You are currently browsing the monthly archive for Juny, 2008.
A la premsa de caire general sovint trobem referències al defensor del poble, al defensor del menor, a les diferents associacions de defensa dels consumidors, etc. Ara que finalitza el termini per presentar la declaració de la renda ens sembla un bon moment per parlar-vos del Consell per a la Defensa del Contribuent. Aquest organisme assessor de la Secretaria d’Estat d’Hisenda, creat a finals de 1996, actua per millorar la defensa dels drets i garanties dels ciutadans en llurs relacions tributàries i informa sobre les queixes i suggeriments que es plantegen. És el lloc al qual acudir quan detectem una incorrecta aplicació de les normes tributàries per part de l’Administració, un deficient servei d’informació i atenció al ciutadà per problemes derivats de la declaració, etc.
En el seu web trobareu la guia per a la presentació de queixes, reclamacions i suggeriments, els models dels formularis i les memòries del Consell, a més d’altra informació rellevant, com ara la seva composició i funcionament o la legislació relacionada amb la defensa del contribuent. També trobareu les memòries en paper a la quarta planta de la biblioteca (V72/1).
El president del Consell és el catedràtic de la Universitat de Múrcia Gaspar de la Peña Velasco. El seu predecessor va ser el Dr. José Juan Ferreiro Lapatza (foto), catedràtic de dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona, que va ostentar la presidència entre els anys 2001 i 2005. Entre els vocals trobem cognoms ben coneguts dins l’àmbit universitari com, per exemple, Fernando Pérez Royo o Antonio Cayón Galiardo.
En l’edició d’avui El Periódico de Catalunya publica l’article del catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan J. Queralt Tornem-hi amb el Poder Judicial, resposta a la proposta de refundació del Consell General del Poder Judicial del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, publicada al mateix diari la setmana passada.
Podeu llegir la reflexió de Joan J. Queralt en l’edició digital o a la pàgina 12 del diari en paper.
La biblioteca no sempre té en el seu fons les obres que responen amb exactitud les preguntes de tots els usuaris. Per això, de vegades ha de recórrer a fonts externes i a altres centres per proporcionar a cada lector la informació que està demanant o per redirigir-lo fins a aquesta.
No fa gaire una usuària es va adreçar a la biblioteca, mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari (Pab 24×7), per demanar les resolucions que es van prendre durant la Conferència Internacional de París de juliol de 1938 relatives al bombardeig de ciutats obertes.
Les resolucions no hi eren a la nostra biblioteca ni, malgrat haver-se celebrat en el marc de la Societat de Nacions, a la Biblioteca de les Nacions Unides, el primer lloc on ens vam haver d’adreçar. El següent pas va ser consultar la base de dades del web de l’International Institute of Social History. El resultat de la cerca plantejada va ser que la informació demanada es conservava a l’Archivo del Comité Nacional de la CNT: inventariats sota la referència 62E es trobaven diferents documents concernents a la Conferència Universal per la Pau i contra el Bombardeig de Ciutats Obertes de París.
Malauradament, la documentació no es podia consultar en línia, però sí vam poder posar en contacte la nostra usuària amb l’arxiu perquè pogués estudiar la documentació personalment.
El darrer número de la revista digital Electronic Journal of Comparative Law (EJCL), volum 12.1, està dedicat a les jurisdiccions mixtes, és a dir, als ordenaments jurídics que no es basen exclusivament en els principis del dret anglosaxó (Common law) ni en els del dret continental europeu (Civil law). Aquest número especial d’EJCL conté els treballs presentats a la Second World Society of Mixed Jurisdiction Jurists Conference, que va tenir lloc del 27 al 30 de juny de l’any passat a Edimburg.
Un exemple de jurisdicció mixta és Puerto Rico, que es regeix pel dret públic anglosaxó i el dret civil continental europeu. Un país estretament vinculat a la nostra facultat des de ja fa quinze anys. I és que l’Escuela de Derecho de la Universidad de Puerto Rico va crear el 1994, conjuntament amb la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, un programa de doble titulació mitjançant un conveni que va haver de ser actualitzat el 2001. Els estudiants catalans han de cursar de 32 a 35 crèdits al país americà i els porto-riquenys un any a Barcelona per aconseguir la doble titulació de Juris Doctor de la Universidad de Puerto Rico i de Llicenciat en Dret de la UB.
El conveni entre ambdues institucions permet que 10 alumnes de la UB que hagin superat el penúltim curs de la llicenciatura puguin completar els seus estudis a Puerto Rico. Si hi esteu interessats, en trobareu més informació a les pàgines sobre els programes internacionals de la Universitat de Barcelona i de la Universidad de Puerto Rico.
Ja ha començat el període de preinscripció dels màsters oficials que ofereix la Universitat de Barcelona per al curs vinent. Entre els màsters programats en trobareu quatre relacionats amb el dret:
- dintre del programa oficial de postgrau Estudis jurídics teniu els màsters Criminologia i Sociologia Juridicopenal (50 places i 90 crèdits), Dret de l’Empresa i dels Negocis (40 places i 90-120 crèdits) i Gestió Pública Avançada (40 places i 60-120 crèdits).
- dintre del programa de postgrau de Filosofia, i gestionat per aquella mateixa facultat, també s’ofereix el màster Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política (120 places i 60-120 crèdits).
Trobareu informació específica als respectius webs de cada màster i informació general relacionada amb la programació dels cursos i amb les beques i ajuts per als estudiants al web Màsters oficials de la Universitat de Barcelona.
Si ja heu acabat els exàmens i teniu ganes d’anar al cinema us proposem la pel.lícula 12 (12 razgnevannyh muzhchin, 2007), del rus Nikita Mikhalkov. El film és una revisió del clàssic de Sidney Lumet Dotze homes sense pietat (12 Angry Men, 1957), centrat en la deliberació d’un jurat en un cas d’homicidi.
En aquest cas, es jutja un adolescent txetxè per l’assassinat del seu padrastre, un militar rus. La moderna versió europea ens depara poques sorpreses: l’home que té pressa en l’original per anar a un partit es converteix en un artista que se n’ha d’anar de gira, Mikhalkov (que es reserva un dels dotze papers principals) trasllada la reunió al gimnàs d’un col.legi i les històries que desgranen els personatges, al voltant d’oncles Kolyes i Volodyes, recorden en certa mida els monòlegs confusos i alcoholitzats del bon soldat Švejk. Pel que fa a la resta, els dubtes raonables, els testimonis poc fiables de vellets o, fins i tot, la conclusió que per apunyalar algú és més lògic i efectiu fer-ho atacant per sota i no de dalt a baix segueixen igual que a la pel.lícula nord-americana, basada en l’obra teatral de Reginald Rose.
Podeu veure 12 als cinemes Aribau i Méliès, de Barcelona. Teniu la pel.lícula Dotze homes sense pietat a la nostra videoteca (B/DVD/12), sobre la qual escriurem properament.
I ja que parlem de cinema, aquesta tarda a les 19.30 hores es projecta per segona i darrera vegada a la Filmoteca la pel.lícula de Fritz Lang El retorn de Frank James (The return of Frank James, 1940), western basat en la venjança de Frank (Henry Fonda, protagonista, per cert, de Dotze homes sense pietat) envers Charlie i Bob Ford (John Carradine), els assassins del llegendari pistoler Jesse James. Us recomanem vivament aquest film i el divertit judici que té lloc gairebé al final del metratge contra Frank, amb constants referències a la confrontació entre el Nord i el Sud de la Guerra de Secessió americana.
Demà finalitza el termini per inscriure’s al IV Parlament Universitari. El Parlament de Catalunya l’organitza, amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, entre els dies 7 i 11 de juliol a la seu de la institució. Es tracta d’una activitat que permetrà als estudiants universitaris reunir-se amb diferents representants dels grups catalans i en la qual simularan el treball parlamentari dels diputats (tramitaran un projecte de llei, realitzaran sessions de control a un Consell Executiu simulat, etc.).
Cadascuna de les universitats catalanes participarà amb una delegació de 10-15 estudiants. Els universitaris s’hauran de repartir entre sis grups parlamentaris per afinitat política que simularan la realitat actual en que es reparteix l’arc del Parlament. S’intentarà que cap grup disposi de majoria absoluta al Ple i a les Comissions.
L’última jornada de la simulació es celebrarà a la Sala de Plens del Parlament.
Si esteu interessats en la simulació parlamentària ompliu el formulari d’inscripció. Per a més més informació, consulteu el projecte del programa o contacteu a través del telèfon 93 3046645 o del correu electrònic.
Ja sabem, ni que sigui d’haver-ho vist al cinema, que sovint apareixen sonats que imiten els patrons dels assassins en sèrie més cèlebres. Doncs a les biblioteques també passa. L’abril de 2007 us vam parlar de les destrosses que algú que s’inspirava en Jack l’Esbudellador havia comés en un llibre de la biblioteca. A principis de mes vam llegir a la premsa que un individu havia estat detingut per robar, mutilar i fer malbé documentació de l’Arxiu Històric de Terol. Avui us presentem l’obra d’un nou Jack, ara equipat amb diferents retoladors fosforescents, com l’investigador que va arrasar l’arxiu terolenc. I no és un exemple únic: malauradament hi ha més.
Pareu atenció en el domini de la línia i del color de l’artista plàstic que concita la nostra atenció. Gaudiu del seu traç ferm i de la policromia de la seva obra. Un creador d’avantguarda que defuig suports tradicionals com ara la tela o la fusta i prefereix utilitzar… els llibres! I no llibres propis, no. Els llibres de la biblioteca, com l’exemplar de las Lecciones de derecho comunitario europeo, edició dirigida per Victoria Abellán Honrubia i Blanca Vilà Costa, que il.lustra el post.
El bàrbar dels retoladors, que tan seriosament sembla que es pren això d’estudiar dret, almenys el comunitari, de ben segur no ha arribat al tema dels béns públics. Si ho hagués fet segurament hauria tingut una mica més de respecte pels llibres de la biblioteca, que no deixen de ser els vostres llibres.
“Sempre es repeteix la mateixa història: cada individu no pensa més que en si mateix”. Sòfocles.
Si l’abril passat us parlàvem de l’aprovació de la llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya (publicada al DOGC núm. 5123), avui ho fem de la referida al Llibre IV. El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat el text legislatiu relatiu a les successions, que manté com a base els principis sucessoris del dret civil català però incorpora novetats per adaptar-lo a la societat actual.
La premsa ha fet especial esment de les disposicions que tenen a veure amb la violència domèstica (El País, La Vanguardia, El Periódico), en referència al concepte d’indignitat successòria (Article 412-3) on es tipifica com indigne de succeir, entre d’altres, a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant” i a ”el qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant“.
Altres reformes destacables són el reconeixement dels mateixos drets en cas de mort sense testament a tots els tipus de parella (matrimonis i unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals), la reducció dels tipus de testament al notarial i l’hològraf (suprimint la figura arcaica del testament davant rector) i la limitació dels qui presten serveis assistencials o residencials a una persona, a ser afavorits pel que fa als drets de successió quan aquesta persona mor.
Fruit de les gestions fetes per un grup de professores de la Facultat de dret, l’editorial Marcial Pons ha donat a la biblioteca més de dos-cents manuals.
Com ja us vam informar, la propera implementació de Millennium, un nou sistema de gestió a les biblioteques del CRAI de la UB (ja el podeu veure en funcionament al catàleg de l’UAB, per exemple), condicionarà el nostre treball intern durant uns dies. Per raons tècniques, doncs, aquests nous manuals no es posaran encara a les prestatgeries de la primera planta però sí els podreu consultar a la biblioteca. Si necessiteu algun d’aquests manuals, demaneu-los al taulell de préstec i us els deixarem per a la seva consulta.
Fruit de la col.laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat neix la Universitat d’estiu de les Dones. En la seva primera edició ens proposa, per a la setmana del 14 al 18 de juliol, quatre cursos de 20 hores de durada que tindran lloc a les instal.lacions del Citilab de Cornellà (Pl. Can Suris, s/n) en horari de matí. Els recursos estan reconeguts amb 2 ó 3 crèdits per la UB.
Els cursos ofertats són: Les dones i les filosofies, La veu de les dones a les diferents religions, Les dones i la cultura: absències i distorsions i Polítiques de gènere, en el qual es parlarà de La dona i la política: el perquè de les dones a la política, La dona i el dret (I): el dret internacional i humanitari. Les dones enfront de les guerres. La tasca humanitària en favor de les dones, La dona i el dret (II): el codi penal. La violència masclista (a càrrec de la professora de Dret penal de la UB Ujala Joshi), La dona i el treball i El treball reproductiu.
Trobareu més informació sobre el programa, la matriculació i les activitats organitzades paral.lelament als cursos en el web de la Universitat d’estiu de les dones.
Per a la sol.licitud de beques podeu adreçar-vos al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de Cornellà de Llobregat trucant al telèfon 93 474 28 41.
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha desmuntat la doctrina Bush sobre els presoners de la base nord-americana a Cuba i els reconeix alguns drets bàsics que fins ara els eren negats com l’habeas corpus. La sentència del cas Boumediene et al. vs Bush, la tercera i més dura derrota judicial del president nord-americà en aquest espinós assumpte (vegeu Rasul et al. vs Bush i Hamdan vs. Rumsfeld), rebutja la legitimitat dels llimbs penitenciaris de Guantánamo. Ara seran els jutges federals els qui decidiran com aplicar la doctrina del Suprem.
La dispositiva, històrica per a alguns mitjans de comunicació ja que estableix que els prop de tres-cents sospitosos de terrorisme de Guantánamo tenen el dret constitucional de defensar-se als tribunals civils nord-americans, es va decidir després d’una ajustada votació: cinc vots concurrents i quatre de discrepants.
Un dels que van votar en contra és el darrer jutge d’arribar al Tribunal Suprem, el conservador Samuel Alito, nomenat pel president. Si voleu saber més del nomenament dels actuals jutges del Suprem, un tema ben interessant, us recomanem la lectura del llibre The Nine: Inside the Secret World of the Supreme Court, de Jeffrey Toobin. A la nostra biblioteca trobareu dos títols sobre Guantánamo: From Tom Paine to Guantanamo Bay, compilat per Ken Coates (Ih10/261) i Guantánamo : prisioneros en el limbo de la ilegalidad internacional, de Emma Reverter (MBI10/15). I també, lògicament, altres monografies sobre el Tribunal Suprem dels Estats Units i sobre la qüestió de l’habeas corpus.
L’editorial Aranzadi i la biblioteca ofereixen als estudiants de segon i tercer cicle dels ensenyaments adscrits a la Facultat de dret una beca en horari de matí (FD 2008/10) i una altra en horari de tarda (FD 2008/11) de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 17 a 20 hores respectivament.
La beca, que comença l’1 de setembre de 2008 i finalitza el 30 de juny de l’any vinent, consisteix a facilitar la cerca i la consulta dels productes de l’editorial als estudiants, professors i investigadors des de l’Aula Aranzadi.
La dotació econòmica és de 278 euros mensuals. Si voleu més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria clickant el següent enllaç o adreçar-vos al taulell d’informació de la biblioteca.
L’alumnat que vulgui sol.licitar aquesta beca haurà d’omplir l’imprès normalitzat que es facilitarà a l’Oficina d’Afers Generals de l’Administració de Dret, en horari de matí de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres, i a la següent adreça web. L’imprès normalitzat de sol.licitud, juntament amb l’altra documentació necessària, s’hauran de presentar a qualsevol dels registres generals de la UB fins al dia 17 de juny de 2008.
Mai no us heu preguntat per què l’Ilerdense rep aquest nom? Quan fa que hi són les aules i els despatxos dels departaments? L’edifici sempre ha pertangut a la Universitat de Barcelona? En C.M.U. Ilerdense: Barcelona 1969-1982, la pàgina dels antics alumnes del Col.legi Major Ilerdense, hem trobat la resposta a moltes de les nostres preguntes.
Un grup de famílies lleidatanes preocupades per l’allotjament dels seus fills que havien de marxar a estudiar a Barcelona van aconseguir, mitjançant la venda de títols, els diners necessaris per a la construcció d’un col.legi major a la Ciutat Comtal. La Universitat va cedir per a l’obra part dels terrenys on es troba la facultat a l’Avinguda Pedralbes (Avenida de la Victoria, als anys seixanta). El col.legi va començar a funcionar el 1969 i ho va fer durant catorze anys. Lògicament, malgrat que una bona part dels residents eren lleidatans, entre els prop de mil estudiants que van passar per l’Ilerdense n’hi havia de les altres províncies catalanes, d’altres llocs d’Espanya i, fins i tot, algun estranger. La Universitat va decidir destinar l’edifici a despatxos i aules a partir del curs 1982-1983 per fer front al creixent nombre d’alumnes matriculats en dret.
Pel que conten els exresidents, la capacitat de l’Ilerdense era de 250 places, distribuïdes majoritàriament en habitacions triples i l’edifici tenia diferents equipaments, com ara la biblioteca o el bar. Doneu un cop d’ull al seu web. Us transportarà als temps de les quintades, de les revistes de producció artesanal, de les vagues, dels enfrontaments dels estudiants amb els grisos, dels primers talls de la Diagonal. També hi tindreu notícia de l’associació cultural que han creat a Lleida, Res Non Verba, i dels sopars anuals que continuen celebrant al bar de la facultat.
Legal Today és un nou portal jurídic que arriba avalat pel segell de qualitat de Thomson-Aranzadi. Elaborat per advocats i adreçat a professionals del dret, el seu objectiu és informar sobre tot allò que s’esdevé en l’actualitat jurídica, així com oferir recolzament a l’usuari i facilitar informació pràctica que l’ajudi en l’exercici de la seva professió. En la seva declaració d’intencions, s’hi pot trobar la de crear la comunitat jurídica més gran d’Espanya i, per tant, consideren fonamental fomentar la participació dels usuaris.
De les cinc seccions en què es divideix (Actualidad, Firmas, Práctica Jurídica, Gestión del despacho i Opinión) destaquem la dedicada a la gestió de despatxos. Aquesta inclou continguts adreçats tant a aquells que ja exerceixen com als estudiants de dret que volen posicionar-se al mercat laboral. Per això Legal Today inclou articles que parlen de salaris professionals, de com crear un despatx i de com aconseguir clients. Aquí teniu un exemple, l’article titulat ¿Qué preguntas debo hacerme antes de fichar por un gran despacho? Potser després dels exàmens ja esteu en situació de fer-vos aquesta pregunta ara que sabem, gràcies a un altre dels continguts de Legal Today, que escasejen els joves advocats.
La il·lustració que veus a continuació pertany a l’article Ansietat davant els exàmens : la por al fracàs. Et reconeixes?
Tothom coincideix en assenyalar que una mica de nerviosisme abans d’un examen és normal i, fins i tot, estimulant. Tanmateix, si febrer i juny són els teus calvaris, l’època en què tornes a fumar i menjar tant com no voldries i en la que t’acompanyen els pensaments més negatius respecte a les teves possibilitats d’acabar la carrera, aleshores segurament podries millorar el teu rendiment acadèmic aprenent a controlar l’ansietat.
Fes un cop d’ull a l’article de Mireia Martí, als consells que ofereixen les universitats (Universitat de Granada, UPC, Universitat de Cadis, Universitat de Castella-La Manxa, UNED) o bé a les pautes que es proposen a estudiantes.info. Atès el que veiem a la Biblioteca del Campus Nord, que obre en horari nocturn, no tothom fa l’aconsellat descans la nit abans d’un examen, però si més no intenta tenir pensaments positius sobre el teu rendiment, una altra de les claus de l’èxit. Sort!
Alejandra Morales, alumna de doctorat en dret internacional, ens ha fet arribar aquest article per al Bloc de Dret.
Els representants dels 27 Estats que conformen la Unió Europea encara no han aconseguit arribar a un acord sobre la Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a procediments i normes comunes en els Estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al seu territori, que va presentar la Comissió l’1 de setembre de 2005. Coneguda com la “directiva de retorn”, sustenta la filosofia restrictiva de Berlusconi i Sarkozy sobre la immigració il·legal, pretén “harmonitzar” els procediments i normes comunes per al retorn d’immigrants il·legals i es negocia aquests dies a Brussel·les.
L’objectiu principal d’aquesta proposta és preveure normes comunes en les diferents legislacions dels Estats Membres sobre el retorn, l’expulsió, el reingrés, l’ús de mesures coercitives i l’internament temporal. Recordem però, que la normativa derivada de la Unió Europea es caracteritza per contenir disposicions de mínims, de manera que cada Estat podria unilateralment establir regles més favorables (art.4).
En línies generals la citada proposta es caracteritza per:
- El seu àmbit d’aplicació es refereix exclusivament als nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al territori d’un Estat Membre (art.2). L’article 3, entre d’altres, defineix la noció d’estada il·legal.
- Les ordres d’internament temporal es dictaran tant per les autoritats judicials com per les autoritats administratives (art. 14.2); aquest internament temporal podrà ser ampliat per les autoritats judicials fins a un màxim de sis mesos i podrà arribar fins als 18 mesos (art. 14.4).
- Les ordres d’expulsió contindran una prohibició de reingrés d’un màxim de 5 anys (art.9).
- No s’inclouen els supòsits de terrorisme, ja que aquests estan regulats en clàusules d’ordre públic i seguretat d’altres disposicions comunitàries.
En definitiva, la polèmica està assegurada en la doctrina, ja que un ampli sector dels experts opina que aquestes mesures estarien violant la Declaració universal dels drets humans de 1948, el Conveni europeu de drets humans i altres acords internacionals sobre protecció de drets humans.
Trobareu més informació sobre la regulació de la immigració al web de la Comissió Europea, als articles apareguts a El país i a El Mundo i a la tercera planta de la biblioteca (per exemple, els llibres MAm10/47, MAm1/57 i MAm1/50). La Revista de derecho migratorio y extranjería (Secció VI-193) és un altre recurs recomanat per mantenir-se al dia sobre aquest tema.
Amb motiu de la propera implementació de Millennium, un nou sistema de gestió a les biblioteques del CRAI de la UB, els serveis de préstec i préstec interbibliotecari es veuran afectats amb les següents incidències previstes:
Préstec
- des del 10 de juny fins a l’1 de juliol (ambdós inclosos) no es podrà fer reserves de préstecs.
- des del 16 de juny fins a l’1 de juliol (ambdós inclosos) no es podrà demanar préstecs d’altres biblioteques de la UB.
- des del 27 de juny fins a l’1 de juliol (ambdós inclosos) no funcionarà el servei de préstec ni les renovacions en línia via web.
Préstec interbibliotecari
- des del 16 de juny a l’1 de juliol (ambdós inclosos) no es serviran llibres del fons de la UB.
Sempre que no hi hagi cap imprevist, els serveis de préstec i préstec interbibliotecari tornaran a donar el servei habitual a partir del dia 2 de juliol.
Disculpeu les molèsties.
Sabíeu que des del web de la Fundación Juan March podeu escoltar les conferències que va fer Eduardo García de Enterría dintre del curs universitari Revolución Francesa y derecho? I que també permet accedir a les classes impartides per Luis Díez-Picazo en el curs Derecho e instituciones en el fin del siglo XX?
La Fundación Juan March posa a l’abast de tothom que tingui accés a la xarxa prop de dues mil conferències pronunciades per vuit-cents especialistes en els diferents actes i cursos organitzats per la pròpia institució des de la inauguració de la seva seu a Madrid el 1975. Els temes tractats van des de l’art, la història, la literatura, la música o la filosofia fins a la ciència política, el dret, l’economia o la sociologia.
Busqueu el personatge que us interessi al cercador del web. Comprovareu que, de vegades, pot resultar més valuós i productiu escoltar al propi autor que no llegir alguns dels seus textos. Hi trobareu discursos de Francisco Rubio Llorente, de Santiago Muñoz Machado, d’Antonio Hernández Gil, de l’expresident dels Estats Units Ronald Reagan o dels exministres Fernando Morán i Landelino Lavilla. Les classes de Francisco Tomás y Valiente sobre la història constitucional espanyola i de Julio Caro Baroja sobre antropologia social i criminologia, les paraules de Javier Paricio sobre el llegat jurídic de Roma, les lliçons de Francesco Capotorti sobre dret comunitari i les de José Ramón Montero, Manuel López-Rey, Elías Díaz o Richard Gunther, entre d’altres.
“LEX, una serie con todas las de la ley”, així ens presenta la veu en off d’Antena 3 la nova sèrie de producció pròpia que estrenen avui dijous a les 22:30. LEX és, segons els seus creadors, una comèdia judicial que narra les experiències professionals i personals d’un grup d’advocats ambiciosos i brillants. És a dir, una fórmula sense sorpreses: professional lliberal profundament cínic i miserable deixa anar frases punyents a tort i dret amb l’aquiescència dels seus atractius col·laboradors. El Dr. House ha fet escola.
Sospitem que no us aportarà grans coneixements jurídics però potser us divertirà veure Javier Cámara, Nathalie Poza i Santi Millán en acció.
El servidor del Senat allotja, entre d’altres, la base de dades CALEX : legislación y jurisprudencia del Tribunal Constitucional referida a las CCAA. L’usuari pot consultar-la mitjançant tres bases de dades independents: Legislación, Procesos i Sentencias.
CALEX conté la normativa estatal amb rang superior i altres disposicions de rang inferior d’interès per a les comunitats autònomes. També hi trobareu la normativa amb rang de llei generada per les comunitats i una selecció d’altres disposicions de desenvolupament i aplicació. En total s’hi citen gairebé 110.000 disposicions emeses des de 1979 fins a l’actualitat de les quals es donen, a més de les seves dades bàsiques, informació sobre eventuals correccions d’errors i impugnacions davant el Tribunal Constitucional.
La base de dades recull també la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre recursos i qüestions d’inconstitucionalitat, impugnacions, recursos d’empara i conflictes competencials relacionats amb les comunitats autònomes. A més de les dades més rellevants dels processos i les referides a la publicació en el BOE, CALEX facilita el text de les dispositives. Hi ha informació sobre més de 1.500 processos i més de 600 sentències.
El Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007 pels caps d’estat i de govern dels actuals vint-i-set estats membres de la Unió Europea, probablement posarà punt i final a una de les crisis més greus que ha afrontat el procés d’integració europea, després del rebuig de França (29 de maig de 2005) i els Països Baixos (1 de juny de 2005) al Tractat Constitucional.
El nou tractat reforma els actuals tractats constitutius però evita parlar de text únic i de refundació o derogació de la normativa vigent, com sí preveien els articles IV-437 i 438 del Tractat Constitucional, i, per descomptat, no fa esment d’una Constitució Europea en el títol. Tanmateix, recull el més substancial de pràcticament tot el que de novetat tenia el Tractat Constitucional.
Manté, per tant, instruments i mecanismes que milloren l’eficàcia i la democràcia de la Unió Europea. Elements com la presidència estable, la figura de l’alt representant com a vicepresident de la Comissió, la reducció del número de comissaris, el notable increment de pressupostos l’assignació dels quals es fa per majoria qualificada en comptes de per unanimitat, la generalització del procediment de codecisió com procediment legislatiu ordinari, la personalitat jurídica única, la iniciativa popular o una política exterior més eficaç, en són bons exemples. Introdueix també nous títols competencials en matèries com energia o canvi climàtic.
El Tractat de Lisboa preveu la seva entrada en vigor en l’article 6.2 per a l’1 de gener de 2009 o, en el seu defecte, el mes següent al del dipòsit de l’instrument de ratificació de l’últim Estat signatari que acompleixi aquesta formalitat. Per curar-se en salut aquesta vegada la ratificació serà via parlamentària, no referendària, amb l’excepció d’Irlanda, que per imperatiu constitucional serà l’únic país que celebrarà un referèndum. Serà el 12 de juny i ve acompanyat de polèmica tal com podeu llegir a l’article Europa favorece a Irlanda para salvar el referéndum sobre el Tratado de Lisboa.
Al lloc web del BOE podeu consultar el text complet del Tractat en PDF. Hem seleccionat alguns articles sobre el tema, apareguts a revistes especialitzades, que podeu trobar a l’Hemeroteca:
- AYALA, J. “Carta de Europa. Un complicado año de transición: las tareas de la UE para 2008″, Política exterior, vol. 22, núm. 121, 2008, p. 11-20. Hemeroteca: VI-176.
- DELGADO, I. “Diez preguntas y respuestas sobre el Tratado de Lisboa”, El consultor de los ayuntamientos y de los juzgados, núm. 1, 2008, p. 22-25. Hemeroteca: Secció IV-82.
- DOMINGUEZ, D. “Nuevo Tratado de Lisboa”, Derecho de los negocios, núm.207, 2007. Hemeroteca: Sección IV-82.
- MATIA, A.: “El Tratado de Lisboa en el proceso de construcción europea”, Boletín de información del Ministerio de Justicia, núm. 2058, any 62, p. 1023-1036. Hemeroteca: Secció III-39.
- SAENZ, A. “El tratado de Lisboa: comienza una nueva etapa para Europa” Diario La Ley, núm. 6851, 2007. Hemeroteca: Secció OR-20/22.
Altres revistes sobre la Unió Europea a l’Hemeroteca:
- Revista de derecho comunitario europeo. Secció VI-191
- Revista de derecho de la Unión Europea. Secció VI-192
- Revista española de derecho europeo. Secció IV-70
- Noticias de la Unión Europea. Secció VI-168
El proper dimecres 4 de juny, a les 19 hores, al Saló de Graus de la Facultat de Dret podeu assistir a la conferència titulada El traslado internacional del domicilio social: nuevos horizontes, organitzada pel CIDDRIM (Centro para la investigación y Desarrollo del Derecho Registral Inmobiliario y Mercantil). Parlarà sobre el tema Mariano Álvarez Pérez, director del Servei de Coordinació dels Registres Mercantils d’Espanya i registrador de la propietat i mercantil.
Així ens planteja el tema el programa de la conferència:
“El problema del traslado internacional del domicilio social de las entidades mercantiles ha merecido una creciente atención por parte de la doctrina, tanto la que bucea en el campo del Derecho internacional privado como de la que lo hace en el del Derecho mercantil. El creciente proceso de internacionalización de los operadores económicos y la actual tendencia a la deslocalización de las actividades empresariales demanda facilitar la movilidad societaria, lo que hasta ahora topa con la práctica orfandad de nuestro ordenamiento sobre el particular dando lugar a distintos posicionamientos sobre su posibilidad, requisitos y efectos.
Por su parte, el contenido de la normativa comunitaria, orientada en principio a la consecución efectiva de un mercado único dentro de la Unión Europea, no ha impedido con sus contradicciones ser utilizada como coartada por las posturas que defienden distintas soluciones. Ahora bien, se ha de tener en cuenta que las más recientes y progresivas resoluciones del Tribunal de Justicia han venido a arrojar nueva luz sobre el tema y su interpretación sobre la aplicabilidad de las libertades básicas del Tratado CEE, en especial la de libre establecimiento, obligan a un posicionamiento favorable al traslado del domicilio social superando los obstáculos que pudieran surgir de la aplicación de los ordenamientos nacionales.
Por último, el reciente Anteproyecto de Ley de modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles, cuyo ulterior desarrollo parece imparable, va a suponer un nuevo enfoque de problema, por más que no esté exento de lagunas y plantee contradicciones que es de esperar sean resueltas en su tramitación definitiva.”
Darrers comentaris