatológicas del suicidio (Q/Z/12) a la primera planta de la biblioteca.

Segons el web de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (a partir d’ara, OSPDH), aquest centre de recerca, estudi i treball neix l’any 2001 amb una doble finalitat, la “recerca del tipus de tractament que el Sistema Penal i llurs agències d’aplicació (Policia, Magistratura i Presó) ofereixen a tot un conjunt de problemes socials que, a l’actualitat, es pateixen a les societats europees; i [la contribució] en la promoció de la cultura del drets humans, cada vegada més amenaçada en els darrers temps per processos i polítiques d’exclusió i discriminació i per les polítiques d’alarma social construïdes i patides per les societats modernes”.

L’Observatori està dirigit pel Dr. Iñaki Rivera Beiras i entre els seus membres compta amb personal docent i investigador de la UB i d’altres institucions. El Comitè Científic Internacional està presidit, per la seva banda, pel Dr. Roberto Bergalli. Des del seu web podeu accedir a les diferents àrees de treball del centre (Anàlisi feminista del sistema penal, Cultura política i valors democràtics, Migracions, sistemes de control i dret, Privació de llibertat i drets humans, Resolució de conflictes i control social informal i Sistema penal i menors), a la seva activitat docent i a la informació sobre les seves publicacions, a un apartat reservat als Enllaços (que us aproparà als webs d’associacions relacionades), a la informació i la documentació relatives als projectes de recerca, etc. Feu una ullada a aquest apartat de Recerca i a Articles, on trobareu material en línia que pot ser del vostre interès. També podeu recuperar les publicacions en paper de l’OSPDH al catàleg cercant al camp Autor Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans.

Si voleu més informació, dirigiu-vos a l’OSPDH (Aula 23, Desp. 1 de la Facultat de dret) trucant al 93 403 96 72 o escrivint a l’adreça de correu electrònic observsp@ub.edu.

Des de fa setmanes us hem vingut parlant en aquesta secció de qui hi havia darrere del Lacruz o del García de Enterría. Però… i els manuals de Badosa o d’Abellán Honrubia o de Mir Puig? Ja és hora de presentar-vos en els nostres Juristes de manual un professor de la casa. En aquest cas ho farem del Dr. Santiago Mir Puig, un dels nostres penalistes més reconeguts internacionalment. La major part dels seus estudis (consulteu la seva extensa bibliografia al catàleg de la biblioteca) i de les conferències que ha pronunciat per bona part d’Europa i gairebé tota Amèrica Llatina està dedicada a l’estudi de la teoria del delicte. Malgrat això, l’obra de Mir Puig, que tant debat científic ha suscitat, no deixa de banda llibres de caire menys especialitzat: juntament amb el Manual práctico de derecho penal parte especial, dirigit per Mirentxu Corcoy, el seu fonamental Derecho penal : parte general és, de lluny, el títol més utilitzat pels estudiants de dret penal de la Universitat de Barcelona.

Mir Puig és catedràtic de dret penal i director del Departament de dret penal i ciències penals de la UB. Segons llegim al seu currículum abreujat publicat al web de la Universitat, l’ex-degà de la facultat dirigeix cada any el programa de doctorat del departament i, juntament amb el Dr. Jesús M. Silva Sánchez, el màster de dret penal coorganitzat amb la Universitat Pompeu Fabra des del curs 1997-1998.

Canal 33 emet aquesta nit a les 22.05 hores el segon (i darrer) reportatge que l’espai Cronos ha dedicat al tristament cèlebre procés de Nuremberg (Nuremberg: els nazis sota judici). Cronos, que ja va per la seva tercera temporada, difon documentals històrics de producció internacional. En aquesta ocasió el programa, dirigit per Felip Solé i presentat per Enric Calpena, es centrarà en la figura del nazi Rudolf Hess. El primer capítol, emès el passat 28 de novembre, va estar dedicat a qui fou lloctinent de Hitler entre 1940 i 1945, ministre del Reich i responsable de la Luftwaffe, Hermann Göring.

Els documentals, que simultaniegen la recreació del judici amb imatges reals i l’opinió d’experts, analitzen tant el paper dels dos nazis en el partit com el desenvolupament del procés i la defensa escollida pels protagonistes.

Podeu veure els llibres que té la biblioteca de la UB sobre Nuremberg cercant al catàleg Procés de Nuremberg, 1945/1946 al camp Matèria. A Dret teniu alguns títols interessants, com ara Nurembergs : lectures dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Qg5/41), de Francesc Vilanova, ¿Vencedores o vencidos? : comentarios jurídicos y cinematográficos a la película de Stanley Kramer “El juicio de Nueremberg”(1961) (I78/2), de Francisco Muñoz Conde, The Nuremberg trials in international law : with a postlude on the Eichmann case (Mau10/72), de Robert K. Woetzel o A dieci anni dal processo di Norimberga : la sua giustificazione (Qg5/38), de Fulvio Paolini.

Per força tant analistes com blocaires polítics estan d’enhorabona: el clima de gresca permanent entre el govern estatal i el principal partit de l’oposició els nodreix gairebé a diari de material per comentar i analitzar. Tant hi fa la inoportunitat o la gravetat dels temes: quan no és la sentència sobre un atemptat terrorista, és el canvi climàtic i, si no, les infraestructures ferroviàries o el rescat d’unes hostesses espanyoles al Txad per part de monsieur Sarkozy, un assumpte que fins i tot ha fet ressorgir de les seves cendres a l’expresident Aznar. Qualsevol excusa és bona per desqualificar el rival. I, a mesura que s’apropin les eleccions, la cosa anirà a més.

Nosaltres, malauradament, no podem utilitzar aquest mitjà per fer pública la nostra opinió, que no interessaria a gaire gent. Quan llegim alguna d’aquestes notícies, de tanta actualitat, procurem distanciar-nos-en una mica (una mica només) i intentem relacionar-la d’una manera o d’una altra amb la biblioteca i els recursos que us podem oferir. Això ens ha passat amb la notícia del presumpte tràfic de nens del Txad comès per l’ONG francesa Arca de Zoé i qui sap qui més, que ens ha semblat una bona manera de donar-vos a conèixer el fons que tenim sobre l’adopció internacional.

Si busqueu al catàleg la matèria Adopció internacional trobareu gairebé quaranta títols a la UB relacionats amb el tema. La majoria dels que ha adquirit la Biblioteca de dret els teniu al tercer pis, dintre de l’apartat dedicat a la filiació i adopció en el dret civil internacional (MBg31). També en trobareu algun classificat amb els llibres de dret penal, com el recent Delito de trata o tráfico de niños, tristament d’actualitat, de Zulita Fellini.

TV3 emet avui a les 23.15 hores (per als habituals de la cadena, després de Ventdelplà) el segon programa de la sèrie documental La zona fosca, que al llarg de tretze setmanes farà un breu recorregut pels crims que més van commoure l’opinió pública catalana el segle passat. El capítol, titulat Mata-rates, està dedicat a Dolores Cuit Vallès, que entre 1934 i 1935 va enverinar el seu marit, la seva sogra, els seus cunyats i el seu nebot a la Granja d’Escarp, Lleida.     

Pel que vam veure al primer programa (veure vídeo), centrat en la figura de Manuel Delgado Villegas, més conegut pel malnom d’El Arropiero, es tracta d’un producte periodístic de divulgació no massa ambiciós ni científic, ja que en menys de mitja hora no pot aprofundir gaire en les circumstàncies que van donar lloc als fets. En el cas d’El Arropiero, que va confessar prop de cinquanta crims, vuit d’ells provats, diverses persones que el van tractar (metges, policies, fiscals, entre d’altres) són entrevistades al programa per oferir al gran públic un esbós del perfil psicològic del personatge.

Un treball que ens permetrà comprovar que el fet diferencial no arriba a l’àmbit criminal i que els nostres homicides estan tan malalts o són tan metòdics, impulsius, despietats, subtils o matussers com el Jarabo o la Pilar Prades que vam veure al clàssic de TVE La huella del crimen o els assassins múltiples de la sèrie documental nord-americana Crímenes imperfectos de La Sexta.

Els llibres de criminologia es troben a la tercera planta de la biblioteca (signatures que comencen per Qn). Dintre del subapartat de biologia criminal, antropologia i psicologia criminal teniu, per exemple, l’obra del Dr. Lluís Borrás Roca Asesinos en serie españoles : su biografía, personalidad, móviles del crimen, víctimas, juicios (Qn3/60) amb un capítol dedicat al mateix Arropiero.

Avui aprofitarem per parlar-vos, encara amb les repetitives tornades dels aspirants a cançó de l’estiu castigant el nostre cervell, d’altre tipus de música, d’un seguit de cançons basades en casos judicials que, al seu dia, van commocionar l’opinió pública internacional.

El 1979 l’adolescent Brenda Ann Spencer va disparar amb un rifle des d’una finestra contra l’escola que es trobava davant de casa seva. Va matar dues persones i va ferir nou més. Quan la policia de San Diego li va preguntar per què havia disparat va respondre amb l’aclaridor I don’t like Mondays que va donar títol a la cançó que els Boomtown Rats de Bob Geldof van gravar sobre la matança (veure vídeo i veure lletra). Spencer va ser condemnada a 25 anys de presó.

Tres anys abans Bob Dylan composava Hurricane, un tema que denunciava l’empresonament del boxejador Rubin Hurricane Carter, acusat d’assassinar tres homes en Nova Jersey  (veure vídeo i veure lletra). Carter va quedar en llibertat el 1985, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va fallar que al procés dels anys seixanta s’havien produït greus violacions constitucionals. La pel.lícula Hurricane, dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Denzel Washington el 1999, reflecteix els dinou anys de presó i el procés judicial al boxejador.

La protesta a Derry contra l’empresonament sense judici de desenes d’irlandesos acusats de terrorisme va finalitzar amb catorze manifestants morts. El mateix 1972 John Lennon dedicava el seu Sunday, Bloody Sunday a aquests fets (veure lletra). Els irlandesos U2 ho van fer el 1983 en una cançó homònima (veure vídeo i veure lletra). The Pogues van musicar a Streets of sorrow/Birmingham Six el cas dels irlandesos condemnats a cadena perpètua sense proves pels atemptats contra dos pubs a aquesta ciutat anglesa el 1975 (escoltar i veure lletra). Els Sis de Birmingham van veure anul.lades les seves condemnes el 1991.

Només us hem apuntat alguns exemples. Hi ha molts més i segur que vosaltres coneixeu alguns títols que podrien completar el post: Biko de Peter Gabriel (veure vídeo), 41 shots de Bruce Springsteen (veure vídeo), Al alba de Luis Eduardo Aute…

Si voleu que els vostres articles sobre dret públic surtin a la llum, la Revista Catalana de Dret Públic us ofereix aquesta possibilitat. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya accepta treballs per als dos propers números monogràfics de la revista: La incidència de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el dret públic: evolució o transformació? (número 35, de novembre-desembre 2007) i Els reptes del dret públic davant les ciències de la vida (número 36, de maig 2008).

Si us decidiu a provar sort i enviar els originals, haureu d’assegurar-vos que acompleixin uns criteris generals que trobareu publicats al web de la revista. Els articles s’hauran d’adreçar a la directora de la RCDP i caldrà presentar-los per correu electrònic a recerca.eapc@gencat.net abans de finals de juny de 2007 per al número 35 i de finals d’octubre de 2007 per al número 36.

Des del número 34, la versió electrònica de la Revista Catalana de Dret Públic incorpora l’accés a tots els articles en llengua original, català i castellà de la primera i segona èpoques de la revista a text complet, la possibilitat de fer cerques per autor, títol, paraula clau o secció i l’accés a continguts (notes, recursos d’interès) que no es troben en la versió en paper. Cal destacar que, mentre la versió impresa únicament conté estudis, la versió electrònica també difon altres col.laboracions com conferències, notes, ressenyes de llibres i de congressos, notícies de legislació i de jurisprudència, etc.

Recordeu que trobareu la revista en paper en les seccions III-32 i III-33 de l’hemeroteca (1995-2007) i en format electrònic (a partir de l’any 2005) al Buscador de revistes electròniques que es troba dins Recursos d’informació>Revistes electròniques en el web del CRAI.

El director francès Barbet Schroeder ha presentat a la 60a edició del Festival de Cannes el documental L’avocat de la terreur, biografia d’un advocat atípic i polèmic que apropa l’espectador a la història política dels darrers 50 anys. La pel.lícula s’estrena avui a França i encara no té data d’aparició a Espanya, però a la seva pàgina oficial s’ofereix molta informació en format text i vídeo. 

Què tenen en comú Carlos “El Chacal”, Klaus Barbie “El carnisser de Lió” i Slobodan Milosevic, més enllà d’haver ordenat la mort de moltes persones? Tots ells, i altres coneguts assassins i dictadors, van ser defensats per Jacques Vergès. La carrera de Vergès, que actualment té 82 anys, és la carrera de l’advocat del diable, però també podria ser l’argument d’una novel.la policíaca.

Acabada la II Guerra Mundial milita al Partit Comunista, comparteix l’Associació d’Estudiants Colonials amb Pol Pot i és un decidit anticolonialista. La seva celebritat comença amb la defensa dels independentistes algerians durant la Guerra d’Independència d’Algèria (1954-1962). Per salvar de la pena de mort la que després seria la seva dona, Djamila Bouhired, Vergès va qüestionar el procés en no acceptar l’acusació de terrorisme i reivindicar per als acusats la condició de combatents, tal com els francesos havien combatut els alemanys en ser ocupats. La seva biografia es complica a mida que entra en contacte amb els serveis secrets de diferents països on estableix fosques connexions polítiques, lluny ja de l’idealisme dels moviments d’alliberament.

Vergès és també un prolífic escriptor, amb obres que tracten temes polítics i judicials. A la Biblioteca de Dret podeu trobar, entre d’altres, Estrategia judicial en los procesos políticos o Los Fedayin : en defensa de los guerrilleros palestinos.

Ahir a les 12 del migdia l’advocat de Núria Pòrtulas, Sebastià Salelles, va realitzar una xerrada a l’aula 32 de la Facultat de Dret. L’acte, organitzat per l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), va comptar amb l’assistència d’unes 20 persones.

Salelles va iniciar la xerrada fent una descripció cronològica de tot el seguit de fets que van portar a la detenció de Núria Pòrtulas i de la seva situació actual en presó preventiva de primer grau per pertinença o col.laboració amb un grup anarquista italià. L’advocat va afirmar que “aquest és un cas de clar abús de poder en política preventiva antiterrorista i una vulneració total de la presumpció d’innocència”.

Va continuar explicant que Núria Pòrtulas va ser acusada per una actitud, no pas per fets provats, i va criticar durament el “dret penal de l’enemic”, que parteix del fet que la societat es divideix en dues classes d’individus: el ciutadà i l’enemic. Al primer se li reconeixen els drets fonamentals i al segon se li apliquen penes desproporcionades. Va dir que “és una construcció jurídica on es vulneren sistemàticament els valors fonamentals del dret penal i no es respecten els valors de l’estat de dret.”

Segons Salelles, hi ha el problema de fons que Núria Pòrtulas està molt activament relacionada amb els moviments socials i amb l’okupació, i en la nostra societat es tendeix a relacionar okupació amb delinqüència, tot i no haver-n’hi cap fet provat.

La xerrada va acabar amb un torn de preguntes que es va convertir en un debat entre els assistents.

Els dies 7 i 8 de maig tindrà lloc a l’Auditori Barcelona Activa la tercera edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives, organitzat pels estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya en el marc de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Com podeu veure al programa, enguany el Congrès es centrarà en el copyright, la protecció de dades, la seguretat a la xarxa, els problemes de responsabilitat, el vot electrònic i la nova regulació de l’Administració electrònica.

Entre els especialistes que hi participen trobem diferents professors de la facultat. Les sessions del dia 7 El dret fonamental a la protecció de dades: perspectives i Les noves fronteres del copyright estaran moderades per Esther Mitjans i Ramon Casas, respectivament. Josep Maria Reniu actuarà com a ponent el dia 8 en El vot electrònic.

Paral.lelament al Congrés es faran les Primeres Jornades IDP, dedicades aquest any a la Protecció de Dades a la Universitat. Al web de la UOC teniu tota la informació relativa a ambdues activitats i els formularis d’inscripció per al Congrés i per a les Jornades.

III Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives
7 i 8 de maig de 2007
Auditori Barcelona Activa
c/ Llacuna, núm. 162-164
08018 Barcelona

Si sou lectors del bloc ja sabeu que les carreres que s’estudien a la Facultat de Dret són molt cinematogràfiques, però no només la gran pantalla s’ocupa dels crims i la justícia, també la televisió aborda d’una manera més o menys fidel el treball de criminòlegs, jutges i advocats.

Donant un cop d’ull a la programació de les diferents cadenes, trobem que la que dedica més hores a aquest món és TV3, que emet El guardià (de dilluns a divendres a les 18.40 hores), Fiscal Chase (els dimecres a les 22.50 hores) i Jutjant l’Amy (els diumenges a les 19.10 hores). Per altra banda, podem veure El abogado a La Sexta (de dilluns a divendres a les 18.55 hores).

Els criminòlegs i investigadors privats també protagonitzen algunes sèries. Així, La 2 de RTVE emet Caso abierto els dijous a les 22.30 hores, i La Sexta la sèrie documental Crímenes imperfectos de dilluns a divendres a les 13 hores. Els diumenges a les 21.35 hores poden veure a Cuatro Génesis, en la mente del asesino. La veritable reina de les sèries de crims és, sense cap mena de dubte, Tele5. Aquesta cadena programa setmanalment Mentes criminales els dimecres a les 22 hores i tres capítols de CSI els dilluns, també a partir de les 22 hores. El dijous i el divendres Canal+ emet a les 17.55 la mini sèrie britànica Principal sospechoso.   

Entre els dies 21 i 23 de març tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat el XIV Congrés d’Estudiants de Dret Penal. L’edició de 2007, promoguda per l’AINED (Asociación Interuniversitaria de Estudiantes de Derecho) i el Departament de Dret Penal i Ciències Penals de la Universitat de Barcelona es presenta sota el títol Ideas, ideología y derecho penal. Aquest congrés s’organitza ininterrompudament des de 1994. Trobareu més informació sobre el congrés i el programa detallat dels tres dies al web del Departament.

El dia 23 es farà entrega del quart premi d’estudis penals Francisco Tomás y Valiente en les seves categories A (per a llicenciats no doctors) i B (per a no llicenciats).

“(…) - ¿Qué espera esa multitud? - diría un extranjero que desconociese las costumbres -. ¿Es un rey el que va a pasar, ese ser coronado, que es todo un espectáculo para un pueblo? ¿Es un día solemne? ¿Es una pública festividad? ¿Qué hacen ociosos esos artesanos? ¿Qué curiosea esa nación? Nada de eso. Ese pueblo de hombres va a ver morir a un hombre”.

Aquestes paraules estan extretes de l’article Un reo de muerte, publicat per l’escriptor i periodista Mariano José de Larra (1809-1837) a la Revista Mensajero el 30 de març de 1835. El text forma part de la selecció de recursos literaris sobre la pena de mort elaborada per Amnistia Internacional Catalunya i que es pot consultar al seu web, on també s’han ressenyat escrits de Cervantes, Dickens, Voltaire, Pérez Galdós o Zweig, entre d’altres. L’autor madrileny no amaga la seva oposició a la pena de mort i en el mateix article podem llegir

“(…) No sé por qué al llegar siempre a la plazuela de la Cebada mis ideas toman una tintura singular de melancolía, de indignación y de desprecio. No quiero entrar en la cuestión tan debatida del derecho que puede tener la sociedad de mutilarse a sí propia; siempre resultaría ser el derecho de la fuerza, y mientras no haya otro mejor en el mundo, ¿qué loco se atrevería a rebatir ése? Pienso sólo en la sangre inocente que ha manchado la plazuela; en la que la manchará todavía. ¡Un ser que como el hombre no puede vivir sin matar tiene la osadía, la incomprensible vanidad de presumirse perfecto!””.

Pot sorprendre la cita d’un dels autors romàntics per excel.lència en aquest bloc dedicat al dret, però si llegim sense prejudicis al periodista satíric, al dramaturg i traductor, a l’escriptor costumbrista del primer terç del XIX, ens adonarem que la seva compromesa defensa de l’individu i de la vida en aquest radical manifest en favor dels drets de l’home, no s’allunyen gaire dels arguments contraris a la pena capital del nostre segle 

“(…) Sonreíame todavía de este pequeño recuerdo cuando las cabezas de todos, vueltas al lugar de la escena, me pusieron delante que había llegado el momento de la catástrofe; el que sólo había robado acaso a la sociedad, iba a ser muerto por ella; la sociedad también da ciento por uno; si había hecho mal matando a otro, la sociedad iba a hacer bien matándole a él. Un mal se iba a remediar con dos. El reo se sentó por fin. ¡Horrible asiento! Miré el reloj: las doce y diez minutos: el hombre vivía aún… De allí a un momento una lúgubre campana de San Millán, semejante al estruendo de las puertas de la eternidad que se abrían, resonó por la plazuela; el hombre no existía ya: todavía no eran las doce y once minutos. “La sociedad – exclamé - estará ya satisfecha: ya ha muerto un hombre””.

Les idees contràries a la pena de mort de Larra s’exposen en aquest article i en Los barateros, o el desafío y la pena de muerte, que va aparèixer a El Español el 19 d’abril de l’any següent.

Aprofitem per recomanar-vos tota la seva obra. Actors, drapaires, polítics, sabaters i, és clar, jutges i advocats, entre d’altres, són objecte de les agudes i divertides reflexions del periodista. Trobareu l’obra de Larra digitalitzada al web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Podeu llegir l’article sencer al llibre Escritos políticos, recopilació de l’obra de Mariano José de Larra publicada per l’editorial Ciencia Nueva l’any 1967 i disponible a la Biblioteca de Dret.

Cada cop és més fàcil trobar llibres en suport digital, n’és un exemple aquesta segona edició de Delitti di libidine, un curiós tractat del segle XIX sobre delinqüència sexual escrit pel criminòleg Cesare Lombroso.

Professor de medicina legal  i psiquiatria, l’italià Cesare Lombroso (1835-1909) és considerat el fundador de l’antropologia criminal i un dels màxims representants de l’Escola positiva del dret penal. La base del seu raonament científic fou la classificació i l’anàlisi dels diferents tipus de delinqüents. Defensava una relació directa entre les característiques biològiques d’aquests, d’origen genètic, i les causes dels crims.

Podeu consultar a la Biblioteca les seves obres o els estudis sobre la seva figura, o bé fer un cop d’ull al web del Museo di antropologia criminale Cesare Lombroso.

A més de Delitti di libidine, a PixeLEGIS : la Biblioteca Digital del Derecho trobareu altres llibres, com ara Las siete partidas o el Diccionario Alcubilla. 

Es tracta d’un projecte creat el 2004 per la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla i centrat en la digitalització del seu fons antic, bàsicament del segle XIX. En l’actualitat es poden consultar més de 300 reproduccions facsimilars d’obres jurídiques en format pdf. També hi ha alguna petita sorpresa com, per exemple, les il.lustracions de Ricardo Baraca per a l’acurada edició de Don Quijote de la Mancha de 1880-1883. S’actualitza setmanalment.