Mentre el ple de l’ajuntament malagueny d’Humilladero aprovava una moció reclamant la proclamació de la III República, a Catalunya es portaven a terme diferents actes contra la figura de Joan Carles I. Els antimonà rquics, capitanejats per Jaume Roura, han escollit com a mitjà d’expressió del seu rebuig als Borbons la crema pública de fotografies del monarca. Reunir-se vora el foc no és nou, és un costum força arrelat des que els primers pobladors el van descobrir, i una bona prova d’això és la popular revetlla de Sant Joan, qui sap si inspiradora última del fenomen.
També les crÃtiques al Cap de l’Estat de torn van molt més enllà , en el temps i en el grau de sofisticació. I no fa falta que ens remuntem a l’Apocolocintosi del divà Claudi de Sèneca, que es permetia transformar l’emperador en carbassa, ja que tenim exemples molt més propers. Gustavo Adolfo Bécquer i el seu germà Valeriano, sota el pseudònim SEM, van signar el 1869 una cruel sà tira contra Isabel II i els polÃtics de l’època titulada Los Borbones en pelota. Les explÃcites il.lustracions de Valeriano converteixen El Jueves gairebé en un llibre per a infants i els textos del sensible poeta que ens emocionà amb les seves Rimas y leyendas no deixaran de sorprendre-us. Podeu consultar les edicions de 1991 de Museo Universal i de 1996 de CompañÃa Literaria mitjançant el Servei de préstec interbibliotecari.
Si voleu llegir algunes sentències sobre injúries contra el Rei, podeu cercar la informació al Fondo jurisprudencial de la base de dades Aranzadi, indicant Delitos contra la corona al camp Voces.








2 comments
Comments feed for this article
Octubre 4, 2007 a 3:36 pm
Manel Ibáñez
Pel que fa a la “la crema pública de fotografies del monarca [Borbó]“, adjunto, a continuació, un article del periodista Tomeu MartÃ, publicat el passat 29 de setembre al Diari de Balears, que contribueix a equilibrar la balança de la Història: en un plat, la memòria; en l’altre, el present.
========================
Diari de Balears Digital
Dissabte , 29 de setembre del 2007. Edició N. 3299
Nosaltres els socarrats
El passat 25 d’abril es compliren 300 anys de la batalla d’Almansa, que es sol considerar l’inici de la Guerra de Successió que començà amb l’enfrontament de mitja Europa contra l’altra mitja i acabà en una guerra entre els territoris de la Corona d’Aragó i els de la Corona de Castella. La derrota en aquella guerra representà per al Principat de Catalunya, València i les Illes Balears la pèrdua de les institucions i la legislació nacionals i la promulgació dels decrets de Nova Planta que encara tenen conseqüències avui.
Les hostilitats duraren des del 1707 fins a l’entrada de les troper borbòniques a Mallorca el juliol de 1715.
Si Almansa és el sÃmbol de la derrota, Xà tiva és el de la repressió i la humiliació contra la població civil per part de les tropes castellanes i franceses favorables a Felip de Borbó . A partir d’Almansa les tropes borbòniques varen anar conquerint els territoris que avui coneixem com a Països Catalans. En el seu camà varen trobar importants focus de resistència que liquidaren a sang i foc. Abans de la batalla d’Almansa, Xà tiva i el seu castell ja havien conegut les intencions de les tropes comandades per Felip de Borbó.
Els felipistes, una vegada rendida la plaça, varen incendiar gairebé totes les cases de la Població. La ciutat va tardar un any a ser habitada novament. Els borbònics a més a més li canviaren el nom a Xà tiva, li passaren a dir Nueva Colonia de San Felipe. Aquesta polÃtica repressiva ja havia estat aplicada pel mateix bà ndol, un any abans a Vila-Real. Que va ser cremada i saquejada. En recordança i mostra de rebuig a aquestes dues actuacions vandà liques del borbònics, encara avui, el Museu de l’Almodà de Xà tiva, va decidir penjar cap per avall un retrat de Felip V.
De fet, els ciutadans de Xà tiva són coneguts, popularment, com els “socarrats”. Probablement l’apelatiu seria adequat per al conjunt dels catalans. És molt senzill, digueu-nos els socarrats. Els casos de Xà tiva i Vila-Real són , probablement els més coneguts però no els únics. He fet un repà s a la trajectòria crematòria dels enviats del rei Borbó i n’hi ha al llarg i a l’ample del paÃs.
Vos en faig un resum ja que durant els propers mesos i anys s’aniran commemorant els 300 anys dels fets següents que les Tropes Borbóniques van dur a terme
* 12 Nov 1707 Fi del setge de Lleida on es crema part de la ciutat.
* 03 d’Ag 1713 Sallent és incendiat .
* 04 d’Ag 1713 Badalona és saquejada
* 29 d’ Ag 1713 Incendi de Terrassa
* 03 Set 1713 Incendi de Manresa
* 03 Set 1713 Incendi, novament, de Terrassa
* 03 Set 1713 Incendi de Les Salelles
* 14 Gen 1714 I ncendi de Torelló
* 14 Gen 1714 Incendi de Sant Quintà de Mediona
* 14 Gen 1714 Incendi de Prats de Lluçanés
* 14 Gen 1714 Incendi de Sant Feliu Sa Serra
* 14 Gen 1714 Incendi d’OristÃ
* 14 Gen 1714 Incendi de Sallent
* 14 Gen 1714 Incendi i saqueig de Caldes de Montbui.
* 30 Jul 1714 Incendi novament, de Prats de Lluçanés ….
Després vindria:
* l’Onze de Setembre a Barcelona, l’assalt a Cardona i el desembarc a Mallorca i les Pitiüses.
No sé vostès que en pensaran, però jo crec que saquejar i cremar ciutats senceres està molt mal fet.
Més, fins i tot que cremar una foto. Encara que en aquesta hi surti un Borbó.
Tomeu MartÃ. Periodista
Octubre 5, 2007 a 7:21 pm
viufinslamort
Crec que l’explicació del Post complementada pel primer comentari explica perquè les cremes de fotos no són “gamberrades” sinó actes d’insubordinació.