You are currently browsing the monthly archive for Gener, 2008.
La Universitat de Barcelona ha creat el seu propi espai a Youtube, a http://www.youtube.com/Ub. Allà trobareu els vídeos institucionals de la UB, entre els que es troba aquest de la Facultat de Dret. Pareu atenció perquè potser us reconeixeu…
Us falten crèdits de lliure elecció? Cap problema, a la Facultat trobareu anunciades diferents activitats que fins i tot us poden interessar si ja teniu cobert l’apartat de la lliure elecció.
Penses que saps anglès, sí, però digues, com traduiries arrendament urbà o mesures cautelars? Ni idea? Fins al 6 de febrer està obert el període d’inscripció per al Curs d’anglès jurídic i econòmic a la Facultat de Dret, (100 euros, 4,5 crèdits). A més, l’esforç que faràs pot tenir premi: l’estudiant que obtingui la millor qualificació al final del curs guanyarà un viatge per realitzar una estada d’un mes a Londres, per fer pràctiques jurídiques en el despatx Uría & Menéndez.
Si ja t’entrebanques quan has de parlar amb aquell company de classe tan atractiu i fascinant, imagina’t quan ho facis davant d’un tribunal… potser millor que pensis en fer el Curs-seminari d’oratòria. La inscripció està oberta fins al 7 de febrer (125 euros, 4 crèdits).
Però si ets dels que saben per on queden Arda, Valinor i els reialmes de Beleriand et recomanem l’assignatura de lliure elecció Dret i poder a les societats imaginàries: una aproximació jurídica a l’obra de J.R.R. Tolkien, a càrrec de Santiago Bueno (4, 5 crèdits).
Encara no has trobat el teu? Pots fer una consulta al cercador de cursos d’extensió universitària de la UB.
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) va celebrar el passat 25 de gener la XIX Cerimònia de lliurament dels Guardons CIEMEN, un acte públic de reconeixement a persones i entitats que han destacat pel seu compromís en la defensa dels drets col.lectius dels pobles. Enguany els premiats han estat dos juristes: August Gil Matamala amb el Guardó Nacional i Verena Graf amb el Guardó Internacional.
August Gil Matamala, advocat en exercici des de 1960, especialitzat en el camp penal i laboral, ha intervingut en diversos processos en defensa de catalans i persones d’altres nacions sense estat, jutjades per les seves reivindicacions a favor dels drets d’aquests pobles, així com en procediments davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, havent obtingut la primera sentència condemnatòria contra l’Estat espanyol per vulneració de drets fonamentals. Membre fundador de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, que va presidir des de la seva fundació el 1985, fins al 2001. És president de la Fundació Catalunya i també de l’associació Advocats Europeus Demòcrates. L’any 2007, coincidint amb la seva jubilació, va rebre la Creu de Sant Jordi per una vida dedicada a la defensa dels drets dels pobles i dels ciutadans, la preservació de la independència dels advocats i la lluita per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista, respectuós amb els drets de tots els seus pobles.
Verena Graf, de nacionalitat suïssa, és secretària general de la Lliga Internacional per a la Defensa i l’Alliberament dels Pobles, organització no governamental amb seu a Ginebra (Suïssa) que fou creada el juny de 1976 a Alger, com a continuació del Tribunal Russell II. Ha merescut el sobrenom de “la veu dels sense veu” atesa la seva labor en la defensa dels drets dels pobles marginats al Consell Econòmic i Social de l’ONU, on la Lliga hi té estatus consultiu. Precisament aquesta defensa dels pobles sense veu l’ha dut a estar criminalitzada en països com Etiòpia, per parlar en defensa d’Eritrea, o el Marroc, per fer-ho a favor del Sàhara Occidental. Ha participat i participa especialment en nombroses iniciatives de resolució de conflictes a la llum del respecte als drets dels pobles, en especial del respecte al dret d’autodeterminació. És membre observadora d’una de les meses per la pau al País Basc.
Birmània, un país governat per una Junta Militar que exerceix una forta repressió sobre els grups opositors, va viure el passat agost una protesta liderada pels monjos budistes, l’anomenada Revolta Safrà. Els manifestants demanaven la baixada dels preus dels productes bàsics, l’alliberament dels presos polítics i l’inici d’un procés de reconciliació nacional per resoldre les divisions polítiques. La nit del 25 de setembre les autoritats van iniciar una onada de repressió que inclogué l’assalt a monestirs, la detenció de manifestants i la imposició del toc de queda.
Quina és la situació uns mesos després de les protestes? per què no van tenir èxit? Aquestes preguntes us les podrà respondre Tin Htar Swe, oriünda de Birmània i cap d’informació del Servei Birmà de la BBC, demà 29 de gener a les 19:30, a la seu de la Casa Àsia. La conferència a càrrec de Swe porta per títol Birmània després de l’onada de repressió : el perquè de les protestes i el seu fracàs.
Si voleu documentar-vos abans d’assistir a la conferència, recordeu que a la Guia temàtica d’Economia i Empresa trobareu una llarga selecció de recursos per trobar Informació sobre països. Una ullada ràpida al conflicte és el que trobareu a Birmania: la democracia secuestrada, publicat per El Mundo dins l’especial Guerras olvidadas.
Malgrat la seva crueltat, les ordalies medievals podrien ser considerades un precedent llunyà de les proves judicials. Sota aquest nom s’engloben una sèrie de proves de caràcter màgic o religiós àmpliament utilitzades des de l’Antiguitat fins al segle XIII, conegudes a l’Alta Edat Mitjana amb el nom de judicis de Déu (judicia Dei), ja que en el fons no deixaven de ser una apel.lació a la divina providència.
Durant els judicis civils i eclesiàstics, sobretot entre els segles IX i XIII a França, Gran Bretanya i Alemanya, els acusats havien de subjectar ferros candents, ficar les mans en una foguera o en aigua o oli bullint o aigua gelada, caminar sobre brases o eren llençats, lligats de peus i mans, a l’aigua, prova aquesta molt estesa en els casos de bruixeria. En les proves de foc, les parts afectades eren embenades tres dies i el veredicte depenia de si es detectaven o no cremades o infeccions; en la de l’aigua si la persona jutjada flotava era considerada culpable. Només si, per la gràcia de Déu, els acusats sobrevivien o no resultaven gaire ferits eren declarats innocents. El duel judicial, en què s’enfrontaven a peu o a cavall dos litigants o dos cavallers designats per ells, no deixa de ser un altre tipus d’ordalia.
A la Península Ibèrica, la major part d’aquestes proves es troben documentades als Furs de Lleó, dictats el 1017 per Alfons V de Lleó, on s’indica, com a curiositat, que en cas de dubte sobre si un acusat realment s’havia cremat o no actuarien sota jurament dos ferrers en qualitat de perits.
A la segona planta de la biblioteca trobareu dos títols que tracten sobre les ordalies: Die Kirche und die gottesurteile : eine rechtshistorische studie, de Charlotte Leitmaier (Jf29/33) i De ordaliis, de Petrus Browe (LAj/24 F).
El cinema documental té sovint una visió política del món o bé intenta mostrar una realitat poc coneguda. Així, tindria sentit que un cop cobertes les despeses de producció el seu missatge pogués arribar gratuïtament al gran públic. Dit i fet, entreu a Freedocumentaries. org, una pàgina web on podeu veure documentals que, segons els seus creadors, permeten al públic autoeducar-se per formar opinions crítiques i argumentades.
Actualment disposen de 82 documentals en anglès que podeu triar segons la seva temàtica o segons la regió del món que tracten. Si el vostre anglès no és prou avançat podeu clickar l’opció Documentaries in Spanish, on trobareu 19 documentals en castellà o amb subtítols en castellà.
Imagineu que sorpreneu un estudiant de dret fumant al replà de la segona planta i aviseu el personal de la biblioteca de la seva actitud irresponsable. Imagineu que quan aquest personal li crida l’atenció el personatge, encara amb la cigarreta encesa a la mà, en lloc d’assumir la seva falta, s’esvera i intenta justificar a crits el seu comportament. Imagineu, si podeu, alguna cosa que pugui ser més perillosa que encendre foc en una biblioteca, un lloc ple de paper.
Imagineu, també, tot el que se’n va endur el foc a la Biblioteca d’Alexandria el segle I a.C., els successius incendis del monestir de Silos (el darrer el 1970) o els més recents del dipòsit de la Biblioteca Pública de Los Ángeles el 1986 (Charles Bukowski li dedicà un poema, titulat The burning of the dream) i la Biblioteca de la Duquesa Ana Amalia de Weimar el 2004. Imagineu tants i tants desastres similars al llarg dels segles. Imagineu la cura que hem de tenir tots amb un tema tan seriós.
El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC, al qual pertany la Universitat de Barcelona) forma part de DART-Europe, un consorci acadèmic fundat per la University College London, la Oxford University, el Trinity College Dublin i el Darlington College of Arts que treballa des de fa anys en facilitar l’accessibilitat de les tesis electròniques.
El 2005 va començar a treballar en el portal europeu DART-Europe E-theses Portal (DEEP) des del qual es poden consultar les tesis europees de les institucions que participen en el projecte. Ja són prop de 75.000 les tesis doctorals que es poden recuperar pel títol, l’autor, la universitat, la matèria i, fins i tot, per l’idioma. Des del 2007 DART-Europe ofereix nous serveis de pagament amb valor afegit que inclouran, entre d’altres, la disseminació a tot Europa dels resultats de DART-Europe o la possible digitalització retrospectiva de tesis en paper.
Com ja sabeu, les bases de dades Westlaw Aranzadi i Tirant on line ofereixen prestacions similars pel que fa als respectius reculls de legislació i jurisprudència espanyoles. Com es natural, els dos productes presenten petites diferències que ens fan escollir un o un altre en funció del que busquem. Avui us parlarem d’una de les eines que només trobem a Tirant on line: els esquemes, que resumeixen d’una forma més o menys gràfica els continguts de la nostra cerca.
Un exemple: volem un esquema que sintetitzi el procediment del Tribunal Penal Internacional. Un cop a la base de dades, hem de fer click a la pestanya superior Esquemas i anar concretar la nostra cerca escollint cada cop la subcategoria que ens proposa la base de dades. Així, seleccionarem Procesales i, a continuació, Organización Judicial, Tribunales Supranacionales, En el Ámbito de la Organización de las Naciones Unidas, La Corte Penal Internacional i Procedimiento. I ja podeu gravar o imprimir l’esquema que s’obrirà en un document de Word.
A instàncies d’un dels nostres lectors més fidels (i melòmans), llegíem fa uns dies a El Periódico que la vídua del legendari Buddy Holly ha anunciat que emprendrà accions legals contra Peggy Sue Gerron si aquesta continua endavant amb l’edició d’unes memòries que afectaran negativament la reputació del músic. Segons Gerron, no només hauria estat la musa que va inspirar la cançó Peggy Sue (i Peggy Sue got married després) sinó que entre el pioner del rock and roll i ella hauria existit “una gran amistat” (molt probablement un eufemisme que explicaria l’enuig de María Elena Holly, una dona acostumada a defensar als tribunals el nom del seu marit, mort el 1959 en un tràgic accident aeri als 22 anys).
Una qüestió espinosa, la del dret a l’honor i el dret a la intimitat, que no té un apartat específic a la nostra classificació. Majoritàriament, trobareu els llibres sobre aquests temes a la tercera planta, dintre de la secció NAb5 (Drets individuals i de l’àmbit privat) de dret constitucional. Podeu buscar títols concrets de la nostra biblioteca al catàleg fent una cerca combinada amb els termes Honor al camp Paraula Clau de Matèria i loc=0020 al camp Paraula Clau General o cercant per Dret a la intimitat al camp Matèria.
Una bona pensada la del nostre lector, ja que els grans mites del rock and roll van haver de trepitjar diversos tribunals en moltíssimes ocasions i es podrien convertir en una excel.lent excusa per indicar-vos en el futur com trobar informació sobre determinats temes: i és que, malauradament, noms com els de Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Gene Vincent, Elvis Presley, Eddie Cochran o Johnny Cash es relacionaren amb massa facilitat amb el tràfic de menors, l’evasió fiscal, els maltractaments o la possessió d’armes i altres substàncies…
Aquests dies a la Facultat de Dret no només es fan exàmens de dret, ciències polítiques o criminologia, sorprenentment també se’n fan de dibuix. Passejant pels passadissos o els jardins veureu a grups d’estudiants asseguts amb paper i llapis fixant la mirada en un punt amb atenció.
Es tracta d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona que han de fer un dibuix en planta d’una zona de l’edifici per superar l’examen de l’assignatura Dibuix I. Ja fa molts anys que aquest examen es fa a la Facultat de Dret, d’una banda perquè es tracta d’un edifici emblemàtic que va obtenir el premi FAD 1958 i de l’altra perquè hi ha espai suficient per encabir a un gran nombre d’estudiants alhora.
Demà dijous 17 de gener, a les 19 hores, la Casa Àsia us ofereix l’oportunitat de donar llum a un tema controvertit com és el dret islàmic en relació als drets humans. La ponent de la xerrada serà Shirin Ebadi, que parlarà sobre Islam, drets humans i gènere.
Llicenciada en Dret per la Universitat de Teheran, Ebadi va exercir entre 1975 i 1979 com a presidenta de la Cort de Teheran i va ser una de les primeres jutgesses a l’Iran, tot i que després de la revolució de 1979 va ser obligada a dimitir. Actualment treballa com a advocada.
Ebadi representa l’islamisme reformat i defensa una nova interpretació de la llei islàmica en harmonia amb drets fonamentals com la democràcia, la igualtat davant la llei, la lliberat religiosa i la llibertat d’expressió. A més, és autora de nombroses obres acadèmiques i articles sobre drets humans. Ha contribuit a l’esclariment dels atacs contra els estudiants de la Universitat de Teheran al 1999, fet que l’ha portat a la presó en diferents ocasions. El 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
A la xarxa trobareu diferents pàgines que recopilen recursos relacionats amb el dret: reculls de notícies, reculls temàtics, de legislació i jurisprudència, seleccions bibliogràfiques o de pel.lícules amb un transfons judicial, etc. Des de Blogs de derecho : encuentra todos los blogs jurídicos podeu accedir a més d’una trentena de blocs de temàtica jurídica, escrits principalment en castellà. En la seva pàgina principal es reprodueixen els darrers posts publicats en els blocs seleccionats, continguts que també són accessibles des de les categories temàtiques utilitzades per ordenar (això sí, amb menys rigor del que seria desitjable) la informació: propietat intel.lectual, notícies, formació, esdeveniments, lleis, etc. Les aportacions a Blogs de derecho han crescut de forma considerable des dels mesos de setembre i octubre de 2007.
En definitiva, una manera amena per mantenir-se informat i conèixer l’opinió o les inquietuds dels col.legues.
Segons llegim a la seva página web, l’Institut de Dret Públic de Barcelona (IDP) “és un centre universitari d’anàlisi i investigació especialitzat en diferents àmbits del Dret Públic, especialment Dret Constitucional i Administratiu, així com en altres disciplines afins”. L’IDP, dirigit pel catedràtic de Dret constitucional Eliseo Aja i integrat per prop de seixanta especialistes de diverses universitats espanyoles, es va iniciar el 1989 i forma part del Parc Científic de Barcelona (C. Baldiri Reixac, núm. 4-6) des del 2001. Un any més tard va ser reconegut com Centre Especial de Recerca de la Universitat de Barcelona.
Els que esteu interessats trobareu en el web les memòries anuals d’activitats de l’Institut des del 2001 i documentació útil relacionada amb les diferents línies de recerca de l’IDP i altres temes d’actualitat: articles i estudis, legislació, esdeveniments, bibliografia o projectes d’investigació sobre la recent reforma dels estatuts, els drets dels immigrants, les comunitats autònomes, el govern i administració local i l’Observatori del Marroc.
Si voleu més informació podeu contactar amb l’IDP mitjançant el correu electrònic: idp@pcb.ub.es . El seu telèfon és el 93 403 45 35.
Cada cop queden més llunyanes les paraules que Antonio Machado posava en boca del seu Juan de Mairena: “un pedagogo hubo; se llamaba Herodes”. I més des del passat 28 de desembre (curiosament el dia dels Innocents), quan el ple del Congrés va aprovar, amb els vots en contra del PP, CiU i PNB, la modificació dels articles 154 i 268 del Codi civil com a disposició addicional al projecte de llei d’adopció internacional. Pares i tutors hauran de reprendre els nens “con respeto a su integridad física y psicológica”, de manera que cleques, clatellades, bufetades, pam pams al cul o calbots, fins ara recursos barats de suport pedagògic d’àmbit familiar per a molts passaran, per llei, a formar part del nostre passat més obscur. Els canvis a la legislació estatal, que pretén solucionar el problema dels maltractadors de menors, havien estat demanats per diverses organitzacions en defensa de la infància i per l’ONU.
Consulteu el text de la nova Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional, on s’expliciten les modificacions del Codi civil. Si el que voleu és bibliografia sobre el maltractament infantil, heu de cercar al catàleg per la matèria Infants maltractats.
Fins al 31 de gener sou a temps de demanar una de les 125 beques que la Fundación Caja Madrid atorga per a la realització d’estudis de postgrau (màster, doctorat o recerca) a universitats i centres superiors d’investigació d’Europa (excepte Espanya), Estats Units i Canadà per al curs 2008-2009. La beca inclou el bitllet d’avió, la matrícula i una assignació mensual entre 1200 i 1500 euros, depenent del país de destí. Consulteu les bases de la convocatòria 2008.
Avui us parlarem de Manuel Díez de Velasco Vallejo (Santander, 1926), un personatge, com veurem, estretament vinculat a la Universitat de Barcelona. La primera autoritat espanyola en dret internacional públic i privat, autor d’una obra extensa de la que destacaríem les utilitzadíssimes Instituciones de derecho internacional público i les Organizaciones internacionales, va néixer en el si d’una família d’arrelada tradició de juristes. Malgrat això, ell va confessar en una entrevista publicada el 2006 en el número 37 de la revista Escritura pública que “la verdad es que a mí lo que me hubiera gustado ser es lo que es ahora mi hijo: historiador”. Una declaració sorprenent, que no pot deixar de sobtar a qui conegui, ni que sigui superficialment, la trajectòria de Díez de Velasco, de la que intentarem fer-vos cinc cèntims.
El professor Díez de Velasco és doctor en dret per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències polítiques. Va ser catedràtic de dret internacional públic i privat en les universitats de Granada (institució que, juntament amb la Universitat Carlos III de Madrid, li va honorar amb el doctorat honoris causa), Barcelona (entre 1961 i 1971, període en que, a més, va exercir d’assessor tècnic de la Biblioteca dipositària de les Nacions Unides des de la seva constitució i es va encarregar de la càtedra d’Organització econòmica internacional en la Facultat de ciències econòmiques i empresarials entre 1963 i 1965), Autònoma i Complutense de Madrid, on va exercir fins a la seva jubilació. A més, és professor emèrit de la Universitat de Cantàbria.
En l’actualitat, Manuel Díez de Velasco és acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació des de 1984, conseller electiu del Consell d’Estat i membre de l’Institut de Droit International. Entre 1980 i 1986 va ser magistrat del Tribunal Constitucional i des del 1988 al 1994 jutge del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.
Ha estat director i fundador de la Revista de instituciones europeas (l’actual Revista de derecho comunitario europeo) i és president del consell editorial de la Gaceta jurídica de la Unión Europea y de la competencia. També és membre del consell assessor de la Revista española de derecho internacional i del Spanish yearbook of international law.
Buscar articles de revista sobre un tema publicats a Espanya és un d’aquells exercicis que demana paciència. Per sort disposem de Dialnet, una hemeroteca virtual i pluridisciplinar creada per la Universitat de La Rioja que difon i dóna accés a la producció científica hispana mitjançant la informació actualitzada dels continguts de les revistes científiques i altres publicacions.
Deixem que us la presentin des de la mateixa Universitat de La Rioja, en un document que Joaquín Leon Marín va elaborar:
Com veieu el portal ofereix dos serveis principals d’accés gratuït:
- la cerca de documents o parts de documents, que us permet trobar estudis concrets (tesis o articles de revista) mitjançant l’opció Documentos o bé revistes (opció Revistas).
- el servei de subscripció a alertes, que us permet seleccionar les revistes que us interessin (Revistas favoritas) i rebre per correu electrònic els sumaris dels nous números que s’hagin publicat.
L’estiu passat es va filmar la pel.lícula Savage Grace al vestíbul i exteriors de la facultat. Després es va gravar un reportatge sobre Montserrat Nebrera a la biblioteca per al Canal Parlament. Poc abans TV3 havia realitzat una entrevista a l’entrada de la biblioteca per a un documental sobre Terra Lliure.
Potser el passat 18 de desembre us vau trobar el vestíbul de la Facultat convertit en una oficina o bé vau entrar a l’Aula 1 i vau trobar els estudiants cantant una cançó en italià sobre la bondat dels productes Coop. I és que, en aquesta ocasió, una productora ha triat la nostra Facultat per gravar un anunci dels supermercats Coop. L’spot s’emetrà a Itàlia, però si l’aconseguim us farem veure com és de fotogènica la Facultat de Dret.
Darrers comentaris