Monthly Archive

Al voltant de la una del migdia s’ha produït el furt d’un ordinador portàtil a l’hemeroteca de Dret. Si us plau, si en teniu cap notícia sobre l’ordinador o el responsable del furt, truqueu al David, el seu propietari, al 610606013 o escriviu-li un correu a l’adreça extranjeria8@hotmail.com. Es recompensarà qualsevol informació sobre aquest desafortunat episodi.

Si us plau, vigileu les vostres pertinences.

Una manera de simplificar la comunicació amb els usuaris que visiten la Biblioteca és donar un únic punt de referència on es centralitzin les informacions. Amb aquesta finalitat s’ha instal·lat una pantalla que trobareu al vestíbul d’entrada, al costat del taulell d’informació i préstec. Hi apareixeran les informacions puntuals que us puguin afectar (avaries, ampliació d’horaris en períodes d’exàmens, etc.) combinades amb informacions generals (sessions de formació, ubicació del fons a les plantes, etc.).

Com sempre, disposeu de l’adreça blocdedret@ub.edu per enviar els suggeriments que us semblin oportuns per millorar la comunicació amb vosaltres, tal com ja intentem fer mitjançant el Bloc de Dret. 

A començaments de març us vam parlar de la Ronda Regional Europea celebrada a Pécs (Hongria) de la WTO Elsa Moot Court Competition (EMC²), una de les competicions de judicis simulats més prestigioses del món i l’única basada en el dret de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Com ja us explicàrem en aquell post, els objectius de la competició són animar el desenvolupament de la matèria en els programes d’estudis universitaris i contribuir a una discussió de qualitat al voltant de la globalització dins del context dels acords de l’OMC.

L’equip de la facultat, integrat per Adrián Verdegay, Luis Castellví, Jennifer Hamaoui i Gastón Gilabert (la fotografia correspon al seu concurs en Pécs), va acabar entre els quatre primers, classificació que els va permetre accedir a la fase final. La competició entre les setze millors universitats en la matèria comença avui a Ginebra (Suïssa), seu de l’OMC, i es perllongarà fins al 3 de maig. Britànics i australians són els grans favorits en una cita en la qual els nostres de ben segur tindran una actuació destacada.

L’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha creat una nova aplicació que permet la consulta directa del seu fons documental i bibliogràfic i que facilitarà la recerca d’informació a estudiosos i investigadors. S’hi pot accedir al recurs des del web de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya: http://fdbdrep.gencat.net/ConsultaIea/.

Al llarg de quasi vint-i-tres anys d’existència, l’IEA ha incrementat el volum del seu fons fins arribar als 27.700 registres. Segons podem llegir al web de la Secretaria, el fons està integrat per monografies i publicacions seriades, tesis, treballs, conferències, seminaris, simposis i articles de premsa des de l’any 1985 fins a l’actualitat (només està disponible en format paper fins a l’any 2002 i a partir del 2003 tots els buidats s’han digitalitzat).

Des de la seva creació pel Decret 383/1984, de 22 de desembre, l’IEA ha constituït aquest fons documental i bibliogràfic amb l’objectiu de donar suport a les institucions i als investigadors interessats en l’estudi de les autonomies polítiques territorials.

En el seu darrer partit europeu, l’Arsenal no va alinear a Anfield cap futbolista anglès en el partit de quarts de final de la Champions League. Al seu rival, el Liverpool FC de Rafa Benítez i Fernando Torres, hi ha qui l’anomena Iberpool per la quantitat d’espanyols que hi juguen a l’equip. En un dels millors clubs de la primera divisió espanyola conviuen un porter italià, un lateral grec, un central colombià, un extrem portuguès, un migcampista argentí i un altre brasiler amb un davanter centre uruguaià. Al bàsquet passa el mateix, jugadors de diferents nacionalitats integren els planters dels equips més forts de la lliga. Això no era possible fa uns anys, abans de la sentència Bosman (o cas Bosman, per a la premsa esportiva).   

El 15 de desembre de 1995 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre la demanda que el modest futbolista belga Jean-Marc Bosman va presentar contra el seu club, el Royal Football Club de Liège, contra la Federació Belga de Futbol i contra la Unió Europea de les Associacions de Futbol (UEFA)  perquè entenia que les seves normes impedien el seu traspàs a l’equip francès de l’USL Dunkerque. El tribunal va donar per bones les raons esgrimides per la defensa del jugador, basades en la interpretació dels articles 48 (lliure circulació dels treballadors), 85 i 86 (normes sobre la competència) del Tractat de Roma de 1957 i va declarar il.legals les indemnitzacions per traspassos de futbolistes (els anomenats transfers) i la restricció del nombre de jugadors dels estats membres de la Unió Europea en els equips europeus. Des d’aquest moment, doncs, els futbolistes europeus van deixar d’ocupar plaça d’estrangers en els seus equips.

Podeu llegir el text de la sentència d’aquest paradigmàtic cas del dret comunitari europeu i del dret esportiu en el següent enllaç.

El mateix tribunal va anar una mica més enllà i el 8 de maig de 2003 va dictaminar que els jugadors de països associats a la Unió Europea no havien de ser considerats estrangers en atendre una demanda de Maros Kolpak, el porter eslovac de l’equip alemany de handbol TSV Östringen. Llegiu la sentència.  

El procurador és una figura present a tots els tràmits judicials i, tanmateix, bastant desconeguda. Per evitar aquest desconeixment el Consell General de Procuradors d’Espanya ha editat el tríptic El Procurador, al servicio del ciudadano. Es tracta d’un text on s’expliquen les funcions d’aquests professionals, la manera d’accedir al benefici de la justícia gratuïta i altres dubtes freqüents.

Llegint-lo hem sabut que un procurador és un llicenciat en dret inscrit al seu respectiu col·legi de procuradors. La seva professió es troba regulada per la LOPJ (articles 543 a 546), per la LEC (articles 23 a 34), i per l’Estatut General dels Procuradors dels Tribunals d’Espanya, aprovat pel RD 1281/2002, on es defineix la Procura com una professió lliure, independent i col·legiada que té com a principal missió la representació tècnica d’aquells que siguin part en qualsevol tipus de procediment.

Les seves funcions inclouen col·laborar amb els òrgans jurisdiccionals en l’Administració de Justícia, defensar amb professionalitat els interessos dels seus representats guardant el secret professional de la informació que aquests els revelin, oferir al client informació objectiva i fidedigna sobre el desenvolupament del procés judicial i satisfer tot tipus de pagaments que es generin en el procés.

“Hàmlet: Una altra. ¿Qui et diu que no és la calavera d’un advocat? ¿On són les seves subtileses, on les murrieries, les argúcies, tots els trucs i els altres mil tripijocs que devia gastar quan era viu? ¿Per què ha de sofrir que aquest brètol li pugui aixafar la closca amb una pala bruta, sense que ningún no li demani comptes pels cops i les ferides?… Hmmm! Aquest compare podia haver estat, al seu temps, un gran comprador de terres amb les seves actes legals, les seves adjudicacions, lletres de canvi, inscripcions i transcripcions; i totes les seves actes van a raure a aquest darrer acte, i tots els seus pagarés obtenen aquest únic pagament. ¿Que potser totes les seves garanties, ni que estiguin perfectament garantitzades, li donen un pam més de terra que el que cabria al llarg i l’ample d’un document? Els títols de propietat de les seves terres, a penes cabrien en aquesta caixa; i val a dir que el mateix propietari no deu tenir gaire més espai, veritat?

Horaci: Ni un bocí més, missenyor

Hàmlet: Que no és fet de pell de moltó, el pergamí?

Horaci: O de vedell, missenyor.

Hàmlet: Dons són ben moltons, i a més vedells, els qui cerquen llur seguretat en això. “

Shakespeare, W. La tràgica història de Hàmlet, príncep de Dinamarca. Barcelona : Aymà, 1980. p. 206

Dimecres passat el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, que regula les associacions i fundacions (consulteu el text tramitat). El llibre conté l’estatut bàsic de la persona jurídica en dret català, actualitza el seu règim jurídic i refon les lleis 7/1997 i 5/2001.

Amb el nou text, associacions i fundacions augmenten la seva independència respecte a l’Administració i estan sotmeses a un major control per part dels seus membres. On s’observen els canvis més significatius és en el Títol III, relatiu a les fundacions. Les modificacions pretenen garantir la viabilitat de les futures fundacions i que la seva finalitat obeeixi a un interès general.

L’elaboració del Llibre III s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat per la llei 29/2002, que va aprovar la Primera llei del Codi Civil, i seguit per l’aprovació del Llibre V del Codi Civil el 10 de maig de 2006.

Podeu llegir la notícia al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Properament podreu consultar el llibre Brancusi contra los Estados Unidos : la definición jurídica del arte ( 1928 ), obra traduïda per la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Mònica Sumoy Gete-Alonso, que també signa la introducció. La biblioteca ha iniciat els tràmits per a l’adquisició d’aquest llibre publicat per l’editorial Comares l’any 2007 sobre el cèlebre procés que va ser el primer judici en la història dels Estats Units en què es va debatre què era i què no era art. Llegim a la coberta:

“En 1926, el escultor Brancusi desafió y sorprendió al público con su pieza de arte abstracto Pájaro en el espacio, que los funcionarios de las aduanas estadounidenses no quisieron reconocer como obra de arte exenta, por tanto, de gravámenes arancelarios. La pieza fue clasificada y gravada como utensilio ordinario. Ofendido no tanto por el arancel impuesto como por el hecho de que su escultura no hubiera merecido la calificación de artística por quien no entendía de arte (esto es, viendo dañado más su derecho moral que económico), Brancusi demandó a los Estados Unidos ante la sección tercera del Tribunal de Aduanas del país. En el juicio, en el que el pájaro fue la prueba número uno, se discutió jurídicamente por primera vez en la historia si se estaba ante un mero objeto común y de utilidad o ante una verdadera obra de arte, lo que, en paralelo, condujo a discutir lo que era el arte moderno”.

D’aquí a uns dies podreu llegir la resolució del cas…

Llegíem a El futuro del libro, el bloc de José Antonio Millán sobre l’edició i el món del llibre, un interessant post sobre el judici que enfronta a J.K. Rowling, la creadora del popular mag Potter, de nom Harry, i la Warner Bros. contra RDR Books. Aquesta modesta editorial pretenia publicar el contingut del web The Harry Potter Lexicon, creat per Steve Vander Ark, un fan de la sèrie de novel.les de la Rowling, sense el consentiment de l’autora.

Llegiu amb atenció l’article de José Antonio Millán. Es fa un seguit de preguntes sobre el que pot amagar-se darrere la demanda de l’autora. Segurament no hi ha tanta diferència entre el web i la futura enciclopèdia en paper ja que els continguts són els mateixos i en ambdós casos existeix una voluntat de guanyar diners amb l’obra. Si web i enciclopèdia en paper vulneren la propietat intel.lectual i els drets d’autor de J.K. Rowling, potser també la planificació d’una nova i acurada obra de consulta implica per sí mateix un treball de creació que va més enllà del plagi. Potser els futurs advocats de la universitat tenen alguna cosa a dir al respecte.

El nom de l’editorial Hein no hauria de deixar indiferents a aquells interessats en l’estudi del dret anglosaxó ja que s’ha dedicat durant 80 anys a la microfilmació de materials legals impresos i a la distribució de publicacions periòdiques d’aquest àmbit. Quan internet va aparèixer en l’horitzó del món editorial, Hein va començar a digitalitzar imatges i l’any 2000 va llençar HeinOnline.

HeinOnline és, amb Westlaw International i LexisNexis, una de les grans bases de dades que donen accés a la documentació jurídica anglosaxona. La seva peculiaritat és l’exhaustivitat del seu fons històric, majoritàriament de revistes jurídiques tot i que també inclou textos legislatius, jurisprudència i llibres electrònics.   

Tots els continguts de HeinOnline es troben en format PDF i són accessibles des dels diferents índexs o bé mitjançant cercadors específics per a cadascuna de les seccions que ofereix. Aquestes es poden subscriure individualment i la Universitat de Barcelona té accés actualment a les col·leccions:

• Biblioteca de revistes de dret, més de 1000 revistes disponibles des del primer número.
• English Reports (1220-1865). Més de 100.000 sentències antigues que van establir les bases de la legislació aplicable a l’Imperi Britànic.

Un valor afegit d’aquesta base de dades és l’assistència a l’usuari que ofereix. Disposeu d’un bloc (Heinonline Weblog), d’una àmplia secció d’ajuda i d’un canal a Youtube on trobareu vídeos explicatius per millorar les vostres cerques. Això si, tot en anglès.

Els Sex Pistols ja són un clàssic de la música dels setanta amb presència al US Rock and Roll Hall of Fame. El moviment punk, assimilat ja per la societat a la què donava l’esquena, deixa enrere un slogan que per a molts va ser una marca generacional: no hi ha futur. Ara hi ha qui es pregunta si assumir un contingut tan nihilista és millor que no assumir-ne cap. S’han acabat les reaccions frontals contra el sistema?

L’associació Enmedio aprofita que s’acaba de publicar l’autobiografia de John Lydon, cantant dels Sex Pistols, titulada Rotten : No Irish, no blacks, no dogs, per revisar els postulats del punk i la seva vigència. Ens ho plantegen així:

“El Punk, por un breve momento consiguió darle la vuelta a lo que también parecía un destino único, fue capaz de hacer que el miedo y la dignidad cambiasen de lado, y que la ausencia de futuro y esperanza, más que asustarnos, nos dotase de fuerza. ¿En qué consistiría hoy una práctica capaz de plantarle cara a esos mismos retos?”

La cita és demà dijous 17 d’abril a les 20 hores a la seu d’Enmedio, que es troba al carrer Palaudàries 25-27, baixos, metro Paral·lel.

De vegades utilitzem per marcar una pàgina que hem de fotocopiar o un paràgraf interessant el primer que trobem a mà. Un bitllet de transport públic validat, un tríptic publicitari o un full amb apunts en brut poden acomplir aquesta funció a la perfecció.

De tant en tant els companys del taulell de préstec detecten i retiren aquests improvisats senyals que han quedat oblidats dins dels llibres retornats. Però no són els únics. També apareixen aquests punts de llibre en monografies antigues que fa temps que no han sortit en préstec, alguns de ben curiosos que fins i tot podrien ser objecte d’una exposició (de caire informal, és clar).

Fotografies d’una antiga església (potser italiana), una foto dels anys setanta d’una nena en bicicleta, una travessa de 1980 (qui sap qui va guanyar el Rayo Vallecano-Hércules), rebuts de quotes mensuals de 1936 i 1937 de l’Asociación Mutuo-Benéfica de Funcionarios de la Administración de Justicia, la còpia d’una multa per aparcar en zona reservada, retalls lombrosians d’un diari alemany, dos retalls de diaris italians (Dongiovanni a Stoccolma è una pallida e bionda signora, de 1953, per exemple), una postal d’una koré de l’Acròpoli d’Atenes o una altra d’un regi edifici muniquès on la remitent desitja a l’oblidadís destinatari también mucha felicidad en este año (1939, possiblement un dels anys més terribles de la història europea recent)… no són més que algunes de les peces que podrien formar part del nostre petit museu.

Fixeu-vos en la il.lustració. El professor Bartolus, com sabem per les lletres vermelles que figuren a la seva cadira, imparteix classe a uns alumnes que prenen apunts amb atenció. Estem a l’Edat Mitjana i el que té la paraula és un rellevant jurista, destacat comentarista del dret romà i cap de l’escola dels glossadors. Tot això i molt més ho ha fet en un curt període de temps, va néixer a Sassoferrato, Úmbria, el 1313 i va morir a Perusa el 1357.

Bartolo da Sassoferrato va desenvolupar molts conceptes legals nous que es van convertir en part dels costums del dret civil. A la Wikipedia llegim que la seva popularitat va ser tal que es deia nemo bonus iuriste, nisi sit Bartolista (ningú pot ser un bon jurista si no és “Bartolista”) i que a causa de la seva fama es va donar el nom de Bartolo al personatge de l’advocat estirat que apareix a moltes obres de teatre italianes. Veieu com a exemple al Dr. Bartolo en acció a un fragment de l’òpera Les noces de Fígaro en l’ària de la Vendetta.

I per què us parlem d’aquesta il·lustració de Bartolus impartint classe? Es tracta d’un gravat que figura a la portada de Bartoli da Saxoferrato Prima, una obra datada el 1530 i publicada a Lió que forma part de la col.lecció de llibres antics i de gran valor que es conserven a la secció de Reserva de la Biblioteca de Dret. A la pàgina 176 del llibre La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, es comenta: 

“[...] ens demostra la persistent autoritat dels comentaris del jurisconsult Bártolo da Sassoferrato (1313-1357) que exercí una forta influència sobre la ciència jurídica catalana. És interessant el seu frontispici pels elements decoratius que inclou, dins del repertori dels grotescs, però ho és molt més encara perquè s’hi situa com a tema bàsic la representació d’una classe universitària, amb el professor Bartolus in cathedra i els alumnes prenent notes asseguts en bancs“.

Al catàleg de fons modern també trobareu al jurista italià sota la matèria Bartolo da Sassoferrato i com autor en una edició facsímil de 1964.

Assassinat al Museu és el títol de l’exposició temporal que es pot visitar al Museu de ciències naturals de Barcelona fins al 6 de gener de 2009. Planteja l’assassinat fictici del director de la institució com a punt de partida d’una investigació que permet el visitant anar descobrint les diferents tècniques utilitzades en criminologia a més d’un seguit d’activitats complementàries relacionades amb l’exposició. Les dades recollides a les sales dedicades a la medicina, odontologia i entomologia forenses, a les empremtes dactilars, a les restes biològiques i l’ADN, a les petjades de sabates, a les fibres i microfibres, a la balística i als retrats robot condueixen els visitants finalment fins a l’assassí.

Aquesta proposta del Museu és una adaptació d’una idea original de l’Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique. El Museu obre les seves portes de dimarts a dissabte de 10 a 18.30 hores i els diumenges de 10 a 14.30 hores. El preu reduït per a estudiants menors de 25 anys és de 2,15 euros. 

Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

• Edifici de Geologia (Parc de la Ciutadella, s/n; tel. 93 319 69 12)
• Edifici de Zoologia (Passeig Picasso, s/n; tel. 93 319 69 12)

Avui us presentem la Revista de Derecho del Mercado Financiero (RDMF), un recurs electrònic de lliure accés que va néixer a finals de l’any 2006 per iniciativa d’un grup de professors de dret i advocats especialistes en la regulació de la banca, la inversió i les assegurances.

En aquest web, dirigit pel Dr. Fernando Zunzunegui, assessor de la Comissió Europea i professor associat de la Universidad Carlos III de Madrid, hi trobareu articles doctrinals, comentaris de jurisprudència, notícies d’actualitat i working papers sobre diferents qüestions del seu àmbit d’estudi i para especial atenció en temes com les crisis financeres, els canvis en la distribució financera, el dret comunitari, la Directiva dels Mercats d’Instruments Financers (MiFID) i el projecte de Zona Única de Pagaments en Euros (SEPA).   

Una bona eina per mantenir-vos al dia pel que fa al dret del mercat financer i temes afins.

Com ja haureu observat, la base de dades Westlaw Aranzadi ha canviat el seu aspecte des de fa unes setmanes. Però no només és nova la seva presentació sinó que la plataforma de cerca Westlaw encuentra ofereix un seguit d’avantatges que abans no hi eren i que us facilitaran l’obtenció de la informació que busqueu.

Des de l’inici de la sessió trobareu, a la part superior de la pantalla del nou cercador universal, tres pestanyes que us adreçaran a Projectes de llei, Convenis col.lectius i Práctico, seccions difícilment identificables en l’antic Aranzadi. També teniu un accés directe a altres de les funcionalitats més destacades, com ara Codis bàsics i Actualitat, amb les novetats legals del dia més rellevants de cada àmbit temàtic. Igualment, cal remarcar altres esforços dels editors de la base de dades per fer-la més útil als usuaris: han millorat substancialment la interrelació entre els documents recuperats, les eines de cerca o les equivalències jurídiques, els paràmetres d’ordenació dels resultats segons l’encert jurídic o la rellevància, la seva classificació per tipus de document i el filtratge dels resultats amb nous paràmetres de cerca, la creació del nou thesaurus per a la cerca de legislació, etc.

Aquestes son només algunes de les noves característiques de la base de dades. L’ús us en farà descobrir d’altres. Aprofitem per recordar-vos que si el canvi de la plataforma us genera problemes d’ús i altres maldecaps a la part superior de la pantalla teniu un accés temporal a la versió anterior de Westlaw Aranzadi que ja coneixeu i que si continueu necessitant ajuda sempre podeu adreçar-vos als bibliotecaris o a la becària de l’Aula Aranzadi, a la segona planta de l’edifici.

Fa setmanes una companya de Bloc de Lletres ens va suggerir per fer un post el web The crime in New York 1850-1950, un recurs creat per la biblioteca del John Jay College of Criminal Justice de Nova York, la Lloyd Sealy Library, que permet la consulta en línia de diversa documentació relacionada amb l’activitat criminal de la Ciutat que no dorm mai.

Per un costat, teniu la Trial transcripts collection, una col.lecció de cent cinquanta transcripcions consultables en pdf de diferents judicis que van tenir lloc entre 1883 i 1927 dels més de tres mil que es troben al fons de la Lloyd Sealy Library. Un material molt valuós per als estudiosos. Per l’altre, la Image collection, que recull fotografies extretes d’escenes dels crims, utilitzades com a proves, de mafiosos (com els cèlebres Lucky Luciano i Meyer Lansky en una reunió de negocis) o dels presos de la penitenciaria de Sing Sing i altres documents gràfics relacionats recollits per Lewis Lawes i Burton Turkus.

Per als interessats en aquest tipus de material gràfic, una altra amiga de Bloc de Dret ens recomana fer un cop d’ull al web Picture Australia, on trobareu comentades més de setanta fotografies preses entre 1912 i 1948 de lladres, prostitutes o traficants de drogues provinents dels arxius policials de la ciutat de Sydney. Trenta-tres d’aquests retrats es poden veure fins al 16 d’abril a l’exposició (tan interessant com, malauradament, llunyana) City of Shadows: Early 20th Century Police Photography. Sydney. Australia a la galeria Yours de Varsòvia.

Moltes gràcies a ambdues.

A partir del dimecres 9 d’abril s’organitza, en el marc del Seminari d’actualitat jurídica: la transformació de les institucions jurídiques a debat, un cicle de conferències obert a l’alumnat i al professorat de la Facultat de Dret. El seminari, coordinat pels professors Josep Maria Castellà i Esther Martín, del Departament de dret constitucional i ciència política, i la professora Elena Lauroba, del Departament de dret civil, tindrà lloc al Saló de Graus de la Facultat. El ponents, professionals de prestigi de diversos camps del dret, debatran sobre qüestions jurídiques actuals:

• Dimecres 9 d’abril, 16 h. El nou Tractat de Lisboa (Àngel Boixareu)
• Dimarts 15 d’abril, 12 h. Constitució i estatuts el 2008 (Miquel Roca)
• Dilluns 21 d’abril, 12 h. Els òrgans reguladors: la Comissió Nacional de la Competència (Luis Berenguer)
• Dilluns 5 de maig, 12 h. Empreses i consumidors: una interlocució necessària (Anton Costas)
• Dijous 22 de maig, 12 h. Les relacions entre òrgans jurisdiccionals: el Tribunal Suprem, els tribunals superiors de justícia i el Tribunal Constitucional (José Manuel Bandrés)

Podeu consultar el programa detallat del seminari en el següent enllaç.

El perill que contínuament assetja els redactors del Bloc de Dret és identificar possibles posts sigui quina sigui l’activitat que duguin a terme i fins i tot contra la seva voluntat: els hi pot passar gaudint d’una novel.la o veient una pel.lícula al cine, anant de viatge o sopant a un restaurant més o menys exòtic. I això és el que ens va passar a l’exposició Chaplin en imatges, una mostra que recull més de 300 documents (principalment fotografies, cartells, material documental i fragments de pel.lícules) i que es podrà veure al Caixafòrum (Avda. Marquès de Comillas, núms. 6-8 ) ininterrompudament de 10 a 20 hores (dissabtes 22 hores), de dilluns a diumenge, fins al 27 d’abril.  

Trobareu la resposta a la pregunta de quina relació pot existir entre el genial actor i director britànic i un bloc jurídic mig amagada a la sala dedicada als primers passos del personatge de Charlot. S’exposen tres de les fotografies que l’advocat del còmic va presentar com a prova al judici contra Charles E. Amador, a qui Chaplin va demandar per imitador. No li faltava raó ja que Amador sortia als crèdits del film de 1925 The race track (sospitosament semblant a la inoblidable The kid) sota el poc subtil (i no massa elaborat, la veritat) nom artístic de Charles Aplin. La defensa d’Amador va qüestionar, sense gaire èxit, l’originalitat del personatge de  l’actor anglès i els advocats de Chaplin van haver de demostrar amb les fotografies que ell havia estat el primer en utilitzar el bolet, el bastó, el bigoti i les característiques sabates de vagabund. Podeu recuperar en el web dedicat al director William D. Taylor un petit extracte sobre el judici publicat a Los Angeles Examiner el febrer de 1925.

Els llibres sobre propietat intel.lectual es troben a la quarta planta, dins de l’epígraf Sm. Les subdivisions Sm5 i Sm11 corresponen, respectivament, a les obres que tracten els drets d’autor i a les obres que parlen del dret d’imatge i la seva comercialització.   

La politització dels jocs olímpics ve de lluny: la utilització propagandista de Hitler dels jocs de 1936 (us recomanem vivament el documental de la cineasta Leni Riefenstahl d’aquests jocs) i la Olimpíada Popular que havia de tenir lloc a Barcelona, organitzada en protesta pels jocs de Berlín i suspesa a causa de la guerra civil espanyola; l’atac dels terroristes palestins a la vila olímpica de Munic el 1972; el boicot decretat per Carter i seguit per més d’una cinquantena de països als jocs de Moscou després de la invasió soviètica d’Afganistan i; la resposta de la URSS i els seus més estrets aliats que no van acudir a les Olimpíades de Los Angeles quatre anys més tard no són sinó exemples més que evidents de què política i esport caminen de la mà des de fa molt de temps. Els grecs confiaven a celebrar el centenari dels moderns jocs olímpics a Atenes el 1996, organització que va recaure finalment en la nord-americana Atlanta en una polèmica decisió amb un evident transfons polític i econòmic. La solució (política) va ser donar a Grècia els jocs de 2004.

Pequín 2008 no és una excepció. Els diaris estan dedicant aquests dies pàgines i pàgines a les manifestacions en defensa dels drets humans al país asiàtic i en suport de la causa tibetana convocades per grups que propugnen el boicot a la cita olímpica d’aquest estiu. Al web BarcelonaRadical.net teniu informació i enllaços de diferents campanyes contra la celebració dels jocs a Pequín que denuncien la manca de llibertat de premsa al país, la pena de mort o la violació dels drets humans a la Xina i al Tibet.

La Universitat de Barcelona convoca 353 beques de col.laboració per al proper curs. Si esteu interessats en una de les 74 beques de col.laboració amb la Biblioteca del Centre de Recursos d’Aprenentatge i Investigació (CRAI) (codis 33.1-33.26 -les beques 33.2 i 33.11 corresponen concretament a la Biblioteca de Dret-) o en una de les 39 beques per col.laborar amb la Unitat de Serveis als Usuaris (USU) del CRAI (codis 28.1-28.6), podeu consultar tota la informació i els requisits generals i específics de cadascuna de les beques a l’adreça: http://www.ub.edu/acad/beques/col.laboracio/2008/c20085.pdf.

Segons les bases de la convocatòria, les tasques que us pertocarien a la biblioteca tindrien a veure amb la recol.locació i ordenació dels llibres a les sales, amb l’atenció a l’usuari i amb la col.laboració amb el préstec i amb altres tasques auxiliars que es realitzen al centre: adquisicions, control de revistes, procés del llibre, fotocòpies, servei d’obtenció de documents, etc. 

Teniu de termini fins al 14 d’abril per presentar les vostres sol.licituds. Trobareu els impresos per fer-ho al web de Beques, ajuts i premis de la UB.

L’Associació d’Estudiants Progressistes continua dinamitzant la Facultat, aquesta vegada amb una xerrada que avui mateix (13 hores, Aula 19) parlarà sobre les eleccions primàries nord-americanes. Intervindran com a ponents Pere Vilanova, professor del departament de Dret constitucional i ciència política, i Pedro Riera, estudiant de postgrau als Estats Units.

La intenció de la xerrada és abordar la complexitat dels sistema d’elecció de candidats nord-americà. Al bàndol republicà el candidat ja està decidit, serà el senador John McCain. Centra ara l’atenció la competició a les files demòcrates, més encara pel fet que, per primera vegada, una dona i un afroamericà  (Hillary Clinton i Barak Obama) tenen opcions d’arribar a la Casa Blanca. Es considerarà també l’anomenat “efecte Obama“, aquell que ha permès que la popularitat del senador d’Il·linois s’estengui fins arribar a equilibrar-se amb la d’una exprimera dama gràcies a iniciatives com el tema Yes, we can, signat pel líder del grup Black Eye Peas a partir d’un discurs d’Obama.