A instàncies d’un dels nostres lectors més fidels (i melòmans), llegíem fa uns dies a El Periódico que la vídua del legendari Buddy Holly ha anunciat que emprendrà accions legals contra Peggy Sue Gerron si aquesta continua endavant amb l’edició d’unes memòries que afectaran negativament la reputació del músic. Segons Gerron, no només hauria estat la musa que va inspirar la cançó Peggy Sue (i Peggy Sue got married després) sinó que entre el pioner del rock and roll i ella hauria existit “una gran amistat” (molt probablement un eufemisme que explicaria l’enuig de María Elena Holly, una dona acostumada a defensar als tribunals el nom del seu marit, mort el 1959 en un tràgic accident aeri als 22 anys).
Una qüestió espinosa, la del dret a l’honor i el dret a la intimitat, que no té un apartat específic a la nostra classificació. Majoritàriament, trobareu els llibres sobre aquests temes a la tercera planta, dintre de la secció NAb5 (Drets individuals i de l’àmbit privat) de dret constitucional. Podeu buscar títols concrets de la nostra biblioteca al catàleg fent una cerca combinada amb els termes Honor al camp Paraula Clau de Matèria i loc=0020 al camp Paraula Clau General o cercant per Dret a la intimitat al camp Matèria.
Una bona pensada la del nostre lector, ja que els grans mites del rock and roll van haver de trepitjar diversos tribunals en moltíssimes ocasions i es podrien convertir en una excel.lent excusa per indicar-vos en el futur com trobar informació sobre determinats temes: i és que, malauradament, noms com els de Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Elvis Presley, Eddie Cochran o Johnny Cash es relacionaren amb massa facilitat amb el tràfic de menors, l’evasió fiscal, els maltractaments o la possessió d’armes i altres substàncies…








1 comment
Comments feed for this article
Gener 21, 2008 a 2:59 pm
Jordi Caballero i Emú
Be,
Molt encertada la pensada de donar a conèixer alguns dels pioners del Rock’n’Roll amb l’excusa de parlar de les seves topades amb la justícia.
També seria interessant un post al blog que parlés de com la indústria discogràfica i les poderoses emissores de radio robaven sense cap vergonya els drets d’autor a aquesta primera generació de rockers i bluesman.
Aquests si que tenen dret a queixar-se i no en Ramonet!