Pequín 2008

La politització dels jocs olímpics ve de lluny: la utilització propagandista de Hitler dels jocs de 1936 (us recomanem vivament el documental de la cineasta Leni Riefenstahl d’aquests jocs) i la Olimpíada Popular que havia de tenir lloc a Barcelona, organitzada en protesta pels jocs de Berlín i suspesa a causa de la guerra civil espanyola; l’atac dels terroristes palestins a la vila olímpica de Munic el 1972; el boicot decretat per Carter i seguit per més d’una cinquantena de països als jocs de Moscou després de la invasió soviètica d’Afganistan i; la resposta de la URSS i els seus més estrets aliats que no van acudir a les Olimpíades de Los Angeles quatre anys més tard no són sinó exemples més que evidents de què política i esport caminen de la mà des de fa molt de temps. Els grecs confiaven a celebrar el centenari dels moderns jocs olímpics a Atenes el 1996, organització que va recaure finalment en la nord-americana Atlanta en una polèmica decisió amb un evident transfons polític i econòmic. La solució (política) va ser donar a Grècia els jocs de 2004.

Pequín 2008 no és una excepció. Els diaris estan dedicant aquests dies pàgines i pàgines a les manifestacions en defensa dels drets humans al país asiàtic i en suport de la causa tibetana convocades per grups que propugnen el boicot a la cita olímpica d’aquest estiu. Al web BarcelonaRadical.net teniu informació i enllaços de diferents campanyes contra la celebració dels jocs a Pequín que denuncien la manca de llibertat de premsa al país, la pena de mort o la violació dels drets humans a la Xina i al Tibet.