Més conegut com a Museu del delicte, l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona reunia en el seu fons unes dues-centes peces recollides des de principis dels anys cinquanta fins a finals dels seixanta. Diferents objectes i armes utilitzats pels delinqüents que es trobaven als arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona van ser donats al museu, creat a mitjans de la dècada dels cinquanta per iniciativa del Dr. Octavio Pérez Vitoria, catedràtic del Seminari de dret penal i fundador i director de l’Institut de Criminologia de la UB. El material va arribar a la Universitat en qualitat de depòsit per a la seva custòdia i conservació, de manera que hauria de ser tornat en el cas que els tribunals de justícia el reclamés. Posteriorment, el fons del museu es va enriquir amb diferents donacions del Centre Internacional d’Estudis sobre Moneda Falsa.

Malgrat aparèixer fins fa poc en els directoris de museus estatals, el Museu del delicte tenia un caràcter docent, ja que les proves recollides eren part fonamental de les classes pràctiques de dret penal. Es redactava una fitxa de cadascuna d’elles, on constava, a més de la fotografia de l’objecte en qüestió, una breu descripció del delicte. 

El museu estava ubicat en l’Aula de criminologia (avui, aula 35) i el 1994 es va traslladar a una sala contigua a l’Aula. Aquest mateix any la direcció de l’Institut va nomenar conservador del museu el Dr. Antonio Viader Vives, que ja havia participat activament en la seva fundació. A causa d’unes obres d’ampliació que afectaven l’espai que ocupava el museu, la facultat va decidir tancar-lo el 2001. Les peces van ser retirades de les vitrines on es trobaven exposades i emmagatzemades en caixes de cartró.

Agraïm la col.laboració de Maricarmen Sánchez, administrativa actualment jubilada de l’Institut de Criminologia, en l’elaboració d’aquest post.