Category Archive

El servidor del Senat allotja, entre d’altres, la base de dades CALEX : legislación y jurisprudencia del Tribunal Constitucional referida a las CCAA. L’usuari pot consultar-la mitjançant tres bases de dades independents: Legislación, Procesos i Sentencias.

CALEX conté la normativa estatal amb rang superior i altres disposicions de rang inferior d’interès per a les comunitats autònomes. També hi trobareu la normativa amb rang de llei generada per les comunitats i una selecció d’altres disposicions de desenvolupament i aplicació. En total s’hi citen gairebé 110.000 disposicions emeses des de 1979 fins a l’actualitat de les quals es donen, a més de les seves dades bàsiques, informació sobre eventuals correccions d’errors i impugnacions davant el Tribunal Constitucional.

La base de dades recull també la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre recursos i qüestions d’inconstitucionalitat, impugnacions, recursos d’empara i conflictes competencials relacionats amb les comunitats autònomes. A més de les dades més rellevants dels processos i les referides a la publicació en el BOE, CALEX facilita el text de les dispositives. Hi ha informació sobre més de 1.500 processos i més de 600 sentències.

La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.

Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.

Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)

En la seva edició del dissabte El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Santiago Mir Puig Un jutge pot prohibir informar?, que tracta de l’aparició a la premsa d’informació obtinguda al marge del sumari declarat secret de l’assassinat del carrer Camprodon de Barcelona.

Podeu llegir la seva reflexió sobre la limitació del dret a la informació en l’edició digital o a la pàgina 8 del diari en paper.

Podíem llegir ahir en diferents diaris que el Tribunal Constitucional avalava la llei contra la violència masclista i que les penes per agressions sexistes siguin més elevades per als homes que per a les dones, tal com estableix la modificació de l’article 153.1 del Codi Penal. La sentència desbloca així els més de cents judicis suspesos pels dubtes que sobre la legalitat de la Ley Integral de Violencia de Género tenien els magistrats que estaven al càrrec. La llei preveu una pena mínima que anirà dels sis als dotze mesos pel maltractament sense lesions.

Malauradament, les notícies relacionades amb homes que agredeixen les seves parelles encara són massa freqüents. Un bon recull del que es va publicant el teniu a Ver, oir y callar, el bloc de l’advocat de Saragossa Antonio José Muñoz. Un títol força eloqüent, per cert, per a un web que va néixer el 2005. En la seva pàgina trobareu, sobretot, notícies aparegudes en la premsa (principalment a El País i El Mundo) i també reflexions del propi Muñoz, a més d’enllaços sobre la violència de gènere, sobre el dret i els tribunals.

En el nostre catàleg trobareu llibres sota les següents matèries: Violència de gènere, Violència familiar, Violència conjugal o Dones maltractades.

Fa uns dies que al taulell de préstec es demana sovint si tenim “el llibre d’en Vintró”. Es tracta de Dret públic de Catalunya, obra coordinada per Mercè Barceló i Joan Vintró, editada per Atelier, que va sortir a la venda el mes d’abril. Des de dilluns ja disposeu de tres còpies: una exclosa de préstec que heu de demanar al taulell de la planta baixa i dues a la primera planta que poden sortir en préstec (NA/M/DRE). Si feu tard i ja se’ls han endut, recordeu que és possible reservar un document prestat a un altre usuari des de qualsevol taulell de préstec.  

La necessitat d’una nova edició que ofereixi una visió completa i sistemàtica dels elements essencials del dret públic de Catalunya ve marcada per l’aprovació de la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, tal com s’explica a la introducció:

“[...] la presentem com la continuació d’un treball anterior, però amb tota la càrrega de novetat que, en la panoràmica del dret públic de Catalunya, implica comptar amb un nou Estatut d’autonomia. I això fa que aquesta obra s’hagi pensat no només com a plataforma d’explicació i d’estructuració del sistema jurídic públic català sinó també - i possiblement, sobretot - com un esforç intel·lectual al servei d’aquesta nova realitat estatutària.” (p. 27)

Amb aquesta finalitat trobareu estructurats en 15 capítols amb la seva respectiva bibliografia els continguts que han elaborat professors procedents de diferents universitats catalanes i lletrats del Parlament de Catalunya.

L’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha creat una nova aplicació que permet la consulta directa del seu fons documental i bibliogràfic i que facilitarà la recerca d’informació a estudiosos i investigadors. S’hi pot accedir al recurs des del web de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: http://fdbdrep.gencat.net/ConsultaIea/.

Al llarg de quasi vint-i-tres anys d’existència, l’IEA ha incrementat el volum del seu fons fins arribar als 27.700 registres. Segons podem llegir al web de la Secretaria, el fons està integrat per monografies i publicacions seriades, tesis, treballs, conferències, seminaris, simposis i articles de premsa des de l’any 1985 fins a l’actualitat (només està disponible en format paper fins a l’any 2002 i a partir del 2003 tots els buidats s’han digitalitzat).

Des de la seva creació pel Decret 383/1984, de 22 de desembre, l’IEA ha constituït aquest fons documental i bibliogràfic amb l’objectiu de donar suport a les institucions i als investigadors interessats en l’estudi de les autonomies polítiques territorials.

A partir del dimecres 9 d’abril s’organitza, en el marc del Seminari d’actualitat jurídica: la transformació de les institucions jurídiques a debat, un cicle de conferències obert a l’alumnat i al professorat de la Facultat de Dret. El seminari, coordinat pels professors Josep Maria Castellà i Esther Martín, del Departament de dret constitucional i ciència política, i la professora Elena Lauroba, del Departament de dret civil, tindrà lloc al Saló de Graus de la Facultat. El ponents, professionals de prestigi de diversos camps del dret, debatran sobre qüestions jurídiques actuals:

• Dimecres 9 d’abril, 16 h. El nou Tractat de Lisboa (Àngel Boixareu)
• Dimarts 15 d’abril, 12 h. Constitució i estatuts el 2008 (Miquel Roca)
• Dilluns 21 d’abril, 12 h. Els òrgans reguladors: la Comissió Nacional de la Competència (Luis Berenguer)
• Dilluns 5 de maig, 12 h. Empreses i consumidors: una interlocució necessària (Anton Costas)
• Dijous 22 de maig, 12 h. Les relacions entre òrgans jurisdiccionals: el Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Constitucional (José Manuel Bandrés)

Podeu consultar el programa detallat del seminari en el següent enllaç.

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

Avui us farem una breu aproximació a la figura d’Isidre Molas i Batllori, l’autor de l’imprescindible manual Derecho constitucional i d’un important nombre d’obres que tracten, principalment, de ciència política i dret constitucional. Podeu consultar al nostre catàleg la seva bibliografia.

Doctor en dret per la UB, Isidre Molas (Barcelona, 1940) és catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans havia estat degà de la facultat de dret de la mateixa universitat (1990-1993) i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Durant anys, el professor Molas ha simultaniejat l’activitat acadèmica amb la política (podeu llegir i veure les seves intervencions en el Senat al seu web): va ser senador per Barcelona (afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya, va presentar-se a les darreres eleccions per l’Entesa Catalana de Progrés, de qui va ser portantveu a la cambra) des de l’any 2000 i vicepresident primer del Senat des del 2004 fins a la recent dissolució de les cambres per la propera convocatòria electoral. Ocupa la vicepresidència primera de la Diputació permanent. Ha estat portantveu de les comissions constitucional i d’incompatibilitats i recentment ha estat notícia per ser el ponent de la llei de memòria històrica en representació de l’Entesa. Abans de donar el salt a la política estatal, havia estat vicepresident del Parlament de Catalunya en les dues primeres legislatures, des del 1980 fins al 1988.

Si voleu aproximar-vos una mica més al personatge, podeu llegir l’entrevista que va concedir a la revista Espacio de libertad.

El 9 de setembre de 1932 s’aprova el primer estatut d’autonomia de Catalunya. Es tracta d’un text amb moltes retallades respecte el projecte que van votar els catalans, amb un 99% de vots afirmatius, l’agost de 1931. Entre les dues dates s’ha negociat amb el govern espanyol de la II República el text definitiu, en un llarg procés que ara ha quedat reflectit al llibre El debat estatutari de 1932, a càrrec de Teresa Abelló Güell, professora del Departament d’Història Contemporània de la UB.

El llibre d’Abelló és un dels documents que trobareu a l’expositor de novetats de la Biblioteca de Dret aquesta setmana. El text s’acompanya de documentació gràfica i sonora (inclou un CD-ROM), amb moltes fotografies d’època que us permetran posar cares a noms molt rellevants de la política catalana. Sobre la importància d’aquest primer estatut, al pròleg d’Ernest Benach llegim:

“El 9 de setembre de 1932, després d’una forta campanya d’afirmació espanyola i anticatalana i d’una llarga i feixuga discussió parlamentària, les Corts de la República van aprovar definitivament l’Estatut del 1932, que quedà ben lluny del projecte inicial que havia rebut un suport massiu en el referèndum popular convocat a Catalunya. Els canvis afectaven la cooficialitat del català i el castellà, en comptes de l’oficialitat exclusiva del català; es disminuïen les competències executives i minvaven també els recursos econòmics procedents dels impostos, entre altres. Malgrat aquestes retallades significatives, malgrat la decepció i les esperances frustrades, el text va ser una eina útil que reprenia la tradició parlamentària de Catalunya, si més no fins al temps de la dictadura franquista.”

Al document Els Estatuts de Catalunya comparats, elaborat per la Fundació Centre de Documentació Política, podeu comparar el projecte amb el text aprovat. Sobre els estatuts de Catalunya trobareu altres textos a NAf10(ESP.1) , a la tercera planta de la Biblioteca.

A instàncies d’un dels nostres lectors més fidels (i melòmans), llegíem fa uns dies a El Periódico que la vídua del legendari Buddy Holly ha anunciat que emprendrà accions legals contra Peggy Sue Gerron si aquesta continua endavant amb l’edició d’unes memòries que afectaran negativament la reputació del músic. Segons Gerron, no només hauria estat la musa que va inspirar la cançó Peggy Sue (i Peggy Sue got married després) sinó que entre el pioner del rock and roll i ella hauria existit “una gran amistat” (molt probablement un eufemisme que explicaria l’enuig de María Elena Holly, una dona acostumada a defensar als tribunals el nom del seu marit, mort el 1959 en un tràgic accident aeri als 22 anys).

Una qüestió espinosa, la del dret a l’honor i el dret a la intimitat, que no té un apartat específic a la nostra classificació. Majoritàriament, trobareu els llibres sobre aquests temes a la tercera planta, dintre de la secció NAb5 (Drets individuals i de l’àmbit privat) de dret constitucional. Podeu buscar títols concrets de la nostra biblioteca al catàleg fent una cerca combinada amb els termes Honor al camp Paraula Clau de Matèria i loc=0020 al camp Paraula Clau General o cercant per Dret a la intimitat al camp Matèria.

Una bona pensada la del nostre lector, ja que els grans mites del rock and roll van haver de trepitjar diversos tribunals en moltíssimes ocasions i es podrien convertir en una excel.lent excusa per indicar-vos en el futur com trobar informació sobre determinats temes: i és que, malauradament, noms com els de Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Elvis Presley, Eddie Cochran o Johnny Cash es relacionaren amb massa facilitat amb el tràfic de menors, l’evasió fiscal, els maltractaments o la possessió d’armes i altres substàncies…

Segons llegim a la seva página web, l’Institut de Dret Públic de Barcelona (IDP) “és un centre universitari d’anàlisi i investigació especialitzat en diferents àmbits del Dret Públic, especialment Dret Constitucional i Administratiu, així com en altres disciplines afins”. L’IDP, dirigit pel catedràtic de Dret constitucional Eliseo Aja i integrat per prop de seixanta especialistes de diverses universitats espanyoles, es va iniciar el 1989 i forma part del Parc Científic de Barcelona (C. Baldiri Reixac, núm. 4-6) des del 2001. Un any més tard va ser reconegut com Centre Especial de Recerca de la Universitat de Barcelona.

Els que esteu interessats trobareu en el web les memòries anuals d’activitats de l’Institut des del 2001 i documentació útil relacionada amb les diferents línies de recerca de l’IDP i altres temes d’actualitat: articles i estudis, legislació, esdeveniments, bibliografia o projectes d’investigació sobre la recent reforma dels estatuts, els drets dels immigrants, les comunitats autònomes, el govern i administració local i l’Observatori del Marroc.   

Si voleu més informació podeu contactar amb l’IDP mitjançant el correu electrònic: idp@pcb.ub.es . El seu telèfon és el 93 403 45 35.

Abans de començar a cremar a la foguera de les vanitats del Nadal i el seu consum sense límit, us proposem que acompanyeu als protagonistes de la pel.lícula dirigida per Gerardo Olivares en el seu viatge des de Níger fins a arribar a l’estret de Gibraltar, on hauran de superar els 14 quilòmetres que separen Àfrica i Europa i que donen títol al film (veure el tràiler).

Tothom coneix de la perillositat de creuar aquests 14 quilòmetres però no tants saben de la magnitud del viatge que han recorregut els aspirants a immigrants il.legals. A la pel.lícula d’Olivares veureu el periple d’un any, travessant el desert del Teneré, sense recursos ni garanties dels drets més bàsics, on la voluntat dels uns per a creuar fronteres desvela la part més fosca d’aquells que les vigilen. Es tracta d’una ficció, no d’un documental, on els aspectes més positius els trobem en l’evolució personal dels protagonistes.  

14 kilómetros s’exhibeix actualment a Barcelona a diverses sales. Pot ser una bona introducció abans de consultar les seccions de la Biblioteca dedicades a la immigració, en continu creixement, principalment els documents que trobareu amb la signatura MAm1.

Demà dimecres 12 de desembre, a les 13 hores a l’aula 6 de la Facultat de Dret, podeu assistir a la conferència sobre els processos de reforma de la constitució a Bolívia i Veneçuela que ha organitzat l’Associació d’Estudiants Progressistes. Intervindran com a ponents Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional de la UB, que parlarà del procés de reforma a Veneçuela i de les circumstàncies que n’han impedit l’aprovació i Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, que exposarà el cas de Bolívia i parlarà del nou marc polític que s’està formant a Amèrica Llatina. 

Del 19 al 23 de novembre tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Dret el I Congrés Iberoamericà sobre Cooperació Judicial: “El Juez y la Conectividad”, organitzat per la Xarxa Llatinoamericana de Jutges i la Facultat de Dret. El programa d’aquesta primera edició està centrat en la cooperació judicial internacional, els drets fonamentals i socials com a factor d’integració europea i les noves tecnologies de la informació i del coneixement aplicades a l’àmbit judicial.

Entre els especialistes que hi participen hi ha diferents professors d’Espanya i altres països iberoamericans, en especial Antonio Baylos, catedràtic de la Universitat Castilla-la Mancha, Felix Azón, magistrat representant de l’Escola Judicial Espanyola a la Xarxa Europea de Formació Judicial, Fernando Salinas, magistrat de la Sala del Social del Tribunal Suprem i vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Georgina Garriga, Enoch Albertí, Ramon Viñas, Gerardo Pisarello i Eva Pons, de la Universitat de Barcelona, Gilmar Mendes, vicepresident del Suprem Tribunal Federal del Brasil, Lourdes Arastey, experta social de la Xarxa d’Experts en Dret de la Unió Europea, Miguel Aparicio, Rafael de Asís, catedràtic de Filosofia del dret de la Universitat Carlos III de Madrid i Ricardo Alonso García, catedràtic de Dret comunitari de la Universitat Complutense de Madrid. 

Es tracta d’una activitat reconeguda amb crèdits de lliure elecció. 
Informacions i inscripcions: http://www.redlaj.org/barcelona2007

El proper dijous 8 de novembre a les 19:30 tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la taula rodona Barcelona i els drets socials dels estrangers: realitats i propostes. A l’acte es presentarà l’informe Sobre l’exercici dels drets a l’educació dels menors estrangers a l’escola primària i a l’assistència sanitària dels estrangers residents a la ciutat de Barcelona, de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la UB.

En l’estudi s’analitzen els drets a l’educació i a l’assistència sanitària dels estrangers mitjançant el resultat obtingut de les enquestes a 200 famílies autòctones, 58 famílies estrangeres i 19 mestres de diversos col·legis d’educació infantil i primària. També s’han analitzat 102 qüestionaris referents a l’assistència sanitària que han contestat immigrants de diversos barris de Barcelona i s’han dut a terme, així mateix, entrevistes a professionals de centres educatius i representants de diverses organitzacions socials i associacions de la ciutat.

L’Observatori DESC, el projecte dret al Dret de la UB i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Oficina de Drets Humans del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació organitzen la tercera edició del Curs de Drets Econòmics, Socials i Culturals, dedicat enguany a la Protecció dels drets econòmics, socials i culturals i casos de justiciabilitat.

Al programa podem llegir que “(…) la pretensió d’aquest curs és, per una banda, aportar reflexió al contingut i abast dels drets socials com a drets exigibles desfent els mites existents entorn als mateixos. I per l’altra, oferir eines per a la defensa i promoció d’aquests drets fent-los justiciables: això suposa fer exigibles els drets socials a través dels mecanismes judicials o quasi judicials establerts en els diferents àmbits – internacional, regional i local”.

El curs es dividirà en dos mòduls i les sessions seran els dilluns i els dimecres, de 18 a 20 hores. El primer mòdul tindrà lloc a l’aula 13 de la facultat des del dia 22 d’octubre fins al 7 de novembre i estarà dedicat als mecanismes de protecció i als mites dels drets socials. El segon, a la sala 75 de l’ICAB entre el 12 de novembre i el 13 de desembre, tractarà dels casos de justiciabilitat dels drets socials (no discriminació de les dones, drets a la terra, a l’habitatge i dels immigrants). Es tracta d’una activitat gratuïta reconeguda amb 4,5 crèdits de lliure elecció. També podeu assistir a sessions independents.

Més informació i inscripcions al web de l’Observatori o trucant al 93 302 68 82.

Ahir es va presentar a Madrid l’Anuario de la comunicación del inmigrante en España 07/08, elaborat per l’empresa de consultoria Etnia Comunicación. La premsa general s’ha fet ressò de les dades que inclou ja que n’hi ha de molt significatives. Per exemple, El Mundo destaca al seu titular que Espanya té, amb un 10% d’immigrants, la taxa més alta d’immigració de la UE i La Vanguardia que el 70% dels immigrants que arriben a Espanya es queden definitivament.

En aquest context destaquem el llibre Veinte años de inmigración en España : perspectivas jurídica y sociológica [1985-2004], editat per Eliseo Aja i Joaquín Arango, on d’una banda es fa una anàlisi de la legislació aplicada al fenomen immigratori i, de l’altra, s’expliquen les dimensions demogràfiques i socials del mateix. A l’obra trobareu contribucions dels professors del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Eliseo Aja, Laura Díez, M. Jesús Larios, David Moya i Eduard Roig. 

Els darrers dies ha estat un dels llibres més demanats pels estudiants. El trobareu exclòs de préstec al taulell de la Biblioteca amb la signatura TAULELL MBe1/40.

El passat dijous 11 d’octubre al migdia la Biblioteca de Dret va convertir-se durant uns minuts en improvisat plató televisiu per a la gravació del programa El Retrat, dedicat a la diputada del Parlament de Catalunya Montserrat Nebrera. El Retrat, que s’emet pel canal de notícies 3/24 i Canal Parlament (podeu veure diferents personatges retratats fins ara clickant aquí), pretén oferir un perfil dels nostres representants a la Cambra des d’una òptica diferent, més centrada en el seu entorn més immediat, aliè a la política. La diputada del Partit Popular de Catalunya recordava, d’aquesta manera, els anys a la biblioteca quan cursava la carrera i preparava la seva tesi doctoral de dret romà. També es va llicenciar en filosofia política i filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.

Montserrat Nebrera és professora de dret constitucional i dret de la informació en la Universitat Internacional de Catalunya i directora del Centre d’Estudis Socials Avançats. Abans havia estat professora de dret constitucional a les universitats de Lleida, Alcalá de Henares i Pompeu Fabra. Nebrera, columnista a diferents diaris i tertuliana política en la ràdio i la televisió, fou assessora de la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut.

El Parlament de Catalunya viu una jornada de portes obertes amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, una bona oportunitat per conèixer l’escenari on es representa el món polític català. Hi podeu assistir l’11 de setembre de 13 a 19 hores i el 12 de setembre de 10 a 19 hores.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l’any 1980 (Llei 1/1980, del 12 de juny) fou la que declara l’11 de setembre festa nacional de Catalunya i que es va redactar en els següents termes:

“(…) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
“Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre.”

El dissabte 8 de setembre es celebra a Itàlia el Vaffanculo Day, una iniciativa promoguda per Beppe Grillo en reivindicació d’un “Parlament net”. La gran popularitat de Grillo a Itàlia va iniciar-se a la televisió com a actor còmic, fins que a finals dels anys 80 els seus acudits sobre corrupció política el van fer massa incòmode per a totes les productores. Des d’aleshores, a més d’actuar a teatres (veure vídeo), Grillo ha denunciat fraus, corrupció, vulneracions de la llibertat d’expressió, etc.

El principal mitjà per a fer pública la seva opinió és el seu bloc personal, Il blog di Beppe Grillo, una bitàcola amb tantes visites que actualment figura al número 12 de la llista de blocs més populars al món que elabora Technorati. Les seves paraules s’acompanyen d’actuacions d’impacte mediàtic, com la presència el passat 26 de juny al Parlament Europeu, on va plantejar la problemàtica al voltant del Parlament italià que motiva el V-D o Vaffanculo Day:  

“Putin ens ha recordat, després de l’homicidi de periodistes i opositors al seu Govern, i d’algunes dèbils denúncies del nostre Govern, que Itàlia és el país de la màfia. Jo, sobre aquest punt, hi estic parcialment d’acord. La màfia, en realitat les màfies, cadascuna amb la seva identitat regional, són un problema menor al meu país. El veritable problema és el Parlament italià que conté un número d’individus jutjats en primer o segon grau, una setantena, i 25 condemnats definitivament, que faria empal.lidir a Al Capone i a Don Corleone junts“.

A la convocatòria del V-D es poden llegir les tres reivindicacions que es proposen com a lleis d’iniciativa popular:

1. Dimissió dels parlamentaris condemnats.
2. Limitar l’exercici dels parlamentaris a dues legislatures.  
3. Elecció directa. No als parlamentaris triats pels secretaris dels partits. Aquest punt es refereix a la reforma electoral que fa dos anys va canviar com es trien els representants que podran votar els electors.

Gairebé segur que els mitjans de comunicació de masses no parlaran del V-D, però la xarxa se’n farà ressò amb escreix.  

Aquest estiu les notícies dels diaris sovint han estat encapçalades per polítics catalans, polítics que, en alguns casos, han passat per la nostra facultat.

El mes de juliol començava amb la remodelació del Govern anunciada pel president José Luis Rodríguez Zapatero. Carme Chacón, fins llavors vicepresidenta primera de la Mesa del Congrés dels Diputats, rebia la cartera d’Habitatge. La socialista és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i va donar classes de Dret constitucional a la Universitat de Girona.

Josep Piqué, llicenciat en Dret i en Ciències econòmiques i empresarials per la UB, on va impartir classes de teoria econòmica, era substituït per Daniel Sirera, també llicenciat en Dret per la UB, al front del Partit Popular de Catalunya després de dimitir del seu càrrec a finals de juliol.

Un altre dels noms que ha sonat aquest estiu ha estat el del republicà Joan Ridao, designat per Esquerra el proper cap de llista per a les eleccions generals. Ridao va estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar com a professor associat de Dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili. L’any passat va obtenir el doctorat en Ciències polítiques i de l’Administració per la UB després de llegir a la facultat la seva tesi doctoral Coalicions polítiques i governabilitat comparada a Catalunya, 1980-2003 : antecedents, formació i conseqüències del Govern catalanista i d’esquerres, un estudi de cas (NB/Z/36). No era estrany veure’l treballant en la seva tesi a la biblioteca, per on no fa gaire també voltaven altres polítics com Joan Herrera o Alberto Fernández Díaz o algun que altre actor o esportista d’elit que també van estudiar a la facultat.

A principis de juliol vam assistir a l’enterrament al cementiri d’Arlington del Capità Amèrica, un dels més emblemàtics superherois de l’editorial Marvel. S’aturava així la publicació de les seves aventures, tancant un cicle iniciat el 1941 pels dibuixants Jack Kirby i Joe Simon. Un franctirador el va abatre al número corresponent al mes de març, quan pujava les escales del Tribunal Federal de Nova York per ser jutjat per negar-se a signar la Llei de Registre de Superherois. La llei els obligava a registrar i donar a conèixer la seva identitat secreta al govern. El Capità i altres superherois es van oposar però hi va haver d’altres, encapçalats per Iron Man, que l’hi van donar suport. Va ser l’inici de la Guerra Civil dels Superherois.

Dret a la privacitat o seguretat nacional? el debat que es planteja a l’univers Marvel té un fort paral·lelisme amb la realitat d’un país on després dels atemptats de l’11-S, la USA Patriot Act (2001, reautoritzada el 2006) ha suposat limitacions a diferents drets fonamentals i a les garanties processals que tenen a veure amb la detenció. Aquesta disposició ha estat durament qüestionada per les organitzacions de defensa dels drets civils, especialment per l’American Civil Liberties Union, que ha destacat la reducció de les llibertats democràtiques dels ciutadans en favor de l’increment del poder de l’Estat i dels seus instruments de vigilància.   

El Capità Amèrica, que va lluitar contra els nazis primer i contra la Unió Soviètica i la corrupció política després, tornava d’aquesta manera a reflectir en les seves pàgines temes que afecten la societat americana: l’atemptat de l’11-S, l’anomenada guerra contra el terrorisme o la Patriot Act. I és que l’heroi de la Marvel representava els valors fundacionals dels Estats Units: democràcia, llibertat i drets civils; la mort simbòlica del Capità posa de manifest una realitat en la que molts americans es pregunten si la garantia d’aquests drets és encara una prioritat del seu govern.

La notícia de la mort del Capità Amèrica a El País i al New York Times.

La Universitat de Barcelona, en col.laboració amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades i l’empresa de seguretat informàtica S21sec i amb el suport de la Fundación Estudios Canadienses, organitza el curs Protecció de dades personals versus seguretat pública en la societat de la informació, en el marc d’Els Juliols de la UB.

El curs, programat per als matins del 2 al 6 de juliol, exposarà els diversos tractaments de les dades de caràcter personal, analitzarà els acords internacionals vigents en la matèria i es plantejarà l’equilibri entre el dret de l’individu a controlar les dades que fan referència a la seva vida i la vulneració d’aquest dret per exigències de seguretat. Intervindran experts en protecció de dades, representants d’institucions públiques i centres de recerca i professors de dret d’altres universitats i de la UB, com Esther Mitjans, Maria Rosa Llácer o Ana Victoria Sánchez Urrutia.

Per a més informació podeu consultar el programa del curs. 

El Dia Internacional de l’Orgull Gai i Lèsbic és una bona excusa per recordar que l’homosexualitat continua considerant-se delicte a més de 70 països, i a 8 d’ells pot comportar la pena de mort. Aquestes són les xifres que publica avui l’informe Los derechos humanos de las minorías sexuales en el mundo de la secció espanyola d’Amnistia Internacional.

En paral.lel a la denúncia, l’ONG ens convida a una actuació directa de condemna de la vulneració dels drets de les minories sexuals que es duu a terme sistemàticament a un país centreuropeu últimament força polèmic des d’aquest punt de vista. Probablement ja us imagineu que ens referim a Polònia. Si voleu participar a la campanya d’Amnistia teniu a la vostra disposició el formulari de protesta.

Malgrat els intents de repressió, la bandera multicolor també oneja a Polònia, tot i que ho fa un altre dia, el 20 de maig. A la pàgina de l’edició polonesa de la revista Newsweek  podeu veure un vídeo de la darrera Gay Parade, que va convocar uns 4.000 participants. No hi falten l’actuació policial i la intervenció dels contramanifestants. I si voleu conèixer les opinions dels polonesos que no tenen res contra el teletubbie Tinky-Winky, no deixeu de llegir l’article aparegut avui a El País: “¡Toda Europa se ríe de nosotros!”.

Si voleu que els vostres articles sobre dret públic surtin a la llum, la Revista Catalana de Dret Públic us ofereix aquesta possibilitat. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya accepta treballs per als dos propers números monogràfics de la revista: La incidència de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el dret públic: evolució o transformació? (número 35, de novembre-desembre 2007) i Els reptes del dret públic davant les ciències de la vida (número 36, de maig 2008).

Si us decidiu a provar sort i enviar els originals, haureu d’assegurar-vos que acompleixin uns criteris generals que trobareu publicats al web de la revista. Els articles s’hauran d’adreçar a la directora de la RCDP i caldrà presentar-los per correu electrònic a recerca.eapc@gencat.net abans de finals de juny de 2007 per al número 35 i de finals d’octubre de 2007 per al número 36.

Des del número 34, la versió electrònica de la Revista Catalana de Dret Públic incorpora l’accés a tots els articles en llengua original, català i castellà de la primera i segona èpoques de la revista a text complet, la possibilitat de fer cerques per autor, títol, paraula clau o secció i l’accés a continguts (notes, recursos d’interès) que no es troben en la versió en paper. Cal destacar que, mentre la versió impresa únicament conté estudis, la versió electrònica també difon altres col.laboracions com conferències, notes, ressenyes de llibres i de congressos, notícies de legislació i de jurisprudència, etc.

Recordeu que trobareu la revista en paper en les seccions III-32 i III-33 de l’hemeroteca (1995-2007) i en format electrònic (a partir de l’any 2005) al Buscador de revistes electròniques que es troba dins Recursos d’informació>Revistes electròniques en el web del CRAI.

Segons El diccionari jurídic català, un dictamen és una “opinió escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat i, especialment, un jurista sobre una qüestió de dret o de procediment. Si l’escrit no exposa una opinió o aquesta no hi és motivada o es limita a una exposició de fets o de situacions, rep el nom d’informe”. Si busqueu dictàmens, haureu d’adreçar-vos a diferents obres, segons la institució que els hagi emès:

• Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya: els dictàmens es poden trobar al cercador de la institució. També els teniu en paper a la primera planta (B70/7) en l’obra Dictàmens emesos pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya (des del 1984 fins al 2005) i la seva versió en castellà Dictámenes emitidos por el Consejo Consultivo de la Generalidad de Cataluña (des del 1981 fins al 1993). També podeu demanar al taulell de préstec els CD-Roms dels anys 2002 i 2003.
• Consell Econòmic i Social: es troben al web del CES. La col.lecció Dictámenes (B72/7) recull els anys 1994-1995 i des de 2003 fins a l’actualitat.
• Consell General del Poder Judicial: també a la primera planta (B70/9) tenim l’obra Estudios, informes y dictámenes… des de l’any 1997 fins al 2004. 
• Consell d’Estat: els dictàmens des del 2000 fins al 2004 estan recollits a Doctrina legal amb la signatura B70/5. També al B70/5 els teniu des de l’any 1945 fins al 1999 a la Recopilación de doctrina legal, a més d’un CD-Rom dels anys 1999-2003 que podeu demanar al taulell de préstec. Els dictàmens del Consell d’Estat des del 2000 fins a l’actualitat es poden recuperar igualment a Iberlex, mitjançant la pestanya superior Consejo de Estado.
• Consell de la Unió Europea: els trobareu a la base de dades Eur-Lex, des de la Búsqueda simple, i haureu de seleccionar Legislación i, dintre de Derecho derivado, Otros actos.    

El passat dissabte va morir a l’edat de 83 anys el prestigiós jurista i notari Josep Maria Puig Salellas. La seva figura està estretament lligada a la Universitat de Barcelona, on va cursar els estudis de dret i va exercir com a professor. Conscient del paper crucial de la universitat en el desenvolupament de la societat, va ser el primer president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (1986-1999). Va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques Financeres, a més de membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Va formar part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i del Consell Social de la Llengua Catalana i va presidir la Fundació Noguera, dedicada a la preservació i difusió dels arxius notarials.

Va col.laborar en la redacció inicial dels Estatuts de 1979 i de 2006, del qual va elaborar un dictamen sobre la seva constitucionalitat, abans de ser sotmès a referèndum. A la Biblioteca trobareu part de la seva obra, sobre dret civil (en especial, família i successions), dret mercantil, dret constitucional i dret lingüístic.

El proper 17 de maig es celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) el seminari La posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic, organitzat pel propi institut en col.laboració amb el projecte de recerca del Ministeri d’Educació i Ciència sobre La funció del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic.

Segons el programa, l’objectiu del seminari és analitzar quins han de ser els instruments processals per tal de desenvolupar la unificació de la doctrina jurisprudencial en les diverses sales del Tribunal Suprem, que és l’element essencial de la configuració de les seves funcions. A més del director de l’IEA, Carles Viver Pi-Sunyer, i del catedràtic de dret constitucional Manuel Gerpe, partiparan com a ponents cinc magistrats del Tribunal Suprem.

Cal confirmar assistència al telèfon 933429800, al fax 933429801, o bé a l’adreça electrònica evidalma@gencat.net

La posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic
17 de maig de 2007, de 16 a 19.30 hores
Institut d’Estudis Autonòmics (Palau Centelles)
Baixada de Sant Miquel, núm. 8
08002 Barcelona

Fa només uns dies que hem estrenat guia temàtica de Ciència política, ja que anteriorment constava com un subapartat de la guia temàtica de Dret. Els estudiants de Ciències Polítiques i de l’Administració tenen així accés directe a recursos que els poden ser tan útils com la Political Database of the Americas (PDBA).

La PBDA ofereix informació centralitzada i sistematitzada sobre institucions, esdeveniments polítics i processos constitucionals del continent americà. Una bona eina si heu de fer un estudi comparatiu de la regió, ja que podeu accedir a les mateixes dades sobre cada país. La informació s’ofereix dividida en els següents apartats:

• Constitucions polítiques i estudis constitucionals comparats
• Poder executiu
• Poder legislatiu
• Poder judicial
• Sistemes i informació electoral
• Partits polítics
• Descentralització i governs locals
• Democràcia, seguretat i prevenció de conflictes
• Pobles indígenes, democràcia i participació política
• Societat civil

Es tracta d’un projecte no governamental del Centre d’Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Georgetown, en col.laboració amb la Subsecretaria d’Estudis Polítics de l’Organització d’Estats Americans.

Els dies 7 i 8 de maig tindrà lloc a l’Auditori Barcelona Activa la tercera edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives, organitzat pels estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya en el marc de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Com podeu veure al programa, enguany el Congrès es centrarà en el copyright, la protecció de dades, la seguretat a la xarxa, els problemes de responsabilitat, el vot electrònic i la nova regulació de l’Administració electrònica.

Entre els especialistes que hi participen trobem diferents professors de la facultat. Les sessions del dia 7 El dret fonamental a la protecció de dades: perspectives i Les noves fronteres del copyright estaran moderades per Esther Mitjans i Ramon Casas, respectivament. Josep Maria Reniu actuarà com a ponent el dia 8 en El vot electrònic.

Paral.lelament al Congrés es faran les Primeres Jornades IDP, dedicades aquest any a la Protecció de Dades a la Universitat. Al web de la UOC teniu tota la informació relativa a ambdues activitats i els formularis d’inscripció per al Congrés i per a les Jornades.

III Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives
7 i 8 de maig de 2007
Auditori Barcelona Activa
c/ Llacuna, núm. 162-164
08018 Barcelona

Sabeu on trobar un formulari per fer un contracte d’arrendament urbà o un contracte d’opció de compra? I per redactar un recurs contenciós-administratiu? Podeu arribar a aquests models d’escrits jurídics mitjançant diferents vies.

Per una banda, teniu recursos electrònics com els que la Biblioteca de Dret ha seleccionat per a vosaltres a la seva guia temàtica. Des d’aquesta, podeu consultar diferents webs amb alguns dels formularis administratius, tributaris o de dret local que es troben a la xarxa. També són de gran utilitat les bases de dades Tirant Online (apartat Formularios), vLex (secció Contractes), Guía electrónica de consulta (Formularios), El Derecho (Formularios, dintre de cadascuna de les bases de dades d’El Derecho). A la Biblioteca també tenim formularis en CD com, per exemple, Formularis jurídics 2002, editat per la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il.lustres Col.legis d’Advocats de Catalunya, que podeu demanar al taulell de préstec (amb la signatura TAULELL B65/9). 

Per altra banda, si seguiu preferint les fonts d’informació en paper, trobareu llibres de formularis a les diferents plantes de la Biblioteca i els identificareu fàcilment per l’exponent 65 en la seva signatura (O65/ són formularis de dret administratiu a la tercera planta, PB65/ són formularis de dret processal penal també a la tercera o R65/ són formularis de dret civil al quart pis).    

Quan intentem localitzar jurisprudència europea podem fer-ho a bases de dades generals com Aranzadi, vLex o Tirant, però no sempre el seu abast és exhaustiu, per això és bo conèixer els recursos que ofereixen els propis tribunals. Un de molt recomanable és HUDOC, base de dades gratuïta que dóna accés a la documentació generada pel Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH).

El TEDH, amb seu a Estrasburg i per això també citat com a Tribunal d’Estrasburg, tracta els assumptes relatius a la interpretació i aplicació de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i dels seus Protocols. A més de consignar una sèrie de drets i llibertats civils i polítics, la Convenció va establir un mecanisme per a portar a la pràctica les obligacions contretes pels estats; en aquest context es van crear tres institucions de control: la Comissió Europea dels Drets Humans, el TEDH i el Comitè de Ministres del Consell d’Europa.  D’aquestes institucions a la base de dades HUDOC podeu trobar:

• TEDH: totes les sentències (1959 - actualitat), les decisions del Comitè de Selecció (1959-199 i les decisions sobre l’admissió a tràmit (1998 – actualitat)
• Comissió: algunes decisions d’admissió publicades (1955-1986), decisions d’admissió a tràmit (1986-1998)  i els informes públics (1986-1998).
• Comitè de Ministres: totes les resolucions.

El tribunal s’organitza en Seccions, Comitès, Sales i una Gran Sala i compta amb un nombre de jutges igual al nombre d’estats contractants,  els quals actuen a títol individual i no representen a cap estat. Les llengües oficials són l’anglès i el francès, per això HUDOC us ofereix la possibilitat de consultar i obtenir els resultats en tots dos idiomes. Per a conèixer el funcionament del tribunal podeu consultar el document que facilita