Category Archive

El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Pere Vilanova publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article Eliminar les bombes de dispersió.

Podeu llegir les reflexions del Dr. Vilanova sobre la iniciativa governamental per acabar amb un armament que, com les mines antipersones, té un efecte indiscriminat i il.liminat en el temps en l’edició digital o a la pàgina 7 del diari en paper.

Avui tenim el plaer de presentar-vos Victoria Abellán Honrubia (Alcázar de San Juan, 1940), la nostra primera jurista de manual. Doctora per la Universitat de Barcelona, és catedràtica de dret internacional de la mateixa institució (de la qual va ser vicerectora entre 1979 i 1982, a més de presidenta de la Divisió II i directora del Departament de dret i economia internacionals) i titular de la Càtedra Jean Monnet sobre institucions de dret comunitari europeu. Ha dirigit algunes de les obres més sol.licitades pels estudiants de la universitat: Prácticas de derecho internacional público, Lecciones de derecho comunitario europeo o Prácticas de derecho comunitario europeo. També ha publicat nombrosos treballs sobre dret internacional públic i privat i dret comunitari europeu i sobre la seva especialitat, les Nacions Unides. Destaquen els seus estudis sobre els principis de les Nacions Unides, el manteniment de la pau i seguretat internacional, la Carta de les Nacions Unides, la cooperació internacional per al desenvolupament o el dret internacional dels drets humans.

Victoria Abellán també va fer classes de dret internacional privat a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha impartit docència com a professora convidada en diferents universitats espanyoles i estrangeres. Va formar part del Consell de cooperació del Ministeri d’afers exteriors i de diverses organitzacions com ara l’Asociación española de profesores de derecho internacional y de relaciones internacionales, l’Asociación española para el estudio del derecho europeo o l’Instituto hispano-luso-americano de derecho internacional.

Va ser membre fundador i presidenta de l’Institut de drets humans de Catalunya i també membre del consell de la Fondazione Internazionale Lelio Basso per il diritto e la liberazione del popoli i del consell de redacció de la Revista española de derecho internacional, de la Revista de instituciones europeas, de la Revista de derecho comunitario europeo i de l’Spanish Yearbook of Internacional Law.

La biblioteca no sempre té en el seu fons les obres que responen amb exactitud les preguntes de tots els usuaris. Per això, de vegades ha de recórrer a fonts externes i a altres centres per proporcionar a cada lector la informació que està demanant o per redirigir-lo fins a aquesta.

No fa gaire una usuària es va adreçar a la biblioteca, mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari (Pab 24×7), per demanar les resolucions que es van prendre durant la Conferència Internacional de París de juliol de 1938 relatives al bombardeig de ciutats obertes.

Les resolucions no hi eren a la nostra biblioteca ni, malgrat haver-se celebrat en el marc de la Societat de Nacions, a la Biblioteca de les Nacions Unides, el primer lloc on ens vam haver d’adreçar. El següent pas va ser consultar la base de dades del web de l’International Institute of Social History. El resultat de la cerca plantejada va ser que la informació demanada es conservava a l’Archivo del Comité Nacional de la CNT: inventariats sota la referència 62E es trobaven diferents documents concernents a la Conferència Universal per la Pau i contra el Bombardeig de Ciutats Obertes de París. 

Malauradament, la documentació no es podia consultar en línia, però sí vam poder posar en contacte la nostra usuària amb l’arxiu perquè pogués estudiar la documentació personalment.

Fruit de la col.laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat neix la Universitat d’estiu de les Dones. En la seva primera edició ens proposa, per a la setmana del 14 al 18 de juliol, quatre cursos de 20 hores de durada que tindran lloc a les instal.lacions del Citilab de Cornellà (Pl. Can Suris, s/n) en horari de matí. Els recursos estan reconeguts amb 2 ó 3 crèdits per la UB.

Els cursos ofertats són: Les dones i les filosofies, La veu de les dones a les diferents religions, Les dones i la cultura: absències i distorsions i Polítiques de gènere, en el qual es parlarà de La dona i la política: el perquè de les dones a la política, La dona i el dret (I): el dret internacional i humanitari. Les dones enfront de les guerres. La tasca humanitària en favor de les dones, La dona i el dret (II): el codi penal. La violència masclista (a càrrec de la professora de Dret penal de la UB Ujala Joshi), La dona i el treball i El treball reproductiu.

Trobareu més informació sobre el programa, la matriculació i les activitats organitzades paral.lelament als cursos en el web de la Universitat d’estiu de les dones.

Per a la sol.licitud de beques podeu adreçar-vos al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de Cornellà de Llobregat trucant al telèfon 93 474 28 41.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.

La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.

Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261)  i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.

Alejandra Morales, alumna de doctorat en dret internacional, ens ha fet arribar aquest article per al Bloc de Dret.

Els representants dels 27 Estats que conformen la Unió Europea encara no han aconseguit arribar a un acord sobre la Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a procediments i normes comunes en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al seu territori, que va presentar la Comissió l’1 de setembre de 2005. Coneguda com la “directiva de retorn”, sustenta la filosofia restrictiva de Berlusconi i Sarkozy sobre la immigració il·legal, pretén “harmonitzar” els procediments i normes comunes per al retorn d’immigrants il·legals i es negocia aquests dies a Brussel·les.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és preveure normes comunes en les diferents legislacions dels Estats Membres sobre el retorn, l’expulsió, el reingrés, l’ús de mesures coercitives i l’internament temporal. Recordem però, que la normativa derivada de la Unió Europea es caracteritza per contenir disposicions de mínims, de manera que cada Estat podria unilateralment establir regles més favorables (art.4).

En línies generals la citada proposta es caracteritza per:

• El seu àmbit d’aplicació es refereix exclusivament als nacionals de tercers països que es trobin  il·legalment al territori d’un Estat Membre (art.2). L’article 3, entre d’altres, defineix la noció d’estada il·legal.
• Les ordres d’internament temporal es dictaran tant per les autoritats judicials com per les autoritats administratives (art. 14.2); aquest internament temporal podrà ser ampliat per les autoritats judicials fins a un màxim de sis mesos i podrà arribar fins als 18 mesos (art. 14.4).
• Les ordres d’expulsió contindran una prohibició de reingrés d’un màxim de 5 anys (art.9).
• No s’inclouen els supòsits de terrorisme, ja que aquests estan regulats en clàusules d’ordre públic i seguretat d’altres disposicions comunitàries.

En definitiva, la polèmica està assegurada en la doctrina, ja que un ampli sector dels experts opina que aquestes mesures estarien violant la Declaració universal dels drets humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i altres acords internacionals sobre protecció de drets humans.

Trobareu més informació sobre la regulació de la immigració al web de la Comissió Europea, als articles apareguts a El país i a El Mundo i a la tercera planta de la biblioteca (per exemple, els llibres MAm10/47, MAm1/57 i MAm1/50). La Revista de derecho migratorio y extranjería (Secció VI-193) és un altre recurs recomanat per mantenir-se al dia sobre aquest tema.

El Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007 pels caps d’estat i de govern dels actuals vint-i-set estats membres de la Unió Europea, probablement posarà punt i final a una de les crisis més greus que ha afrontat el procés d’integració europea, després del rebuig de França (29 de maig de 2005) i els Països Baixos (1 de juny de 2005) al Tractat Constitucional.

El nou tractat reforma els actuals tractats constitutius però evita parlar de text únic i de refundació o derogació de la normativa vigent, com sí preveien els articles IV-437 i 438 del Tractat Constitucional, i, per descomptat, no fa esment d’una Constitució Europea en el títol. Tanmateix, recull el més substancial de pràcticament tot el que de novetat tenia el Tractat Constitucional.

Manté, per tant, instruments i mecanismes que milloren l’eficàcia i la democràcia de la Unió Europea. Elements com la presidència estable, la figura de l’alt representant com a vicepresident de la Comissió, la reducció del número de comissaris, el notable increment de pressupostos l’assignació dels quals es fa per majoria qualificada en comptes de per unanimitat, la generalització del procediment de codecisió com procediment legislatiu ordinari, la personalitat jurídica única, la iniciativa popular o una política exterior més eficaç, en són bons exemples. Introdueix també nous títols competencials en matèries com energia o canvi climàtic.

El Tractat de Lisboa preveu la seva entrada en vigor en l’article 6.2 per a l’1 de gener de 2009 o, en el seu defecte, el mes següent al del dipòsit de l’instrument de ratificació de l’últim Estat signatari que acompleixi aquesta formalitat.  Per curar-se en salut aquesta vegada la ratificació serà via parlamentària, no referendària, amb l’excepció d’Irlanda, que per imperatiu constitucional serà l’únic país que celebrarà un referèndum. Serà el 12 de juny i ve acompanyat de polèmica tal com podeu llegir a l’article Europa favorece a Irlanda para salvar el referéndum sobre el Tratado de Lisboa.

Al lloc web del BOE podeu consultar el text complet del Tractat en PDF. Hem seleccionat alguns articles sobre el tema, apareguts a revistes especialitzades, que podeu trobar a l’Hemeroteca:

• AYALA, J. “Carta de Europa. Un complicado año de transición: las tareas de la UE para 2008″, Política exterior, vol. 22, núm. 121, 2008, p. 11-20. Hemeroteca: VI-176.
• DELGADO, I. “Diez preguntas y respuestas sobre el Tratado de Lisboa”, El consultor de los ayuntamientos y de los juzgados, núm. 1, 2008, p. 22-25. Hemeroteca: Secció IV-82. 
• DOMINGUEZ, D. “Nuevo Tratado de Lisboa”, Derecho de los negocios, núm.207, 2007. Hemeroteca: Sección IV-82.
• MATIA, A.: “El Tratado de Lisboa en el proceso de construcción europea”, Boletín de información del Ministerio de Justicia, núm. 2058, any 62, p. 1023-1036. Hemeroteca: Secció III-39.
• SAENZ, A. “El tratado de Lisboa: comienza una nueva etapa para Europa” Diario La Ley, núm. 6851, 2007. Hemeroteca: Secció OR-20/22.

Altres revistes sobre la Unió Europea a l’Hemeroteca: 

• Revista de derecho comunitario europeo.  Secció VI-191
• Revista de derecho de la Unión Europea. Secció VI-192
• Revista española de derecho europeo.  Secció IV-70
• Noticias de la Unión Europea. Secció VI-168

El proper dimecres 4 de juny, a les 19 hores, al Saló de Graus de la Facultat de Dret podeu assistir a la conferència titulada El traslado internacional del domicilio social: nuevos horizontes, organitzada pel CIDDRIM (Centro para la investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil). Parlarà sobre el tema Mariano Álvarez Pérez, director del Servei de Coordinació dels Registres Mercantils d’Espanya i registrador de la propietat i mercantil. 

Així ens planteja el tema el programa de la conferència:

“El problema del traslado internacional del domicilio social de las entidades mercantiles ha merecido una creciente atención por parte de la doctrina, tanto la que bucea en el campo del Derecho internacional privado como de la que lo hace en el del Derecho mercantil. El creciente proceso de internacionalización de los operadores económicos y la actual tendencia a la deslocalización de las actividades empresariales demanda facilitar la movilidad societaria, lo que hasta ahora topa con la práctica orfandad de nuestro ordenamiento sobre el particular dando lugar a distintos posicionamientos sobre su posibilidad, requisitos y efectos.

Por su parte, el contenido de la normativa comunitaria, orientada en principio a la consecución efectiva de un mercado único dentro de la Unión Europea, no ha impedido con sus contradicciones ser utilizada como coartada por las posturas que defienden distintas soluciones. Ahora bien, se ha de tener en cuenta que las más recientes y progresivas resoluciones del Tribunal de Justicia han venido a arrojar nueva luz sobre el tema y su interpretación sobre la aplicabilidad de las libertades básicas del Tratado CEE, en especial la de libre establecimiento, obligan a un posicionamiento favorable al traslado del domicilio social superando los obstáculos que pudieran surgir de la aplicación de los ordenamientos nacionales.

Por último, el reciente Anteproyecto de Ley de modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, cuyo ulterior desarrollo parece imparable, va a suponer un nuevo enfoque de problema, por más que no esté exento de lagunas y plantee contradicciones que es de esperar sean resueltas en su tramitación definitiva.”

Els dies 29 i 30 de maig es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, C. Montalegre, núm. 5) el cicle de conferències Control de les migracions a Europa (Desafiaments per als drets humans i l’estat de dret) organitzat, entre altres institucions, per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona.

En les sessions temàtiques, que comptaran amb la presència d’especialistes del món acadèmic, polítics i membres de diferents organismes, es parlarà de la prevalència de la seguretat en les polítiques migratòries de la UE (amb taules rodones sobre les fronteres europees i les polítiques migratòries i els drets humans), les ciutadanies negades (taules sobre l’alteritat i la ciutadania negada i els canvis en els patrons de les migracions) i l’internament de migrants. Podeu accedir al programa detallat del cicle de conferències des d’aquest enllaç o demanar més informació mitjançant el correu electrònic spps@ub.edu.

L’entrada és lliure.

Avui volem recomanar-vos el web de la Peace Palace Library. Aquesta biblioteca té una de les col.leccions més importants del món de dret internacional, públic i privat, i drets nacionals de diferents països. També destaca el seu fons sobre història política internacional i diplomàtica i sobre la història dels moviments pacifistes. Entre els seus fons es troba, a més, la Grotius Collection. El jurista, filòsof, teòleg i filòleg holandès Hugo de Groot es considera el fundador, al segle XVII, de la ciència del dret internacional.

Com passa amb molts dels serveis que us ofereix la nostra biblioteca, només podríeu consultar les revistes i els llibres electrònics de la Peace Palace Library si us trobéssiu físicament a la seva seu, en aquest cas, a L’Haia. Malgrat tot, la pàgina té una secció força interessant per a l’investigador extern i que us recomanem vivament: Bibliographies. Aquesta selecció de recursos agrupats per matèries és un bon punt de partida per iniciar una investigació o per aprofundir en un tema determinat, sobretot en el dret internacional: filosofia del dret internacional, terrorisme i dret internacional, dret penal internacional, dret de l’esport, etc.

No deixeu de donar-li una ullada.

A començaments de març us vam parlar de la Ronda Regional Europea celebrada a Pécs (Hongria) de la WTO Elsa Moot Court Competition (EMC²), una de les competicions de judicis simulats més prestigioses del món i l’única basada en el dret de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Com ja us explicàrem en aquell post, els objectius de la competició són animar el desenvolupament de la matèria en els programes d’estudis universitaris i contribuir a una discussió de qualitat al voltant de la globalització dins del context dels acords de l’OMC.

L’equip de la facultat, integrat per Adrián Verdegay, Luis Castellví, Jennifer Hamaoui i Gastón Gilabert (la fotografia correspon al seu concurs en Pécs), va acabar entre els quatre primers, classificació que els va permetre accedir a la fase final. La competició entre les setze millors universitats en la matèria comença avui a Ginebra (Suïssa), seu de l’OMC, i es perllongarà fins al 3 de maig. Britànics i australians són els grans favorits en una cita en la qual els nostres de ben segur tindran una actuació destacada.

En el seu darrer partit europeu, l’Arsenal no va alinear a Anfield cap futbolista anglès en el partit de quarts de final de la Champions League. Al seu rival, el Liverpool FC de Rafa Benítez i Fernando Torres, hi ha qui l’anomena Iberpool per la quantitat d’espanyols que hi juguen a l’equip. En un dels millors clubs de la primera divisió espanyola conviuen un porter italià, un lateral grec, un central colombià, un extrem portuguès, un migcampista argentí i un altre brasiler amb un davanter centre uruguaià. Al bàsquet passa el mateix, jugadors de diferents nacionalitats integren els planters dels equips més forts de la lliga. Això no era possible fa uns anys, abans de la sentència Bosman (o cas Bosman, per a la premsa esportiva).   

El 15 de desembre de 1995 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre la demanda que el modest futbolista belga Jean-Marc Bosman va presentar contra el seu club, el Royal Football Club de Liège, contra la Federació Belga de Futbol i contra la Unió Europea de les Associacions de Futbol (UEFA)  perquè entenia que les seves normes impedien el seu traspàs a l’equip francès de l’USL Dunkerque. El tribunal va donar per bones les raons esgrimides per la defensa del jugador, basades en la interpretació dels articles 48 (lliure circulació dels treballadors), 85 i 86 (normes sobre la competència) del Tractat de Roma de 1957 i va declarar il.legals les indemnitzacions per traspassos de futbolistes (els anomenats transfers) i la restricció del nombre de jugadors dels estats membres de la Unió Europea en els equips europeus. Des d’aquest moment, doncs, els futbolistes europeus van deixar d’ocupar plaça d’estrangers en els seus equips.

Podeu llegir el text de la sentència d’aquest paradigmàtic cas del dret comunitari europeu i del dret esportiu en el següent enllaç.

El mateix tribunal va anar una mica més enllà i el 8 de maig de 2003 va dictaminar que els jugadors de països associats a la Unió Europea no havien de ser considerats estrangers en atendre una demanda de Maros Kolpak, el porter eslovac de l’equip alemany de handbol TSV Östringen. Llegiu la sentència.  

D’ençà que el passat 17 de febrer es va signar a Pristina la Declaració d’independència de Kosovo les reaccions internacionals són el punt calent del tema, com es pot apreciar a la llista de països que reconeixen oficialment el nou país europeu. 

El professor de dret internacional públic David Bondia i el catedràtic de ciència política Miquel Caminal parlaran de les repercussions de la declaració d’independència del país balcànic a la conferència organitzada per l’AEP titulada Kosovo: precedent? Els temes a tractar inclouen la complexitat del procés d’independència d’aquest país, la seva homologació a la legalitat internacional i el seu valor com a referent per a altres regions. Els podreu escoltar a l’Aula 6 de la Facultat de Dret, demà dijous 26 a les 12:30.

I si el tema us interessa, ja podeu omplir el formulari per confirmar l’assistència a la conferència que organitza la Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%) amb la col·laboració de Juristes sense Fronteres i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Titulada Drets humans a Kosovo, comptarà amb la presència com a ponent d’Aida Guillén, exoficial de Drets Humans de l’OSCE. L’acte tindrà lloc el 26 d’abril, a les 19:30, a la seu de l’ICAB. 

A més de les conferències, trobareu un bon grapat d’enllaços interessants sobre Kosovo al portal Political Resources on the Net, així com bibliografia al catàleg de la Biblioteca, que encara no ha reconegut la independència del país, sota la matèria Kosovo (Sèrbia).  

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

Aquesta matinada volava cap a Hongria l’equip que defensarà la Facultat de Dret en la ELSA Moot Court Competition (EMC²), classificat en la previa Ronda Nacional de l’EMC². Els estudiants que el formen són Adrián Verdegay, Luis Castellví, Jennifer Hamaoui i Gastón Gilabert i han comptat amb l’assessorament del professor de dret internacional públic Xavier Fernández Pons.

L’activitat més característica d’ELSA (The European Law Students’ Association, la major associació independent d’estudiants de dret del món) és l’EMC², una de les competicions de judicis simulats més prestigioses del món i l’única basada en el dret de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que aquest any té com a seu d’una de les seves fases l’hongaresa Pecs del 6 al 9 de març. Els equips competidors, provinents dels cinc continents, representen les parts demandant i demandada durant una vista oral davant dels experts en el dret de l’OMC que integren el tribunal. Teniu les dades sobre el cas del curs 2007-2008 al web de l’esdeveniment.

Els objectius de la competició són animar el desenvolupament de la matèria en els programes d’estudis universitaris i contribuir a una discussió de qualitat al voltant de la globalització dins del context dels acords de l’OMC.

Molta sort!

Cada cop queden més llunyanes les paraules que Antonio Machado posava en boca del seu Juan de Mairena: “un pedagogo hubo; se llamaba Herodes”. I més des del passat 28 de desembre (curiosament el dia dels Innocents), quan el ple del Congrés va aprovar, amb els vots en contra del PP, CiU i PNB, la modificació dels articles 154 i 268 del Codi civil com a disposició addicional al projecte de llei d’adopció internacional. Pares i tutors hauran de reprendre els nens “con respeto a su integridad física y psicológica”, de manera que cleques, clatellades, bufetades, pam pams al cul o calbots, fins ara recursos barats de suport pedagògic d’àmbit familiar per a molts passaran, per llei, a formar part del nostre passat més obscur. Els canvis a la legislació estatal, que pretén solucionar el problema dels maltractadors de menors, havien estat demanats per diverses organitzacions en defensa de la infància i per l’ONU.

Consulteu el text de la nova Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional, on s’expliciten les modificacions del Codi civil. Si el que voleu és bibliografia sobre el maltractament infantil, heu de cercar al catàleg per la matèria Infants maltractats.

Avui us parlarem de Manuel Díez de Velasco Vallejo (Santander, 1926), un personatge, com veurem, estretament vinculat a la Universitat de Barcelona. La primera autoritat espanyola en dret internacional públic i privat, autor d’una obra extensa de la que destacaríem les utilitzadíssimes Instituciones de derecho internacional público i les Organizaciones internacionales, va néixer en el si d’una família d’arrelada tradició de juristes. Malgrat això, ell va confessar en una entrevista publicada el 2006 en el número 37 de la revista Escritura pública que “la verdad es que a mí lo que me hubiera gustado ser es lo que es ahora mi hijo: historiador”. Una declaració sorprenent, que no pot deixar de sobtar a qui conegui, ni que sigui superficialment, la trajectòria de Díez de Velasco, de la que intentarem fer-vos cinc cèntims.

El professor Díez de Velasco és doctor en dret per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències polítiques. Va ser catedràtic de dret internacional públic i privat en les universitats de Granada (institució que, juntament amb la Universitat Carlos III de Madrid, li va honorar amb el doctorat honoris causa), Barcelona (entre 1961 i 1971, període en que, a més, va exercir d’assessor tècnic de la Biblioteca dipositària de les Nacions Unides des de la seva constitució i es va encarregar de la càtedra d’Organització econòmica internacional en la Facultat de ciències econòmiques i empresarials entre 1963 i 1965), Autònoma i Complutense de Madrid, on va exercir fins a la seva jubilació. A més, és professor emèrit de la Universitat de Cantàbria.

En l’actualitat, Manuel Díez de Velasco és acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des de 1984, conseller electiu del Consell d’Estat i membre de l’Institut de Droit International. Entre 1980 i 1986 va ser magistrat del Tribunal Constitucional i des del 1988 al 1994 jutge del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

Ha estat director i fundador de la Revista de instituciones europeas (l’actual Revista de derecho comunitario europeo) i és president del consell editorial de la Gaceta jurídica de la Unión Europea y de la competencia. També és membre del consell assessor de la Revista española de derecho internacional i del Spanish yearbook of international law.

Canal 33 emet aquesta nit a les 22.05 hores el segon (i darrer) reportatge que l’espai Cronos ha dedicat al tristament cèlebre procés de Nuremberg (Nuremberg: els nazis sota judici). Cronos, que ja va per la seva tercera temporada, difon documentals històrics de producció internacional. En aquesta ocasió el programa, dirigit per Felip Solé i presentat per Enric Calpena, es centrarà en la figura del nazi Rudolf Hess. El primer capítol, emès el passat 28 de novembre, va estar dedicat a qui fou lloctinent de Hitler entre 1940 i 1945, ministre del Reich i responsable de la Luftwaffe, Hermann Göring.

Els documentals, que simultaniegen la recreació del judici amb imatges reals i l’opinió d’experts, analitzen tant el paper dels dos nazis en el partit com el desenvolupament del procés i la defensa escollida pels protagonistes.

Podeu veure els llibres que té la biblioteca de la UB sobre Nuremberg cercant al catàleg Procés de Nuremberg, 1945/1946 al camp Matèria. A Dret teniu alguns títols interessants, com ara Nurembergs : lectures dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Qg5/41), de Francesc Vilanova, ¿Vencedores o vencidos? : comentarios jurídicos y cinematográficos a la película de Stanley Kramer “El juicio de Nueremberg”(1961) (I78/2), de Francisco Muñoz Conde, The Nuremberg trials in international law : with a postlude on the Eichmann case (Mau10/72), de Robert K. Woetzel o A dieci anni dal processo di Norimberga : la sua giustificazione (Qg5/38), de Fulvio Paolini.

Del 19 al 23 de novembre tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Dret el I Congrés Iberoamericà sobre Cooperació Judicial: “El Juez y la Conectividad”, organitzat per la Xarxa Llatinoamericana de Jutges i la Facultat de Dret. El programa d’aquesta primera edició està centrat en la cooperació judicial internacional, els drets fonamentals i socials com a factor d’integració europea i les noves tecnologies de la informació i del coneixement aplicades a l’àmbit judicial.

Entre els especialistes que hi participen hi ha diferents professors d’Espanya i altres països iberoamericans, en especial Antonio Baylos, catedràtic de la Universitat Castilla-la Mancha, Felix Azón, magistrat representant de l’Escola Judicial Espanyola a la Xarxa Europea de Formació Judicial, Fernando Salinas, magistrat de la Sala del Social del Tribunal Suprem i vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Georgina Garriga, Enoch Albertí, Ramon Viñas, Gerardo Pisarello i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, Gilmar Mendes, vicepresident del Suprem Tribunal Federal del Brasil, Lourdes Arastey, experta social de la Xarxa d’Experts en Dret de la Unió Europea, Miguel Aparicio, Rafael de Asís, catedràtic de Filosofia del dret de la Universitat Carlos III de Madrid i Ricardo Alonso García, catedràtic de Dret comunitari de la Universitat Complutense de Madrid. 

Es tracta d’una activitat reconeguda amb crèdits de lliure elecció. 
Informacions i inscripcions: http://www.redlaj.org/barcelona2007

Per força tant analistes com blocaires polítics estan d’enhorabona: el clima de gresca permanent entre el govern estatal i el principal partit de l’oposició els nodreix gairebé a diari de material per comentar i analitzar. Tant hi fa la inoportunitat o la gravetat dels temes: quan no és la sentència sobre un atemptat terrorista, és el canvi climàtic i, si no, les infraestructures ferroviàries o el rescat d’unes hostesses espanyoles al Txad per part de monsieur Sarkozy, un assumpte que fins i tot ha fet ressorgir de les seves cendres a l’expresident Aznar. Qualsevol excusa és bona per desqualificar el rival. I, a mesura que s’apropin les eleccions, la cosa anirà a més.

Nosaltres, malauradament, no podem utilitzar aquest mitjà per fer pública la nostra opinió, que no interessaria a gaire gent. Quan llegim alguna d’aquestes notícies, de tanta actualitat, procurem distanciar-nos-en una mica (una mica només) i intentem relacionar-la d’una manera o d’una altra amb la biblioteca i els recursos que us podem oferir. Això ens ha passat amb la notícia del presumpte tràfic de nens del Txad comès per l’ONG francesa Arca de Zoé i qui sap qui més, que ens ha semblat una bona manera de donar-vos a conèixer el fons que tenim sobre l’adopció internacional.

Si busqueu al catàleg la matèria Adopció internacional trobareu gairebé quaranta títols a la UB relacionats amb el tema. La majoria dels que ha adquirit la Biblioteca de dret els teniu al tercer pis, dintre de l’apartat dedicat a la filiació i adopció en el dret civil internacional (MBg31). També en trobareu algun classificat amb els llibres de dret penal, com el recent Delito de trata o tráfico de niños, tristament d’actualitat, de Zulita Fellini.

Demà dijous tindrà lloc a la Casa Àsia (Avda. Diagonal, núm. 373) el seminari Aliança per al desenvolupament : cap a la fi del camí per assolir els objectius de desenvolupament del mil.lenni, organitzat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Segons la informació facilitada al programa pels organitzadors es “vol donar als tècnics, professionals del desenvolupament, voluntaris i societat civil en general, un marc de referència sobre aquest objectiu que ens apropa a la fi del camí per assolir els objectius del Mil.lenni per al 2015”. La durada prevista de la jornada, en la que participaran especialistes de diferents institucions, és de les 10 a les 17 hores.

La inscripció, que inclou el dinar, és de 10 euros. Cal confirmar telefònicament l’assistència:

Associació per a les Nacions Unides a Espanya
C/ Fontanella, núm. 14, 1r 1a. Barcelona
Tel. 93 3013990 / 933013198
e-mail: info@anue.org

El 13 de setembre l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes (podeu llegir el text de l’avantprojecte a l’espera de la publicació del document oficial al web de l’ONU) amb 143 vots a favor, 11 abstencions i els vots en contra dels Estats Units, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia. Malgrat tractar-se d’un instrument no vinculant, el document suposa un important pas endavant en la protecció dels indígenes contra la marginació i la discriminació. Segons el Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, es tracta d’un “triomf per a totes les comunitats indígenes del món”.

En el seu articulat, la declaració estableix uns paràmetres mínims de respecte als drets de les comunitats indígenes, com ara l’accés als recursos naturals o la propietat, la utilització i el desenvolupament de la terra o la preservació de les tradicions i la lliure determinació dels pobles. També al.ludeix a la importància de l’educació bilingüe d’aquestes comunitats, sense oblidar el reconeixement dels drets individuals i col.lectius relatius a l’educació, la salut i el treball.   

Els llibres sobre les Nacions Unides són a la tercera planta de la biblioteca, sota els epígrafs MAr1, MAr5, MAr10 i MAr15. També trobareu obres relatives als pactes de les Nacions Unides a l’apartat MAl10, dintre de la secció dedicada als drets humans. Recordeu, a més, que a l’edifici principal de la facultat teniu la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides, un centre especialitzat on podreu consultar les publicacions generades per la pròpia institució. 

Avui us presentem un breu recull de jocs que us ajudaran a superar el mono d’aquests mesos sense classes. No pretén, ni molt menys, ser exhaustiu: només és una mostra del que podeu trobar al mercat i a internet.

Un primer exemple és el videojoc Phoenix Wright, una aventura gràfica per a Nintendo DS amb una presentació similar a les sèries animades japoneses. El jugador ha de ficar-se en la pell del jove advocat Phoenix per tal de realitzar les tasques d’investigació que se li plantegen i així resoldre amb èxit els casos. Cada cas comença amb la visita a l’escenari d’un crim, on s’ha de recopilar informació i parlar amb diferents testimonis. A continuació Phoenix ha de plantejar el cas a la sala, presentar les proves i avaluar la veracitat dels testimonis cridats per la fiscal Francisca Von Karma davant el públic, el jurat i el jutge.

També podeu gaudir de jocs que trobareu gratis a la xarxa. És molt interessant provar la demo del joc de dret civil del projecte Juegos Jurídicos, que sorgeix de l’experiència didàctica de la Dra. María Teresa Bendito Cañizares, professora titular de Dret Civil de la UNED.  Un seguit de mots encreuats, trencaclosques, jocs de lògica, etc. que us permetran posar a prova els vostres coneixements. Si us interessa més el dret internacional, a internet hi ha un bon grapat de jocs educatius relacionats amb els drets humans, com ara el joc de la campanya Jústicia per a l’Àfrica! que du a terme l’entitat Justícia i pau o el Joc de l’oca dels drets humans.

Si per passar l’estona preferiu passatemps menys didàctis (i molt llunyanament relacionats amb la ciència política), en el web http://www.jocspolitics.cat/. I posats a jugar… acabarem el post amb un joc en línia d’investigació per mitjà de pistes, Bcn Connection, creat per tres advocats i que consisteix en identificar un lloc concret de Barcelona mitjançant un seguit de pistes que es faciliten als participants.

La Universitat de Barcelona, en col.laboració amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades i l’empresa de seguretat informàtica S21sec i amb el suport de la Fundación Estudios Canadienses, organitza el curs Protecció de dades personals versus seguretat pública en la societat de la informació, en el marc d’Els Juliols de la UB.

El curs, programat per als matins del 2 al 6 de juliol, exposarà els diversos tractaments de les dades de caràcter personal, analitzarà els acords internacionals vigents en la matèria i es plantejarà l’equilibri entre el dret de l’individu a controlar les dades que fan referència a la seva vida i la vulneració d’aquest dret per exigències de seguretat. Intervindran experts en protecció de dades, representants d’institucions públiques i centres de recerca i professors de dret d’altres universitats i de la UB, com Esther Mitjans, Maria Rosa Llácer o Ana Victoria Sánchez Urrutia.

Per a més informació podeu consultar el programa del curs. 

La Universitat d’Andorra ens ha fet arribar informació sobre la XXIV Universitat d’Estiu, que tindrà lloc del 27 al 31 d’agost al Principat. Aquesta edició porta per títol La igualtat té sexe? i en aquesta ocasió, els ponents reflexionaran sobre l’articulació entre gènere i societat: una exploració global i rigorosa del conjunt d’àmbits de la vida social, política, econòmica i jurídica, aplicant-ho tant a Occident com als països en vies de desenvolupament.

De l’oferta de continguts destaquem l’aportació de Hanna Beate Schoepp-Schilling, experta en drets humans i especialista en formes de discriminació contra les dones en l’àmbit internacional. El dia 30 d’agost a les 18:30 parlarà sobre Situacions de conflicte i gènere en un món globalitzat. Destaquem també que la inscripció és gratuïta i que el curs (20 hores) és susceptible de ser reconegut amb crèdits de lliure elecció per les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats.

El Patronat Català Pro Europa és una entitat especialitzada en la Unió Europea que fa un seguiment exhaustiu del procés d’integració europeu des d’una perspectiva institucional, econòmica, social i cultural. El Patronat, fundat el 1982 i integrat per la Generalitat de Catalunya i entitats representatives del món econòmic, financer, universitari i de l’administració, fa especial incís en les iniciatives que repercuteixen de manera directa a Catalunya.

En el seu web trobareu informació relativa als eixos d’actuació de la Unió Europea i a les activitats promogudes pel Patronat, en els seus apartats dedicats a l’Actualitat i a l’Agenda. Destaquen les seccions La Unió Europea, Catalunya i l’anomenada Base del coneixement, un conjunt de fitxes que desenvolupen diferents aspectes de la UE. En la secció Recursos trobareu informació sobre cursos, beques i el programa Eurostages, sobre com treballar a les institucions europees i un recull on podreu consultar les seves publicacions en format digital (Butlletí de Notícies de la UE, Diari Infoeuropa, Servei Especialitzat d’Informació o diferents monogràfics, entre d’altres). 

Seu a Barcelona
C. Bruc, 50, 2n
08010 Barcelona
Tel. +34 935672626 - Fax +34 935672628
Correu electrònic: pcpe@infoeuropa.org

A més, té oficines a les altres capitals catalanes i a Brussel.les.

Segons El diccionari jurídic català, un dictamen és una “opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat i, especialment, un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment. Si l’escrit no exposa una opinió o aquesta no hi és motivada o es limita a una exposició de fets o de situacions, rep el nom d’informe”. Si busqueu dictàmens, haureu d’adreçar-vos a diferents obres, segons la institució que els hagi emès:

• Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya: els dictàmens es poden trobar al cercador de la institució. També els teniu en paper a la primera planta (B70/7) en l’obra Dictàmens emesos pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya (des del 1984 fins al 2005) i la seva versió en castellà Dictámenes emitidos por el Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña (des del 1981 fins al 1993). També podeu demanar al taulell de préstec els CD-Roms dels anys 2002 i 2003.
• Consell Econòmic i Social: es troben al web del CES. La col.lecció Dictámenes (B72/7) recull els anys 1994-1995 i des de 2003 fins a l’actualitat.
• Consell General del Poder Judicial: també a la primera planta (B70/9) tenim l’obra Estudios, informes y dictámenes… des de l’any 1997 fins al 2004. 
• Consell d’Estat: els dictàmens des del 2000 fins al 2004 estan recollits a Doctrina legal amb la signatura B70/5. També al B70/5 els teniu des de l’any 1945 fins al 1999 a la Recopilación de doctrina legal, a més d’un CD-Rom dels anys 1999-2003 que podeu demanar al taulell de préstec. Els dictàmens del Consell d’Estat des del 2000 fins a l’actualitat es poden recuperar igualment a Iberlex, mitjançant la pestanya superior Consejo de Estado.
• Consell de la Unió Europea: els trobareu a la base de dades Eur-Lex, des de la Búsqueda simple, i haureu de seleccionar Legislación i, dintre de Derecho derivado, Otros actos.    

Es pot accedir a part de la informació que genera Nacions Unides a través del seu web, però no oblideu que compteu amb un altre recurs a l’edifici principal de la Facultat de Dret: la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62.

L’ONU va concedir l’abril de 1963 la biblioteca a la Universitat de Barcelona. Aquest centre és independent de la Biblioteca de la Facultat i, com totes les altres biblioteques dipositàries, es regeix per les normes pròpies de l’ONU en relació a la conservació, catalogació i accés al públic dels documents.

Actualment existeixen 405 biblioteques dipositàries en 146 països. També són dipositàries la Biblioteca de la Facultat de ciències socials i jurídiques de la Universitat Carlos III de Madrid i la Biblioteca de ciències socials de la Universitat de València. Són dipositàries només de determinades col.leccions la Biblioteca del Departament de dret internacional públic i privat de la Universitat Complutense de Madrid, la Biblioteca del Departament d’adquisicions de la Biblioteca Nacional d’Espanya i la Biblioteca de l’Escola Diplomàtica, també de Madrid.

Què podeu trobar a la biblioteca?

• documents oficials, resolucions i decisions dels òrgans principals de Nacions Unides
• documents dels òrgans subsidiaris de Nacions Unides
• material relatiu al sistema de Nacions Unides de protecció internacional dels Drets humans
• publicacions periòdiques, anuaris, monografies i revistes temàtiques de l’ONU

Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides DL/62
Universitat de Barcelona. Facultat de Dret
Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 hores
email: mtafalla@ub.edu
Telf. 93 402 44 60
URL: http://www.ub.edu/bibonu/

Quan intentem localitzar jurisprudència europea podem fer-ho a bases de dades generals com Aranzadi, vLex o Tirant, però no sempre el seu abast és exhaustiu, per això és bo conèixer els recursos que ofereixen els propis tribunals. Un de molt recomanable és HUDOC, base de dades gratuïta que dóna accés a la documentació generada pel Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH).

El TEDH, amb seu a Estrasburg i per això també citat com a Tribunal d’Estrasburg, tracta els assumptes relatius a la interpretació i aplicació de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i dels seus Protocols. A més de consignar una sèrie de drets i llibertats civils i polítics, la Convenció va establir un mecanisme per a portar a la pràctica les obligacions contretes pels estats; en aquest context es van crear tres institucions de control: la Comissió Europea dels Drets Humans, el TEDH i el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.  D’aquestes institucions a la base de dades HUDOC podeu trobar:

• TEDH: totes les sentències (1959 - actualitat), les decisions del Comitè de Selecció (1959-199 i les decisions sobre l’admissió a tràmit (1998 – actualitat)
• Comissió: algunes decisions d’admissió publicades (1955-1986), decisions d’admissió a tràmit (1986-1998)  i els informes públics (1986-1998).
• Comitè de Ministres: totes les resolucions.

El tribunal s’organitza en Seccions, Comitès, Sales i una Gran Sala i compta amb un nombre de jutges igual al nombre d’estats contractants,  els quals actuen a títol individual i no representen a cap estat. Les llengües oficials són l’anglès i el francès, per això HUDOC us ofereix la possibilitat de consultar i obtenir els resultats en tots dos idiomes. Per a conèixer el funcionament del tribunal podeu consultar el document que facilita el propi TEDH.

Avui comencen les vacances acadèmiques, el Bloc de Dret us espera el 10 d’abril amb noves informacions sobre tot allò relacionat amb el dret, la criminologia i les ciències polítiques. Per a acomiadar-vos us recordem una disposició europea que us afecta si empreu l’avió com a mitjà de transport.    

La Unió Europea estableix al Reglament CE 1546/2006, que va entrar en vigor el novembre del 2006, la normativa que regula la seguretat aèria i que afecta a tots els passatgers dels aeroports comunitaris i també als qui viatgin a Noruega, Islàndia o Suïssa.

La normativa restringeix la quantitat de líquids o substàncies de consistència similar que els passatgers podreu portar amb vosaltres a l’hora de passar els controls de seguretat dels aeroports comunitaris. Aquestes mesures són aplicables a tots els passatgers que sortiu dels aeroports de la UE independentment de quina sigui la vostra destinació. Així doncs, si penseu viatjar en avió les properes vacances, tingueu en compte aquests consells mentre prepareu l’equipatge:

• Només està permès portar a l’equipatge de mà petites quantitats de líquids, que han d’anar en contenidors amb una capacitat individual màxima de 100 ml.
• Cada passatger ha d’empaquetar aquests contenidors en una bossa transparent de plàstic, de no més d’un litre de capacitat màxima, amb tancador (aproximadament de 20 x 20 cm), per a facilitar la inspecció dels productes en els controls de seguretat.

Per a més informació, consulteu el web d’AENA o bé truqueu al 902404704.

“Esperaba mucho más, Europa está en crisis y ya no avanza“. Aquestes són paraules de Maurice Faure, l’únic signatari del Tractat de Roma que encara és viu, a una entrevista publicada a El País el passat dimecres. La singularitat de Faure s’ha destacat als mitjans de comunicació donat que aquests dies es fa balanç dels 50 anys transcorreguts des del 25 de març de 1957, data del tractat que va significar el naixement de la Comunitat Econòmica Europea.

Aliena a les recances de Faure, la celebració institucional de la Unió Europea ens ofereix una visió optimista i integradora a la pàgina