Category Archive

Avui fa tres anys que es va publicar al BOE la llei 13/2005, de modificació del Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni. Quedava així oberta la porta al matrimoni entre persones del mateix sexe. Vés per on, mai ho haguessin imaginat els legisladors franquistes que van elaborar la llei 16/1970, sobre perillositat i rehabilitació social, i que van establir com a perillosos al capítol primer, article segon, a “los que realicen actos de homosexualidad”. El precedent d’aquesta disposició era la llei relativa a vagos y maleantes de 1933. S’emmarcava així clarament l’homosexualitat en un context criminal.

La Fundació Internacional Olof Palme i el Grup d’Amics GLTB organitzen el curs Homosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica, sota la direcció de Carlos Villagrasa Alcaide (professor titular de dret civil de la UB) i José Benito Eres Rigueira (President del GAG). El curs, que està reconegut amb crèdits de lliure elecció per la UB, pretén conscienciar la població sobre la brutal repressió que va patir el col·lectiu homosexual i transsexual durant la dictadura franquista, així com reflexionar sobre les conseqüències actuals d’aquella persecució, en clau de memòria històrica.

El programa del curs, que inclou la presència de repressaliats i testimonis de l’època, es desenvoluparà entre els dies 7 i 10 de juliol a Santa Coloma de Gramenet. Destaquem la sessió dedicada a Persecució legal, social i judicial a la nostra ciutat, a càrrec de Carlos Villagrasa, Ricardo de la Rosa i Víctor Bedoya.

Informació i inscripcions, a la Fundació Internacional Olof Palme:
Sant Miquel, 36
08911 Badalona
Tel. 93 384 51 33
area.academica@fiop.net
http://www.fiop.net

Si l’abril passat us parlàvem de l’aprovació de la llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya (publicada al DOGC núm. 5123), avui ho fem de la referida al Llibre IV. El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat el text legislatiu relatiu a les successions, que manté com a base els principis sucessoris del dret civil català però incorpora novetats per adaptar-lo a la societat actual.

La premsa ha fet especial esment de les disposicions que tenen a veure amb la violència domèstica (El País, La Vanguardia, El Periódico), en referència al concepte d’indignitat successòria (Article 412-3) on es tipifica com indigne de succeir, entre d’altres, a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant” i a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant“.

Altres reformes destacables són el reconeixement dels mateixos drets en cas de mort sense testament a tots els tipus de parella (matrimonis i unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals), la reducció dels tipus de testament al notarial i l’hològraf (suprimint la figura arcaica del testament davant rector) i la limitació dels qui presten serveis assistencials o residencials a una persona, a ser afavorits pel que fa als drets de successió quan aquesta persona mor.

La setmana passada la jutgessa titular del jutjat de primera instància número 3 de Toledo va dictar una interlocutòria que desestimava les mesures cautelars (i profètiques per a Rafael de Mendizábal) sol.licitades per Telma Ortiz per defensar-se de l’”acoso insoportable” de cinquanta-set mitjans informatius que li van darrere. La jutgessa María Lourdes Pérez estimava que el fet d’assistir a actes oficials convertia a la germana de la princesa d’Astúries, fins fa res una particular, en una persona amb projecció pública. Sembla que, al menys fins que no formalitzi la demanda per vulneració del dret de la pròpia imatge, Ortiz haurà d’acostumar-se a l’”acoso insoportable” de la premsa del cuore, assetjament que no havia de patir quan era només la germana de la presentadora dels informatius. En cap moment la demandant va invocar el seu dret a la intimitat personal i familiar.

Segons l’article 18.1 de la Constitució espanyola “se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”. Altres persones amb projecció pública i personatges més o menys famosos o de la faràndula s’han acollit a aquest article amb diferent fortuna: les demandes d’Isabel Pantoja sobre les imatges de l’agonia del torero Paquirri, la de Sara Montiel sobre diversos aspectes més o menys tèrbols de l’adopció del seu fill Zeus, la d’Isabel Preysler contra una mainadera particularment llenguda o la d’Ana García Obregón sobre la publicació no autoritzada d’unes fotos del seu frontis en són alguns exemples. Francisco Herrero-Tejedor, fiscal en cap de la Sala del Tribunal Suprem, ho va resumir amb un concloent “sin ellas no existiría una doctrina constitucional sobre el derecho a la intimidad, lo mismo que tampoco la habría sobre el derecho y los límites a la propia imagen”. Fins i tot Carolina de Mònaco va haver d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans com testimonia la sentència de 24 de juny de 2004 de l’assumpte Von Hannover c. Alemanya.

Alguns títols a la biblioteca: Honor, intimidad e imagen de las personas famosas i Libertad de información frente a otros derechos en conflicto: honor, intimidad y presunción de inocencia, ambdós d’Aurelia María Romero Coloma (NAb1/127 i NAb5/196, respectivament), ¿Conflictos entre derechos fundamentales? : un análisis entre las relaciones entre los derechos a la libre expresión e información y los derechos al honor y a la intimidad, de Tomás de Domingo (NAb5/222), Delimitación de las libertades informativas : fijación de criterios para la resolución de conflictos en sede jurisdiccional, de Remedios Sánchez Ferriz (NAb10/108), La protección constitucional de la intimidad frente a los medios de comunicación, de Manuel Medina Guerrero (NAb5/314) o Dialèctica de la llibertat de comunicació i el respecte a la intimitat, de Joaquín Ruiz-Giménez (NAb5/91 F)

Dimecres passat el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, que regula les associacions i fundacions (consulteu el text tramitat). El llibre conté l’estatut bàsic de la persona jurídica en dret català, actualitza el seu règim jurídic i refon les lleis 7/1997 i 5/2001.

Amb el nou text, associacions i fundacions augmenten la seva independència respecte a l’Administració i estan sotmeses a un major control per part dels seus membres. On s’observen els canvis més significatius és en el Títol III, relatiu a les fundacions. Les modificacions pretenen garantir la viabilitat de les futures fundacions i que la seva finalitat obeeixi a un interès general.

L’elaboració del Llibre III s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat per la llei 29/2002, que va aprovar la Primera llei del Codi Civil, i seguit per l’aprovació del Llibre V del Codi Civil el 10 de maig de 2006.

Podeu llegir la notícia al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

A partir del dimecres 9 d’abril s’organitza, en el marc del Seminari d’actualitat jurídica: la transformació de les institucions jurídiques a debat, un cicle de conferències obert a l’alumnat i al professorat de la Facultat de Dret. El seminari, coordinat pels professors Josep Maria Castellà i Esther Martín, del Departament de dret constitucional i ciència política, i la professora Elena Lauroba, del Departament de dret civil, tindrà lloc al Saló de Graus de la Facultat. El ponents, professionals de prestigi de diversos camps del dret, debatran sobre qüestions jurídiques actuals:

• Dimecres 9 d’abril, 16 h. El nou Tractat de Lisboa (Àngel Boixareu)
• Dimarts 15 d’abril, 12 h. Constitució i estatuts el 2008 (Miquel Roca)
• Dilluns 21 d’abril, 12 h. Els òrgans reguladors: la Comissió Nacional de la Competència (Luis Berenguer)
• Dilluns 5 de maig, 12 h. Empreses i consumidors: una interlocució necessària (Anton Costas)
• Dijous 22 de maig, 12 h. Les relacions entre òrgans jurisdiccionals: el Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Constitucional (José Manuel Bandrés)

Podeu consultar el programa detallat del seminari en el següent enllaç.

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

Aquesta setmana hem incorporat més d’una vintena de monografies de dret civil al nostre fons. Destaquen la segona edició de 2007 de l’imprescindible La prescripción extintiva : en el Código Civil y en la jurisprudencia del Tribunal Supremo del professor Luis Díez-Picazo (Rc25/23) i la setena edició del clàssic Derecho de propiedad horizontal d’Antonio Ventura-Traveset (Re20/138) entre els nous títols, que van des dels drets reals (Las competencias legislativas en materia de derecho civil : art. 149.1.8.ª CE : el caso de la propiedad horizontal, de Carlos Gómez de la Escalera - Re20/169 -), persona (Los derechos de las personas con discapacidad - Rd10/118 -) i obligacions i contractes (Las nulidades de los contratos: un sistema en evolución, coordinat per Jesús Delgado Echevarría - Rg5/385 -) fins a la responsabilitat civil (Responsabilidad del promotor, contratista, subcontratista y otros, d’Elena Erviti Orquín - Ri/526 -), passant pel dret de família (La reforma del matrimonio : leyes 13 y 15/2005, obra coordinada per Julio V. Gavidia Sánchez que recull treballs de diversos autors - Rj5/104 -), el de successions (Teoría general de la sucesión : sucesión legítima y contractual, de José Manuel Fernández Hierro - Rk5/301 -) i el notarial (El notariado y la reforma de la fe pública, obra col.lectiva publicada pel Col.legi de Notaris de Catalunya - Ro/72 -).

Trobareu aquestes i altres obres recentment adquirides per la biblioteca a l’expositor de novetats, abans d’arribar a l’escala i la fotocopiadora de l’entrada. Els nous llibres exposats es canvien cada setmana. També podeu consultar les darreres adquisicions de la biblioteca des de la pàgina del mes en curs i les dels mesos anteriors des del web de novetats al catàleg del CRAI.  

Cada cert temps la classificació que utilitzem a la biblioteca per ordenar els llibres temàticament s’ha d’anar revisant i actualitzant, per exemple, per donar cabuda a noves qüestions. Ara fa tres anys el Departament de dret civil va proposar la creació d’un nou apartat en la classificació dedicat al trust: Rq.

Aquest trust, lògicament, no tindria res a veure amb l’accepció més estesa del terme, segons la qual un trust seria l’agrupament d’empreses que comporten un poder de monopoli, i sí amb l’administració de béns aliens, la fidúcia, la vinculació o l’afectació patrimonial. El trust civil faria referència a les relacions jurídiques, entre vius o per causa de mort, mitjançant les quals el constituent posa els seus béns sota el control d’un fiduciari, administrador o trustee.

Els béns en trust formen una part separada i diferent del patrimoni, tant del disponent com del fiduciari. El fiduciari té poders de gestió sobre el patrimoni separat, en interès del beneficiari.

Trobareu totes les obres sobre el trust civil a la quarta planta (signatura Rq). Les monografies sobre el trust empresarial també les teniu a la quarta planta, sota l’epígraf Dret antimonopoli (Sn5) del dret de la competència.

Cada cop queden més llunyanes les paraules que Antonio Machado posava en boca del seu Juan de Mairena: “un pedagogo hubo; se llamaba Herodes”. I més des del passat 28 de desembre (curiosament el dia dels Innocents), quan el ple del Congrés va aprovar, amb els vots en contra del PP, CiU i PNB, la modificació dels articles 154 i 268 del Codi civil com a disposició addicional al projecte de llei d’adopció internacional. Pares i tutors hauran de reprendre els nens “con respeto a su integridad física y psicológica”, de manera que cleques, clatellades, bufetades, pam pams al cul o calbots, fins ara recursos barats de suport pedagògic d’àmbit familiar per a molts passaran, per llei, a formar part del nostre passat més obscur. Els canvis a la legislació estatal, que pretén solucionar el problema dels maltractadors de menors, havien estat demanats per diverses organitzacions en defensa de la infància i per l’ONU.

Consulteu el text de la nova Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional, on s’expliciten les modificacions del Codi civil. Si el que voleu és bibliografia sobre el maltractament infantil, heu de cercar al catàleg per la matèria Infants maltractats.

Divendres passat el programa El matí de Catalunya Ràdio, dirigit per Antoni Bassas, va emetre Article 334 del Codi Civil. Bens immobles, un reportatge molt recomanable de Núria Coll sobre els opositors a notaries. Mitjançant un seguit d’entrevistes, aquest treball periodístic condensa en poc més de 12 minuts el dia a dia dels aspirants a notari (l’insomni i com combatre la son, haver d’estudiar en veu alta els 373 temes per preparar els dos exàmens orals i la defensa del dictamen de l’oposició, la deficient vida social de qui s’ha de dedicar exclusivament a l’estudi…) i les diferents casuístiques dels opositors (els que afronten el seu quart i cinquè intent, el que porta 10 anys a raó de 10 hores diàries d’estudi, etc.).

Podeu escoltar el reportatge Article 334 del Codi Civil. Bens immobles a la pàgina dedicada al Reportatge setmanal d’El matí de Catalunya Ràdio.

Ningú amb tant de prestigi com a jurista, ni amb una obra tan extensa, fonamental, ni amb uns cognoms tan rotunds com els del professor Luis Díez-Picazo y Ponce de León (Burgos, 1931), pot definir-se com “un modesto profesor de provincias” sense caure en la modèstia o la ironia. Díez-Picazo és molt més que això que diu. Com a docent, ha impartit classes a les universitats de Santiago de Compostela, de València, Complutense i Autònoma de Madrid i és doctor honoris causa per les universitats Carlos III de Madrid, de Màlaga i de València (podeu veure el vídeo de l’acte). El professor de províncies, a més, va ser magistrat del Tribunal Constitucional entre 1980 i 1989 i és president de la secció de dret civil de la Comissió General de Codificació, membre de l’Acadèmia Europea, acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des de 1987 i també de les institucions corresponents del Perú i l’Argentina.

Luis Díez-Picazo ha combinat l’activitat docent amb la publicació dels seus treballs i l’exercici de l’advocacia (el despatx Díez-Picazo Abogados fou fundat el 1963). Ha escrit sobre gairebé tots els temes del dret civil (consulteu la seva bibliografia, on destaquen llibres cabdals com Fundamentos del derecho civil patrimonial o Sistema de derecho civil, escrit juntament amb Antonio Gullón Ballesteros), sense deixar de banda obres menys nuclears sobre teoria general del dret. El professor Díez-Picazo també és director de l’Anuario de Derecho Civil.

A la quarta planta trobareu els quatre volums que componen els Estudios jurídicos en homenaje al profesor Luis Díez-Picazo (R80/58).

Les comarques d’Osona, la Garrotxa, la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, l’Urgell, la Segarra, el Gironès i el Bages encapçalen la llista de zones on més s’utilitza el català en els documents notarials, segons dades de la Comissió de Llengua del Consell de Col.legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), i que fan referència al període 1999-2005.

Tot i això, el percentatge global de documents redactats en català és mínim. Dels 138.534 documents notarials a Catalunya l’any 2005, un 10% va ser redactat en català, sent les comarques centrals i part de les de Ponent, les gironines i les de l’Alt Pirineu on els percentatges han estat més alts. Des del CICAC s’ha destacat que la tendència actual segueix més o menys igual, tot i que la Generalitat de Catalunya no disposa de dades més actualitzades.

Demà dijous a les 19 hores la secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, inaugurarà al Saló de Graus de la Facultat de Dret el curs acadèmic del Centre per a la Investigació i el Desenvolupament del Dret Registral Immobiliari i Mercantil (CIDDRIM) amb la conferència El pacte nacional de l’habitatge.

Segons podem llegir al web de CIDDRIM, “el Centro para la Investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil (CIDDRIM) nace en 1.995, en virtud de un Convenio celebrado entre el Ilustre Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España y la Universidad de Barcelona e inicia sus actividades en 1.996. Gracias al respaldo económico del Colegio de Registradores y de la Caixa de Catalunya, el CIDDRIM ha venido realizando una importante labor académica y cientifica, al tiempo que pretende consolidarse como un foro de debate e intercambio de ideas sobre temas económicos y jurídicos actuales”.

La inscripció és de 7 euros per als estudiants i membres de l’AEDEC i de 19 euros per a la resta de persones interessades, quota que s’ha de fer efectiva al compte núm. 2100 3642 11 2100315817 de La Caixa. Les places són limitades.

Per a més informació, podeu adreçar-vos al CIDDRIM escrivint a info@ciddrim.com o trucant al 93 245 65 12.

“La ficció en algunes ocasions no es correspon cent per cent amb la realitat”. Amb aquests termes Televisió de Catalunya ha contestat al Col.legi d’Advocats de Girona sobre la proposta d’un canvi al guió de la sèrie televisiva Ventdelplà, segons informava el Diari de Girona el 26 de setembre.

La Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Girona va remetre dues cartes a TV3 per  considerar que, a l’esmentada sèrie, el lletrat de ficció infringia el codi deontològic i això hauria donat peu a “una desinformació amb vista a l´audiència” i una actuació que “no s’ajustaria a la normativa prevista en el codi deontològic de l’advocacia”.

La reacció del Col.legi deriva del fet que David Estelrich - personatge interpretat per l’actor Ramon Madaula - va tenir una dualitat de funcions en el procés de divorci dels personatges Albert i Eugènia. Així les coses, Estelrich era, en un principi, advocat de la dona però quan va descobrir la seva afició per les drogues i la beguda va canviar-se de bàndol a fi i efecte de fer justícia moral i ajudar l’ex marit a quedar-se amb la custòdia de la filla que tenien.

El Col.legi assenyala que “l’advocat que defensa els interessos d’un client, de cap manera pot passar a defensar els interessos de la part contrària” i fa esment que això suposaria una sanció per al lletrat que així actués, ja que incorreria en una greu infracció del codi deontològic que marca les pautes dels professionals del món del Dret. En la carta que signa el degà del Col.legi, Salvador Capdevila - l’altra la signa el vicedegà Carles Mcgragh -, es fa referència a què “un dels pilars fonamentals de l’advocacia és precisament la confiança entre l’advocat i el client. Un dret fonamental imprescindible per poder exercir el dret de defensa, juntament amb l’altre pilar, no menys fonamental, del secret professional”.

El Col.legi ofereix els guionistes la possibilitat de reparar el greuge i proposa “un gir argumental que s’ajustaria més a la realitat”. Els membres de la Junta fins i tot donen algunes pautes sobre en què hauria de consistir aquest gir i detallen que l’Eugènia podria interposar “una denúncia per la infracció comesa pel senyor Estelrich davant el Col.legi d´Advocats, on es tramitaria el pertinent expedient sancionador”.

La Dirección General de los Registros y del Notariado (DGRN) és l’ens de la Secretaría de Estado de Justicia que s’encarrega, entre d’altres coses, de la resolució de recursos governatius, d’expedients de nacionalitat i d’expedients relacionats amb el reconeixement o denegació de situacions que afecten a l’estat civil dels ciutadans.

La biblioteca disposa d’un seguit de recursos en paper i en línia que compilen aquestes resolucions i que us ressenyem a continuació:

• L’Anuario de la Dirección General de los Registros y del Notariado és, potser, l’eina més recomanable, ja que conservem la col.lecció, pràcticament completa, des de l’any 1905 al 2005, a la secció II-23 de l’Hemeroteca. Els anys 2001-2004 també es poden consultar en suport CD-Rom (CD-Rom Hemeroteca, núms. 79-82).
• La base de dades Westlaw Aranzadi dóna accés a una selecció de resolucions de la DGRN a partir de 1992 en l’apartat Fondo Jurisprudencial. Heu d’indicar Resolucion dins l’opció Rango i Dirección General de los Registros y del Notariado en l’opció Órgano resolutorio. També disposeu d’aquesta selecció en el Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi, en paper, que trobareu a la secció OR-11 de l’Hemeroteca.
• Dins la base de dades Vlex  disposeu de totes les resolucions de la DGRN publicades des de l’any 1999 i d’una selecció de les resolucions anteriors més significatives.
• Si preferiu consultar una font oficial, les trobareu també publicades en la Sección III. Otras disposiciones en l’apartat corresponent al Ministerio de Justicia del Boletín Oficial del Estado (secció PO 5/6 de l’Hemeroteca). A la base de dades BOE-INDILEX trobareu les resolucions des del mes de gener de 1995 un cop plantegeu la cerca per Direccion General de los Registros y del Notariado dins el camp Título y Resolución al camp Rango.
• A la quarta planta, dintre de l’apartat de jurisprudència registral (Re54/J/), teniu diferents títols que recullen i comenten algunes de les resolucions de la DGRN.  

Qui més qui menys, gairebé tothom s’ha adreçat alguna vegada al taulell d’informació i préstec per demanar, com si es tractés d’un vell conegut, el Santamaría Pastor, el Lacruz, l’Albaladejo, l’Uría, el Mir Puig o el Ferreiro, un seguit de manuals clàssics recomanats any rere any pels professors de la facultat i que tant estudiants com docents i bibliotecaris anomenen pels cognoms dels seus autors. Creiem que pot ser interessant conèixer una mica més a algun d’aquests juristes i per això avui li dedicarem unes línies al professor José Luis Lacruz Berdejo. 
 
L’extensa obra de Lacruz Berdejo (1921-1989), considerada fonamental per al desenvolupament de la doctrina civilista espanyola de la segona meitat del segle XX, abasta gairebé tots els grans camps del dret civil. Els seus Elementos de derecho civil, tan ben coneguts pels universitaris espanyols, esdevenen un dels grans manuals que han sobreviscut el seu autor.

El professor Lacruz Berdejo, catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel.la i de la Universitat Complutense de Madrid i degà de dret de la Universitat de Saragossa, va simultaniejar el món acadèmic amb l’exercici professional de l’advocacia. Destaca la seva aportació als drets forals i, concretament, a l’aragonès. La creació el 1990 de la Càtedra de dret aragonès José Luis Lacruz Berdejo de la Universitat de Saragossa, l’edició el 1992 dels Estudios de derecho civil en homenaje al profesor Dr. José Luis Lacruz Berdejo i, des del 2004, dels Cuadernos Lacruz Berdejo, consultables en línia, no són més que tres mostres del reconeixement del món jurídic a la seva dedicació.

Avui us presentem un breu recull de jocs que us ajudaran a superar el mono d’aquests mesos sense classes. No pretén, ni molt menys, ser exhaustiu: només és una mostra del que podeu trobar al mercat i a internet.

Un primer exemple és el videojoc Phoenix Wright, una aventura gràfica per a Nintendo DS amb una presentació similar a les sèries animades japoneses. El jugador ha de ficar-se en la pell del jove advocat Phoenix per tal de realitzar les tasques d’investigació que se li plantegen i així resoldre amb èxit els casos. Cada cas comença amb la visita a l’escenari d’un crim, on s’ha de recopilar informació i parlar amb diferents testimonis. A continuació Phoenix ha de plantejar el cas a la sala, presentar les proves i avaluar la veracitat dels testimonis cridats per la fiscal Francisca Von Karma davant el públic, el jurat i el jutge.

També podeu gaudir de jocs que trobareu gratis a la xarxa. És molt interessant provar la demo del joc de dret civil del projecte Juegos Jurídicos, que sorgeix de l’experiència didàctica de la Dra. María Teresa Bendito Cañizares, professora titular de Dret Civil de la UNED.  Un seguit de mots encreuats, trencaclosques, jocs de lògica, etc. que us permetran posar a prova els vostres coneixements. Si us interessa més el dret internacional, a internet hi ha un bon grapat de jocs educatius relacionats amb els drets humans, com ara el joc de la campanya Jústicia per a l’Àfrica! que du a terme l’entitat Justícia i pau o el Joc de l’oca dels drets humans.

Si per passar l’estona preferiu passatemps menys didàctis (i molt llunyanament relacionats amb la ciència política), en el web http://www.jocspolitics.cat/. I posats a jugar… acabarem el post amb un joc en línia d’investigació per mitjà de pistes, Bcn Connection, creat per tres advocats i que consisteix en identificar un lloc concret de Barcelona mitjançant un seguit de pistes que es faciliten als participants.

La Universitat de Barcelona, en col.laboració amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades i l’empresa de seguretat informàtica S21sec i amb el suport de la Fundación Estudios Canadienses, organitza el curs Protecció de dades personals versus seguretat pública en la societat de la informació, en el marc d’Els Juliols de la UB.

El curs, programat per als matins del 2 al 6 de juliol, exposarà els diversos tractaments de les dades de caràcter personal, analitzarà els acords internacionals vigents en la matèria i es plantejarà l’equilibri entre el dret de l’individu a controlar les dades que fan referència a la seva vida i la vulneració d’aquest dret per exigències de seguretat. Intervindran experts en protecció de dades, representants d’institucions públiques i centres de recerca i professors de dret d’altres universitats i de la UB, com Esther Mitjans, Maria Rosa Llácer o Ana Victoria Sánchez Urrutia.

Per a més informació podeu consultar el programa del curs. 

El passat dissabte va morir a l’edat de 83 anys el prestigiós jurista i notari Josep Maria Puig Salellas. La seva figura està estretament lligada a la Universitat de Barcelona, on va cursar els estudis de dret i va exercir com a professor. Conscient del paper crucial de la universitat en el desenvolupament de la societat, va ser el primer president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (1986-1999). Va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques Financeres, a més de membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Va formar part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i del Consell Social de la Llengua Catalana i va presidir la Fundació Noguera, dedicada a la preservació i difusió dels arxius notarials.

Va col.laborar en la redacció inicial dels Estatuts de 1979 i de 2006, del qual va elaborar un dictamen sobre la seva constitucionalitat, abans de ser sotmès a referèndum. A la Biblioteca trobareu part de la seva obra, sobre dret civil (en especial, família i successions), dret mercantil, dret constitucional i dret lingüístic.

Properament s’iniciarà la digitalització d’una part del fons de reserva de la Biblioteca de la Facultat de Dret, integrat per prop de 1600 llibres impresos entre el segle XVI i l’any 1820. Les obres que es troben a la reserva de la Universitat provenen principalment de les biblioteques conventuals de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores de 1835.

La iniciativa s’emmarca dins del Pla estratègic de la Facultat i facilitarà la difusió d’aquest fons i permetrà fer-lo més accessible. Es començarà per la digitalització d’obres relacionades amb el Dret Català. El projecte està finançat per la Facultat de Dret i el CRAI, amb la col.laboració de les àrees de coneixement de Dret Civil, Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat.

Actualment ja es poden consultar digitalitzades les obres Canones Paenitentiales, Svmma de Fveros y observancias del Reyno de Aragon y de las determinaciones y prácticas… i De Legibvs et Senatvs consvltis liber de la reserva de Dret.

Trobareu més informació sobre els manuscrits, els incunables, els impresos, els gravats i els pergamins del fons antic de la Universitat de Barcelona al web de la Biblioteca de Reserva.

Els dies 7 i 8 de maig tindrà lloc a l’Auditori Barcelona Activa la tercera edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives, organitzat pels estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya en el marc de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute). Com podeu veure al programa, enguany el Congrès es centrarà en el copyright, la protecció de dades, la seguretat a la xarxa, els problemes de responsabilitat, el vot electrònic i la nova regulació de l’Administració electrònica.

Entre els especialistes que hi participen trobem diferents professors de la facultat. Les sessions del dia 7 El dret fonamental a la protecció de dades: perspectives i Les noves fronteres del copyright estaran moderades per Esther Mitjans i Ramon Casas, respectivament. Josep Maria Reniu actuarà com a ponent el dia 8 en El vot electrònic.

Paral.lelament al Congrés es faran les Primeres Jornades IDP, dedicades aquest any a la Protecció de Dades a la Universitat. Al web de la UOC teniu tota la informació relativa a ambdues activitats i els formularis d’inscripció per al Congrés i per a les Jornades.

III Congrés Internet, Dret i Política (IDP) : noves perspectives
7 i 8 de maig de 2007
Auditori Barcelona Activa
c/ Llacuna, núm. 162-164
08018 Barcelona

Sabeu on trobar un formulari per fer un contracte d’arrendament urbà o un contracte d’opció de compra? I per redactar un recurs contenciós-administratiu? Podeu arribar a aquests models d’escrits jurídics mitjançant diferents vies.

Per una banda, teniu recursos electrònics com els que la Biblioteca de Dret ha seleccionat per a vosaltres a la seva guia temàtica. Des d’aquesta, podeu consultar diferents webs amb alguns dels formularis administratius, tributaris o de dret local que es troben a la xarxa. També són de gran utilitat les bases de dades Tirant Online (apartat Formularios), vLex (secció Contractes), Guía electrónica de consulta (Formularios), El Derecho (Formularios, dintre de cadascuna de les bases de dades d’El Derecho). A la Biblioteca també tenim formularis en CD com, per exemple, Formularis jurídics 2002, editat per la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il.lustres Col.legis d’Advocats de Catalunya, que podeu demanar al taulell de préstec (amb la signatura TAULELL B65/9). 

Per altra banda, si seguiu preferint les fonts d’informació en paper, trobareu llibres de formularis a les diferents plantes de la Biblioteca i els identificareu fàcilment per l’exponent 65 en la seva signatura (O65/ són formularis de dret administratiu a la tercera planta, PB65/ són formularis de dret processal penal també a la tercera o R65/ són formularis de dret civil al quart pis).    

El projecte Norma Civil és un veterà web mantingut per l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona, des de fa gairebé 10 anys, amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte, dirigit pel Dr. Martín Casals, proporciona accés gratuït al text complet de tota la legislació civil catalana i a una part molt important de l’estatal, així com a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a una selecció de recursos en línia on participen els membres de Norma Civil.

Pot accedir-hi un número il.limitat d’usuaris simultàniament. Perfecte per a l’època d’exàmens, quan els codis estan molt sol.licitats a la biblioteca.

Aquest i altres recursos sobre dret civil els trobareu a la Guia temàtica de Dret.