Category Archive

El catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona Pere Vilanova publica en l’edició d’avui d’El Periódico de Catalunya l’article Eliminar les bombes de dispersió.

Podeu llegir les reflexions del Dr. Vilanova sobre la iniciativa governamental per acabar amb un armament que, com les mines antipersones, té un efecte indiscriminat i il.liminat en el temps en l’edició digital o a la pàgina 7 del diari en paper.

Avui fa tres anys que es va publicar al BOE la llei 13/2005, de modificació del Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni. Quedava així oberta la porta al matrimoni entre persones del mateix sexe. Vés per on, mai ho haguessin imaginat els legisladors franquistes que van elaborar la llei 16/1970, sobre perillositat i rehabilitació social, i que van establir com a perillosos al capítol primer, article segon, a “los que realicen actos de homosexualidad”. El precedent d’aquesta disposició era la llei relativa a vagos y maleantes de 1933. S’emmarcava així clarament l’homosexualitat en un context criminal.

La Fundació Internacional Olof Palme i el Grup d’Amics GLTB organitzen el curs Homosexuals i transsexuals: els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica, sota la direcció de Carlos Villagrasa Alcaide (professor titular de dret civil de la UB) i José Benito Eres Rigueira (President del GAG). El curs, que està reconegut amb crèdits de lliure elecció per la UB, pretén conscienciar la població sobre la brutal repressió que va patir el col·lectiu homosexual i transsexual durant la dictadura franquista, així com reflexionar sobre les conseqüències actuals d’aquella persecució, en clau de memòria històrica.

El programa del curs, que inclou la presència de repressaliats i testimonis de l’època, es desenvoluparà entre els dies 7 i 10 de juliol a Santa Coloma de Gramenet. Destaquem la sessió dedicada a Persecució legal, social i judicial a la nostra ciutat, a càrrec de Carlos Villagrasa, Ricardo de la Rosa i Víctor Bedoya.

Informació i inscripcions, a la Fundació Internacional Olof Palme:
Sant Miquel, 36
08911 Badalona
Tel. 93 384 51 33
area.academica@fiop.net
http://www.fiop.net

El Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch coordina i desenvolupa les tasques pròpies de la UIMP a Barcelona amb la finalitat de difondre la cultura i la ciència. La seva seu es troba al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i és allà on s’impartiran els cursos que el CUIMPB organitza durant l’estiu. 

La conferència inaugural dels cursos d’estiu, que porta per títol Modernidad y no violencia, la pronunciarà Ramin Jahanbegloo el proper 9 de juliol a les 12 del migdia, a la Sala Mirador del CCCB. Jahanbegloo és un filòsof i politòleg canadenc-iranià especialitzat en el diàleg constructiu entre cultures, que actualment treballa a la Universitat de Toronto. Constructiu no va ser precisament el diàleg que va tenir amb ell el govern iranià quan el 2006 el va detenir sense càrrecs. La seva estada a la presó, sense garanties legals, va mobilitzar un gran nombre d’intel·lectuals i quatre mesos després va ser alliberat. El seu punt de vista, a cavall entre dues cultures, pot ser molt interessant, així que podeu aprofitar que l’entrada és lliure per escoltar-lo.

A més, entre els cursos programats durant el mes de juliol poden ser del vostre interès els següents:

• Claus del federalisme fiscal a Espanya. 14 i 15 de juliol (145 euros, 90 euros per a estudiants).
• La construcció d’un nou dret social: la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència. 15, 16 i 17 de juliol (145 euros, 90 euros per a estudiants).
• Govern local i desenvolupament estatutari. 16 i 17 de juliol (145 euros, 90 euros per a estudiants).

Ja ha començat el període de preinscripció dels màsters oficials que ofereix la Universitat de Barcelona per al curs vinent. Entre els màsters programats en trobareu quatre relacionats amb el dret:

• dintre del programa oficial de postgrau Estudis jurídics teniu els màsters Criminologia i Sociologia Juridicopenal (50 places i 90 crèdits), Dret de l’Empresa i dels Negocis (40 places i 90-120 crèdits) i Gestió Pública Avançada (40 places i 60-120 crèdits).
• dintre del programa de postgrau de Filosofia, i gestionat per aquella mateixa facultat, també s’ofereix el màster Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política (120 places i 60-120 crèdits).

Trobareu informació específica als respectius webs de cada màster i informació general relacionada amb la programació dels cursos i amb les beques i ajuts per als estudiants al web Màsters oficials de la Universitat de Barcelona.

Demà finalitza el termini per inscriure’s al IV Parlament Universitari. El Parlament de Catalunya l’organitza, amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, entre els dies 7 i 11 de juliol a la seu de la institució. Es tracta d’una activitat que permetrà als estudiants universitaris reunir-se amb diferents representants dels grups catalans i en la qual simularan el treball parlamentari dels diputats (tramitaran un projecte de llei, realitzaran sessions de control a un Consell Executiu simulat, etc.).

Cadascuna de les universitats catalanes participarà amb una delegació de 10-15 estudiants. Els universitaris s’hauran de repartir entre sis grups parlamentaris per afinitat política que simularan la realitat actual en que es reparteix l’arc del Parlament. S’intentarà que cap grup disposi de majoria absoluta al Ple i a les Comissions.

L’última jornada de la simulació es celebrarà a la Sala de Plens del Parlament.

Si esteu interessats en la simulació parlamentària ompliu el formulari d’inscripció. Per a més més informació, consulteu el projecte del programa o contacteu a través del telèfon 93 3046645 o del correu electrònic.

Fruit de la col.laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat neix la Universitat d’estiu de les Dones. En la seva primera edició ens proposa, per a la setmana del 14 al 18 de juliol, quatre cursos de 20 hores de durada que tindran lloc a les instal.lacions del Citilab de Cornellà (Pl. Can Suris, s/n) en horari de matí. Els recursos estan reconeguts amb 2 ó 3 crèdits per la UB.

Els cursos ofertats són: Les dones i les filosofies, La veu de les dones a les diferents religions, Les dones i la cultura: absències i distorsions i Polítiques de gènere, en el qual es parlarà de La dona i la política: el perquè de les dones a la política, La dona i el dret (I): el dret internacional i humanitari. Les dones enfront de les guerres. La tasca humanitària en favor de les dones, La dona i el dret (II): el codi penal. La violència masclista (a càrrec de la professora de Dret penal de la UB Ujala Joshi), La dona i el treball i El treball reproductiu.

Trobareu més informació sobre el programa, la matriculació i les activitats organitzades paral.lelament als cursos en el web de la Universitat d’estiu de les dones.

Per a la sol.licitud de beques podeu adreçar-vos al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de Cornellà de Llobregat trucant al telèfon 93 474 28 41.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.

La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.

Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261)  i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.

Manuel Broseta Pont (Banyeres de Mariola, Alacant, 1932-València, 1992) és l’autor del Manual de derecho mercantil, obra que va ser publicada per primer cop el 1971 i que continua sent imprescindible en les universitats espanyoles en les seves darreres edicions actualitzades pel catedràtic de dret mercantil de la Universitat Jaume I Fernando Martínez Sanz. L’extensa bibliografia del Dr. Broseta és tan difícil de resumir com el seu currículum.

Abans d’aconseguir la càtedra de mercantil en la Facultat de dret de la Universitat de València, de la qual va ser degà als anys setanta, va ser professor de la Universitat de Madrid. Membre de l’Acadèmia Valenciana de Legislació i Jurisprudència, president de l’Asociación Española para la Defensa de la Competencia, cavaller de la Légion d’Honneur, va fundar i ser membre del consell de redacció de revistes jurídiques com la Revista de Derecho Mercantil o la Revista General de Derecho.

El professor Broseta va interrompre l’exercici professional i l’activitat acadèmica per dedicar-se a la política. Fou membre de la Unión de Centro Democrático (UCD) i senador electe per València entre 1979 i 1982. Va ocupar la Secretaria d’Estat per a les Comunitats Autònomes de 1980 a 1982 i va intervenir en la discussió parlamentària de l’Estatut de la Comunitat Valenciana. Abans de donar el salt a la política estatal havia participat activament en la política valenciana en prendre part en la creació de la Junta Democràtica del País Valencià i de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

El dia 15 de gener de 1992 va ser assassinat per ETA a València quan es dirigia a fer classe. El mes de juliol va néixer la Fundación Profesor Manuel Broseta en memòria del jurista. El 1995 es van publicar els Estudios de derecho mercantil en homenaje al profesor Manuel Broseta Pont, en tres volums.

De moment, quaranta anys després tothom en parla. I és que, malgrat alguns voldrien girar pàgina, l’aura del Maig del 68 hi és present, no per les petites conquestes que van assolir els estudiants i obrers francesos sinó pel punt d’inflexió que va generar en el conjunt de la societat.

Ara bé, la revolta dels estudiants pels carrers de París durant el Maig del 68 és la punta de l’iceberg d’un gran moviment global però compartimentat que va afectar diversos països del primer món i que va superar la divisió de blocs de la guerra freda. Praga va ser un dels epicentres del moviment. De fet, per bé que la revolta parisenca ha estat la més difosa i publicitada, no va ser pas aquesta la més violenta ni la més radical de totes elles: un honor que bé es podrien repartir les revoltes de Mèxic, els ghettos negres d’Estats Units, Itàlia o el Japó. Per no parlar, és clar, de que 1968 va ser un dels anys de major virulència de la guerra dels Estats Units contra la resistència del poble vietnamita.

I, en conjunt, forma part d’una dècada rupturista, la dels seixanta, dominada per les lluites d’alliberament nacional i de justícia social, on personatges com Fidel Castro, Ho Chi Minh, Ernesto Che Guevara, Malcolm X o Patrice Lumumba simbolitzen la llibertat.

És en aquest context que cal analitzar el Maig del 68 i adonar-nos que d’encà aquella dècada es van assolir espais de llibertat que es van centrar en l’emancipació de la dona, la sensibilitat pel medi ambient, la superació de la rigidesa en els costums, en tots els àmbits de la cultura i els anhels d’alliberament en el camp social.

Psicològicament va ser molt important el canvi operat en les relacions entre pares i fills, professors i alumnes, funcionaris i contribuents i, fonamentalment, entre empresaris i obrers, que va suposar una ruptura amb l’antic motlle autoritari francès. Va crear una atmosfera nova que afavoria les iniciatives de diàleg i implicava un més gran respecte per les persones.

Però la veritat és que “el que queda del Maig del 68 és el que encara està per fer”, segons explica Amador Fernández-Savater, un dels comissaris d’Amb i contra el cinema, Cicle de cinema a l’entorn del Maig del 68, activitat més destacada de les que tenen lloc a Barcelona coincidint amb els 40 anys dels fets del Maig del 68 francès. Per la seva banda, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i la Universidad Nómada organitzen demà, dimarts 20, a les 12 hores la taula rodona Universitat i societat: 40 anys després del Maig del 68, en la qual intervindran Pere Vilanova, Antoni Domènech, Joan Tugores, Maite Montagut i José Manuel Bermudo a la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB.

Les relacions nord-sud en el continent americà han marcat l’evolució de la història política dels països del sud. Per fer-vos una idea de quin és l’estat de la qüestió en aquests moments podeu aprofitar el torn de preguntes de la conferència: EUA i Amèrica Llatina: els reptes per a la nova administració nord-americana. Parlarà John Maisto, representant permanent dels Estats Units a l’Organització d’Estats Americans (OEA) i exambaixador dels Estats Units a països com Nicaragua o Veneçuela. 

Es tracta de la darrera conferència del cicle Els Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada, organitzat pel Consolat dels Estats Units a Barcelona amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya i la Fundació CIDOB. Es pretén donar a conèixer de primera mà les posicions de l’administració nord-americana vers l’Amèrica Llatina en els mesos previs a la celebració de les eleccions presidencials als Estats Units. La cita és demà dimecres 14, a les 19:30 a la seu de Casa Amèrica Catalunya (Còrsega, 299).

L’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha creat una nova aplicació que permet la consulta directa del seu fons documental i bibliogràfic i que facilitarà la recerca d’informació a estudiosos i investigadors. S’hi pot accedir al recurs des del web de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: http://fdbdrep.gencat.net/ConsultaIea/.

Al llarg de quasi vint-i-tres anys d’existència, l’IEA ha incrementat el volum del seu fons fins arribar als 27.700 registres. Segons podem llegir al web de la Secretaria, el fons està integrat per monografies i publicacions seriades, tesis, treballs, conferències, seminaris, simposis i articles de premsa des de l’any 1985 fins a l’actualitat (només està disponible en format paper fins a l’any 2002 i a partir del 2003 tots els buidats s’han digitalitzat).

Des de la seva creació pel Decret 383/1984, de 22 de desembre, l’IEA ha constituït aquest fons documental i bibliogràfic amb l’objectiu de donar suport a les institucions i als investigadors interessats en l’estudi de les autonomies polítiques territorials.

Els Sex Pistols ja són un clàssic de la música dels setanta amb presència al US Rock and Roll Hall of Fame. El moviment punk, assimilat ja per la societat a la què donava l’esquena, deixa enrere un slogan que per a molts va ser una marca generacional: no hi ha futur. Ara hi ha qui es pregunta si assumir un contingut tan nihilista és millor que no assumir-ne cap. S’han acabat les reaccions frontals contra el sistema?

L’associació Enmedio aprofita que s’acaba de publicar l’autobiografia de John Lydon, cantant dels Sex Pistols, titulada Rotten : No Irish, no blacks, no dogs, per revisar els postulats del punk i la seva vigència. Ens ho plantegen així:

“El Punk, por un breve momento consiguió darle la vuelta a lo que también parecía un destino único, fue capaz de hacer que el miedo y la dignidad cambiasen de lado, y que la ausencia de futuro y esperanza, más que asustarnos, nos dotase de fuerza. ¿En qué consistiría hoy una práctica capaz de plantarle cara a esos mismos retos?”

La cita és demà dijous 17 d’abril a les 20 hores a la seu d’Enmedio, que es troba al carrer Palaudàries 25-27, baixos, metro Paral·lel.

A partir del dimecres 9 d’abril s’organitza, en el marc del Seminari d’actualitat jurídica: la transformació de les institucions jurídiques a debat, un cicle de conferències obert a l’alumnat i al professorat de la Facultat de Dret. El seminari, coordinat pels professors Josep Maria Castellà i Esther Martín, del Departament de dret constitucional i ciència política, i la professora Elena Lauroba, del Departament de dret civil, tindrà lloc al Saló de Graus de la Facultat. El ponents, professionals de prestigi de diversos camps del dret, debatran sobre qüestions jurídiques actuals:

• Dimecres 9 d’abril, 16 h. El nou Tractat de Lisboa (Àngel Boixareu)
• Dimarts 15 d’abril, 12 h. Constitució i estatuts el 2008 (Miquel Roca)
• Dilluns 21 d’abril, 12 h. Els òrgans reguladors: la Comissió Nacional de la Competència (Luis Berenguer)
• Dilluns 5 de maig, 12 h. Empreses i consumidors: una interlocució necessària (Anton Costas)
• Dijous 22 de maig, 12 h. Les relacions entre òrgans jurisdiccionals: el Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Constitucional (José Manuel Bandrés)

Podeu consultar el programa detallat del seminari en el següent enllaç.

La politització dels jocs olímpics ve de lluny: la utilització propagandista de Hitler dels jocs de 1936 (us recomanem vivament el documental de la cineasta Leni Riefenstahl d’aquests jocs) i la Olimpíada Popular que havia de tenir lloc a Barcelona, organitzada en protesta pels jocs de Berlín i suspesa a causa de la guerra civil espanyola; l’atac dels terroristes palestins a la vila olímpica de Munic el 1972; el boicot decretat per Carter i seguit per més d’una cinquantena de països als jocs de Moscou després de la invasió soviètica d’Afganistan i; la resposta de la URSS i els seus més estrets aliats que no van acudir a les Olimpíades de Los Angeles quatre anys més tard no són sinó exemples més que evidents de què política i esport caminen de la mà des de fa molt de temps. Els grecs confiaven a celebrar el centenari dels moderns jocs olímpics a Atenes el 1996, organització que va recaure finalment en la nord-americana Atlanta en una polèmica decisió amb un evident transfons polític i econòmic. La solució (política) va ser donar a Grècia els jocs de 2004.

Pequín 2008 no és una excepció. Els diaris estan dedicant aquests dies pàgines i pàgines a les manifestacions en defensa dels drets humans al país asiàtic i en suport de la causa tibetana convocades per grups que propugnen el boicot a la cita olímpica d’aquest estiu. Al web BarcelonaRadical.net teniu informació i enllaços de diferents campanyes contra la celebració dels jocs a Pequín que denuncien la manca de llibertat de premsa al país, la pena de mort o la violació dels drets humans a la Xina i al Tibet.

L’Associació d’Estudiants Progressistes continua dinamitzant la Facultat, aquesta vegada amb una xerrada que avui mateix (13 hores, Aula 19) parlarà sobre les eleccions primàries nord-americanes. Intervindran com a ponents Pere Vilanova, professor del departament de Dret constitucional i ciència política, i Pedro Riera, estudiant de postgrau als Estats Units.

La intenció de la xerrada és abordar la complexitat dels sistema d’elecció de candidats nord-americà. Al bàndol republicà el candidat ja està decidit, serà el senador John McCain. Centra ara l’atenció la competició a les files demòcrates, més encara pel fet que, per primera vegada, una dona i un afroamericà  (Hillary Clinton i Barak Obama) tenen opcions d’arribar a la Casa Blanca. Es considerarà també l’anomenat “efecte Obama“, aquell que ha permès que la popularitat del senador d’Il·linois s’estengui fins arribar a equilibrar-se amb la d’una exprimera dama gràcies a iniciatives com el tema Yes, we can, signat pel líder del grup Black Eye Peas a partir d’un discurs d’Obama. 

L’advocat, polític, editor i historiador Josep Benet i Morell va morir a Sant Cugat del Vallès a l’edat de 87 anys. Format en l’Escolania de Montserrat on va ingressar als set anys, des de jove va participar en els moviments nacionalistes catalans. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i llicenciat en dret l’any 1945 per la Universitat de Barcelona.

Com a advocat, Josep Benet es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes. Durant els primers anys de la dictadura franquista, Benet es va destacar com un dels màxims exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme fundant el 1944 el Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat, sent un dels promotors de la revista Serra d’Or i participant també en diversos actes de la resistència antifranquista, com l’acte de fundació de l’Assamblea de Catalunya el 1971.

Benet va ser elegit senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions de la transició amb el nombre més elevat de vots a tot l’estat, més d’un milió tres-cents mil vots. També va ser diputat del Parlament de Catalunya, encapçalant les llistes del PSUC l’any 1980 i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l’Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1996.

D’entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). Precisament, el proper dijous havia de presentar el que havia de ser el primer volum de les seves memòries, que sota el títol De l’esperança a la desfeta (1920-1939) relata la seva infància fins al final de la Guerra Civil.

D’ençà que el passat 17 de febrer es va signar a Pristina la Declaració d’independència de Kosovo les reaccions internacionals són el punt calent del tema, com es pot apreciar a la llista de països que reconeixen oficialment el nou país europeu. 

El professor de dret internacional públic David Bondia i el catedràtic de ciència política Miquel Caminal parlaran de les repercussions de la declaració d’independència del país balcànic a la conferència organitzada per l’AEP titulada Kosovo: precedent? Els temes a tractar inclouen la complexitat del procés d’independència d’aquest país, la seva homologació a la legalitat internacional i el seu valor com a referent per a altres regions. Els podreu escoltar a l’Aula 6 de la Facultat de Dret, demà dijous 26 a les 12:30.

I si el tema us interessa, ja podeu omplir el formulari per confirmar l’assistència a la conferència que organitza la Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%) amb la col·laboració de Juristes sense Fronteres i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Titulada Drets humans a Kosovo, comptarà amb la presència com a ponent d’Aida Guillén, exoficial de Drets Humans de l’OSCE. L’acte tindrà lloc el 26 d’abril, a les 19:30, a la seu de l’ICAB. 

A més de les conferències, trobareu un bon grapat d’enllaços interessants sobre Kosovo al portal Political Resources on the Net, així com bibliografia al catàleg de la Biblioteca, que encara no ha reconegut la independència del país, sota la matèria Kosovo (Sèrbia).  

Els dos homes que corren a la fotografia de l’esquerra són els germans Amestoy, en una instantània presa en algun lloc de l’Argentina el 1975. L’any 2006 el fotògraf Gustavo Germano va tornar a fer la mateixa fotografia. En la comparació de totes dues podem veure reflectida l’absència, el buit deixat en les vides dels familiars dels desapareguts. L’exposició que mostra aquest treball es diu Ausencias i es pot veure a diferents ciutats de Catalunya.

El 24 de març de 1976 els comandants generals Videla, Massera i Agosti van signar la proclama per la qual les forces armades argentines assumien la conducció de l’Estat. El pla d’extermini dels seus detractors va ser tan pervers i continuat com ho expliquen els testimonis que figuren a Nunca más : informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Per a una cronologia dels fets i enllaços a altres recursos, el govern argentí ha elaborat el lloc web del Día nacional de la memoria por la verdad y la justicia. Altres recursos interessants són Documentos desclasificados, una base de dades on es poden consultar els documents desclassificats pel Departament d’Estat dels Estats Units, que també compta amb material multimèdia, i la pàgina de l’Estudio Jurídico López de Belva, on trobareu un recull de sentències rellevants en l’àmbit dels drets humans a l’Argentina. Com sempre a Youtube trobareu documents de l’època i altres vídeos dels que hem seleccionat el titulat Juicio a las juntas militares i Argentina 1976-1983.

Amb motiu de l’aniversari del cop d’Estat militar a l’Argentina la Casa Amèrica Catalunya acull aquesta setmana dos actes: 

• Dijous, 27 de març, 19:30 h. El documental del mes està dedicat a Madres (veure el tràiler), una mirada intimista del realitzador argentí Eduardo Félix Walger sobre les Madres de la Plaza de Mayo, que relata la història de 17 mares i la seva lluita pels drets humans, la justícia i la igualtat.
• Divendres, 28 de març, 19:30 h. Taula rodona que comptarà amb la participació de Graciela Daleo, exdetinguda desapareguda de l’Escuela Mecánica de la Armada, Montserrat Armengou, realitzadora i documentalista, Raúl Castro, president de la Plataforma Argentina contra la Impunidad, i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya.

Potser alguna vegada us heu trobat amb un terme legal que no sabeu exactament què vol dir o amb una paraula impossible de la qual ignoreu la seva traducció al català. Si esteu a la biblioteca no hi ha cap problema: teniu una bona col.lecció d’enciclopèdies (B60) i diccionaris jurídics (B55) de caire general al primer pis i glossaris especialitzats a les respectives plantes de l’edifici que us resoldran aquests dubtes. Però, què fer quan no hi sou a la biblioteca?

Si disposeu d’un ordinador amb connexió a la xarxa els diferents diccionaris i vocabularis que es poden consultar en línia resoldran el vostre problema. Podeu començar pel Diccionario jurídico de LexJurídica i pel cercador de terminologia jurídica i administrativa Justiterm, dissenyat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, des del web del departament podeu accedir a altres vocabularis especialitzats, com ara Terminologia jurídica i administrativa, Vocabulari de dret penal i penitenciari i Diccionari de dret civil i també podeu instal·lar-vos al Word el diccionari de dret penal i dret penitenciari. El Departament de Governació i Administracions Públiques, per la seva banda, permet la consulta del seu Glossari de funció pública.

A més, el Servei de Llengua Catalana de la UB ha editat en format pdf diferents vocabularis castellà-català impulsats per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, que trobareu a Internet: de dret civil, de dret constitucional, de dret internacional públic i dret comunitari europeu, de dret mercantil, de dret penal i de dret processal.   

La UAB ens proposa un Vocabulari bàsic de dret administratiu. Pel que fa a la ciència política, el web http://www.llengua.info/vocterm/ permet la consulta simultània dels termes polítics amb els dels altres vocabularis bàsics de la Xarxa Vives d’Universitats.

Suposem que durant aquesta setmana ja heu vist prou el gràfic de l’esquerra a la televisió i a la premsa. Els mitjans de comunicació han fet especials sobre les eleccions (Abc, El País, El Mundo, El Periódico, La Vanguardia) on trobareu tot tipus de gràfics, però si el que us interessa són dades més puntuals us recomanem que aneu a les fonts oficials, en aquest cas el Ministeri de l’Interior per a les eleccions generals i el Parlament d’Andalusia per a les autonòmiques. Si necessiteu dades sobre el cens, l’Oficina del Cens Electoral les difon mitjançant l’Institut Nacional d’Estadística.

Fruit dels resultats del passat dia 9 hi ha una persona vinculada a la Facultat de Dret que revalida el seu escó al Congrés dels Diputats. Es tracta d’Elisenda Malaret, diputada per Barcelona del Grup Parlamentari Socialista i catedràtica del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la UB.

També a la Facultat, avui mateix a les 12 hores, és possible que tingueu l’oportunitat d’escoltar l’opinió sobre els resultats electorals d’un català expert en el tema. Es tracta ni més ni menys que de Jordi Pujol. L’expresident de la Generalitat té previst parlar sobre Què podem fer per Catalunya? a l’Aula Magna, en un acte dedicat a la presentació de l’Associació d’Estudiants Universitaris Catalans. Seria difícil que el públic assistent perdés l’oportunitat de preguntar a l’històric membre de CiU quin pot ser el paper del seu partit en les possibles negociacions per formar govern a Madrid. 

Les propostes de Rodríguez Zapatero, Rajoy i els caps de llista dels partits amb representació parlamentària han monopolitzat l’espai dels diferents mitjans de comunicació (i de les nostres bústies) durant les darreres setmanes. I és que, com ja sabeu, aquest diumenge es celebren les eleccions generals i molts de vosaltres possiblement ja tindreu decidit el vostre vot. Si no és així, us facilitem l’enllaç del web Elecciones a Cortes Generales 2008 del Ministeri de l’Interior dedicat a les candidatures presentades, que podeu consultar agrupades per circumscripcions. En trobareu de ben curioses: propostes dels descontents, dels més idealistes, algunes provocadores, minoritàries…

Alternativa Motor y Deportes (AMD que, per exemple, defensa la supressió dels guarda-rails) es presenta per Barcelona, així com Por un Mundo Más Justo (PUM+J, igualment d’àmbit estatal) i el Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA). A Madrid trobem el Partido Hache (PHache, encapçala la llista Eva María Hernández Villegas, altrament coneguda com Eva Hache, presentadora de Noche Hache a Cuatro) o el Partido de los No-Fumadores (PNF). Galícia té la seva Asamblea de Votación Electrónica (AVE) i la Representación Cannábica Navarra (RCN-NOK) també es presenta per València i Alacant. Amb un regust evident a èpoques passades tenim la Iniciativa Merindades de Castilla (IMC) de Burgos…

A la biblioteca podeu consultar les monografies sobre partits polítics a la tercera planta (NBf5). Dins d’aquest epígraf trobareu les obres agrupades per països. Val a dir que serà difícil trobar res, a hores d’ara, sobre els partits dels que us hem parlat avui al bloc!

El 1960, en el context d’uns resultats molt ajustats en les enquestes, Kennedy i Nixon van debatre per primer cop davant les càmeres de televisió. En aquella ocasió la idea de debatre no era la de dues persones conversant fluidament sinó que parapetats darrere d’un format molt encotillat els candidats emetien els seus discursos. Però, és clar, parlem d’uns polítics sense experiència prèvia en televisió. Uns anys més tard, el 1987, els Estats Units van crear la Commission on Presidential Debates, un organisme no partidista que regula els debats amb unes normes preestablertes i que ens dóna la dimensió de com són d’importants aquests debats en el sistema electoral nord-americà.

48 anys més tard, avui a la nit teniu la segona oportunitat de veure a Rodríguez Zapatero i Rajoy en un cara a cara, i si hem de jutjar pel que vam veure al primer debat, les seves dots davant la càmera no són gaire més extenses que les de Kennedy i Nixon. Tanmateix, hi ha d’altres exemples, i us hem fet una petita selecció. Per exemple, persones capaces de conversar vivament, com Sarkozy i Royal, o dos polítics dempeus passejant davant l’auditori, com veiem en el debat entre Bush i Kerry. També podeu veure l’interessant reportatge que va emetre La Sexta sobre el debat entre González i Aznar el 1993.

Kennedy vs. Nixon (1960)	González vs. Aznar (1993) (1,2,3,4,5,6,7,8)	Bush vs. Kerry (2004)
Sarkozy vs. Royal (2007) (1,2,4,5)	Zapatero-Rajoy (Feb. 200 (1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12)	Zapatero vs. Rajoy (Març 200

Parlar-vos de Bertolt Brecht a un bloc que tracta ciència política no està mai de més si tenim en compte que va aplicar al teatre els plantejaments teòrics del marxisme. A més, la conjuntura política que va viure amb la pujada dels nazis al poder i el seu exili als països escandinaus i, després, als Estats Units, el fa testimoni d’una època convulsa. Si, a més, l’obra de què us parlem gira al voltant de la decisió d’un jutge i d’un vell mite sobre l’aplicació de justícia, el Bloc de Dret us ha de recomanar anar al teatre a veure El cercle de guix caucasià.

El TNC ens resumeix l’argument així: “El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.”

L’actriu Anna Lizaran interpreta el personatge d’Azdak, el jutge. Sobre el seu paper ha dit: “Jo faig de jutge. És un gran personatge, un monstre de l’escena i de la literatura, tot i que potser no és tan conegut com Falstaff, per exemple. A El cercle de guix caucasià, el jutge reparteix justícia, però d’una manera molt especial…” Vosaltres mateixos podeu descobrir si Brecht és encara vigent i quina és aquesta manera especial d’impartir justícia al Teatre Nacional de Catalunya fins al 6 d’abril.

Qui més qui menys ha sentit parlar alguna vegada de Garry Kasparov. Els seus duels pel campionat mundial d’escacs enfront del gran Anatolij Karpov van monopolitzar l’atenció dels aficionats durant els anys vuitanta i noranta. Kasparov va ser campió del món oficial des del 1985 fins al 1993 i reconegut gairebé per tothom com a millor jugador en actiu fins a la seva retirada el 2005.

Menys conegut és el Kasparov polític. El gran mestre ja havia participat activament en la política soviètica, primer, i russa, després, abans d’iniciar la seva carrera el 2005 i pronunciar-se de manera continuada contra Vladimir Putin i les mancances democràtiques del seu país. El líder de l’oposició liberal i fundador del Front Cívic Unit (FCU) va ser arrestat el mes d’abril i també el novembre passat per participar en la Marxa dels dissidents organitzada a Moscou poc abans de les eleccions parlamentàries. Aquest mes de febrer va ser retingut perquè prestés declaració sobre el cotxe llogat (i presumptament robat, segons la policia) que el conduïa fins a Sotxi, on havia de participar en un acte contra el projecte dels jocs olímpics d’hivern de 2014, una aposta personal del president Putin.

Però Kasparov no encapçalarà cap llista el diumenge, data de les eleccions presidencials. Les autoritats russes no van autoritzar el congrés institucional del partit a Moscou fet que li va impedir registrar la seva candidatura. El màxim favorit per substituir Putin és l’actual primer viceprimer ministre (i exprofessor de dret) Dmitri Medvedev (Rússia Unida, amb una intenció de vot del 73% per al candidat oficialista que no deixa gaire marge de sorpresa als opositors), seguit de lluny per Guennadi Ziuganov (Partit Comunista), Vladimir Zhirinovski (Partit Liberal Democràtic) i Andrei Bogdanov (Partit Democràtic).

Els llibres sobre el sistema polític rus es troben a la tercera planta, amb la signatura NBc(RUS).

Avui us farem una breu aproximació a la figura d’Isidre Molas i Batllori, l’autor de l’imprescindible manual Derecho constitucional i d’un important nombre d’obres que tracten, principalment, de ciència política i dret constitucional. Podeu consultar al nostre catàleg la seva bibliografia.

Doctor en dret per la UB, Isidre Molas (Barcelona, 1940) és catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans havia estat degà de la facultat de dret de la mateixa universitat (1990-1993) i director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Durant anys, el professor Molas ha simultaniejat l’activitat acadèmica amb la política (podeu llegir i veure les seves intervencions en el Senat al seu web): va ser senador per Barcelona (afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya, va presentar-se a les darreres eleccions per l’Entesa Catalana de Progrés, de qui va ser portantveu a la cambra) des de l’any 2000 i vicepresident primer del Senat des del 2004 fins a la recent dissolució de les cambres per la propera convocatòria electoral. Ocupa la vicepresidència primera de la Diputació permanent. Ha estat portantveu de les comissions constitucional i d’incompatibilitats i recentment ha estat notícia per ser el ponent de la llei de memòria històrica en representació de l’Entesa. Abans de donar el salt a la política estatal, havia estat vicepresident del Parlament de Catalunya en les dues primeres legislatures, des del 1980 fins al 1988.

Si voleu aproximar-vos una mica més al personatge, podeu llegir l’entrevista que va concedir a la revista Espacio de libertad.

Avui a la tarda i la setmana vinent tindran lloc dues conferències a la Facultat de Dret que us poden apropar a la política nipona. Es tracta de dos actes del Seminari d’estudi interdisciplinari sobre el Japó, organitzats pel Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i pel Grup d’Estudi sobre la Forma d’Estat:

• 21 de febrer, 14-16 hores, Seminari 1. Toshiyasu Takahashi, professor de Dret Constitucional, Hiroshima Seudo University: El sistema de govern al Japó (conferència en italià).
• 28 de febrer, 14-16 hores, Seminari 1. Takashi Wakamatsu, professor Ciència Política, Chuo University, La política japonesa entre la continuïtat i el canvi (conferència en espanyol).

I ja que fem esment del Japó aprofitem per parlar-vos de la pel·lícula I just didn’t do it (veure tràiler), de Masayuki Suo. Es tracta d’un recorregut força crític pel sistema judicial japonès basat en el cas real d’un jove acusat d’assetjament.

Per què el director s’ha interessat pel món dels tribunals? Només una dada, ben bé el 99% dels casos criminals que examinen les corts nipones conclouen en un veredicte inculpatori i en la majoria dels casos és l’acusat qui ha declarat la seva culpabilitat. Un percentatge que envejarien els inquisidors de l’època més fosca, fruit segons llegim a l’article Justice, Japanese style, d’uns interrogatoris sense la presència d’advocat defensor i d’un sistema de primes als jutges per la ràpida resolució dels casos.

La distribució de la pel.lícula ha estat minoritària tot i ser la triada per representar al Japó als Oscars, tanmateix intentarem aconseguir-la per a la col.lecció de cinema en DVD que podeu trobar a la Biblioteca.   

És fàcil trobar a la xarxa un seguit de blocs des d’on els seus creadors comenten l’actualitat política, nacional o internacional. Si seguiu navegant per Internet també arribareu a altres blocs que analitzen la realitat política d’una manera més seriosa –si més no, més científica-. És el cas dels dos blocs que manté des de fa uns tres anys el professor del departament de Dret constitucional i ciència política, Josep Maria Reniu i Vilamala. Es tracta d’E-vote and e-democracy blog, un bloc sobre el vot electrònic que utilitza principalment l’anglès com llengua vehicular i que es manté amb la col.laboració de Jordi Barrat i Esteve, de la Universitat Rovira i Virgili  i de La cultura del pacto y las coaliciones, un bloc definit pel mateix Reniu com un “blog sobre coaliciones políticas, pactos legislativos y todo aquello que rodea la cultura del acuerdo y la negociación”.

Malgrat que cada cop són més freqüents, encara costa trobar blocs creats per professors de dret i ciència política. I, més concretament, de la Universitat de Barcelona. Val la pena anar-los consultant de tant en tant, ja que no només ens permeten aprofundir en l’especialitat de l’autor, sinó que ens ofereixen noves perspectives davant temes més generals o coneguts.

Birmània, un país governat per una Junta Militar que exerceix una forta repressió sobre els grups opositors, va viure el passat agost una protesta liderada pels monjos budistes, l’anomenada Revolta Safrà. Els manifestants demanaven la baixada dels preus dels productes bàsics, l’alliberament dels presos polítics i l’inici d’un procés de reconciliació nacional per resoldre les divisions polítiques. La nit del 25 de setembre les autoritats van iniciar una onada de repressió que inclogué l’assalt a monestirs, la detenció de manifestants i la imposició del toc de queda.

Quina és la situació uns mesos després de les protestes? per què no van tenir èxit? Aquestes preguntes us les podrà respondre Tin Htar Swe, oriünda de Birmània i cap d’informació del Servei Birmà de la BBC, demà 29 de gener a les 19:30, a la seu de la Casa Àsia. La conferència a càrrec de Swe porta per títol Birmània després de l’onada de repressió : el perquè de les protestes i el seu fracàs.  

Si voleu documentar-vos abans d’assistir a la conferència, recordeu que a la Guia temàtica d’Economia i Empresa trobareu una llarga selecció de recursos per trobar Informació sobre països. Una ullada ràpida al conflicte és el que trobareu a Birmania: la democracia secuestrada, publicat per El Mundo dins l’especial Guerras olvidadas.

El cinema documental té sovint una visió política del món o bé intenta mostrar una realitat poc coneguda. Així, tindria sentit que un cop cobertes les despeses de producció el seu missatge pogués arribar gratuïtament al gran públic. Dit i fet, entreu a Freedocumentaries. org, una pàgina web on podeu veure documentals que, segons els seus creadors, permeten al públic autoeducar-se per formar opinions crítiques i argumentades. 

Actualment disposen de 82 documentals en anglès que podeu triar segons la seva temàtica o segons la regió del món que tracten.  Si el vostre anglès no és prou avançat podeu clickar l’opció Documentaries in Spanish, on trobareu 19 documentals en castellà o amb subtítols en castellà.

Abans de començar a cremar a la foguera de les vanitats del Nadal i el seu consum sense límit, us proposem que acompanyeu als protagonistes de la pel.lícula dirigida per Gerardo Olivares en el seu viatge des de Níger fins a arribar a l’estret de Gibraltar, on hauran de superar els 14 quilòmetres que separen Àfrica i Europa i que donen títol al film (veure el tràiler).

Tothom coneix de la perillositat de creuar aquests 14 quilòmetres però no tants saben de la magnitud del viatge que han recorregut els aspirants a immigrants il.legals. A la pel.lícula d’Olivares veureu el periple d’un any, travessant el desert del Teneré, sense recursos ni garanties dels drets més bàsics, on la voluntat dels uns per a creuar fronteres desvela la part més fosca d’aquells que les vigilen. Es tracta d’una ficció, no d’un documental, on els aspectes més positius els trobem en l’evolució personal dels protagonistes.  

14 kilómetros s’exhibeix actualment a Barcelona a diverses sales. Pot ser una bona introducció abans de consultar les seccions de la Biblioteca dedicades a la immigració, en continu creixement, principalment els documents que trobareu amb la signatura MAm1.

El 16 d’octubre de 2007 un franctirador encerta dos trets mortals sobre George W. Bush, 43è president dels Estats Units, en el decurs d’una visita a Chicago. Aquesta notícia, que alguns rebrien amb un somriure complaent, és falsa realitat al fals documental de Gabriel Range titulat Muerte de un presidente (veure el tràiler).

La pel.lícula presenta diferents (falsos) protagonistes de la jornada en què s’esdevé el magnicidi i analitza el procés posterior per esbrinar qui va cometre l’assassinat. El tema és provocador i, potser per això, una pel.lícula amb dubtosos mèrits cinematogràfics ha arribat a les cartelleres europees precedida de la llegenda de no haver trobat distribució als Estats Units.

Tanmateix, es tracta d’un exercici de política-ficció que ofereix una reflexió sobre les tensions posteriors a l’11-S i sobre les lleis especials antiterroristes. En paraules del director: “La premisa de Muerte de un Presidente tiene un carácter subversivo, pero como metáfora del 11-S necesariamente tiene que ser terrible. La historia nos ha enseñado que no hay nada que tenga un impacto más profundo sobre Estados Unidos que el asesinato de un presidente. [...] La condena a priori de esta película por parte de políticos y sabihondos que no la han visto - y que quizá no la verán nunca - refleja el clima de terror en el que vivimos hoy, y al que mi película intenta referirse”.

S’exhibeix als cinemes Renoir Floridablanca.   

Avui dimarts, a partir de les 19 hores, teniu l’ocasió de veure a l’Auditori del Pati Manning (C. Montealegre, núm. 7) October’s Cry, de la directora Julie Gal. El documental, subtitulat en català i de 60 minuts de durada, mostra l’experiència, filmada al llarg de cinc anys, d’una mestra i d’una jove advocada dedicades a la causa dels drets civils i la pau entre àrabs i jueus després dels violents fets de la Intifada Al Aqsa.

La projecció hi assistiran Julie Gal, fundadora de Galex Productions, empresa que produeix pel.lícules sobre drets humans, i Quamar Shirgi-Assad, advocada de Rabins pels Drets Humans (Jerusalem).

Aquesta activitat està organitzada per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).

L’1 d’octubre de 1962, James Meredith (1933) es va convertir en el primer alumne negre de la Universitat de Mississippi. Coneguem una mica la història d’aquest estudiant de dret i història que es va convertir en un símbol de la lluita dels drets civils dels afroamericans.

L’estat de Mississippi s’havia oposat al moviment integracionista dels seixanta i es va convertir en l’escenari de violents enfrontaments després de la derogació de la segregació en les escoles públiques. James Meredith va demandar la Universitat de Mississippi, que no li permetia matricular-s’hi. Ross R. Barnett, governador de l’estat, va impedir que s’executés la resolució favorable a l’estudiant amb un categòric “cap escola serà integrada a Mississippi mentre jo sigui governador” i va mantenir la seva negativa fins i tot després de ser multat per desacatament.

El 30 de setembre, Meredith va arribar al campus escortat per agents federals. Dues persones van morir i més de quatre-centes van resultar ferides durant els aldarulls que van començar al recinte universitari i que van continuar durant la nit. El president Kennedy es va veure obligat a enviar l’exèrcit per sufocar la revolta segregacionista i el jove Meredith va iniciar les seves classes el dia següent. 

Un any més tard, Meredith es va graduar i el 1968 va obtenir el títol d’advocat per la Universitat de Columbia. El 1966 havia encapçalat la Marxa contra la por, de Memphis a Jackson, a favor dels drets civils i havia estat ferit per un franctirador. Reconegut activista, James Meredith és l’autor de nombrosos llibres sobre els drets civils.