You are currently browsing the monthly archive for Maig, 2007.
El dret antic va més enllà dels manuals d’història del dret espanyol i també del dret romà… Potser un dels grans oblidats del pla d’estudis és el Codi d’Hammurabi.
Hammurabi va ser el sisè rei de la dinastia I de Babilònia (1792-1750 a.C.), fundador d’un sòlid imperi que perdurà fins als perses. Consolidà les fronteres, centralitzà l’administració, planificà la unió de sumeris i semites… però si el seu nom ha arribat fins als nostres dies ha estat, sens dubte, pel seu codi legislatiu.
El Codi d’Hammurabi és el recull de disposicions mesopotàmic més complet conservat. Aquestes s’ocupaven de tots els àmbits de la societat babilònica, com ara la família, les successions, la propietat, les obres públiques, el comerç, etc. Les normes, escrites en acadi, estan gravades en una estela de diorita negra de prop de tres metres d’alçada, actualment al Musée du Louvre, descoberta a Susa (Iran). Més que un codi normatiu, les disposicions servien com a assessorament legal per als litigants, que havien de defensar ells mateixos el cas davant el tribunal civil, els jutges del rei o el propi sobirà. Per això, el rei va ordenar que es posessin còpies a les diferents poblacions.
El codi constava de 282 articles i reglamentava severs càstigs públics, ja que admitia la pena de mort i la del Talió, exercida per l’Estat. Aquesta darrera només s’aplicava entre ciutadans de la mateixa categoria. La societat es trobava dividida en tres classes: awilum (els homes lliures o membres de la noblesa i funcionaris), muskenum (els subordinats o poble en general) i wardum (que, en tant que esclaus, eren considerats mercaderia).
La legislació mesopotàmica fou un antecedent directe de les lleis assíries i hitites i la seva influència arriba als grecs i, fins i tot, a les Dotze Taules romanes.
A la Biblioteca teniu el text comentat a les edicions de Tecnos i l’Editora Nacional, a més de la d’Éditions du Cerf, en francès.
El passat dissabte va morir a l’edat de 83 anys el prestigiós jurista i notari Josep Maria Puig Salellas. La seva figura està estretament lligada a la Universitat de Barcelona, on va cursar els estudis de dret i va exercir com a professor. Conscient del paper crucial de la universitat en el desenvolupament de la societat, va ser el primer president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (1986-1999). Va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques Financeres, a més de membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Va formar part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya i del Consell Social de la Llengua Catalana i va presidir la Fundació Noguera, dedicada a la preservació i difusió dels arxius notarials.
Va col.laborar en la redacció inicial dels Estatuts de 1979 i de 2006, del qual va elaborar un dictamen sobre la seva constitucionalitat, abans de ser sotmès a referèndum. A la Biblioteca trobareu part de la seva obra, sobre dret civil (en especial, família i successions), dret mercantil, dret constitucional i dret lingüístic.
Demà dimecres a les 12 h., a l’Aula Magna de la Facultat de Dret, teniu l’oportunitat d’escolar l’anàlisi dels resultats electorals del passat diumenge que farà el Dr. Jordi Capo a la conferència Anàlisi dels resultats de les eleccions municipals de 2007. Capo és catedràtic de Ciència Política a la UB i autor de llibres i articles sobre eleccions i partits polítics.
Per a obtenir els resultats detallats de les eleccions podeu consultar els monogràfics dedicats a les eleccions a la premsa general: ABC, El Mundo, El País, El Periódico, La Vanguardia. O bé anar a les fonts oficials visitant la pàgina del Ministerio del Interior a Elecciones Locales 2007 i de la Generalitat de Catalunya a Municat.
Avui us presentem el web del Ministeri de Justícia que ofereix, entre d’altres serveis, algunes de les seves publicacions a text complet.
Un exemple és el Boletín de Información del Ministerio de Justicia. Aquest recurs recull estudis, disposicions generals, reials decrets referents a autoritats i personal, resolucions de la Dirección General de los Registros y del Notariado, acords de subhastes i concursos d’obres i serveis, publicats al butlletí des de 2005.
A més a més, trobareu altres publicacions interessants com Anales de la Abogacía del Estado, base de dades que conté bona part dels dictàmens i escrits judicials, a text complet des de 1997, elaborats pels advocats de l’estat. Permet la cerca pel títol, pel resum, pel text, per la data de publicació i també per l’assumpte que tracta l’informe o el dictàmen, mitjançant la llista de matèries que ofereix el sistema.
Les diferents publicacions del Ministeri, algunes a text complet i altres referenciades, les trobareu en l’apartat Publicaciones dins del web http://www.mjusticia.es.
Ahir a les 12 del migdia l’advocat de Núria Pòrtulas, Sebastià Salelles, va realitzar una xerrada a l’aula 32 de la Facultat de Dret. L’acte, organitzat per l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), va comptar amb l’assistència d’unes 20 persones.
Salelles va iniciar la xerrada fent una descripció cronològica de tot el seguit de fets que van portar a la detenció de Núria Pòrtulas i de la seva situació actual en presó preventiva de primer grau per pertinença o col.laboració amb un grup anarquista italià. L’advocat va afirmar que “aquest és un cas de clar abús de poder en política preventiva antiterrorista i una vulneració total de la presumpció d’innocència”.
Va continuar explicant que Núria Pòrtulas va ser acusada per una actitud, no pas per fets provats, i va criticar durament el “dret penal de l’enemic”, que parteix del fet que la societat es divideix en dues classes d’individus: el ciutadà i l’enemic. Al primer se li reconeixen els drets fonamentals i al segon se li apliquen penes desproporcionades. Va dir que “és una construcció jurídica on es vulneren sistemàticament els valors fonamentals del dret penal i no es respecten els valors de l’estat de dret.”
Segons Salelles, hi ha el problema de fons que Núria Pòrtulas està molt activament relacionada amb els moviments socials i amb l’okupació, i en la nostra societat es tendeix a relacionar okupació amb delinqüència, tot i no haver-n’hi cap fet provat.
La xerrada va acabar amb un torn de preguntes que es va convertir en un debat entre els assistents.
En el web de la facultat podeu llegir un interessant article sobre les traduccions al català de les paraules fallo, providencia i auto recollides a la darrera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (consultable en línia a: http://dlc.iec.cat/). En aquest text, el professor Jordi Nieva analitza els termes acceptats i comenta les diferents alternatives a les traduccions aparegudes al diccionari. Les formes correctes són:
- dispositiva (la traducció de fallo, en lloc de decisió o part dispositiva, emprades fins ara)
- providència (traducció del castellà providencia, encara que se segueix acceptant el terme provisió)
- interlocutòria (per al castellà auto, juntament amb aute, que seria la forma acceptada per al dret processal andorrà).
Si se us presenta qualsevol dubte sobre vocabulari judicial català, recordeu que a la Biblioteca teniu el Diccionari de dret català, el Diccionari de dret civil i el Diccionari jurídic català. També podeu fer un cop d’ull a l’apartat sobre terminologia jurídica de la guia temàtica de la Biblioteca de Dret.
A mida que s’apropa la fi del curs més freqüentment us adreceu al taulell per informar-vos sobre els horaris de cap de setmana i les condicions d’ús dels cubicles, sales d’estudi, boxs, habitacles, peixeres i, fins i tot, cubículums o cubiletes. Diferents formes d’anomenar una mateixa realitat, les sis sales tancades que es troben a la segona, tercera i quarta plantes de la biblioteca i que permeten el treball en grup o la preparació conjunta d’exàmens.
Per poder utilitza’ls heu de demanar un imprès al taulell d’informació (o descarrega’l des d’aquí), que haureu de retornar amb l’autorització signada d’un professor i el segell del departament. Els cubicles són a la vostra disposició durant tot l’any i en els períodes de més demanda es podrà limitar el seu ús a dues hores.
Dues recomanacions: tingueu cura de les vostres pertinences malgrat que podeu tancar amb clau la sala i, si us plau, no obriu les finestres, ja que pot ser perillós a més de perjudicial per al sistema de climatització.
Properament s’iniciarà la digitalització d’una part del fons de reserva de la Biblioteca de la Facultat de Dret, integrat per prop de 1600 llibres impresos entre el segle XVI i l’any 1820. Les obres que es troben a la reserva de la Universitat provenen principalment de les biblioteques conventuals de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores de 1835.
La iniciativa s’emmarca dins del Pla estratègic de la Facultat i facilitarà la difusió d’aquest fons i permetrà fer-lo més accessible. Es començarà per la digitalització d’obres relacionades amb el Dret Català. El projecte està finançat per la Facultat de Dret i el CRAI, amb la col.laboració de les àrees de coneixement de Dret Civil, Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat.
Actualment ja es poden consultar digitalitzades les obres Canones Paenitentiales, Svmma de Fveros y observancias del Reyno de Aragon y de las determinaciones y prácticas… i De Legibvs et Senatvs consvltis liber de la reserva de Dret.
Trobareu més informació sobre els manuscrits, els incunables, els impresos, els gravats i els pergamins del fons antic de la Universitat de Barcelona al web de la Biblioteca de Reserva.
La reforma de la Llei de Propietat Intel.lectual duta a terme per la disposició 23/2006, de 7 de juliol, va ser força polèmica tal com podem llegir al dossier especial publicat per vLex. Pel que fa a la premsa, el punt conflictiu va ser el límit de cita per a les empreses que elaboren revistes o recopilacions de premsa, parlem del que en anglès s’anomena press-clipping. La reforma modifica el règim aplicable a aquesta pràctica, fins a aquell moment inclòs dins del tradicional dret de cita, facultant als autors i editors a oposar-se a la simple reproducció d’articles de premsa amb finalitat comercial.
Demà, dimarts 22 de maig, teniu l’oportunitat d’aprofundir en el tema a les 19:30 hores al Col.legi d’Advocats de Barcelona. Pablo Ferrándiz parlarà de Premsa i drets d’autor : el press-clipping a examen a una conferència que té previst tractar els següents punts:
- publicacions periòdiques: concepte i protecció com a obra col.lectiva
- protecció de les contribucions individuals: periodistes assalariats i no assalariats (freelance)
- les ressenyes i les revistes de premsa: de l’entorn analògic al digital
- abast de la reforma introduïda per la Llei 23/2006: el nou article 32.1 II del TRLPI
- qüestions polèmiques.
Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona
Mallorca 283, 4a. planta - 08037 Barcelona
Tel.: 93 601 12 35 - 93 496 18 80 (Extensions 235-367)
http://www.icab.cat - E-mail: cultura@icab.cat
La setmana passada varem participar a la 31a edició del congrés ELAG. L’ELAG (European Library Automation Group) és una organització que aplega professionals de diferents països europeus amb l’objectiu d’intercanviar experiències en l’àmbit de la incorporació de les tecnologies a les biblioteques. L’edició d’enguany ha analitzat les aplicacions del web social i participatiu a l’entorn de les biblioteques, el que s’anomena Library 2.0.
Al Bloc de Bellvitge ens explicaven fa poc què és el Web 2.0. Un exemple de la seva possible aplicació a les biblioteques: l’usuari pot afegir matèries i esmenes als registres del catàleg, a més de comentaris que ajudin a altres usuaris a establir si aquell és realment el document que busquen. Un altre exemple: aquest bloc que esteu llegint, per això el varem presentar al grup de treball sobre blocs i wikis. Hi va haver moltes preguntes i comentaris al voltant d’un bloc que avui publica el seu post número 64 i que ja ha rebut més de 24.000 visites des de la seva creació.
Quan la policia antinarcòtics deté a Scooby Doo o quan Bubu és acusat d’enviar paquets bomba, Harvey Birdman és l’advocat-superheroi que defensa als personatges clàssics creats per l’estudi Hannah Barbera. El mateix Birdman a finals dels anys 60 va ser un personatge de Barbera (Birdman i el Trio Galàxia) però ara el podeu trobar al canal per adults Adult Swim, reconvertit en un modern picaplets fascinat per La ley de Los Ángeles. Podeu seguir les seves aventures al canal TNT de Digital + o bé veure algun dels episodis en anglès a Youtube. Capcom ha anunciat per a la tardor d’aquest any l’aparició de Harvey en format videojoc per a PlayStation 2 i PSP, elaborat per High Voltage Software. Més formats per a veure com representa la cultura popular als advocats.
El Dr. Francisco Letamendia, professor de Ciència Política de la Universitat del País Basc (UPV) analitzarà, demà dijous a les 18h a l’Aula Magna de la Facultat, la situació que viu el País Basc davant la impossibilitat que una de les forces polítiques no pugui presentar-se a les municipals a causa de l’anomenada llei de partits a la conferència El procés de pau al País Basc.
Francisco Letamendia va implicar-se activament a la política com advocat defensor de militants d’ETA en el Procés de Burgos de 1968. Elegit diputat per Guipúscoa amb la coalició Euzkadiko Ezkerra (EE) a les primeres eleccions generals de 1977, va defensar el dret d’autodeterminació per a que fos recollit en el text Constitucional, durant el seu tràmit parlamentari. A les eleccions generals de 1979, Letamendia és elegit de nou diputat per Biscaia, aquest cop amb Herri Batasuna, organització que perfila una estratègia rupturista al distanciar-se de l’autonomisme que preconitzava EE i que més tard donaria pas a l’actual Batasuna.
En aquella ocasió, Letamendia no exerceix com a diputat, ja que Herri Batasuna no participava en les institucions polítiques espanyoles. Més tard, s’allunya de la política activa i s’autoexilia a París a causa de diferents processos judicials oberts. A París dóna classes d’història basca i es doctora a la Universitat de París VIII Vincennes-St.Denis amb la tesi sobre nacionalisme i violència.
A mitjans dels anys 80, allunyat de la política activa, torna a Euskadi i ingressa com a professor de Ciència Política a la Universitat del País Basc. Ha escrit nombrosos llibres sobre la història recent del País Basc i col.labora en diversos mitjans de comunicació bascos.
La Biblioteca de Dret amplia el seu horari d’obertura al públic en període d’exàmens. Des del 2 de juny a l’1 de juliol, ambdós inclosos, la Biblioteca obrirà els caps de setmana i els dies festius de les 10 del matí fins a les 9 del vespre.
Recordeu que la de Dret no és l’única biblioteca que obrirà els dissabtes i els diumenges. Les biblioteques de Biologia, Bellvitge, Empresarials, Farmàcia, Relacions Laborals i Física i Química igualment oferiran horaris especials en aquest període. Podeu consultar les dates d’obertura de cadascuna d’elles al web del CRAI.
A més de les esmentades, també teniu les biblioteques que obren durant tot l’any: la de Filosofia, Geografia i Història, la de Campus Mundet i la de Campus de Diagonal Nord. Primer Nivell (amb horari nocturn fins a les 7 del matí de l’1 de juny al 13 de juliol).
El proper 17 de maig es celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) el seminari La posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic, organitzat pel propi institut en col.laboració amb el projecte de recerca del Ministeri d’Educació i Ciència sobre La funció del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic.
Segons el programa, l’objectiu del seminari és analitzar quins han de ser els instruments processals per tal de desenvolupar la unificació de la doctrina jurisprudencial en les diverses sales del Tribunal Suprem, que és l’element essencial de la configuració de les seves funcions. A més del director de l’IEA, Carles Viver Pi-Sunyer, i del catedràtic de dret constitucional Manuel Gerpe, partiparan com a ponents cinc magistrats del Tribunal Suprem.
Cal confirmar assistència al telèfon 933429800, al fax 933429801, o bé a l’adreça electrònica evidalma@gencat.net
La posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic
17 de maig de 2007, de 16 a 19.30 hores
Institut d’Estudis Autonòmics (Palau Centelles)
Baixada de Sant Miquel, núm. 8
08002 Barcelona
El Repertorio cronológico de legislación d’Aranzadi i la base de dades de la mateixa editorial recullen tota la legislació espanyola a partir de l’any 1930, fet que ens facilita la cerca de normativa estatal, sigui quin sigui el tema que ens interessi. Però, a quines fonts hem de recórrer quan volem trobar normes promulgades abans d’aquesta data? Tenim vàries opcions en paper:
- A l’hemeroteca tenim el Diccionario de la administración española (Hem. PO-1), altrament dit l’Alcubilla, que engloba el període que va de l’any 1866 fins al 1974. A més del període de la guerra civil (1936-1938), ens falten només uns anys per tenir la col.lecció completa. Us recomanem que consulteu el catàleg per confirmar si tenim l’any que us interessa.
- A la segona planta, a la secció dedicada a la Història del Dret, conservem la Colección de decretos i la seva continuació, la Colección legislativa de España (amb la signatura Jd23/104), on trobareu les resolucions emeses pels diferents ministeris des de 1814 fins al 1890.
- Si el que voleu són les fonts oficials, haureu de consultar la Gaceta de Madrid, que va de 1697 fins a l’any 1936. Aquesta publicació es troba dispersa a diferents biblioteques de la Universitat i la col.lecció més completa es conserva a Lletres. A partir de 1936 comença a publicar-se el Boletín Oficial del Estado, obra que trobareu fins al 1971 a la Biblioteca del Pavelló de la República. També al Pavelló teniu l’oportunitat de consultar aquestes publicacions microfilmades, del període que va de 1722 a 1986.
És possible, però, que si la vostra consulta és posterior a 1816 pugueu solucionar la vostra cerca sense tocar el paper, ja que la Gaceta està disponible mitjançant la base de dades gratuïta GAZETA : colección histórica (1816-1967). Es tracta dels textos digitalitzats de les publicacions que van precedir al BOE: Gaceta de Madrid, Gaceta de la República, Gaceta de la regencia de las Españas, Gazeta del gobierno i Gaceta española. Els registres s’han creat a partir del que era l’Índice cronológico por Departamentos. Un cop identificada la disposició que ens interessa podem enllaçar amb les imatges en format TIFF de les pàgines on es va publicar.
Tots coneixem aquesta dona impassible, d’ulls embenats i aire sever, que sosté unes balances a la mà esquerra i una espasa a la dreta. De vegades, fins i tot, la podem veure alçada sobre un lleó. Tothom sap que és la representació de la Justícia que trobem esculpida a les façanes dels tribunals, però… qui és realment aquesta jove?
La imatge prové de Iustitia, la personificació romana de la Justícia, una figura originalment equipada amb les balances (Equitat) i una cornucòpia (Prosperitat) que combinava l’abstracció civil del pensament romà amb la pròpia mitologia clàssica. I és que, malgrat el que és habitual, Iustitia no té un exacte paral.lel grec i no equival a Temis, la deessa de la Llei. Té més punts en comú amb qui va difondre entre els homes els sentiments de Justícia i Virtut, Astrea. Filla de Zeus i Temis i germana del Pudor (Puditicia), Astrea va haver de refugiar-se al Cel quan els crims de la Humanitat la van fer abandonar la terra i es va convertir en la constel.lació de Verge.
Fa només uns dies que hem estrenat guia temàtica de Ciència política, ja que anteriorment constava com un subapartat de la guia temàtica de Dret. Els estudiants de Ciències Polítiques i de l’Administració tenen així accés directe a recursos que els poden ser tan útils com la Political Database of the Americas (PDBA).
La PBDA ofereix informació centralitzada i sistematitzada sobre institucions, esdeveniments polítics i processos constitucionals del continent americà. Una bona eina si heu de fer un estudi comparatiu de la regió, ja que podeu accedir a les mateixes dades sobre cada país. La informació s’ofereix dividida en els següents apartats:
- Constitucions polítiques i estudis constitucionals comparats
- Poder executiu
- Poder legislatiu
- Poder judicial
- Sistemes i informació electoral
- Partits polítics
- Descentralització i governs locals
- Democràcia, seguretat i prevenció de conflictes
- Pobles indígenes, democràcia i participació política
- Societat civil
Es tracta d’un projecte no governamental del Centre d’Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Georgetown, en col.laboració amb la Subsecretaria d’Estudis Polítics de l’Organització d’Estats Americans.
Al pròleg del Diccionario de derecho islámico, el professor de Dret Islàmic de la Universitat de Salamanca, Felipe Maíllo Salgado, cita tres sistemes jurídics que en l’actualitat tenen dimensió universal: el dret romà o dret continental, el Common Law anglès i el dret islàmic, que defineix com:
“Expresión de la saria, la ley musulmana, fruto de la indagación del fiqh, de la jurisprudencia islámica, a partir de la palabra divina; se trata de un derecho nacido en el siglo VII, cuyas normas se extienden hoy día en mayor o menor medida, desde el Atlántico hasta el sur de Filipinas, y desde el este de China hasta el África subsahariana.”
L’abast de la seva influència en el panorama internacional fa recomanables uns mínims coneixements sobre aquest ordenament jurídic. El proper dijous 10 de maig a les 19 hores teniu l’oportunitat d’escoltar a Christie Warren, professora de Dret al William & Mary School of Law (Virgínia) i experta en dret islàmic i dret comparat. La conferència, que tindrà lloc al Pati de Columnes del Col.legi d’Advocats, porta per títol Introducció a la llei islàmica : anàlisi comparada d’ordenaments jurídics. Tot seguit hi haurà un debat sobre el tema.
Més informació:
ICAB - Departament Internacional
C/Mallorca 283, 2a planta
Telf. directe: 93 496 19 21
Fax: 93 487 19 38
E-mail: internacional@icab.cat
Acabem de rebre una pel.lícula més per a la incipient col.lecció de clàssics cinematogràfics sobre judicis, que pots trobar davant del taulell de préstec. Es tracta de Matar a un ruiseñor (Robert Mulligan, 1962), basada en la novel.la homònima de l’escriptora Harper Lee. Tant el llibre, guanyador del premi Pulitzer 1961, com la pel.lícula, guardonada amb 3 òscars el 1963, varen ser un èxit de públic i crítica. Lee, que va iniciar els estudis de dret i els va deixar per la literatura, situa al protagonista, Atticus Finch, a una petita localitat d’Alabama, just després de la Depressió de 1929. A aquest advocat jove i vidu, interpretat per Gregory Peck, se li planteja, en un entorn fortament racista, defensar un jove negre acusat de violar una dona blanca.
La història manté molts paralel.lismes amb un cas notori als anys 30: els judicis d’Scottsboro. 
Quan el 1931 Victoria Price i Ruby Bates van acusar un grup de joves negres d’haver-les violat al vagó d’un tren, al sud dels Estats Units, van iniciar un calvari judicial i penitenciari per als nois. L’agressió sexual mai no va poder ser provada. Segons Douglas O. Linder es tracta d’un dels casos més vergonyosos d’injustícia en la història judicial dels Estats Units, però també mostra l’heroisme d’algunes persones, com el jutge James Horton, que va revocar la sentència de mort d’un dels acusats tot i les amenaces d’acabar amb la seva carrera si així ho feia.
Si us agrada llegir trobareu la novel.la a B/N/LEE, si preferiu el cinema, la pel·lícula a B/DVD/4 i els detalls sobre el judici d’Scottsboro al recurs elaborat per la Universitat de Missouri-Kansas: The Scottsboro Boys Trials.
La setmana del 1r de maig, Dia Internacional del Treball, ens ha semblat un bon moment per parlar d’una qüestió que sovint ens plantegeu al taulell d’informació bibliogràfica: la cerca de convenis col.lectius.
Podeu fer-ho mitjançant dues vies. En primer lloc, teniu les publicacions oficials:
- trobareu els convenis estatals al Boletín Oficial del Estado. Per obtenir aquesta informació a la base de dades us recomanem que poseu al camp Rango resolución i al camp Texto l’expressió convenio colectivo. Si preferiu la publicació en paper, recordeu que a la Biblioteca de Dret només es conserven els darrers dotze mesos del BOE.
- heu de cercar els convenis d’àmbit autonòmic als diaris oficials de les comunitats autònomes. En el nostre cas, s’ha de plantejar la cerca a la base de dades del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, indicant a Descriptors temàtics Convenis col.lectius de treball. També trobareu a la Biblioteca els diaris dels darrers dotze mesos.
- si el que voleu són convenis col.lectius d’àmbit provincial, heu de consultar els butlletins oficials de les províncies que us interessin.
La segona possiblitat es fer la cerca a les bases de dades comercials:
- l’eina més completa pel que fa a la cerca de convenis col.lectius és la base de dades de Westlaw Aranzadi, on trobareu els d’àmbit estatal, autonòmic i provincial. Dintre de l’apartat Legislación heu d’entrar en Convenios colectivos per a executar la cerca. També els trobareu en paper en el Repertorio cronológico de legislación de l’editorial Aranzadi.
- també podeu accedir als convenis col.lectius des de gener de 2001 des de la pestanya Convenios Colectivos de la base de dades vLex.
Avui s’obre la matrícula de la 11a edició dels cursos Els Juliols, organitzats per la Universitat de Barcelona del 2 al 20 de juliol. El termini d’inscripció finalitza set dies abans de l’inici del curs escollit (el 25 de juny per als cursos de la primera setmana, el 2 de juliol per als de la segona i el 9 de juliol per als de la tercera).
Dintre de la variada oferta programada, trobareu cursos relacionats amb el dret i la ciència política, als quals participen juristes i professors de la facultat:
- Respostes al canvi climàtic
- Democràcia electrònica i participació ciutadana
- Internet i seguretat
- Protecció de dades personals versus seguretat pública en la societat de la informació
- Globalització i medicaments
- L’aplicació de la mediació en l’àmbit sociosanitari
- i tot l’apartat dedicat a Societat i política
De tota manera, us recomanem que féu una ullada a la resta de propostes, alienes als vostres estudis, perquè també són força interessants.
Els cursos tenen una durada de 20 hores i poden ser reconeguts amb 2 crèdits de lliure elecció. Trobareu més informació sobre Els Juliols, la matriculació i el pagament dels cursos al web http://www.ub.edu/juliols/.
“Mi hermano Jule había vuelto del colegio. Aprovechando esta ocasión cogí la hoz, entré en casa de mi madre y cometí aquel crimen atroz, empezando por mi madre, luego mi hermana y al final mi hermanito, luego redoblé los golpes, Marie, suegra de Nativel, entró, qué estás haciendo, apártese, le dije, o le pasará lo mismo”.
Pierre Rivière, un jove francès de vint anys, va assassinar la seva mare i dos dels seus germans el 1835. Michel Foucault reconstrueix tot el cas en un recull amb un títol tan significatiu com explícit: Yo, Pierre Rivière, habiendo degollado a mi madre, a mi hermana y a mi hermano… El llibre reprodueix diferents declaracions i informes del sumari, consultes mèdico-legals, articles i cartes publicades a la premsa contemporània, a més de la memòria escrita pel propi Rivière, confessió clau per comprendre el cas. En aquest sobrecollidor testimoni, el jove explica com la seva mare feia la vida impossible al pare, la raó última del seu crim, i com el va planejar i finalment dur a terme el matí del 3 de juny.
El parricidi de Rivière va ser molt seguit al seu temps per l’opinió pública i la seva condemna debatuda pels lectors als diferents diaris i pels especialistes a les revistes científiques, donat que la coherència del seu escrit semblava entrar en contradicció amb l’aparent alienació de l’acusat. En un principi va ser condemnat a mort, pena finalment commutada per cadena perpètua mitjançant la gràcia del Rei. Un cas similar al de l’orensà Manuel Blanco Romasanta, el lobisome o home llop d’Allariz, que també va obrir a mitjans del segle XIX un debat mèdic, jurídic i social entorn a la salut mental de l’homicida. Com en el cas de Rivière, la pena de mort va passar a cadena perpètua per ordre d’Isabel II.
A la Biblioteca de Dret trobareu l’edició de Tusquets de l’any 2001 amb la signatura Qf3/255. Al catàleg de la UB també localitzareu diferents edicions en castellà i en francès d’aquest títol. Com a curiositat, potser us pot interessar que la història de Rivière va ser portada a la gran pantalla pel cinema francès en dues ocasions, les pel.lícules són Moi, Pierre Rivière, ayant égorgé ma mère, ma soeur et mon frère…, de René Allio, i Je suis Pierre Rivière, de Christine Lipinska.
Darrers comentaris