Daily Archive

L’advocat, polític, editor i historiador Josep Benet i Morell va morir a Sant Cugat del Vallès a l’edat de 87 anys. Format en l’Escolania de Montserrat on va ingressar als set anys, des de jove va participar en els moviments nacionalistes catalans. Membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i llicenciat en dret l’any 1945 per la Universitat de Barcelona.

Com a advocat, Josep Benet es va especialitzar en la defensa dels represaliats franquistes. Durant els primers anys de la dictadura franquista, Benet es va destacar com un dels màxims exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme fundant el 1944 el Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat, sent un dels promotors de la revista Serra d’Or i participant també en diversos actes de la resistència antifranquista, com l’acte de fundació de l’Assamblea de Catalunya el 1971.

Benet va ser elegit senador per l’Entesa dels Catalans a les primeres eleccions de la transició amb el nombre més elevat de vots a tot l’estat, més d’un milió tres-cents mil vots. També va ser diputat del Parlament de Catalunya, encapçalant les llistes del PSUC l’any 1980 i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l’Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000 i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1996.

D’entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). Precisament, el proper dijous havia de presentar el que havia de ser el primer volum de les seves memòries, que sota el títol De l’esperança a la desfeta (1920-1939) relata la seva infància fins al final de la Guerra Civil.