You are currently browsing the monthly archive for Octubre, 2007.
Els constants rumors d’una invasió, selectiva o no, de l’Iran per part dels Estats Units han convertit al règim dels aiatol.las en un focus d’actualitat política. Si voleu comprendre millor la situació que es viu al país i divertir-vos al mateix temps, us recomanem que aneu a veure Persépolis, pel.lícula de dibuixos animats basada en el còmic homònim. La creadora, tant de la pel.lícula com del còmic, és Marjane Satrapi, una dona que va viure l’arribada de la revolució islàmica a Teheran i que al 1994 es va traslladar a França, on ha desenvolupat la seva carrera artística.
Persépolis conté passatges autobiogràfics de Satrapi i els seus característics dibuixos en blanc i negre. A la pàgina web oficial podem llegir l’argument:
“Persépolis es la conmovedora historia de una chica iraní desde la revolución islámica hasta ahora. La historia comienza cuando los fundamentalistas toman el poder forzando a las mujeres a llevar velo y encarcelando a miles de personas. Sin embargo ella es muy astuta y descubre el punk, ABBA y a Iron Maiden mientras vive el terror de la persecución del nuevo gobierno y la guerra de Irán e Irak. Como adolescente la envían a Europa donde por fin puede comparar otras culturas con el fundamentalismo religioso del que escapó”.
Si el tema us interessa esteu de sort, a la Fundació Antoni Tàpies s’exhibeixen fins el 9 de desembre les fotografies de Bahman Jalali, màxim representant de la fotografia contemporània a l’Iran que ha documentat la memòria evident i oculta del poble iranià des de principis dels anys setanta i que ha estat testimoni tant de la revolució iraniana com de la guerra entre l’Iran i l’Iraq, així com dels anys de postguerra.
A partir d’aquest mes d’octubre difondre i publicar la producció científica és més fàcil pels membres de la UB gràcies a l’ Oficina de Difusió del Coneixement (ODC), integrada al CRAI de la UB. L’ODC s’ha creat amb l’objectiu d’assessorar i informar als membres de la UB en tot el que fa referència a la difusió del coneixement científic, així com en la utilització de materials aliens, posant èmfasi especial en les alternatives de divulgació lliure.
Des de l’ODC es donaran a conèixer i s’intentaran resoldre qüestions legals sobre aspectes dels drets d’autor, s’informarà de les possibilitats de difondre la pròpia obra i de les condicions d’ús de l’obra aliena, i es farà assessorament sobre l’ús de les llicències Creative Commons.
Visiteu el seu web per posar-vos en contacte o bé feu ús de la possibilitat de fer consultes en línia sobre els temes que tracta l’ODC mitjançant el servei Pregunteu al bibliotecari.
Ja coneixeu els quatre blocs del CRAI de la UB: el Bloc de Lletres, el Bloc de Farmàcia, el Bloc de Bellvitge i aquest que esteu llegint. En el post d’avui us presentarem breument altres blocs de biblioteques universitàries espanyoles, a partir d’ un recull que ens han fet arribar els companys del Bloc de Farmàcia.
Blogueteca da BETSA, de la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de La Corunya i BUS Empresarials i BUS Informàtica (hereves de les Notícies de la BUS de la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB) funcionen com un servei de difusió de notícies, novetats, recursos, activitats, etc. De la mateixa manera, Bibpolitec Blog, de la Biblioteca de l’Àrea Politècnica de la Universitat de Sevilla, comenta notícies i recursos d’informació d’enginyeria. Per la seva banda, Biblioteca Telecomunicación Madrid - ETSIT/UPM és el bloc de la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid, on es fa un repàs pel fons bibliogràfic històric sobre les telecomunicacions.
La Universitat de Sevilla manté diversos blocs. Per un costat, tenim BibMed Blog, de la Biblioteca de Centres de la Salut, El Blogempresario, el butlletí de notícies de la Biblioteca de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, i Bibing Blog, de la Biblioteca d’Enginyers, blocs concebuts com a complement a la formació dels usuaris i la difusió de les biblioteques de la universitat. Per l’altre, bibliotecarios_2.0, Liderazgo en bibliotecas i Formación de usuarios de biblioteca, mantinguts per la professora i bibliotecària Nieves González, són més una forma de comunicació d’experiències entre professionals.
La Biblioteca del Campus de Colmenarejo de la Universitat Carlos III de Madrid és l’autora del bloc 365 días de libros, dedicat a la promoció de la lectura entre els universitaris. També amb idèntica finalitat de promoció neix Connecta’t a la lectura, el bloc de la Biblioteca General de la Universitat Politècnica de València.
L’estudi de les variables geopolítiques dels diferents països del món és més aclaridor si es pot comptar amb una representació gràfica. Una manera d’aconseguir-la és consultar el World Freedom Atlas. Es tracta d’una eina de geovisualització dissenyada per a oferir als especialistes una visió global sobre temes com la llibertat, la democràcia, els drets humans o les polítiques de govern. Hi podeu trobar dades des del 1990 al 2006, extretes de les bases de dades d’organitzacions governamentals i no governamentals que treballen en aquest àmbit arreu del món.
Al Bloc de Dret us parlem sovint de la relació entre cinema i dret perquè ens agrada i perquè hi ha una assignatura optativa que tracta el tema a l’ensenyament de Dret. Però no som els únics, la 52a Setmana internacional de cinema de Valladolid (Seminci), que comença demà, inclou una secció denominada Cine a juicio. El programa de la Seminci la defineix així:
“Uno de los ‘subgéneros’ más importantes -o que más placer nos han causado en el cine- es el de ‘juicios’. Los famosos ‘dramas de corte’ que han subyugado desde siempre, y en muchos países, a los espectadores con sus intrigas, sus dramas y sus comedias. Este es un tributo a horas y horas de tribulaciones de abogados incorruptibles y otros corruptos, de fiscales despiadados, de acusados inocentes y de otros que pretendían serlo. Silencio en la sala, comienza la sesión.”
El llistat de pel.lícules que es projectaran inclouen clàssics com Doce hombres sin piedad, que ja tenim en DVD a la Biblioteca, i d’altres que es troben entre la trentena de pel.lícules que estan en procés d’adquisició i que properament podreu endur-vos en préstec.
Demà dijous tindrà lloc a la Casa Àsia (Avda. Diagonal, núm. 373) el seminari Aliança per al desenvolupament : cap a la fi del camí per assolir els objectius de desenvolupament del mil.lenni, organitzat per l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Segons la informació facilitada al programa pels organitzadors es “vol donar als tècnics, professionals del desenvolupament, voluntaris i societat civil en general, un marc de referència sobre aquest objectiu que ens apropa a la fi del camí per assolir els objectius del Mil.lenni per al 2015”. La durada prevista de la jornada, en la que participaran especialistes de diferents institucions, és de les 10 a les 17 hores.
La inscripció, que inclou el dinar, és de 10 euros. Cal confirmar telefònicament l’assistència:
Associació per a les Nacions Unides a Espanya
C/ Fontanella, núm. 14, 1r 1a. Barcelona
Tel. 93 3013990 / 933013198
e-mail: info@anue.org
A l’espera de saber quins suports hauran de pagar taxes en el marc del nou cànon digital que els gravarà en concepte de drets d’autor, El País publicava la setmana passada la notícia El canon digital gravará también los lápices de memoria. I, com cada vegada que es parla del cànon, l’SGAE torna a baixar un esglaó de popularitat entre els internautes.
L’advocat David Bravo és un dels protagonistes meditàtics de la lluita contra el cànon digital i, com tants d’altres, utilitza l’humor per explicar els seus arguments contra la imposició de la taxa. Per exemple, aquí teniu un test que us permetrà determinar la gravetat d’un delicte:
El malestar popular per la imposició de la taxa ha resultat molt creatiu. Vegeu només uns exemples de tots els vídeos que circulen per la xarxa:
A partir d’aquesta setmana podreu evitar cues en el moment de fer el préstec de documents fent servir la màquina d’autopréstec que trobareu davant del taulell d’informació, a la planta baixa. El procediment és molt senzill i es realitza a partir de la lectura dels codis de barres del carnet de l’usuari i del document. Per tant, primer haureu de col.locar el vostre carnet en la posició que us indica la pantalla. La següent pantalla us demanarà que situeu el llibre amb el codi de barres sota el lector. Per finalitzar, premeu el botó Imprimir comprovant i la màquina us facilitarà un comprovant amb la data de retorn del document.
L’Observatori DESC, el projecte dret al Dret de la UB i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Oficina de Drets Humans del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació organitzen la tercera edició del Curs de Drets Econòmics, Socials i Culturals, dedicat enguany a la Protecció dels drets econòmics, socials i culturals i casos de justiciabilitat.
Al programa podem llegir que “(…) la pretensió d’aquest curs és, per una banda, aportar reflexió al contingut i abast dels drets socials com a drets exigibles desfent els mites existents entorn als mateixos. I per l’altra, oferir eines per a la defensa i promoció d’aquests drets fent-los justiciables: això suposa fer exigibles els drets socials a través dels mecanismes judicials o quasi judicials establerts en els diferents àmbits – internacional, regional i local”.
El curs es dividirà en dos mòduls i les sessions seran els dilluns i els dimecres, de 18 a 20 hores. El primer mòdul tindrà lloc a l’aula 13 de la facultat des del dia 22 d’octubre fins al 7 de novembre i estarà dedicat als mecanismes de protecció i als mites dels drets socials. El segon, a la sala 75 de l’ICAB entre el 12 de novembre i el 13 de desembre, tractarà dels casos de justiciabilitat dels drets socials (no discriminació de les dones, drets a la terra, a l’habitatge i dels immigrants). Es tracta d’una activitat gratuïta reconeguda amb 4,5 crèdits de lliure elecció. També podeu assistir a sessions independents.
Més informació i inscripcions al web de l’Observatori o trucant al 93 302 68 82.
Ahir es va presentar a Madrid l’Anuario de la comunicación del inmigrante en España 07/08, elaborat per l’empresa de consultoria Etnia Comunicación. La premsa general s’ha fet ressò de les dades que inclou ja que n’hi ha de molt significatives. Per exemple, El Mundo destaca al seu titular que Espanya té, amb un 10% d’immigrants, la taxa més alta d’immigració de la UE i La Vanguardia que el 70% dels immigrants que arriben a Espanya es queden definitivament.
En aquest context destaquem el llibre Veinte años de inmigración en España : perspectivas jurídica y sociológica [1985-2004], editat per Eliseo Aja i Joaquín Arango, on d’una banda es fa una anàlisi de la legislació aplicada al fenomen immigratori i, de l’altra, s’expliquen les dimensions demogràfiques i socials del mateix. A l’obra trobareu contribucions dels professors del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política Eliseo Aja, Laura Díez, M. Jesús Larios, David Moya i Eduard Roig.
Els darrers dies ha estat un dels llibres més demanats pels estudiants. El trobareu exclòs de préstec al taulell de la Biblioteca amb la signatura TAULELL MBe1/40.
L’acte de presentació de l’Associació d’Estudiants Progressistes a la Facultat de Dret, tindrà lloc demà dijous a les 14 hores, a l’aula 35. Una de les línies d’actuació de l’AEP és la defensa dels serveis públics davant la privatització i per això han triat la projecció del documental SiCKO, de Michael Moore (veure el tràiler), per a obrir l’agenda d’actes del present curs. Tal i com Moore ja va fer a Bowling for Columbine i a Fahrenheit 9/11, SiCKO mostra els peus de fang del gegant nord-americà, aquest cop centrant-se en el sistema de salut dels Estats Units.
“La ficció en algunes ocasions no es correspon cent per cent amb la realitat”. Amb aquests termes Televisió de Catalunya ha contestat al Col.legi d’Advocats de Girona sobre la proposta d’un canvi al guió de la sèrie televisiva Ventdelplà, segons informava el Diari de Girona el 26 de setembre.
La Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Girona va remetre dues cartes a TV3 per considerar que, a l’esmentada sèrie, el lletrat de ficció infringia el codi deontològic i això hauria donat peu a “una desinformació amb vista a l´audiència” i una actuació que “no s’ajustaria a la normativa prevista en el codi deontològic de l’advocacia”.
La reacció del Col.legi deriva del fet que David Estelrich - personatge interpretat per l’actor Ramon Madaula - va tenir una dualitat de funcions en el procés de divorci dels personatges Albert i Eugènia. Així les coses, Estelrich era, en un principi, advocat de la dona però quan va descobrir la seva afició per les drogues i la beguda va canviar-se de bàndol a fi i efecte de fer justícia moral i ajudar l’ex marit a quedar-se amb la custòdia de la filla que tenien.
El Col.legi assenyala que “l’advocat que defensa els interessos d’un client, de cap manera pot passar a defensar els interessos de la part contrària” i fa esment que això suposaria una sanció per al lletrat que així actués, ja que incorreria en una greu infracció del codi deontològic que marca les pautes dels professionals del món del Dret. En la carta que signa el degà del Col.legi, Salvador Capdevila - l’altra la signa el vicedegà Carles Mcgragh -, es fa referència a què “un dels pilars fonamentals de l’advocacia és precisament la confiança entre l’advocat i el client. Un dret fonamental imprescindible per poder exercir el dret de defensa, juntament amb l’altre pilar, no menys fonamental, del secret professional”.
El Col.legi ofereix els guionistes la possibilitat de reparar el greuge i proposa “un gir argumental que s’ajustaria més a la realitat”. Els membres de la Junta fins i tot donen algunes pautes sobre en què hauria de consistir aquest gir i detallen que l’Eugènia podria interposar “una denúncia per la infracció comesa pel senyor Estelrich davant el Col.legi d´Advocats, on es tramitaria el pertinent expedient sancionador”.
El passat dijous 11 d’octubre al migdia la Biblioteca de Dret va convertir-se durant uns minuts en improvisat plató televisiu per a la gravació del programa El Retrat, dedicat a la diputada del Parlament de Catalunya Montserrat Nebrera. El Retrat, que s’emet pel canal de notícies 3/24 i Canal Parlament (podeu veure diferents personatges retratats fins ara clickant aquí), pretén oferir un perfil dels nostres representants a la Cambra des d’una òptica diferent, més centrada en el seu entorn més immediat, aliè a la política. La diputada del Partit Popular de Catalunya recordava, d’aquesta manera, els anys a la biblioteca quan cursava la carrera i preparava la seva tesi doctoral de dret romà. També es va llicenciar en filosofia política i filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.
Montserrat Nebrera és professora de dret constitucional i dret de la informació en la Universitat Internacional de Catalunya i directora del Centre d’Estudis Socials Avançats. Abans havia estat professora de dret constitucional a les universitats de Lleida, Alcalá de Henares i Pompeu Fabra. Nebrera, columnista a diferents diaris i tertuliana política en la ràdio i la televisió, fou assessora de la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut.
Avui dedicarem aquest espai al professor Eduardo García de Enterría, autor, juntament amb Tomás Ramón Fernández, del Curso de derecho administrativo, un dels clàssics del dret administratiu. Resumir l’obra d’aquest jurista nascut a Ramales (Cantàbria) el 1923, membre de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Real Acadèmia Espanyola, en unes poques línies no és gens fàcil.
L’obra científica de García de Enterría, antic alumne de la Universitat de Barcelona, es considera punt de referència cabdal en el dret públic espanyol. Catedràtic emèrit de la Universitat Complutense de Madrid, on va ocupar el càrrec de director del Departament de dret administratiu, és doctor honoris causa per quinze universitats d’Espanya, Europa i Iberoamèrica. També fou catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Valladolid i lletrat del Consell d’Estat, a més del primer jutge espanyol nomenat al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (des del 1978 fins al 1986).
El seu treball ha estat reconegut amb diferents premis, com ara el premi Pelayo, l’Alexis de Tocqueville de l’Institut Europeu d’Administració Pública i el Príncep d’Astúries en Ciències Socials el 1984. Paral.lelament a la seva activitat acadèmica, García de Enterría ha participat en nombroses comissions legislatives. La influència de la seva doctrina és patent en la Constitució de 1978 o en el projecte de Constitució Europea, on va formar part del comitè que va redactar l’informe sobre drets civils i socials.
És director de la Revista de administración pública i de la Revista española de derecho administrativo.
La Junta de Govern de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), de conformitat amb els estatuts de la Fundació Privada Ferrer Eguizábal, convoca una nova edició del premi Ferrer Eguizábal. En aquesta ocasió, el premi vol guardonar els millors treballs originals presentats sobre les hisendes locals, treballs que hauran de tractar totalment o parcial sobre la ciutat de Barcelona.
Segons les bases que us adjuntem, la convocatòria està dirigida a doctorands, llicenciats i estudiants “de una Facultat de Dret”. La dotació econòmica dels guardons és la següent: 10.000 euros per al primer premi; 6.000 euros per al segon i; 4.000 euros per al tercer premi.
Els estudis, en castellà o català, s’hauran de presentar escrits a màquina juntament amb un resum i les dades i currículum de l’autor a la secretaria de l’ICAB abans del 15 de gener de 2008.
La Dirección General de los Registros y del Notariado (DGRN) és l’ens de la Secretaría de Estado de Justicia que s’encarrega, entre d’altres coses, de la resolució de recursos governatius, d’expedients de nacionalitat i d’expedients relacionats amb el reconeixement o denegació de situacions que afecten a l’estat civil dels ciutadans.
La biblioteca disposa d’un seguit de recursos en paper i en línia que compilen aquestes resolucions i que us ressenyem a continuació:
- L’Anuario de la Dirección General de los Registros y del Notariado és, potser, l’eina més recomanable, ja que conservem la col.lecció, pràcticament completa, des de l’any 1905 al 2005, a la secció II-23 de l’Hemeroteca. Els anys 2001-2004 també es poden consultar en suport CD-Rom (CD-Rom Hemeroteca, núms. 79-82).
- La base de dades Westlaw Aranzadi dóna accés a una selecció de resolucions de la DGRN a partir de 1992 en l’apartat Fondo Jurisprudencial. Heu d’indicar Resolucion dins l’opció Rango i Dirección General de los Registros y del Notariado en l’opció Órgano resolutorio. També disposeu d’aquesta selecció en el Repertorio de Jurisprudencia Aranzadi, en paper, que trobareu a la secció OR-11 de l’Hemeroteca.
- Dins la base de dades Vlex disposeu de totes les resolucions de la DGRN publicades des de l’any 1999 i d’una selecció de les resolucions anteriors més significatives.
- Si preferiu consultar una font oficial, les trobareu també publicades en la Sección III. Otras disposiciones en l’apartat corresponent al Ministerio de Justicia del Boletín Oficial del Estado (secció PO 5/6 de l’Hemeroteca). A la base de dades BOE-INDILEX trobareu les resolucions des del mes de gener de 1995 un cop plantegeu la cerca per Direccion General de los Registros y del Notariado dins el camp Título y Resolución al camp Rango.
- A la quarta planta, dintre de l’apartat de jurisprudència registral (Re54/J/), teniu diferents títols que recullen i comenten algunes de les resolucions de la DGRN.
En uns moments d’empobriment intel.lectual com els que estem vivint en el món de la política, on la gestió ha contaminat el món de les idees, llegir un assaig de Noam Chomsky és un alè d’aire fresc. Escoltar-lo genera una reacció de revolta per a tots aquells que valorem la democràcia, la llibertat i la justícia social.
La majoria de partits polítics de l’arc parlamentari van assegurar que prenien bona nota de la poca participació que hi va haver al referèndum sobre l’estatut i a les darreres eleccions municipals. Fins i tot els analistes polítics van arribar a dir que s’havia produït un distanciament entre la política i la ciutadania. Mentre aquest debat s’anava diluint mediàticament, abans d’acabar l’estiu vam tenir l’oportunitat d’escoltar les paraules Noam Chomsky sobre aquesta problemàtica a través de TV3, en una entrevista que li va fer Mònica Terribas.
Chomsky va ser molt clar i va afirmar que les eleccions són una farsa als Estats Units i cada cop ho són més a l’Europa occidental. Va assenyalar que a Nord-amèrica no existeixen dos partits, un prové de l’altre i en el fons només és un, el partit dels negocis, amb el que no es troba identificada la ciutadania, ja que formen governs per governar una minoria. No existeix l’anomenada democràcia operativa, és a dir, la implicació i la participació a l’esfera pública, perquè el sistema ja s’ha configurat d’una manera per evitar-ho, ha anul.lat o pervertit els canals per fer-ho. Diu a l’entrevista: “les enquestes d’opinió mostren una persistent oposició pública a la guerra, però rarament es publiquen als mitjans de comunicació. Els ciutadans no només estan apartats dels centres de decisió política, sinó que a més a més se’ls manté desinformats de l’estat real d’aquesta mateixa opinió pública”.
També ens diu que els Estats Units i la Gran Bretanya són els indrets del món on hi ha més llibertat d’expressió, però remarca que “és allà, i no en un altre lloc, on als anys vint hi naixia la indústria moderna de les relacions públiques, l’anomenada fàbrica de l’opinió o de la propaganda. De fet, aquests dos països van progressar en matèria de drets democràtics (vot de les dones, llibertat d’expressió, etc.) fins al punt que l’aspiració a la llibertat ja no es podia contenir mitjançant la violència d’Estat. Ens hem bolcat en les tecnologies de la “fàbrica del consens”. La indústria de les relacions públiques produeix el sentit propi de la paraula, el consentiment, l’acceptació, la submissió. Controla les idees, el pensament, els esperits, és un gran progrés respecte al totalitarisme: és molt més agradable veure un anunci publicitari que trobar-se una sala de tortura”.
Parla de Bolívia, on considera que s’està desenvolupant una democràcia operativa des de baix, i també de Veneçuela, on la democràcia operativa s’està fent des del govern. Sobre aquest país diu que, per exemple, considera hipòcrites les moltes crítiques fetes al tancament d’un canal de televisió, ja que és veritat que a ningú li agrada que es tanqui un mitjà comunicatiu, però també ho és que no es pot analitzar aquests cas des d’una òptica occidental.
Tot plegat és una entrevista que cal veure una i moltes vegades més per analitzar tot allò que diu, així com llegir els llibres i escrits de l’autor, ja que alguna cosa s’està fent malament. Debat, reflexió per provocar algun canvi, petit o gran, o potser preparar-nos per a la revolta o simplement esperar que les paraules se les emporti la tramuntana.
Podeu veure l’entrevista, dividida en quatre vídeos, a Youtube:
Qui més qui menys, gairebé tothom s’ha adreçat alguna vegada al taulell d’informació i préstec per demanar, com si es tractés d’un vell conegut, el Santamaría Pastor, el Lacruz, l’Albaladejo, l’Uría, el Mir Puig o el Ferreiro, un seguit de manuals clàssics recomanats any rere any pels professors de la facultat i que tant estudiants com docents i bibliotecaris anomenen pels cognoms dels seus autors. Creiem que pot ser interessant conèixer una mica més a algun d’aquests juristes i per això avui li dedicarem unes línies al professor José Luis Lacruz Berdejo.
L’extensa obra de Lacruz Berdejo (1921-1989), considerada fonamental per al desenvolupament de la doctrina civilista espanyola de la segona meitat del segle XX, abasta gairebé tots els grans camps del dret civil. Els seus Elementos de derecho civil, tan ben coneguts pels universitaris espanyols, esdevenen un dels grans manuals que han sobreviscut el seu autor.
El professor Lacruz Berdejo, catedràtic de la Universitat de Santiago de Compostel.la i de la Universitat Complutense de Madrid i degà de dret de la Universitat de Saragossa, va simultaniejar el món acadèmic amb l’exercici professional de l’advocacia. Destaca la seva aportació als drets forals i, concretament, a l’aragonès. La creació el 1990 de la Càtedra de dret aragonès José Luis Lacruz Berdejo de la Universitat de Saragossa, l’edició el 1992 dels Estudios de derecho civil en homenaje al profesor Dr. José Luis Lacruz Berdejo i, des del 2004, dels Cuadernos Lacruz Berdejo, consultables en línia, no són més que tres mostres del reconeixement del món jurídic a la seva dedicació.
Mentre el ple de l’ajuntament malagueny d’Humilladero aprovava una moció reclamant la proclamació de la III República, a Catalunya es portaven a terme diferents actes contra la figura de Joan Carles I. Els antimonàrquics, capitanejats per Jaume Roura, han escollit com a mitjà d’expressió del seu rebuig als Borbons la crema pública de fotografies del monarca. Reunir-se vora el foc no és nou, és un costum força arrelat des que els primers pobladors el van descobrir, i una bona prova d’això és la popular revetlla de Sant Joan, qui sap si inspiradora última del fenomen.
També les crítiques al Cap de l’Estat de torn van molt més enllà, en el temps i en el grau de sofisticació. I no fa falta que ens remuntem a l’Apocolocintosi del diví Claudi de Sèneca, que es permetia transformar l’emperador en carbassa, ja que tenim exemples molt més propers. Gustavo Adolfo Bécquer i el seu germà Valeriano, sota el pseudònim SEM, van signar el 1869 una cruel sàtira contra Isabel II i els polítics de l’època titulada Los Borbones en pelota. Les explícites il.lustracions de Valeriano converteixen El Jueves gairebé en un llibre per a infants i els textos del sensible poeta que ens emocionà amb les seves Rimas y leyendas no deixaran de sorprendre-us. Podeu consultar les edicions de 1991 de Museo Universal i de 1996 de Compañía Literaria mitjançant el Servei de préstec interbibliotecari.
Si voleu llegir algunes sentències sobre injúries contra el Rei, podeu cercar la informació al Fondo jurisprudencial de la base de dades Aranzadi, indicant Delitos contra la corona al camp Voces.
Demà dijous, a partir de les 9.30 hores, tindran lloc les primeres jornades dret al Dret a l’Aula Magna de la facultat, dedicades a L’accés als drets de ciutadania: el paper de les organitzacions socials. Segons la documentació facilitada pels organitzadors (i que trobareu detallada al programa), les jornades, englobades en el projecte dret al Dret, del què ja us vam parlar en un post anterior, tindran tres parts: una orientada a plantejar el debat sobre el projecte com a instrument formatiu i de servei; una segona en la que alguns estudiants que han participat al projecte l’explicaran i el valoraran i; una tercera centrada en migracions i dones, on es plantejarà el paper de les organitzacions socials i els seus serveis jurídics en la millora de l’accés de les persones al drets de ciutadania.
L’assistència és gratuïta i es reconeixerà amb un crèdit de lliure elecció.
La biblioteca compta amb dues màquines de fotocòpies d’autoservei per als alumnes, una a la planta 0 i una altra a l’hemeroteca (soterrani). Totes dues funcionen amb una targeta que cal comprar i anar recarregant en els expenedors que trobareu al costat de les fotocopiadores. L’expenedor de l’hemeroteca només permet carregar targetes, però no dóna de noves.
A hores d’ara, només la fotocopiadora de la planta 0 també permet imprimir, però es preveu que d’aquí poc temps la màquina del soterrani funcioni igualment com a impressora. Les còpies i les impressions són DINA4 i en blanc i negre.
El servei de fotocòpies està gestionat per l’empresa OCÉ. Si teniu qualsevol problema amb les fotocopiadores o els expenedors us preguem que aviseu el personal de la biblioteca. Si no podem solucionar-lo, nosaltres ens encarregarem de comunicar-ho a OCÉ.
Recordeu que a la facultat també teniu altres fotocopiadores que funcionen amb monedes. I si el que voleu és imprimir documents, podeu enviar-los com adjunts en un correu electrònic a l’adreça del Servei de Publicacions i Reproduccions de la Facultat (dretcopi@libreria-estudio.net) i ells us faran les impressions. L’horari del servei és de 9 a 20 hores i els seus telèfons de contacte són el 93 402 4343 i el 93 280 36 44.
L’illa grega de Creta ofereix al turista diferents alternatives, variades i de qualitat: les platges i l’oferta nocturna per als practicants del dolce far niente, els monestirs bizantins per als amants de l’art, els famosos palaus minoics per als qui els agrada la història antiga i l’arqueologia, etc. Menys conegut per al turista és el passat romà de Creta, passat que per força evoca el nom de Gortina, un lloc imprescindible per als estudiants i els estudiosos del dret antic.
Gortina, un antic assentament minoic que arribà a competir en grandesa amb Cnossos, es va convertir en la capital de l’illa conquerida pels romans l’any 67 a.C. i, més tard, de la província de Creta i Cirene. El magnífic jaciment arqueològic, on es conserven les restes de l’odeó, de l’àgora, de les termes, d’un amfiteatre, de diferents temples i de la basílica d’Agios Titos, ens aproxima una mica a l’esplendor de la ciutat.
A l’àgora s’ha conservat unes 600 línies de les conegudes lleis de Gortina, gravades en lloses de pedra en escriptura arcaica bustrofèdica dels primers decennis del segle V a.C. Més que d’un codi legal, hem de parlar d’una compilació de lleis gregues, la més antiga coneguda, que va ser descoberta el segle XIX. Es tracta d’un seguit de lleis disperses relatives, principalment, al dret de família i, en menor grau, a matèries econòmiques, que fan referència a qüestions com el patrimoni familiar, les classes socials, la justícia o el procediment executiu.
En la secció Jd3, a la segona planta, trobareu les obres dedicades al dret antic i als drets primitius. A la Biblioteca de Lletres podeu consultar tres estudis, d’orientació filològica, sobre les lleis de Gortina.
Darrers comentaris