Jack l’Esbudellador torna a la Biblioteca de Dret

Pels voltants de Nadal varem trobar a la Biblioteca el que quedava d’un llibre de dret civil, tal com apareix a la imatge. L’exemplar, mutilat pàgina a pàgina amb minuciositat quirúrgica, correspon al manual Derecho civil : derecho de obligaciones y contratos de l’editorial Tirant lo Blanch, coordinat per Ángel Manuel López, Vicente L. Montés i Encarna Roca. Com podeu veure, el darrer usuari que el va tenir entre mans va fer un conscienciós treball que recorda fins i tot les més precises disseccions de Jack l’Esbudellador. La identitat de l’assassí que va aterrar el Whitechapel londinenc l’any 1888 continua sent un misteri i va donar lloc a les més peregrines teories, que anaven des d’un perruquer fins a un reconegut pintor, passant pel Duc de Clarence, el metge de la Reina Victòria o un estudiant de medicina.

Malauradament, el perfil del nostre particular Jack (o Jacqueline) apunta més a un estudiant de dret, un individu equipat amb un cutter que va decidir que aquest llibre deixava de pertànyer a la comunitat universitària per passar a ser propietat seva. Per desgràcia, el d’aquest psicòpata documental no és un cas aïllat. Darrerament hem trobat un Memento práctico fiscal de l’any 2006 en un estat semblant a l’exemplar que il.lustra el post, una legislació social bàsica sense coberta (qui i per a què necessita ningú la coberta d’un llibre a casa seva?) i, fins i tot, revistes a les que se’ls ha arribat a arrencar articles recomanats de cinc pàgines (féu el compte: cinc pàgines multiplicades per quatre cèntims fan vint cèntims que Jack s’ha estalviat mitjançant el seu pla genial, a més de la molesta possibilitat de què els seus companys ho llegeixin també).    

“Contra l’estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và”. Johann Wolfgang von Goethe